Després d’haver assolit pèrdues milionàries a causa del fiasco dels motors PureTech de gasolina durant els últims mesos, el grup Stellantis afronta una nova crisi industrial que suposarà la crida a revisió de més de 40.000 vehicles a Espanya fabricats entre els anys 2023 i 2026 per una alerta per risc d’incendi dels nous motors PureTech. Aquest nou avís, generat pel sistema d’alertes de la Unió Europea (Safety Gate) afecta una quinzena de models del grup Stellantis que fan servir el motor gasolina 1.2 PureTech associat a un sistema semihíbrid, híbrid lleuger o Mild Hybrid.

"Els ordinadors quàntics estan en una fase incipient, però ja comencen a representar una amenaça. Avui es poden captar dades encriptades i, posteriorment, quan tinguem un ordinador quàntic, es podrà desencriptar aquesta informació". Davant aquest escenari que descriu el responsable del projecte Quantum Flagship (QCN) de la Unió Europea, Enrique Sánchez, la Generalitat vol posar les coses difícils als hackers de l'era postquàntica, és a dir als ciberdelinqüents que en un futur pròxim –però inconcret– puguin fer servir tecnologia quàntica per robar dades públiques, com poden ser documents d'hospitals i de cossos d'emergències, entre altres, o directament informació que es treballi des del Palau de la Generalitat.

El comissari dels Mossos d'Esquadra Eduard Sallent deixarà el cos policial en les pròximes setmanes. Actualment, era el cap de la Regió Policial Metropolitana Sud. El cap de la policia catalana hi ha estat en dues etapes diferents: primer durant el govern de Quim Torra i després durant el de Pere Aragonès. Quan el PSC de Salvador Illa va tornar a la Generalitat, la nova consellera d'Interior, Núria Parlon, i el nou director de la policia, Josep Lluís Trapero, el van cessar per situar en el seu lloc el comissari Miquel Esquius. La decisió de demanar una excedència, avançada per El País i confirmada per l'ARA, ja s'ha comunicat a la prefectura de la policia.

Salvador Macip, metge, investigador, escriptor i divulgador, està sent víctima d'una suplantació d'identitat per part d'una empresa, de moment anònima, que utilitza la seva imatge per promocionar unes pastilles que teòricament ajuden a aprimar-se. Aquest suplement promet una rebaixa de 10 quilograms en tres setmanes i a la web hi apareix una fotografia de Macip, així com el seu nom, com si fos ell qui presentés la pastilla i parlés de tots els beneficis que té. "No faria mai propaganda d'això, precisament vaig en contra d'aquestes coses", afirma en declaracions a l'ARA.

El titular de les darreres Juntes de Seguretat a Barcelona, el dia que les autoritats policials del país fan balanç de com ha anat l'any a la capital catalana, sembla que es comença a repetir: els delictes contra el patrimoni, aquells que són més freqüents i que poden afectar a tothom, continuen a la baixa. Cada dia a Barcelona hi ha aproximadament 239 furts; deu cada hora, segons les dades del 2025. El 2024, n'hi havia onze cada hora, uns 258 al dia. Són molts, però a la ciutat no hi havia aquesta xifra de furts des de l'any 2015. En total, l'any passat es van cometre 169.000 delictes, fins a 10.000 menys que l'any anterior. Tampoc es veia aquesta dada des de feia una dècada.

Fa uns mesos, era amb la meva família a l'abarrotat aeroport de Brussel·les. Havia col·locat un AirTag a la motxilla de la meva filla, que llavors tenia 7 anys, i també li havia posat una polsera amb les nostres dades de contacte i li havia fet aprendre el meu número de telèfon, però, tot i això, em va envair de sobte la por del que podria passar si ens separàvem. Què faria ella? Què faríem nosaltres?

Al tombant del segle XX al XXI, la globalització –tecnològica, comercial, cultural– ha fet el món més petit, però ara tenim l'evidència que no l'ha fet més lliure ni més permeable a la diversitat. De fet, l'augment de la mobilitat física i de la connectivitat digital ha acabat produint els darrers anys un tancament de fronteres i un auge dels nacionalismes defensius i agressius. En poc temps hem passat del que s'havia anunciat com el triomf del liberalisme i la democràcia –la proclamada fi de la història–, a l'actual guerra dels aranzels, al rebuig xenòfob a la immigració i al retorn de les guerres i dels imperialismes. Fins a arribar al segon mandat del president estatunidenc Donald Trump, que directament i bruscament ha trencat els equilibris i consensos del dret internacional i la multilateralitat diplomàtica sorgits després de la Segona Guerra Mundial. El resultat és que avui el món és més insegur: s'ha imposat la dialèctica de la confrontació, directament bèl·lica –Ucraïna, Gaza– o comercial. També ideològica i cultural.

La sala és gran i àmplia, amb moltes pantalles sobre taules ubicades estratègicament. En forma d'hemicicle, totes miren cap al mateix punt: una paret amb més pantalles, encara més grans, en les quals hi ha punxades algunes càmeres de Barcelona. Hi poden veure totes les càmeres de la ciutat. Aquesta sala conjunta de control policial està ubicada al carrer Lleida. Durant els Jocs Olímpics va ser la sala de servidors de la competició, però des de fa 20 anys és un punt neuràlgic de la seguretat a la ciutat. Hi ha agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana. Al costat, hi ha una altra sala per als Bombers de Barcelona. En una pantalla hi ha un excel amb colors: en verd hi ha els mitjans que tenen disponibles i en vermell els que estan treballant. Avui, pràcticament tot està verd. És un dia tranquil, però els responsables expliquen que, en dates clau, aquestes sales bullen. Precisament, ara en venen dues d'importants: el Cap d'Any i la cavalcada de Reis.

Europa, estàs avisada. Fa gairebé quatre anys que el president Vladímir Putin entaula una guerra a gran escala contra Ucraïna i la setmana passada va amenaçar que, si cal, Rússia està “preparada” per a la guerra amb Europa. El president Donald Trump ha demostrat que els Estats Units estan disposats a vendre Ucraïna per un acord brut amb la Rússia de Putin. La seva nova Estratègia de Seguretat Nacional dels EUA prescriu “cultivar la resistència a la trajectòria actual d’Europa dins dels països europeus”. ¿Necessiteu més claredat?

En plena època de l’exaltació del consum salta una notícia relativament sorprenent: un frau relacionat amb el consum obligatori de la balisa V-16 que hauran de portar tots els cotxes a partir del mes de gener si no volen que els caigui una multa. Facua, organització que defensa els drets dels consumidors, és qui ha acusat la DGT de promoure un frau massiu per la laxitud de les homologacions d’aquest llum obligatori. Això vol dir que molts consumidors han comprat un model teòricament homologat però que, en realitat, no ho està, per la qual cosa hauran de fer una altra despesa si no volen rebre la sanció pertinent. En cas d’accident, no portar el llum homologat per la DGT tindrà un cost de 200 euros. I de 80 euros si en un control rutinari no en portes cap. Independentment del que pensem sobre aquest sistema inventat per dos ex guàrdies civils per, suposadament, evitar els accidents a l’hora de posar els triangles –i que de moment només es farà servir a Espanya, com si als altres països no hi hagués accidents pels triangles– i sobre la possibilitat que els llums homologats per la DGT només serveixin per tenir-nos localitzats i no per activar una trucada d’emergència, la qüestió és a qui li toca el rebre. Qui s’emporta els quartos. Perquè, finalment, una mala gestió sempre acaba suposant una despesa extra per als consumidors. I en cas de fer una reclamació, suma-hi l’extra en temps i en paciència.

És habitual que, en els comentaris de les notícies sobre successos de l'ARA, diversos lectors demanin conèixer la nacionalitat o l'origen de la persona que ha quedat detinguda per la policia. És només un exemple que evidencia com una qüestió ha irromput al debat públic, sovint fent-se forta a l'esfera política de la mà d'algunes formacions: la vinculació de les persones nouvingudes amb una propensió més gran de comissió de delictes. Els Mossos d'Esquadra no fan pública la nacionalitat dels arrestats, ja que l'origen no es considera un factor a l'hora de delinquir, però la policia catalana ha obert la porta a proporcionar-ne més detalls en determinades tipologies delictives a partir de l'any que ve. A hores d'ara, els estrangers són el 18% dels residents a Catalunya i representen el 52% de la població penitenciària i més de la meitat de les detencions policials. Amb tot, tant els portaveus de la policia catalana com els experts consultats per aquest diari demanen anar més enllà de les dades fredes i contextualitzar-les tenint en compte els factors que sí que són decisius, com són els socioeconòmics.

Dues turistes japoneses entren en un vagó de la L1 del metro de Barcelona. Arribant a l'estació d'Arc de Triomf, noten que algú els remena la bossa. És un jove amb una samarreta del Manchester United que, a l'adonar-se que l'han enxampat, avorta el robatori i fuig. Dos vigilants de seguretat intenten barrar-li el pas, però n'agredeix un i s'escapa per les vies del tren. Comença a córrer fins a la següent estació, Marina, on torna a pujar a l'andana, brut de pols negra, per fugir. Es tracta d'un "marró dos", que en l'argot policial significa que té dos antecedents, i dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra l'acaben detenint, posant contra la paret i col·locant-li les manilles, mentre un tercer vigilant explica tremolant que ha hagut de fer servir el gas pebre per reduir-lo.

En el món físic tots sabem què fer quan sorgeix un problema: si s'espatlla el pany de casa, truques al serraller; si et roben la targeta de crèdit, truques al banc. Ara bé, sabem on cal acudir si tenim un problema amb internet? La resposta és simple: al 017.

Era el 28 d'abril, un dilluns de primavera assolellat que es preveia tranquil. Va ser el dia escollit per Protecció Civil de la Generalitat per gravar un anunci sobre el kit d'emergència: és una motxilla que tothom hauria de tenir a l'entrada de casa amb els objectes imprescindibles per poder afrontar una crisi durant 72 hores. L'anunci explicava què s'havia de ficar dins la motxilla i per què era important tenir-la. El que va passar aquell dia evidencia encara més la necessitat d'aquests kits: de cop, els ploms de totes les cases van baixar, els trens es van aturar i la cobertura va començar a fallar en una apagada general a la península Ibèrica. La gravació de l'anunci es va posposar i la campanya s'ha acabat presentant aquest dilluns.

Junts continua amb la qüestió de la seguretat entre cella i cella. És el principal cavall de batalla dels alcaldes i regidors del partit de Carles Puigdemont, que, a un any i mig de les eleccions municipals, focalitzen els seus esforços a combatre la delinqüència als municipis. Aquest dilluns al matí, diversos càrrecs del món local de la demarcació gironina, entre els quals la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, i l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, s’han reunit per parlar d’inseguretat i multireincidència. "És un tema que la ciutadania ens demana que abordem. Cal parlar-ne des del rigor i sense caure en l’alarmisme. Que et puguin robar el mòbil o estirar la bossa al carrer genera molta sensació d'inseguretat", explica Gemma Geis, davant de la nova comissaria del barri gironí de Santa Eugènia.

Amagat en el hall d'un hotel, només cal esperar-se uns segons per començar a veure la desfilada. El vidre és translúcid, però deixa una petita escletxa transparent a l'altura dels ulls que habilita una visió clara i lúcida del portal. És important amagar-se. Els traficants estan pendents de si algú observa més estona del compte i, davant del dubte, sempre opten per avortar la transacció. La recepcionista no s'oposa al fet que l'hotel es converteixi en un espai de vigilància i uns turistes miren encuriosits què fa una persona amorrada contra un vidre.

La sala està plena de pantalles. S'hi veuen les càmeres d'algunes carreteres importants del país, però sobretot hi ha quatre mapes aeris. De Catalunya, de l'àrea metropolitana, de Barcelona i de l'aeroport. Hi ha diversos símbols, com punts blaus, zones vermelles i també punts vermells. Són els detectors de drons instal·lats, les zones d'espai aeri protegit i les aeronaus no tripulades que estan volant en aquell moment. Tot això està a la sala central de comandament dels Mossos d'Esquadra, al Complex Central Egara per poder detectar tot el que passa per sobre els nostres caps. Sovint són invisibles a l'ull humà, imperceptibles a les orelles, però els drons són un "nou repte per a la seguretat de Catalunya".

Pedro Velázquez (Barcelona, 1967) és, des del 2019, el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, cos al qual va decidir entrar fa més de tres dècades. Després d'anys amb dades delinqüencials a l'alça, els indicadors han començat a baixar, sobretot els de robatoris. La inseguretat, però, continua estant entre les principals preocupacions dels barcelonins.

Aliança Catalana no té a hores d'ara ni tan sols candidat oficial a les eleccions municipals a Girona, però fa setmanes que el seu fantasma recorre el ple i genera friccions en el si del tripartit independentista que governa a la ciutat. El matrimoni de conveniència entre Guanyem (la formació que integra la CUP) i Junts, que fa dos anys va servir per desbancar, també de la mà d'ERC, la victòria del PSC de Sílvia Paneque en les darreres municipals, s'ha vist sacsejat per la irrupció d'un discurs més dur de la juntaire Gemma Geis en matèria de seguretat i també immigració.

Mà dura de l'Ajuntament de Girona contra les ocupacions de caràcter delinqüencial. Aquesta setmana, després de dies de control i presència policial permanent a la zona, els Mossos d'Esquadra i la Policia Municipal han dut a terme un operatiu per desallotjar el bloc ocupat del carrer Tomàs Mieres, a tocar de les vies del tren. Un edifici conflictiu on, des d'abans de l'estiu, vivien una trentena d'ocupes amb la llum punxada que generaven molt de malestar entre els veïns, amb queixes recurrents de baralles, brutícia i soroll fins a altes hores de la nit.