Fa tot just una dècada, el dia 5 de juny de 2014, es va celebrar a Viena una mena de simposi o congrés que avui, vist amb perspectiva, mostra fins a quin punt Rússia ja té mitja guerra guanyada en cas que, per desgràcia, aquesta possibilitat que l'ARA analitzava diumenge passat s'arribi a consumar. No es tracta de míssils, sinó d'una propaganda que ha fet forat entre sectors ben heterogenis. Van dels antivacunes a l'extrema dreta ultraconservadora, passant per joves marxistes de saló que enyoren aquell paradís soviètic que no van tenir ocasió d'experimentar, així com tota mena d'antisistemes que pasturen pels racons més obscurs d'internet. Visitin, per exemple, www.geopolitika.ru/es, que és d'on sorgeixen la majoria d'argumentaris pro Putin: el que allí s'explica amb claredat, i en diversos idiomes, els sonarà molt familiar. De fet, és probable que una part del contingut els hagi arribat en forma de repiulada o similar. Tot plegat passava, per cert, molt abans que el govern francès hagi alertat fa poc d'aquesta immensa xarxa de desinformació que ha contaminat tant les xarxes socials com alguns mitjans de comunicació repartits entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra.

El pin té la mida i la forma d’una moneda grossa. És lleuger, d’alumini i exhibeix només dos colors: vermell i negre. Al bell mig hi veiem tres punys tancats. El del centre correspon, en principi, a una persona de raça negra. Envoltant el dibuix amb relleu llegim aquest text amb dues faltes d’ortografia (falten els accents a les preposicions): “Non a la bombe a neutrons”. La paraula Non està destacada amb grans majúscules tot just al centre del pin. Me’l van regalar a la sortida de la facultat l’hivern del 1983, quan feia primer de carrera. L’obsequi provenia d’algun pintoresc militant d’aquell estol d'organitzacions d’extrema esquerra que es passaven tot el sant dia al bar interactuant amb els estudiants (cap dels qui vaig conèixer estava matriculat). Han passat 40 anys i l'esperit d'aquella xapeta metàl·lica ressorgeix de les cendres. Suposo que ara el pin faria referència als míssils antitanc Javalin, que són els que han aturat la matussera invasió d'Ucraïna. De fet, en l'argumentari distribuït aquesta primavera per la propaganda russa s'insistia que els Javalin "eren molt cars", cosa que la gent de cor senzill va anar repetint dòcilment a les xarxes socials comme d'habitude.

Si un periodista independent d’un diari independent, George L. Steer de The Times, no hagués estat al País Basc el 1937, probablement hauríem trigat molts anys a descobrir que la massacre de Gernika havia estat obra de l’aviació nazi. La propaganda falangista, amb filmacions amb attrezzo incloses, pretenia demostrar que el desastre s’havia d’endossar a una política de terra cremada dels republicans en retirada. Al cantó republicà, quan els feixistes començaven l’ofensiva contra Catalunya, el desembre de 1938, els diaris de Barcelona minimitzaven l’enemic i anunciaven que Franco estava acabat per un complot dels seus.

Com en totes les guerres, hi ha els fets i després hi ha la propaganda. Normalment la segona, més que respondre a la realitat, l'embolcalla i la condiciona. Resulta obvi que el camp de batalla mediàtic és decisiu, tant de cara endins –per marcar el relat entre la pròpia ciutadania, inclosos els soldats– com de cara enfora –per desmoralitzar l'enemic–. Ara mateix, en el cas d'Ucraïna, la contesa es lliura cruament sobre el terreny, es lliura gens subtilment als mitjans de comunicació i les xarxes socials i, a més, també es lliura estratègicament en l'economia. Els tres escenaris estan interrelacionats, i a vegades el moviment en un d'aquests flancs emmascara el que passa (o no passa) en un altre. Per això costa tant entendre el sentit d'algunes decisions i, més encara, saber qui està guanyant i qui està perdent la guerra.

Fa un segle, primer va arribar la guerra i després la pandèmia de la grip. Ara ha anat a l'inrevés: la guerra ha estat precedida per la pandèmia. D'aquí cent –o vint, o mil– anys potser es revertirà l'ordre. Monotonia. Aquests dies de mal oratge m'he dedicat a rellegir coses de fa un segle. Sempre és millor consumir premsa molt endarrerida que productes periodístics frescos que es fan ressò dels detritus de les xarxes. Em refereixo al vergonyós cas del whatsapp sobre una suposada vaga indefinida de transportistes que va explicar la Mònica Planas fa uns dies. La promiscuïtat del periodisme amb les xarxes socials ha acabat normalitzant un despropòsit tan deontològicament greu com aquest. Però com que tot s'acaba transformant en una espècie de gracieta i s'oblida al cap de mig minut, no passa res. ¿Com eren les coses fa un segle en relació amb la Primera Guerra Mundial?

La pel·lícula més taquillera de la història a la Xina no és un trepidant film d'acció amb espectaculars efectes especials ni una de les famoses comèdies familiars. Els blockbuster de Hollywood ni tan sols se li acosten. El favor del públic se l'endú el cinema patriòtic més convencional: La batalla del llac Changjin ha recaptat més de 800 milions d'euros. La història d'un batalló de soldats xinesos resistint heroicament, fins a arribar a congelar-se, damunt d'un llac gelat durant la Guerra de Corea (1950-1953) ha batut rècord d'ingressos. Aquest drama bèl·lic ha superat les seves competidores xineses i ha vençut clarament l'últim James Bond, els espectaculars cucs de Dune o l'heroi asiàtic de Marvel, Shang-Chi.

El JB era professor d'institut. Donava llatí. Era un home recte, savi, amant de la disciplina. El seu dia a dia es resumia amb dues paraules. Treballava i traduïa. Però, per damunt de tot, era una bona persona. En una ocasió, un company d’institut, el GM, va tenir un problema greu. Havia de començar, de seguida, un tractament de quimioteràpia per un càncer de mal pronòstic. El GM estava sol a la vida i el JB, com a bon samarità, va decidir ajudar-lo. El va acompanyar a totes i cadascuna de les sessions al Clínic i, en sortir, se l’emportava a casa per poder-lo cuidar en els dies de fluixesa extrema. Al cap d’una setmana, quan en GM ja es veia les orelles, se’n tornava a passar uns dies al seu pis fins que, de nou, tocava recomençar el ritual. Al cap d’uns mesos, quan tot anava de mal borràs, en GM li va demanar un favor al JB. Volia una revista amb noies despullades. Potser era la seva última voluntat. Desorientat com estava, en JB va fer una cosa que no havia fet mai: va entrar en un sex-shop, per triar i remenar a consciència. En sortir, amb el material cargolat sota el braç, va passar l’imprevist. Es va topar, de cara, amb dues exalumnes seves. Es van saludar com si res. Aquest fet me’l va narrar, fil per randa, el mateix JB tres dies després de la topada fortuïta. Vam riure plegats, per la situació incòmoda i el malentès que podia provocar. Pocs mesos després, els companys d'institut ens vam retrobar per celebrar que tots plegats arribàvem als quaranta. Mentre preníem una tònica a la fresca, se’m van acostar les dues companyes que en JB s’havia trobat al carrer. Compungides, em van voler comentar una cosa referida al qui havia estat el nostre professor de llatí: “Ja sabem que és amic teu, però el JB és un porc. Qui ho havia de dir?” Li van dir de pervertit en amunt. Només jo sabia la realitat. No els la vaig explicar. No perquè fos massa llarga, la història, sinó perquè no la volien sentir. Amb la seva versió vivien més contentes.

]]> El govern espanyol ha fet un vídeo “per contrarestar la propaganda independentista” però, de fet, l’ha hagut de crear per contrarestar la realitat que ell mateix ha creat i en la qual no s’agrada. Aquí van algunes preguntes que els diplomàtics espanyols han de contestar sovint quan van pel món. Com és que la meitat dels catalans se’n volen anar? Què teniu pensat oferir-los perquè es quedin? Per què els catalans no poden votar, com a Escòcia o al Quebec? Teniu por de perdre? Per què la policia va carregar contra la gent pel simple fet de voler votar? Com podeu dir que les imatges de l’1 d’Octubre són falses si les van enregistrar els nostres periodistes? Com és que els heu tingut 15 mesos a la presó sense judici, acusats d’un delicte de rebel·lió, si no hi va haver violència? No són preguntes formulades a partir de la propaganda independentista sinó a partir del sentit comú.

]]> Tinc un amic que és professor d’història a secundària. Ens vam trobar i vam parlar llargament poc després dels fets de l’1 d’octubre. M’agrada molt escoltar-lo i debatre amb ell. En aquella conversa van sortir molts temes, també vam parlar dels atemptats el 17-A a Barcelona i dels anteriors a Niça, Berlín o Londres. Sempre en relació amb la manera com havia abordat a l’aula aquells fets terribles amb els seus alumnes. Em va dir: “Els alumnes són víctimes de la propaganda”. Va parlar de la responsabilitat d’obrir i tancar debats a classe. Em vaig quedar amb l’anècdota d’aquell alumne amb qui va tenir una setmana sencera de converses després que un dia digués a classe: “Qui no estigui d’acord amb el que diem ja pot marxar”. El professor d’història es preguntava: “Quants alumnes tenim que llegeixen?”. Aquell curs els fets el van decidir a llegir amb els alumnes el llibre del Timothy Snyder 'Sobre la tirania: 20 lliçons que hem d'aprendre del segle XX'. Parlava del que sovint veia en els alumnes: “Veig en ells perplexitat perquè el que estem llegint va en contra del que han sentit a casa, i això els fa pensar. Ja no aspiro a res més. En un entorn on hi ha molta propaganda, molta identitat, molta convicció i poca autocrítica, el paper imparcial de l’escola és molt important. L’escola ha de fer tots els debats que calgui per analitzar-ho, no per fer votacions. A partir de les opinions, l’escola és un filtre: les emocions han d’entrar a l’escola per fer-ne paraula, reflexió”.

]]>

La Guàrdia Civil ha detingut a Lleida tres ciutadans pakistanesos de 25, 29 i 31 anys per enaltiment del terrorisme i per difondre material audiovisual que feia propaganda de diferents grups terroristes jihadistes.

]]>

La plataforma de juristes contra la catalanofòbia, Drets, ha presentat un recurs davant les Juntes Electorals provincials per reclamar la retirada de l'ofensiva propagandística iniciada aquest dimecres per l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana via mitjans de comunicació, transport públic i casa per casa amb l'objectiu de "condicionar o orientar el vot dels ciutadans".

]]>

La bustiada electoral enviada per Ciutadans (C 's) a Madrid de cara a les eleccions del 24 de maig inclou una octaveta amb la fotografia del president del partit, Albert Rivera, però no mostra ni el nom ni imatge del candidat a les autonòmiques, Ignacio Aguado. Els alcaldables en els diferents municipis de la Comunitat de Madrid tampoc són esmentats.

]]>

A Santa Susanna les eleccions municipals del 24 de maig apunten tempesta. L'enfrontament de l'actual alcalde de CiU i candidat a la reelecció per la plataforma independent Santa Susanna Ara i Sempre, l'etern Joan Campolier, i el seu antic company de partit, ara cap de llista de CiU, Jordi Cusachs, ha acabat impactant en el repartiment dels espais de propaganda electoral. En una decisió salomònica, el secretari municipal davant la manca d'acord polític va imposar un repartiment de les cartelleres municipals proporcional a la representació actual dels partits als consistoris que ha acabat amb cartells retallats per la brigada municipal. La Junta Electoral va anul·lar ahir el repartiment.

]]>

El candidat número 36 de la llista que lidera Xavier Trias per Barcelona i conseller portaveu del districte de Nou Barris, Santi Borrull, ha estat agredit aquest dissabte mentre repartia propaganda electoral en aquest districte, segons han informat a l'agència Efe fonts de la federació nacionalista. L'agressió ha passat cap a dos quarts d'una del migdia, al carrer Fabra i Puig, mentre Borrull repartia propaganda en una acció electoral al barri de Vilapicina i Torrellobeta, al districte de Nou Barris.

]]> La portaveu parlamentària de Ciutadans, Carina Mejías, ha criticat durament que el Govern hagi destinat més de sis milions d'euros a la celebració del Tricentenari, uns actes que al seu parer són "propaganda". "Si hi ha diners per això, esperem que també n'hi hagi per pagar farmàcies, escoles bressol...", ha dit Mejías des de la sala de premsa del Parlament.

]]> "Els titulars dels propagandistes xoquen amb la realitat". Així de taxatiu s'ha manifestat aquest dimarts el portaveu del Govern, Francesc Homs, en resposta a l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, que ha afirmat que en cas d'independència, les empreses americanes "s'hauran d'adaptar".

]]> Considerades gairebé un art al segle XX, les tècniques de la propaganda han controlat la lliure elecció dels homes des de l'època de Carlemany fins a l'era de Twitter, segons l'exposició 'Propaganda. Poder i persuasió' presentada avui a la Biblioteca Britànica de Londres.

]]>