Hores després que Julian Assange es declarés culpable d'espionatge davant del tribunal federal de Saipan, la capital del territori nord-americà de les illes Marianes del Nord (al Pacífic), el fundador de Wikileaks ha aterrat aquest dimecres a l'aeroport de Canberra, on l'esperava un nombrós grup de seguidors. Assange els ha saludat mentre caminava per la pista, i quan s'acostava a la terminal la seva dona Stella ha irromput en escena amb un ampli somriure. S'han fos en una abraçada i Assange l'ha aixecat de terra abans de fer-se un petó.

La notorietat pública global de Julian Assange, que el 3 de juliol farà 53 anys i que podrà celebrar l'aniversari en llibertat per primer cop en catorze anys, va esclatar l'abril del 2010. Havia creat la web de filtracions Wikileaks quatre anys abans, el 2006, però fins aleshores el material que difonia i, sobretot, els mitjans a través dels quals ho feia no havien causat gaire rebombori. Però la difusió a Wikileaks dels primers vídeos que denunciaven els crims de guerra dels Estats Units a l'Iraq va canviar completament la percepció que es tenia de la seva feina.

Victòria parcial per a Julian Assange. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les li ha concedit aquest migdia de dilluns el dret a una apel·lació completa contra l'extradició als Estats Units. Les garanties que els magistrats van demanar a Washington per assegurar-se que no se’l condemnaria a mort han sigut acceptades com una “promesa executiva inequívoca”, però no aquelles amb què podria buscar acollir-se al dret a la llibertat d’expressió que recull la Primera Esmena de la Constitució del país.

Els Estats Units han presentat, al límit del temps, les garanties processals que el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i de Gal·les van demanar el mes passat en el procés d'extradició de Julian Assange. Unes garanties que, d'acord amb la dona del fundador de Wikileaks, Stella Assange, considera buides i que són una forma "d'escapolir-se" de la qüestió sense un compromís explícit sobre res. A la pràctica, la formalitat completada per Washington situa Assange un pas més a prop de l'avió que l'extradiria.

Nova jugada de daus de Julian Assange, que de moment evita l'extradició als Estats Units. Però la victòria és molt petita. El fundador de WikiLeaks, de 52 anys, podria tenir l'oportunitat d'apel·lar contra la seva extradició als Estats Units si l'administració Biden rebutja donar les garanties que aquest dimarts ha demanat el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les per justificar la possibilitat de revisar el cas. En resum, els jutges claven una puntada de peu a la pilota i condemnen Assange a continuar esperant, a la presó, però encara amb moltes menys possibilitats de sortir-se'n.

La sort de Julian Assange ens importa cada cop menys perquè el projecte de WikiLeaks representa la fe en les societats obertes, i ara resulta que els imperis estan tornant amb força. L’aniversari de la guerra d’Ucraïna és el recordatori més llampant d’aquesta fragmentació del món. Però n’hi ha més: l’aïllacionisme de Trump, que fa quatre dies amenaçava de deixar d’ajudar els aliats de l’OTAN i de posar un aranzel del 10% a les importacions si guanya les eleccions; o el desenganxament del Sud Global, que vol dir que la democràcia més gran del planeta, l'Índia, no ha condemnat ni amb paraules ni amb sancions l’assassinat d’Aleksei Navalni. Llegint la premsa aquest cap de setmana, tots els articles acabaven amb la conclusió que Europa hauria d’invertir molts més diners en defensa per protegir allò que Josep Borrell va anomenar “el jardí europeu”, en contraposició a “la jungla” que és “la major part del món”. En comptes de regir-se per normes cada cop més clares i compartides, el planeta es trosseja en poders que competeixen entre ells de forma cada cop més anàrquica i descarnada.

Julian Assange haurà de seguir esperant fins al mes de març per saber si té dret a una nova apel·lació amb què oposar-se a l'extradició als Estats Units. El segon i últim dia de la vista que s'ha seguit al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les aquest dimarts i dimecres ha acabat passades les 16.30, hora local de Londres, quan la jutgessa Victoria Sharp ha comunicat a les parts que ajornen la decisió per a una data futura, i que si ella o el jutge segon, Jeremy Johnson, requereixen més informació, s'hi posaran en contacte.

El calvari judicial de Julian Assange, fundador de WikiLeaks, viu aquest dimarts i aquest dimecres un nou episodi, ara al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. I, en funció de la resolució dels dos jutges, Victoria Sharp i Jeremy Johnson, el camí legal al Regne Unit per aturar l'extradició als Estats Units podria acabar de forma abrupta.

Al final d'una multitudinària conferència de premsa, gairebé entre llàgrimes quan ha confessat que els seus dos fills "no saben què està passant", Stella Assange, la dona de Julian Assange, ha assegurat aquest dijous que "la lluita per la llibertat del Julian es lliura contra el temps" i contra el seu "deteriorament físic i mental". "Ja no té més temps!", ha reblat en una emotiva compareixença a Londres, després de recordar que "fa gairebé cinc anys que està empresonat sense complir cap condemna en una cel·la de màxima seguretat, de 3 per 2 metres, i aïllat 24 hores al dia".

Cap sorpresa. La ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, ha donat llum verda aquest divendres a l'extradició als Estats Units de Julian Assange, fundador de Wikileaks. El seu futur estava en mans de Patel després que el mes d'abril el Tribunal Suprem dictaminés que no hi havia cap impediment per procedir a complir amb l'ordre del Tribunal d'Instrucció de Westminster.

El destí de l'activista i fundador de Wikileaks, Julian Assange, està des d'aquest matí en mans de la ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, per bé que l'equip legal de l'australià té encara possibilitats de seguir apel·lant contra la possible extradició als Estats Units. En tot cas, el jutjat d'instrucció de Westminster, presidit pel magistrat en cap Paul Goldspring, ha aprovat formalment aquest procés, i ha lliurat la decisió i l'odre executiva per complir-la al departament que dirigeix Patel per arribar al que, en principi, podria ser una decisió final. Assange, de 50 anys, lluita des del desembre del 2010 per evitar ser lliurat a les autoritats nord-americanes, que el volen jutjar per 18 càrrecs de presumpte espionatge i de conspirar per revelar secrets d'estats, a través de la web de Wikileaks, on s'han publicat centenars de milers de documents secrets sobre les guerra d'Iraq i Afganistan, i també comunicacions del departament d'Estat. Assange s'enfrontaria a una pena potencial de fins a 175 anys de presó si fos declarat culpable.

El Tribunal Suprem del Regne Unit ha denegat a Julian Assange el permís per apel·lar contra la decisió de Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, del desembre del 2021, segons la qual podia ser extradit als Estats Units. El Suprem indica en la seva resolució que el recurs no plantejava "un punt de dret discutible" pel que fa a la decisió presa pels jutges.

Hi ha esperança per a Julian Assange. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les l'ha autoritzat aquest dilluns a apel·lar davant del Tribunal Suprem del Regne Unit contra l'extradició als Estats Units. Una victòria, però, només parcial. Assange no està encara fora de perill.

Julian Assange és molt més a prop dels Estats Units. La Sala d'Apel·lació del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha resolt aquest matí de divendres contra el fundador de Wikileaks, de 50 anys. Assange en fa 11 que viu un calvari judicial al Regne Unit per evitar, primer, una extradició a Suècia que temia que acabés posteriorment als Estats Units, i després una de directa a Washington. Ara, el tribunal ha tombat l'esperança d'Assange de sortir lliure i l'activista per la llibertat d'informació és un pas més a prop d'una presó nord-americana per respondre de presumptes càrrecs d'espionatge i conspiració per divulgar secrets oficials. Si és jutjat als Estats Units, s'enfronta a una pena de fins a 175 anys de presó.

Julian Assange haurà de continuar empresonat mentre es resol el calvari judicial de l'extradició als Estats Units. La jutge Vanessa Baraitser, del Tribunal Penal Central d'Anglaterra i Gal·les, que actua al districte de Westminster, al centre de Londres, li ha denegat aquest dimecres al matí la llibertat condicional. La defensa d'Assange l'havia demanada després que la mateixa magistrada resolgués dilluns contra el trasllat als Estats Units, basant-se en els problemes de salut mental de l'activista australià i el risc de suïcidi si ingressava en un centre penitenciari nord-americà.

Nou capítol de la lluita de David contra Goliat. Julian Assange, de 49 anys, torna aquest dilluns a la cort de magistrats de Westminster, al centre de Londres, per continuar la seva batalla legal contra l’extradició als Estats Units. En joc hi ha una sentència de 175 anys de presó, arran dels 18 càrrecs a què fa front, de conspiració per piratejar servidors de l’administració nord-americana i difondre informació confidencial.

La defensa de Julian Assange, fundador de Wikileaks, presentarà aquest dimecres davant de la cort de magistrats de Westminster, al centre de Londres, una petició de llibertat condicional per la fragilitat general del seu estat de salut i la potencial i ràpida propagació de la pandèmia del coronavirus en els centres penitenciaris del Regne Unit. D’acord amb la seva defensa, i sota les recomanacions del sistema de beneficis jurídics, Assange es troba dins d'una categoria d'interns que haurien de ser alliberats per mitigar l'impacte de la Covid-19.

En el primer dia del judici per l'extradició als Estats Units de Julian Assange, que ha tingut lloc aquest dilluns en un jutjat del sud de Londres, la defensa de l'activista australià ha intentat demostrar les "motivacions polítiques" del cas i la impossibilitat manifesta que l'encausat tingui "un judici just" si finalment és extradit.