De Georgina Rodríguez ho sabem pràcticament tot gràcies a Yo soy Georgina, la sèrie documental on donava tots els detalls de la seva vida com a mare, influencer, empresària i dona del futbolista Cristiano Ronaldo. Tampoc és cap secret que es declara devota. Ara ha donat un nou detall: li encanten les misses concorregudes per nostàlgics del franquisme. Dimarts passat Rodríguez, que acumula més de 70 milions de seguidors a Instagram, va compartir a les xarxes diversos vídeos i fotografies de la seva visita al Valle de Cuelgamuros. En les imatges es pot veure la parella del futbolista Cristiano Ronaldo assistint a missa en companyia d’alguns dels seus fills. Rodríguez no es va perdre res, i així ho va compartir: la comunió, els cants de l'escolania i l'encesa de l'encens. També va mostrar alguns detalls del gran monument franquista, sense mencionar en cap moment qui el va construir i per quin motiu ni els milers de persones que hi ha enterrades. Fins i tot, es va fer una fotografia davant la creu monumental de 150 metres d’alçada situada al cim del Risco de la Nava, omnipresent i visible intencionadament des dels afores de Madrid.

Fa un any, el govern espanyol tenia claríssim que els monjos benedictins no podien continuar al Valle de los Caídos. El maig del 2024, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, era molt contundent en una entrevista a El País: "Volem que marxin. Estem parlant amb ells i amb les autoritats eclesiàstiques. Ha de ser un centre laic, que serveixi per explicar la guerra i el que va venir després. No pot ser que es quedin. No volen marxar, hi ha certa resistència, però també n’hi va haver per exhumar les restes de Franco i, al final, la justícia ho va avalar". Però en aquest estira-i-arronsa amb l’Església catòlica el govern ha hagut de cedir. Finalment, tal com avança Eldiario.es i ha confirmat el ministeri de Presidència espanyol, no s’imposarà la sortida dels benedictins de Cuelgamuros. Tanmateix, l’exprior Santiago Cantera Montenegro i dos altres religiosos hauran de marxar en les pròximes setmanes, perquè així ho ha demanat explícitament l’executiu espanyol en les reunions que ha tingut amb els representants del Vaticà.

Ha estat una espera llarga, de més de vint anys, però finalment aquest dilluns un equip de 15 tècnics ha entrat a Cuelgamuros (antic Valle de los Caídos) per començar les tasques d'exhumació i identificació. El seu objectiu és tornar a 128 famílies les restes de pares, avis, besavis i oncles que van ser traslladats al gran mausoleu de Franco sense el seu vistiplau. L'objectiu dels 15 tècnics, entre els quals hi ha odontòlegs, arqueòlegs, genetistes i membres de la policia científica, és identificar les caixes en les quals hi ha enterrades les víctimes.

De matinada, sense càmeres, i només amb la presència dels familiars, els monjos benedictins i els treballadors de Cuelgamuros. Així ha començat l'últim viatge de José Antonio Primo de Rivera (1903-1936). Segons els desitjos de la família, el prior de l'abadia benedictina, Santiago Cantera, havia de fer una missa abans que les restes sortissin de l'abadia on, fins ara, el fundador de la Falange estava enterrat en un lloc prominent. A mig matí les seves restes han abandonat Cuelgamuros i han estat traslladades al cementiri de San Isidro, on José Antonio Primo de Rivera ha estat novament inhumat amb el seu germà, Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, ministre de Franco, i la seva germana Pilar Primo de Rivera, fundadora de la Secció Femenina de Falange. Era el cinquè enterrament del fundador de la Falange. Fonts del ministeri de Presidència han posat en valor l'exhumació: "Ja no s'homenaja en un lloc públic ni al dictador [en referència a Franco] ni al líder de Falange".

El govern de la Comunitat de Madrid, presidit per Isabel Díaz Ayuso, prepara una llei per blindar el Valle de los Caídos, tal com reclama Vox. Es tracta de la llei de patrimoni cultural, que especifica la protecció del patrimoni etnogràfic. Aquesta llei inclou "l'arquitectura religiosa, inclosos els calvaris tradicionals i les creus, així com elements decoratius i béns mobles relacionats directament amb el bé patrimonial que es vol protegir".

La família de José Antonio Primo de Rivera ha iniciat els tràmits per exhumar les seves restes del Valle de los Caídos perquè, segons la nova llei de memòria democràtica, es convertirà en un cementiri laic. Quan entri en vigor la llei en els pròxims dies, els monjos benedictins deixaran de custodiar i vetllar el monument franquista, que passarà a dir-se Valle de Cuelgamuros. En un comunicat firmat per Fernando Primo de Rivera, la família explica que ja ha contactat amb la direcció general de Salut Pública de la Comunitat de Madrid, l'abat del Valle de los Caídos i l'Ajuntament de San Lorenzo del Escorial per treure el fundador de la Falange Espanyola d'aquell lloc.

Quan Franco va guanyar la Guerra Civil no va trigar gens ni mica a aixecar monuments i canviar noms de carrers i places. La voluntat del dictador era que hi hagués monuments als caiguts pràcticament a cada poble. Són símbols de la dictadura i estan carregats d’intenció, perquè la victòria franquista havia de ser recordada pels segles dels segles. No hi ha cap cens a l’estat espanyol amb el nombre total de símbols franquistes que perduren al territori, però n'hi ha vestigis pràcticament a tot arreu.

A Rabanera (la Rioja), que tenia poc més de 180 habitants el 1940, no hi havia prou diners per aixecar un monument als caiguts i van escriure el nom de José Antonio a la paret de l’església per recordar els morts del bàndol franquista. La voluntat de Franco era que hi hagués monuments als caiguts pràcticament a cada poble, i se’n van fer milers: a Valls, els veïns van aportar 57.000 pessetes; a València, 660.663; a Vic, 59.685... Si no hi havia recursos per a una creu monumental, es feia una placa. La victòria franquista i els caiguts del seu bàndol havien de ser recordats pels segles dels segles. "El franquisme es va apropiar del símbol de la creu i també dels ossos i de la sang dels morts", diu Miguel Ángel del Arco Blanco. Professor d’història contemporània a la Universitat de Granada, acaba de publicar a Crítica el llibre Cruces de memoria y de olvido. Los monumentos a los caídos de la guerra civil española (1936-2021), on explica com, a través dels monuments en l'espai públic, Franco va manipular la memòria.

S'ha trigat molt, i n'hi ha que per molt pocs dies ja no seran a temps de veure-ho, com Manuel Lapeña, que va morir la setmana passada amb 97 anys i que batallava des de feia una dècada per recuperar les restes del seu pare, enterrat sense el consentiment familiar al Valle de los Caídos. D'altres, però, després d'anys de litigi potser podran recuperar els seus familiars. Finalment el govern espanyol ha anunciat aquest dilluns que ja ha iniciat els treballs per exhumar 77 persones enterrades a les criptes de la basílica del Valle de los Caídos. En tots els casos són víctimes els familiars de les quals han demanat explícitament que se les tregui d'allà. Segons el govern espanyol és un procés summament complex i ja avisa que serà llarg per l'estat en què es troben les restes. "Més de seixanta anys després dels trasllats, les dificultats tècniques són molt grans; entrar a les criptes no garanteix que es trobin les persones que es busquen", ha explicat el secretari d'estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.

La identificació dels cossos enterrats al Valle de los Caídos tira endavant amb l'aprovació de la llicència d'obres per fer exhumacions dins de la basílica del recinte. La junta de govern de l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial ha aprovat el tràmit que havia presentat Patrimoni Nacional el 12 d'abril i que s'ha concedit aquest dimecres, abans que s'esgotés el termini màxim de tres mesos. El permís dona un bri d'esperança a la seixantena d'expedients d'exhumació presentats al març pels familiars de les víctimes.

La Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) recuperarà més de 400 llibres que eren al Valle de los Caídos després de firmar un acord amb la comunitat benedictina. La firma de l'acord s'ha fet després d'una llarga investigació que va començar el 2018 i que ha permès localitzar-los a l'abadia benedictina. El Departament de Manuscrits, Incunables i Rars de la BNE va localitzar una acta, datada el 14 d'abril del 1961, segons la qual se'ls va entregar un lot de 494 llibres dels segles XVI al XIX.

El 24 d'octubre les restes del dictador Francisco Franco sortien del Valle de los Caídos 44 anys després de la seva mort. Per fi serà el torn de les seves víctimes, 85 anys després de morir i més de 60 anys després que les traslladessin prop de la tomba del botxí. El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts un reial decret per destinar 655.000 euros als treballs d'exhumació i identificació de les restes de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista enterrades al mausoleu de Franco. La portaveu del govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat que s'han rebut més de 60 expedients d'exhumació de familiars, encara que no ha precisat quan començaran els treballs, segons Efe.

El deliri de Franco de construir el Valle de los Caídos no hauria sigut possible sense la mà d’obra: centenars d’obrers entre els quals, fins al 1950, figuraven un alt nombre de presoners del programa de redempció de penes que van haver de picar molta pedra. Sobre ells se sap ben poc, ni tan sols hi ha una xifra clara sobre quants homes presos i lliures van treballar a Cuelgamuros. Però tot pot canviar en un futur pròxim. Una campanya arqueològica del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que començarà el 27 d’abril, vol rescatar de sota terra la vida quotidiana dels homes, dones i infants que van viure a l'ombra del Valle de los Caídos al llarg de prop de 19 anys.

El govern espanyol ha signat un contracte de 18.000 euros amb la Universitat de Barcelona perquè aquesta es dediqui a recopilar informació sobre les persones que encara estan enterrades a la cripta del Valle de los Caídos i que tenen familiars que en volen recuperar les restes.

El Museu de la Memòria de Colòmbia, gestionat pel Centre Nacional de Memòria Històrica, té com a objectiu recordar i ser testimoni del conflicte que ha viscut els últims anys el país llatinoamericà. La construcció hauria de començar les pròximes setmanes i l’empresa encarregada de fer-ho és Obrascon Huarte Laín S.A. Sucursal Colombia, segons el diari colombià El Tiempo L’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica destaca, en un tuit, “la paradoxa” que sigui precisament Huarte, una de les empreses que forma part d’Obrascon Huarte Laín, l’encarregada de fer un projecte que ha de dignificar les víctimes del conflicte.

El Valle de los Caídos va ser dissenyat per projectar l’ombra de la dictadura franquista i perpetuar el poder dels vencedors sobre els vençuts. Ni la Transició ni la democràcia han aconseguit a Espanya dissipar els secrets i l’opacitat que envolta un monument tristament únic en l’Europa dels nostres dies. Com es va finançar la seva construcció? Qui eren els treballadors esclaus que van treballar-hi durant una dècada? De qui són les despulles que s’amunteguen a les criptes? Quin simbolisme amaga la seva arquitectura? Qui és i què pensa el desafiant prior de l’orde de monjos que custodia el monestir del Valle?

La periodista de l’ARA Sílvia Marimon s’ha endinsat, juntament amb la historiadora Queralt Solé, en un monument franquista tan colossal com desconegut: el Valle de los Caídos. El llibre La dictadura de pedra (Ara Llibres) posa sobre paper la història vergonyosa del mausoleu de Franco.

José Antonio Marco Viedma porta 60 anys atrapat al Valle de los Caídos. Ha passat moltes dècades al costat del seu botxí, Francisco Franco, que va abandonar el monument feixista el 25 d’octubre passat sobre les espatlles dels seus familiars. A Marco Viedma el van afusellar el 2 de setembre del 1936 i el van enterrar en una fossa comuna al cementiri de Calataiud. Aquella matinada a la ciutat aragonesa van ser assassinades 16 persones més, incloent-hi una mare i la seva filla de 16 anys, al crit de “ ¡Viva Cristo Rey! ” Les restes inhumades a la fossa comuna van ser traslladades al Valle de los Caídos, sense el permís dels familiars, el 4 d’abril del 1959. Ahir es va notificar a la família de Marco Viedma que, finalment, després de més d’onze anys de judicis i reclamacions, començaran els treballs per treure el seu besoncle de la fossa comuna més gran de l’estat espanyol. Patrimonio Nacional ha donat permís per entrar al tercer nivell de la cripta del Sant Sepulcre del Valle de los Caídos. “Des del 2008 estem lluitant per treure’l d’allà -diu la seva besneboda i presidenta de l’Associació Pro Exhumació del Valle de los Caídos, Silvia Navarro-. “Podrem descansar. M’hauria agradat que la meva àvia ho hagués pogut veure, perquè li van fer la vida impossible. Després d’assassinar el meu besoncle, van venir els expedients de confiscació, amb multes de 25.000 pessetes de l’època”.

El Valle de los Caídos reobre avui dimarts, a les 10 del matí, les seves portes després d’haver tret les restes de Franco i haver-les tornat a inhumar al cementiri públic de Mingorrubio. Segons va informar la secretària d’Estat de Comunicació, ahir van finalitzar "els treballs de segellat i reposició de les llosetes de marbre negre sobre l’espai que va ocupar la tomba de Franco".