Malestar entre els alcaldes de Junts: volen un canvi de rumb

Barcelona"Necessitem que la direcció s'alineï més amb nosaltres. A vegades sembla que estiguin en un altre moment polític". Aquesta frase, d'un alcalde de Junts, resumeix el sentiment de càrrecs territorials sobre el rumb del partit que piloten Carles Puigdemont i Jordi Turull. L'adeu de l'exconseller Jaume Giró –que estava ben connectat al territori– i la tendència a la baixa de les enquestes, han sigut les últimes gotes que han fet vessar el got: diverses fonts locals expressen "malestar", "inquietud" o "preocupació" perquè consideren que el discurs públic de la formació no recull suficientment el seu dia a dia ni són propostes que els ajudin a lidiar amb els reptes dels seus municipis. Fins al punt que hi ha qui es planteja anar a veure Puigdemont per exposar-li. "És un crit d'auxili", resumeix una font.

"No volem que pleguin ni Turull ni Puigdemont", constata un alcalde —per deixar clar que no estan fent cap pols a la direcció–, però afegeix que necessiten que s'escoltin les seves preocupacions i que hi hagi un "canvi de rumb". Consideren que el congrés de l'any passat a Calella, en què la cúpula va ser avalada gairebé per unanimitat, va anar molt bé perquè va posar ordre, però diuen que això s'ha de notar en el dia a dia.

Des del món local, en contacte amb el responsable de política municipal, Joan Ramon Casals, expressen les següents inquietuds: que cal un discurs més connectat al territori, que no pot ser que referents del partit marxin, i que tampoc es pot continuar sense tenir un cap visible al Parlament (reclamen que es nomeni cap de l'oposició).

"El partit es va quedant sense actius importants", lamenta un càrrec territorial. Una qüestió –la de les baixes– que ha aflorat aquest dissabte al consell nacional de Junts a Figueres, on Jordi Turull ha acusat Podem d'"anticatalanista" per oposar-se al traspàs de competències d'immigració. Segons diverses fonts, el cap comarcal del Maresme, Carles Bosch, ha expressat la seva preocupació a porta tancada per les baixes de Giró i Miquel Buch, a més de l'adeu de David Saldoni per motius professionals, i els resultats a les enquestes.

Aquesta setmana El Mundo apuntava que Junts podia perdre fins a 11 diputats si hi haguessin eleccions al Parlament, i quedar-se en 24, mentre que l'extrema dreta d'Aliança, que beu principalment dels juntaires (però també d'altres partits independentistes i fins i tot espanyolistes), s'enfilaria fins als 14. Això se suma a les enquestes del CEO que també apunten a una tendència a la baixa dels de Puigdemont. Fins ara la direcció ha tret ferro a les dades, també Turull aquest dissabte: si bé ha lamentat les últimes baixes, ha dit que el partit compta amb noves incorporacions que no pot revelar per protecció de dades, i ha afegit que hi ha enquestes de tots colors.

També al consell nacional, l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, en el discurs d'inauguració també a porta tancada, ha fet una crida a "tornar a ser pragmàtics". "Qui no vingui a aportar a la nostra societat, qui vingui a viure del cuento, no pot tenir cabuda en el nostre país i menys encara mantenir multireincidents estrangers amb els nostres impostos a presons catalanes", ha afirmat, a més d'afegir que quan li diuen que el seu discurs s'assembla al d'Aliança, respon: "En absolut. Aquesta és casa meva des de fa molts anys perquè vaig començar a militar a CDC. El meu discurs es basa en la legalitat i, tot i ser dur, no discrimina a ningú", reclamant no "caure en l'autocomplaença" perquè "ens pintaran la cara".

El poder institucional dels ajuntaments

"El partit no viu ara de l'alta política, sinó dels municipis", recorda un dels consultats i ressalta que tot el poder institucional de Junts és ara als ajuntaments. Consideren, doncs, que això s'hauria de notar en el relat: posen d'exemple la travessia del desert de CDC, quan van ser els alcaldes que van aguantar el partit i va sorgir una nova fornada de lideratges.

"Els alcaldes estan preocupats per les municipals i el partit no és capaç de transmetre un missatge clar", diu una font territorial. Un dels alcaldes consultats pensa que en el discurs de Junts a escala nacional no hi ha les respostes a preocupacions dels ciutadans com l'habitatge, la seguretat, la situació dels autònoms o els reptes de la immigració.

En aquest sentit, a aquest alcalde li agradaria que també es fes partícip el món municipal de les decisions que es prenen al Congrés, que passen per Suïssa i un nucli reduït de la permanent amb Puigdemont, Turull i també Míriam Nogueras al capdavant. I és que un altre dels laments és la manca de debat o la interpretació de la discrepància com un atac. "Hi ha gent de la direcció nacional que es va alegrar de la marxa de Giró", apunta un altre càrrec local, ja que era una de les veus crítiques.

Altres fonts consultades també defensen tornar a pactar amb tothom mantenint l'objectiu de la independència, des del PSC al PP, si cal, i fins i tot trencar el cordó sanitari contra Aliança si hi ha una proposta que consideren "positiva". "Així es deixaran de victimitzar", diu un dels consultats.

Diverses fonts locals lamenten, paral·lelament, que no hi hagi encara candidat a Barcelona. La formació ha intentat convèncer l'exconseller Joaquim Forn (i alguns dirigents també l'expresident Artur Mas) sense èxit, mentre els regidors Josep Rius i Jordi Martí tenen expectatives de poder-ho ser, així com l'exconseller Josep Maria Argimon. Fins i tot, n'hi ha que pensen en Giró, malgrat que ell ha anunciat la retirada de la primera línia.

Pel que fa als lideratges, remarquen que no estan demanant que ningú dels que hi ha marxi, però sí que hi hagi una preparació del relleu. Sent conscients del "greuge democràtic" que implica la situació de Puigdemont, aquests alcaldes pensen que cal visualitzar una alternativa al president, Salvador Illa, al Parlament. En aquest sentit, apunten al diputat Salvador Vergés, que ha fet d'enllaç amb el món municipal aquesta legislatura.

I, en relació a la cambra catalana, també recelen del sector d'esquerres liderat per Agustí Colomines, que aquesta setmana va carregar contra Mas a X. Sobre l'auge de l'extrema dreta, va dir: "Hauria de començar a fer una reflexió profunda sobre si ell [Artur Mas] no va contribuir al que es diu una "errada del sistema" amb una política de retallades que va ofegar les classes mitjanes". Aquesta piulada, segons diverses fonts, va fer bullir de crítiques diversos xats de Junts a favor d'Artur Mas.