“Avui és un d’aquells dies que fa molta patxoca tenir l’auditori ple i veure en pantalla els personatges que commemorem enguany”, ha assegurat aquest dijous Eduard Escoffet, director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). “Les commemoracions d’aquest any són de tres grans noms de les lletres catalanes: la poeta Clementina Arderiu [Barcelona 1889-1976], el nom de la qual tothom coneix, però segueix sent una de les grans desconegudes de les nostres lletres; el cas de Blai Bonet [Santanyí, 1926-1997], de qui ens falten molts aspectes per conèixer, i Josep M. Castellet [Barcelona, 1926-2014], que va fer una feina molt important com a editor”. D’Arderiu fa 50 anys de la seva mort. De Bonet i Castellet, cent anys del naixement.

La pruïja nacionalista derivada de la Renaixença va generar un moviment de solidaritat entre intel·lectuals castellans i catalans que va donar molts fruits: no tots els que potser s’anhelaven, però sí una colla. Des del 1888 fins al 1984, ja en plena transició democràtica, van produir-se diversos contactes i trobades entre uns i altres, començant per l’intercanvi epistolar entre Marcelino Menéndez y Pelayo i Antoni Rubió i Lluch. Menéndez no tenia res en contra de la llengua o la literatura catalanes, i en va preuar molts fruits. Va haver-hi un contacte igualment fructífer entre Joan Maragall i Miguel de Unamuno i Francisco Giner de los Ríos, facilitats pel fet que Maragall, al seu torn, no mostrava cap animadversió radical envers Espanya. Les dues cultures, la catalana i la castellana, van assolir un cert acord de respecte mutu a la Universitat Autònoma de Barcelona als anys de la Segona República.

Coincidint amb el centenari de la mort de Lenin, Agustí Pons (Barcelona, 1947) s’aproxima a com els intel·lectuals catalans van situar-se políticament en el marc de la Guerra Freda. Perquè l’enfrontament entre els dos blocs ideològics va tenir també un front cultural on sota grans conceptes –la llibertat versus la pau– i paraigües diplomàtics i institucionals més o menys encoberts, artistes i literats van haver de posicionar-se amb diferents graus de convicció, ingenuïtat i encert. I en aquest repàs a mig camí entre la història cultural i la biografia col·lectiva, l’escriptor i periodista barceloní hi creu trobar un fet diferencial: la persistència en l’error d’alguns mandarins locals, incapaços de trencar el vincle o exercir la crítica cap al món comunista.

"Una editorial és una empresa complexa en què cal comprar, vendre i fabricar un producte. El que es compra i es ven és la imaginació dels altres, els materials amb què es fan els llibres, així com una sèrie de drets legals. El que es fabrica mai és el mateix d'un llibre a l'altre". Aquestes paraules de l'emblemàtica editora Diana Athill –que va escriure a les memòries Stet (Vale lo tachado) (2000)– són una de les divises de Pilar Beltran, que des del 2002 dirigeix Edicions 62. "No sembla que hagi passat tant de temps", assegura des del seu despatx a Barcelona, situat a la sisena planta de Planeta, que des del 2013 és accionista majoritària de Grup 62, que inclou, a més d'Edicions 62, Proa, Columna, Empúries i Pòrtic.

“Si mai busques el geni de la llengua catalana el trobaràs en l’obra de Josep Carner més que en cap altre autor. No el pots obviar de cap manera: la seva obra continuarà viva durant molt de temps. És el nostre Mozart”. Fa tants anys que Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) llegeix l’autor d’Els fruits saborosos, L’oreig entre les canyes i Nabí -per citar només tres títols de la seva generosa producció- que va arribar un moment en què va decidir incorporar-lo a la seva pròpia obra literària.

Personalitats de la cultura i de la política catalana han acomiadat aquest dissabte l'escriptor, crític literari i editor Josep Maria Castellet, mort dijous passat, en un funeral que s'ha celebrat al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona. Castellet, un intel·lectual fonamental en l'àmbit literari català i espanyol de les últimes dècades que va tendir ponts entre les dues cultures, va morir a Barcelona als 87 anys.

"Quan en Max Cahner em va venir a buscar el 1964, dos anys després de la fundació d'Edicions 62, buscava un editor literari, però tenia una urgència: volia llançar una col·lecció de novel·la estrangera rigorosament contemporània", recordava Josep Maria Castellet amb motiu de la reedició -revisada i ampliada- de Memòries confidencials d'un editor l'any 2012. Llicenciat en dret, l'aportació cultural de Castellet havia començat a la dècada dels 50, a partir de col·laboracions en revistes com Laye, Ínsula i Índice. Una dècada més tard, a punt d'assumir el càrrec de director editorial d'Edicions 62 i de Península, havia publicat Notas sobre literatura contemporánea (1955), La hora del lector (1957) i Veinte años de poesía española (1960).

Josep Maria Castellet ha tingut un paper remarcable i essencial en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX. Director literari d'Edicions 62 entre el 1964 i el 1996, va presidir posteriorment Grup 62. La seva obra assagística comprèn assajos com 'La hora del lector' (1957), 'Iniciació a la poesia de Salvador Espriu' (1971) i 'Josep Pla o la raó narrativa' (1971). És autor, així mateix, de quatre llibres autobiogràfics importants: 'Els escenaris de la memòria' (1988), 'Seductors, il·lustrats i visionaris' (2009), 'Dietari de 1973' (2007) i 'Memòries confidencials d'un editor', que en l'edició del 2012 adjuntava tres retrats d'escriptors 'amics': Montserrat Roig, Salvador Espriu i Baltasar Porcel.

"La realitat és complicada i l'associació encararà els propers anys amb incerteses." Amb aquest aire pessimista ha començat Guillem-Jordi Graells, president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l'acte de commemoració dels 35 anys de l'entitat. Tot i això, Graells ha reiterat el "compromís" de la junta directiva de "tirar endavant" amb la "dedicació i entusiasme" de sempre. L'acte de commemoració dels 35 anys de l'AELC s'ha celebrat a Barcelona, després de fer-se també a València i Palma, i s'ha homenatjat el primer president de l'AELC, Josep M. Castellet, a qui s'ha lliurat una còpia emmarcada de l'acta fundacional.

Televisió de Catalunya i Els Films de la Rambla comencen el dilluns 3 de setembre el rodatge d’'Un berenar a Ginebra', el nou llargmetratge de Ventura Pons, una pel·lícula per a televisió amb guió del mateix director, basat en un capítol d''Els escenaris de la memòria' de Josep Maria Castellet, i en entrevistes i declaracions de Mercè Rodoreda.

'Mecanoscrit del segon origen' de Manuel de Pedrolo amb 868.779 exemplars venuts –1,3 exemplars si es compten les edicions no venals– i 'Aloma' de Mercè Rodoreda amb 331.450 exemplars són els llibres més venuts dels 50 anys d'història d'Edicions 62. Els segueixen de prop 'Joc brut' (212.951) i 'Trajecte final' (208.308), també de Pedrolo. Completen la llista 'Cròniques de la veritat oculta' de Pere Calders, el popular 'Solc', 'De mica en mica s'omple la pica' de Jaume Fuster' i 'L'auca del senyor Esteve' de Santiago Rusiñol. Edicions 62 ha fet públiques aquestes dades amb motiu del 50è aniversari de l'editorial, que també organitzarà una exposició amb textos inèdits –que serà inaugurada a l'octubre a la biblioteca Jaume Fuster– i el rodatge d'un documental.

Als 85 anys i després de 30 com a director literari d'Edicions 62, Josep M. Castellet segueix al peu del canó presidint el Grup 62. Ara, celebra els 50 anys de l'editorial presentant el llibre 'Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics' on narra l'aventura de posar en marxa en ple franquisme una editorial que apostava per la cultura en català.

El fotoperiodista Steve McCurry, autor d'una d'algunes les fotografies més conegudes del la revista National Geographic, ha guanyat la 13a edició del Premi LiberPress, que organitza l'Associació LiberPress i la Diputació de Girona. La cantant Maria del Mar Bonet, la directora de cinema Agnès Varda i l'assagista Josep Maria Castellet, seran reconeguts també en les categories de Cançó, Cinema i Literatura, respectivament. Els noms dels premiats s'han fet públics aquest dimecres en un acte que ha comptat amb la presència del president de l'Associació LiberPress, Carles Mac-Cragh, i el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé. La cerimònia de lliurament es farà el pròxim 13 d'octubre a l'Auditori de Girona.

Ha estat un dels crítics més influents en la renovació tècnica i estètica que va suposar la generació dels 70, tan a Catalunya com a l'Estat espanyol. Impulsor d'acvitats literàries, editorals, acadèmiques i associatives, Josep Maria Castellet ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Generalitat i el premi nacional de les lletres 2010. Castellet està d'actualitat una vegada més per la reedició ampliada de l'assaig 'Josep Pla o la raó narrativa' (Destino, 1978).

Josep Maria Castellet, últim Premio Nacional de las Letras, pensa que trenta anys després de la seva mort una nova lectura del prosista català trenca alguns tòpics com el del Pla solitari o el misogin. Destino acaba de recuperar Josep Pla o la raó narrativa, assaig amb què l'editor i escriptor va guanyar el premi Josep Pla l'any 1978. Al treball de fa trenta tres anys, Castellet hi ha afegit un pròleg i un epíleg, aquest últim fonamentat en la relectura de les notes per a diari redactades entre 1965 i 1968 i que es poden trobar a l'últim volum de l'obra completa. "Són notes escrites a raig, que són un conjunt insòlit en l'obra de Pla", ha dit Castellet, que troba que tres dels tòpics més estesos sobre Pla queden desmentits, en aquest aplec de notes: el mite del solitari de Llofriu, la misogínia i la seva gasiveria. "De sol n'estava poc, Josep Pla, una altra cosa és que volgués sentir-se solitari", ha dit Castellet. Respecte el segon punt, l'editor ha comentat que si bé "considerava que les dones havien de quedar-se a casa, tenir i cuidar dels seus fills, en els dietaris apareixen unes cartes misterioses que li envia una tal 'A', que arriba a identificar com a Aurora, una dona a la qual va conèixer abans de la Guerra Civil espanyola i que li suscita fantasies eròtiques". Sobre l'últim punt, Castellet ha recordat que durant 40 dies, Pla va enviar a Aurora "mil pessetes durant quaranta dies". "Aquestes mil pessetes equivaldrien a uns 120 €, cosa que no és una fortuna, però no està malament".