Imagineu un ordinador, una connexió a internet i el desig de contribuir a la ciència. Ara visualitzeu tot això transformant-se en dades valuosíssimes que serveixen per protegir una espècie animal única que es troba a la llista d’espècies vulnerables, les iguanes marines de les illes Galápagos. Aquest escenari és possible gràcies a la ciència ciutadana.

Que la participació en les eleccions europees sigui baixa no és excepcional, i de fet la dels comicis d’aquest diumenge ha sigut del 43,5% a Catalunya. És la tercera més baixa de la història a Catalunya, i 17,4 punts menys que la participació del 2019, quan van coincidir amb les eleccions municipals, i 4 punts per sota del 2014.

Les eleccions europees són els comicis amb menys participació dels que es fan a la Unió Europea, i és encara més significativa la poca mobilització dels joves. És per això que el Parlament Europeu i les institucions comunitàries es trenquen el cap per intentar revertir aquesta tendència i s’encomanen a famosos, influencers i als avis per aconseguir-ho.

Fa més de vint anys que la Sandra Uve, il·lustradora, escriptora i divulgadora científicoartística, va començar a fer classes a infants i joves, primer de còmic i des del 2005 imparteix tallers i conferències sobre dones rellevants de la història que han canviat la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques. Uve considera que al llarg dels anys la participació dels joves és similar, la situació no ha millorat: “Manca coeducació i hi ha un excés d’estereotips de gènere que es manté. En general, les noies tenen por al ridícul, no donen la seva opinió en públic, deixen d’exercir el dret a opinar davant la classe. Elles mateixes s’exclouen i s’autocensuren”, lamenta.

La participació a Espanya en les eleccions generals és del 52,94% a les 18 h, quatre punts menys que els comicis del 2019, en què era del 56,85% a aquesta mateixa hora. A Catalunya aquesta davallada encara és més accentuada, fins al punt que la participació es desploma comparat amb fa quatre anys. A aquesta hora, un 48,66% dels catalans han votat, onze punts menys que el 2019. Catalunya, de fet, és el territori on ha baixat més la participació i l'únic juntament amb les Balears que a les 18 h no arriba al 50%.

La participació en les eleccions municipals a Catalunya a les 18 h és d'un 44,55%, 6,46 punts menys que en els comicis del 2019, quan van coincidir en una mateixa cita eleccions municipals i europees. En canvi al conjunt d'Espanya la participació ha pujat 1,5 punts.

"La cua dona la volta a l'illa! No sé pas quan arribaré a la feina". És la Noelia, que s'exclama al telèfon fora del seu col·legi electoral, el Centre Dotacional d'Arganzuela, però podria ser la reacció en la majoria de centres de votació avui a la Comunitat de Madrid. Fos a la urbanització de Galapagar, on el líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, tenia 55 persones davant; a Chamberí, on la presidenta madrilenya i candidata del PP a la reelecció, Isabel Díaz Ayuso, també ha hagut d'esperar, o al barri humil de Carabanchel, feu de l'esquerra. Llargues files, de més d'una hora de cua en alguns casos, des de primera hora del matí que contrasten amb les de Catalunya el 14 de febrer, on la participació es va desplomar fins a un 54%. Les acompanya un dia de sol radiant després de setmanes de pluges i cels grisos.

El 14-F els escons estaven a meitat de preu, o dit d’una altra manera, els partits van necessitar menys vots per aconseguir els mateixos escons. Per exemple, 9.217 vots van ser prou per obtenir un diputat a Lleida, quan el 2017 se’n necessitaven 15.341. Mai havia sigut tan barat un escó en aquesta província. El preu global de Catalunya també és el més baix dels últims 30 anys, amb 15.651 vots per diputat. Per trobar aquesta xifra s’ha de viatjar als anys 80, quan la participació rondava el 60% i el cens era gairebé d'1 milió de persones menys. En el comicis de l'any 1980 –els primers des de la restauració de la democràcia–, cada escó costava 14.953 vots, la xifra més baixa de la història. Ara bé, s’ha de tenir present que les dades són aproximacions, ja que els escons no tenen un preu fix, sinó que seguint la fórmula electoral de la llei d'Hondt els primers requereixen més vots que els últims.

El Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència ha presentat el projecte Jo Pregunto, una eina de comunicació bidireccional que incentiva la interlocució directa amb la ciutadania i permet preguntar directament a membres del Govern. La iniciativa, liderada per la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals, té com a principals objectius incrementar la transparència i el retiment de comptes a la societat així com contribuir al fet que el Govern pugui fer una millor diagnosi de què interessa a la ciutadania en els temes d’actualitat política.

El 21-D es va aconseguir una participació històrica en unes eleccions catalanes però no es va assolir el rècord de vots en uns comicis a Catalunya. Les dades definitives publicades aquest divendres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) –pàgines 378 a 387– fan caure la participació registrada inicialment (81,94%) al 79,04%.

Una de les preguntes bàsiques que es plantejaran en relació al referèndum serà sobre la participació necessària perquè sigui significativa, tant a nivell intern com a nivell internacional. Paga la pena, doncs, fer una reflexió amb dades de les diverses eleccions que s’han celebrat a Catalunya. La manera més objectiva de fer-ho és basant-nos en el percentatge del cens.

La llei del referèndum, que previsiblement serà aprovada aquest dimecres al Parlament, estableix que l'1 d'octubre podran votar els més grans de 18 anys que resideixen a Catalunya i que tenen nacionalitat espanyola. Aquest és el punt de partida de la campanya 'Vota per mi', que des d'aquest dimarts busca mobilitzar els col·lectius que no podran votar perquè cridin a participar a l'1-O.

Si els infants i adolescents són el futur del nostre país, per què no poden tenir veu pròpia a les administracions i als organismes de govern per donar a conèixer les seves inquietuds i necessitats? Amb aquesta idea Figueres va crear ara fa dos anys el Consell Ciutadà d’Infants. El ple de l’Ajuntament de la capital de l’Alt Empordà va aprovar el 6 de maig del 2014 el reglament del Consell Ciutadà d’Infants que va fer que, els mesos següents, membres del consistori figuerenc, tècnics i docents treballessin plegats per fer possible la constitució del Consell. Una feina que acabaria amb la seva presentació a les escoles del municipi per buscar els representants que n’haurien de formar part. Finalment, el 4 de desembre es va constituir oficialment el primer Consell Ciutadà d’Infants de Figueres.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) reunirà aquest dijous al matí, en un acte a la seva seu, els candidats dels dos partits independentistes que es presenten a les eleccions generals del 20-D, Francesc Homs, per part de Democràcia i Llibertat, i Gabriel Rufián i Joan Tardà, per part d'ERC. Segons ha pogut saber l'ARA, l'ANC, DL i ERC faran una crida perquè el votant independentista es mobilitzi el proper diumenge i per explicitar de nou el seu compromís amb el mandat independentista del 27-S. La crida conjunta, una mostra més de 'fair play' de les dues candidatures independentistes integrades al Parlament al grup de Junts pel Sí, coincideix amb l'anunci de la CUP en el sentit que farà campanya dins diumenge per l'abstenció.

9,6 milions de portuguesos estan cridats a les urnes per escollir el primer govern després del rescat de la 'troica'. Les enquestes auguren un lleuger avantatge (35%) de la coalició conservadora que ha aplicat amb mà de ferro el memoràndum, mentre que el Partit Socialista trauria un 30% dels vots. El fins ara primer ministre, Pedro Passos Coelho, ha votat amb "l'esperança" que els pròxims 4 anys seran millors. El candidat socialista, António Costa, ha votat en canvi amb una "gran confiança" en el resultats del PS.

Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí

El president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, ha animat aquest dijous els catalans no separatistes a votar en les pròximes eleccions a Catalunya, i ha assenyalat que amb una participació del 72% és possible que la llista independentista Junts pel Sí no guanyi aquests comicis.