Aliança creix i Vox gairebé atrapa el PP a Catalunya, segons el CEO

BarcelonaL'extrema dreta continua creixent a Catalunya, tant l'espanyolista com la independentista. D'una banda, Aliança Catalana augmentaria el suport, segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat d'aquest segon trimestre, i s'enfilaria entre els 10 i els 11 escons respecte als 2 que té actualment al Parlament. I, de l'altra, Vox també tindria més suport electoral a Catalunya, fins al punt que podria atrapar el PP. En tot cas, les eleccions al Parlament les continuaria guanyant el PSC, seguit de Junts i Esquerra.

D'acord amb les prediccions del CEO, el PP i Vox es disputarien ser la quarta força al Parlament. L'extrema dreta espanyola se situa entre els 12 i els 14 diputats en la projecció d'escons del CEO (ara en té 11); els populars oscil·len entre els 14 i els 15 escons (ara en tenen 15). "En el millor escenari per a Vox i en el pitjor per al PP, Vox podria atrapar en escons el PP", ha assegurat el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, en roda de premsa aquest dimecres. Segons les dades, Aliança s'enfilaria fins a la cinquena força i a la cua quedarien Comuns, que es manté entre 5 i 6 escons (ara en té 6) i la CUP podria perdre un dels 4 que té ara o quedar-se igual.

En termes de governabilitat, sumaria la majoria absoluta d'esquerres actual (PSC, ERC i Comuns) per la franja alta de la forquilla (71); també continuarien sumant el PSC, el PP i Vox com ara comptant amb la seva millor previsió (71 escons); mentre que també ho faria la majoria de partits independentistes (68). Ara bé, en el primer cas, el PSC s'ha negat fins ara a sumar amb Vox, mentre que els independentistes també veten Aliança Catalana. De manera que serien dues opcions de govern no operatives. El PSC i Junts també tindrien prou suport per governar (72), però de moment no hi ha sobre la taula aquesta aliança.

El PSC s'estanca i Junts continua a la baixa

El PSC quedaria primer, però sense guanyar suport o fins i tot podria perdre'n respecte a les eleccions de l'any passat, de manera que es quedaria entre els 40 i els 42 escons. Ara en té 42 al Parlament. "Hi hauria un cert impacte negatiu del context polític", va admetre Teruel. Cap a on anirien aquests votants? Anirien a la indecisió, de manera que no hi hauria cap partit clarament beneficiat de la lleugera pèrdua de suport del PSC. Les transferències detectades són menors al 4% i anirien a Esquerra i Junts, i menys cap al PP i Vox.

En tot cas, Teruel ha destacat que el govern de la Generalitat presidit per Salvador Illa manté una bona valoració entre els catalans, perquè treu un 6,2 de mitjana. Aprova entre els votants del PSC, Esquerra i Comuns, i també a l'oposició, entre els votants de Junts i el PP. Només el suspenen Aliança i la CUP. En termes de lideratges, de forma espontània, hi ha un 20% que diu que prefereix Illa de president; un 9% Puigdemont; un 6% Junqueras i un 4% Sílvia Orriols. La líder d'extrema dreta té una gran adhesió entre l'electorat d'Aliança, que contrasta amb el d'Esquerra respecte Junqueras.

Aquesta enquesta del CEO es va fer del 30 de maig al 28 de juny, enmig de l'esclat de la crisi del cas Cerdán. S'erosiona el suport del govern espanyol i Pedro Sánchez, tot i que que l'efecte —ha dit Teruel— és més baix a Catalunya que a la resta de l'Estat. Ara bé: també ha deixat clar que el "principal efecte polític del cas Cerdán és en la competència entre el PP i Vox": segons ha dit el director del CEO, l'esclat de la causa de l'ex número 3 del PSOE ha generat més moviments dins la dreta, en benefici dels ultres i en detriment dels populars.

Al seu torn, Junts, que va quedar en segona posició a les eleccions amb 35 diputats, mantindria la tendència a la baixa, però sense caure posicions respecte el darrer CEO. De fet, en relació a la primera onada d'enguany pujaria lleugerament la intenció de vot . La formació de Carles Puigdemont es quedaria com a segon partit del Parlament amb entre 28 i 30 escons. Esquerra es mantindria entre els 21 i els 23 diputats (ara en té 20), millorant lleugerament respecte les eleccions, de manera que continuaria com a tercera formació de la cambra.

Per on creixen Vox i Aliança?

El creixement de l'extrema dreta és a costa de Junts, en el cas d'Aliança, i en detriment del PP, en el cas de Vox. Ara bé, amb un patró diferent.

Els d'Ignacio Garriga es fan més forts allà on el PP és feble a Catalunya. Per franges d'edat i en intenció de vot, en menors de 50 anys, Vox ja és el tercer partit de Catalunya per darrere del PSC i Esquerra, i en menors de 25 anys l'extrema dreta espanyolista està gairebé empatada amb el PSC i Esquerra. Això vol dir que Vox està substituint el PP en els llocs on els populars són febles, segons dades citades per Teruel durant la compareixença.

En canvi, el patró de creixement d'Aliança és diferent: augmenta allà on Junts està consolidat. En aquest punt, segons Teruel, els juntaires retenen millor el seu suport entre els votants que es consideren de centreesquerra que els que es consideren a la dreta, que tenen una tendència a veure amb més bons ulls el partit de Sílvia Orriols. És a dir, el director del CEO ha apuntat que els votants de Junts que es consideren de l'espai de centredreta són més proclius a canviar de vot que els de centreesquerra. A parer seu, té a veure amb el fet que Junts ha accentuat més les polítiques d'esquerra que les de dretes des del seu naixement, a diferència de CiU. Una tendència que, de fet, està canviant en els darrers temps: Junts ha incorporat més perfil ideològic en el seu discurs amb propostes sobre seguretat, immigració i menys pressió fiscal.

El que no detecta el CEO és un traspàs directe de vots entre Esquerra i Aliança, per això els republicans aguanten a la vintena de diputats. "Això no vol dir que no hi hagi un camí en un futur", ha advertit, però, el director de l'ens ja que ha assenyalat que hi ha un percentatge considerable de votants d'Esquerra que valoren positivament el lideratge de Sílvia Orriols. "Hi pot haver traspassos en el futur, però ara no els detectem".

Traspàs entre les extremes dretes

Una de les novetats del CEO és també el possible trànsit de votants entre Aliança Catalana i Vox en funció de les eleccions. És el cas de les espanyoles, on d'entrada Aliança no es presentaria. El partit de Sílvia Orriols capta votants no independentistes, de manera que aquests votants són susceptibles de votar el partit de Santiago Abascal en uns comicis al Congrés dels Diputats. En dades, dels seus votants hi ha un 17% que es declara en contra de la independència–en el cas de Junts i la CUP són un 9% i enel cas d’ERC un 22%–.

En relació amb les eleccions al Congrés dels Diputats, els suports es mantindrien igual per al PSC, que es mantindria entre els 18 i 19 escons (en va obtenir 19 el 2023); Esquerra entre els 7 i 8 (ara en té 7); i Junts entre els 6 i 7 (en va tenir 7 el 2023). Hi hauria canvis en el suport de Sumar, que dels 7 escons que van obtenir els comuns passarien a 3 o 4; mentre que pujaria Vox de 2 a un suport entre 4 i 5 escons, i el PP es quedaria entre 5-6 (en va tenir 6 a Catalunya el 2023). Podem, que en els anteriors comicis anava amb Sumar, podria obtenir un diputat per Catalunya. El president espanyol preferit a Catalunya, però, segueix sent Sánchez (27%) en front Feijóo (4%) i Abascal (5%).

I, en termes generals, ¿quin és el marge de creixement que tenen els partits d'extrema dreta? El CEO dona una dada rellevant: un de cada quatre enquestats té una "tolerància elevada" als partits d'extrema dreta. És més: un 43% pensen que els mitjans i els altres polítics presenten els partits d'extrema dreta de forma "distorsionada"; i un 24% no creuen que aquestes formacions amenacin els consensos bàsics. Fins al punt que un 19% manifesten que es podrien plantejar votar a l'extrema dreta davant la decepció amb els partits tradicionals, cosa que augmenta entre els votants més joves.