A Mestalla, el 28 de maig del 2023, l'Espanyol va viure un dels capítols més dolorosos de la seva història recent. Allà es va consumar el darrer descens del club, amb un gol encaixat al 94' i la inestimable col·laboració de l'àrbitre Jesús Gil Manzano i el VAR. Han passat gairebé mil dies, però cada vegada que els blanc-i-blaus trepitgen l'estadi del València se'n recorden de les llàgrimes de Sergi Darder, la imatge d'aquell cruel desenllaç que podria haver hipotecat el futur d'un equip renascut, que ahir va visitar l'escenari dels fets instal·lat en posicions europees.

Va haver-hi una època en què guanyava tant que gairebé va deixar de donar-li valor. Però ara ho necessitava com l'aire que respira. Només el Girona sap com s'ho ha passat de malament durant els 150 dies que ha durat la penitència. Aquest ha sigut el temps que ha acumulat sense guanyar i que ha anat donant voltes al llit intentant trobar els motius que l'han fet canviar tant. Però, com a mínim, aquest vespre, dormirà en pau. Els gironins han sumat la seva primera victòria del curs contra el València (2-1) i surten momentàniament del descens.

"Ens hem de reunir. És urgent". Aquest correu, enviat de manera interna entre alguns treballadors del Girona la setmana passada, va provocar corredisses a Montilivi. I no n'hi ha per menys, tenint en compte la situació del primer equip a la Lliga, cuer i incapaç de guanyar en cap de les set primeres jornades. Tan sols ha esgarrapat tres empats, els dos últims de manera consecutiva. La primera conseqüència és que el futur de Míchel no és clar. De fet, fa dies que no ho és. La imatge contra l'Athletic i l'Espanyol li ha donat una mica d'oxigen, però una patacada aquest dissabte contra el València (16.15 hores, DAZN) pot deixar-lo sense feina. D'aquí les presses de l'e-mail.

L'Espanyol allarga el seu idil·li amb Cornellà-El Prat, on havia guanyat els seus últims quatre partits de Lliga –un dels quals la darrera jornada del curs passat contra Las Palmas–, ubicant-se en posició de Champions League. Tot i merèixer el triomf, els blanc-i-blaus es van endur un agònic punt gràcies a un cop de cap de Javi Puado en l'última jugada del partit enfront d'un València d'allò més efectiu que encara no havia sumat lluny de Mestalla i que en va tenir prou amb una ràpida triangulació i una acció d'estratègia per estar a punt de derrocar l'inexpugnable fortí de l'Espanyol. El capità periquito, molt qüestionat els últims dies per la seva manca de punteria i a qui Manolo González va defensar en roda de premsa –"tard o d'hora farà gols", va dir– ho va evitar.

Abans que s’acabi l’estiu el 22 de setembre –així ho marcarà l’inici de l’equinocci de tardor– Fermín López vol seguir acaparant portades. Si durant el tram final del mercat va ser el focus de les notícies per l’interès del Chelsea per endur-se’l, amb el Barça fregant-se les mans amb la possibilitat de fer un suculent traspàs i ell desfullant la margarida, contra el València ho va ser pel seu futbol. Fermín es va mantenir mut fins que es va tancar la finestra de fitxatges i va decidir seguir vestint de blaugrana, que sempre havia sigut el seu principal desig malgrat deixar-se estimar pels londinencs. Contra els valencians va parlar on més bé sol fer-ho: a la gespa. I, en concret, a la del Johan Cruyff, on ja va demostrar durant el Gamper per què Hansi Flick no tenia gens de ganes de prescindir d’ell. Davant el conjunt xe, va obrir la llauna i va signar un doblet en una golejada (6- 0) que va engrescar els 5.862 aficionats que no van omplir del tot el petit –i provisional– feu culer.

La marca valenciana de roba esportiva Luanvi s'ha vist forçada a entrar en un concurs de creditors després d'acumular un deute de més d'11 milions d'euros. Fins a arribar a aquest punt, ha hagut de fer front a un canvi del seu model de negoci durant la pandèmia, basat en la compra de material a la Xina, i la pèrdua en la DANA del seu conseller delegat i fundador, Vicente Tarancón. La firma valenciana, reconeguda per haver vestit diversos clubs de futbol de Primera Divisió i equips de bàsquet, es troba en la pitjor crisi des de la seva fundació.

L’Espanyol va fer un pas més per continuar escrivint la seva història a Primera. Els blanc-i-blaus van esgarrapar un empat a Mestalla (1-1) en un partit en què van avançar-se, però que se’ls va complicar a la segona meitat. La reacció del conjunt local va exigir la millor versió de la defensa espanyolista, però també algunes intervencions de gran mèrit d’un Joan Garcia que està fent Sant Jordi en tots els partits que disputa el seu equip. Una nova jornada sense perdre per a un Espanyol que dormirà a vuit punts del descens. 

El València de Carlos Corberán és un equip rejovenit. Ha sortit de la zona de descens i ha sigut capaç de lluitar de tu a tu amb el Reial Madrid al Santiago Bernabéu. I no només plantar cara, també guanyar, gràcies a un gol en el temps de descompte contra un equip que s'havia oblidat de defensar (1-2). La primera victòria de la temporada fora de casa de l'equip xe. Un resultat que és or per als valencianistes i que suposa una nova pedra a la sabata per als madridistes, que de mica en mica van perdent opcions de guanyar la Lliga.

"Mai no m'havia avorrit tant com ara", deien alguns aficionats del Girona després d'una primera meitat soporífera. Míchel s'ha enrocat, intentant fer funcionar un equip que no funciona. Contra el València, novament va utilitzar Bojan Miovski en la punta d'atac. Veure al macedoni fent moviments que no s'acaben de comprendre comença a desesperar. És cert que tampoc no hi ha gaire on triar, però és preocupant que el tècnic de Vallecas no interpreti correctament el que li està passant. La xiulada a Miovski va ser sonada. En un minut al camp, Stuani ja havia generat més perill. En cinc ja havia marcat. Per segon cop aquesta setmana, el 7 va salvar un punt, neutralitzant el gol inicial de Diego López (1-1). El descens continua a set punts.

A la seva antiga casa, a l’estadi que el va veure fer els seus primers passos a l’elit abans de fer les maletes i marxar cap al Manchester City, Ferran Torres va iniciar un nou descosit del Barça al València. A Montjuïc van ser set gols (7-1). Aquest cop, a Mestalla, davant dels nassos de la seva afició, el conjunt valencianista va encaixar-ne cinc (0-5). Al seu estadi, on fa més mal. A la mitja hora de partit, els blaugranes ja guanyaven per quatre gols de diferència. Hi va haver aficionats, entre xiulets i renecs, que van abandonar un estadi que va cremar a les profunditats de l’infern.

No cal guanyar sempre amb èpica, com a Lisboa. Els grans equips també saben enllestir la feina en pocs minuts, com va fer el Barça de Flick davant un València convertit en un ninot destinat a cremar. Una exhibició ofensiva que recorda altres èpoques, quan golejar era una rutina. El nou Barça, ple de cares joves, va desfer el malefici de les darreres setmanes a la Lliga, fent pagar els plats trencats a un València que va sortir escaldat de Montjuïc (7-1). En tot just 15 minuts, el Barça ja havia marcat tres gols.

L’Espanyol va desaprofitar una gran ocasió per agafar oxigen, sortir del descens i enviar el València al purgatori. Els blanc-i-blaus van deixar escapar dos punts (1-1) en un partit gris en què van anar de més a menys després d’avançar-se al marcador. Un empat que no treu de pobre cap dels dos equips: els espanyolistes queden a un punt de la salvació, mentre que els valencianistes segueixen cuers, a cinc, amb un partit menys. Dos clàssics de la Lliga en hores baixes que continuen a totes les travesses per jugar a Segona la temporada vinent. 

La Costa Brava rugeix de gent, els Jocs Olímpics no fa ni una setmana que s'han acabat, la junta de Joan Laporta encara no ha tancat l'exercici econòmic 2023-2024 i el Barça de Hansi Flick ja s'ha estrenat a la Lliga 2024-2025 amb triomf (1-2). El destí d'aquest equip és una incògnita supeditada als malabarismes financers dels despatxos blaugranes, encallats a l'hora de poder inscriure jugadors sense restriccions tres anys i mig després de l'inici del mandat, i a la capacitat dels joves de La Masia i els veterans com Lewandowski de tapar les màximes vegades possibles les mancances de la plantilla. A Mestalla ho van aconseguir en un partit en què el conjunt català va anar de menys a més.

Com si fos una síntesi de tota la temporada, en el primer partit després que Xavi i el Barça anunciessin que caminaran de bracet una temporada més, el conjunt blaugrana va haver de remar contra els seus propis errors per no prendre mal contra el València (4-2). Davant 30.167 aficionats que van desafiar el temporal, amb un gran gruix de turistes en unes grades banyades per la pluja, Robert Lewandowski, amb un hat trick, va capgirar un marcador que al descans era de derrota. El València va pagar cara l'expulsió al primer temps de Mamardashvili. Amb el triomf, l'equip de Xavi recupera el segon lloc abans de visitar, dissabte, Montilivi.

Minut 98 amb 32 segons. Modric es disposa a llançar un córner i Gil Manzano comunica als jugadors que serà l’última jugada del partit. El croat fa la centrada, Mamardashvili refusa la pilota a la frontal de l’àrea i l’àrbitre internacional es posa el xiulet a la boca. Però, incomprensiblement, no assenyala el final. Brahim només necessita tres segons per recuperar la pilota, esmunyir-se per la banda i penjar la pilota a l’olla. És aleshores quan Gil Manzano decreta el final sense ser conscient del moviment sísmic que estava a punt de provocar al Comitè Tècnic Arbitral (CTA). Bellingham marca el gol de la victòria fora de temps i no puja al marcador. La cara de l’àrbitre és un poema. El nyap és incorregible i es converteix en una bomba de rellotgeria.

Ens hem acostumat tant al soroll que ja no el percebem. L'hem normalitzat. Tot és un escàndol, una vergonya, la competició està adulterada, els àrbitres estan sota sospita, els senyors criden a les tertúlies i es premia la filiació al club de torn de periodistes que els defensen amb passió i formes de fanàtics. S'analitzen fins a l'avorriment, en bucle, jugades controvertides, i consumim una polèmica rere l'altra sense temps per digerir-les mentre es caven rases i trinxeres cada vegada més fondes i les llistes de greuges són cada dia més llargues. L'atracament del segle és la pèrdua de credibilitat i dignitat dels professionals, el dany irreparable a la reputació i la imatge de la competició, la creença cada vegada més generalitzada que res és net, que hi ha conspiracions i mans brutes per tot arreu.