Diverses columnes de tractors han sortit aquest divendres al matí des de diversos punts de Catalunya cap a Barcelona. Al migdia han arribat a la capital catalana i des de primera hora de la tarda estan plantats a la Gran Via de Barcelona, on el trànsit està tallat des de la plaça Universitat i pràcticament fins al passeig de Gràcia. Molts pagesos han arribat amb els seus tractors i els han deixat a la calçada central, mentre altres s'han desplaçat amb els seus cotxes particulars i han aparcat davant del cinema Coliseum, a la vorera contrària a la seu del departament d'Agricultura.

Quan la Unió Europea va iniciar les negociacions comercials amb el bloc comercial Mercosur de Sud-amèrica el 1999, el món traspuava esperança. L'euro acabava de debutar als mercats globals; Polònia, Hongria i la República Txeca havien sortit de darrere del Teló d'Acer i s'estaven unint a l'OTAN, en una fita històrica després de la Guerra Freda, i una nova onada de democratització s'estenia per tots els continents. Més d'un quart de segle després, però, el món sembla molt més incert i perillós. Les guerres comercials, la coerció econòmica i militar i un menyspreu creixent per les normes globals estan erosionant l'ordre liberal que va proporcionar dècades de prosperitat i seguretat compartides.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres un paquet de mesures per facilitar el relleu generacional a l'agricultura. L'executiu ha presentat aquesta proposta després de dies de protestes –molt intenses a Catalunya, però que s'han estès a altres parts de l'Estat– contra l'acord comercial de la Unió Europea i Mercosur (el bloc comercial format pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai), al qual el mateix Sánchez ha donat suport obertament després que Espanya hi votés a favor a Brussel·les.

Revolta Pagesa, l'organització agrària que lidera les protestes dels agricultors en carreteres arreu de Catalunya, ha aixecat els talls de vies aquest mateix dilluns després de reunir-se amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. El president ha assegurat als representants dels pagesos que tant ell com tot el Govern assumeixen els compromisos del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, amb el sector per minimitzar l'impacte de l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur.

Aquesta setmana continuarem parlant del finançament, perquè dimecres la vicepresidenta espanyola Montero presentarà el model pactat amb Esquerra a totes les autonomies. Serà un tràmit, perquè en aquesta reunió el govern espanyol hi té majoria.

S'aixeca el tall que des de dijous passat mantenia l'accés al port de Tarragona tancat. De moment els pagesos ja han obert el pas d'un carril d'entrada i un de sortida i marxaran en columna un cop ho deixin tot recollit. Tal com ha explicat a El matí de Catalunya Ràdio el portaveu de Revolta Pagesa, Eduard Escolà, l'aixecament de les barricades s'ha decidit després de tancar una reunió amb el president de Catalunya, Salvador Illa. Així, els manifestants confien que el paper de la Generalitat ajudi a minimitzar l'impacte de l'acord entre la Unió Europea (UE) i Mercosur (el bloc comercial format pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai).

Els pagesos catalans mantindran les protestes a les carreteres d'arreu del país, segons han anunciat aquest divendres, hores després que els 27 estats membres de la Unió Europea donessin el seu vistiplau al tractat de lliure comerç amb el Mercosur (el bloc de països de l'Amèrica del sud), contra el qual havien iniciat les mobilitzacions a Catalunya. Els agricultors han acusat la Generalitat d'haver-los "venut", mentre que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha defensat l'acord comercial assegurant que "qui més hi guanya és Catalunya".

“Tota la meva simpatia pels pagesos, eh? Que consti!”, fa la tertuliana, amb aquella veu com de llepar un caramel de menta. Perquè s’ha queixat, fa un instant, del fet que “tallant carreteres la seva causa no ens arriba”. Aquest “ens” li fa separar els dos mons. Pagesos versus els altres. És a dir, ella.

Els agricultors i ramaders catalans tornen a sortir a protestar a les carreteres per segon dia consecutiu. Des d'ahir dijous, prop d'un centenar de tractors de pagesos de les comarques de Girona bloquegen de manera indefinida l'autopista AP-7 i la N-II a l'altura de Pontós, a l'Alt Empordà. Ho fan en protesta per la política agrària europea, especialment per l'acord amb Mercosur, que permet intercanvis comercials amb Llatinoamericà, així com les retallades previstes a la política agrària comuna (PAC). La protesta ha estat convocada per Revolta Pagesa i, de manera individual, també hi participen membres del sindicat majoritari Unió de Pagesos. El gremi del sector primari es reunirà aquesta tarda a Tarragona amb el Conseller de Ramaderia i Agricultura, Òscar Ordeig, per tal de desencallar la situació.

Uns 350 tractors han ocupat aquest dilluns al matí l'autovia C-25 (l'Eix Transversal) aquest dilluns al matí per protestar contra la sobrepoblació de fauna silvestre a Catalunya, en una protesta convocada per les principals organitzacions agràries de Catalunya.

“Avui la preocupació per les terres agrícoles passa a un segon terme, perquè el mal el tenim dins mateix de les cases”, explica Elda Roda, veïna de Godall, un poble que era un vaivé de gent carregada amb eines per treure el fang dels baixos, netejar magatzems, retirar mobles molls i fer balanç de la barrancada. Però això no impedeix que els que viuen de l’agricultura també es trobin en alerta. La major part de pagesos de la zona no han pogut accedir a les finques per fer una avaluació precisa dels danys, però ja intueixen que les pluges han destruït àmplies zones.

–Hello, my name is Jordi and I have a question. He vist que al seu hotel s’hi admeten mascotes, oi? Pet friendly, diu al web.

Són quarts de sis del matí, faig un cafè amb llet, agafo la motxilla i el bastó i obro la porta del corral per anar a pasturar abans que el sol i la calor no ens facin fora dels rostolls acabats d’estrenar.

Tot i dedicar-se a produir energia solar, en el món dels petits inversors fotovoltaics plou sobre mullat. A les retallades retroactives de retribució –aprovades primer pels governs socialistes, el 2010, i posteriorment consolidades i agreujades pels del PP, a partir del 2012, amb canvis en les regles de joc i convertint el "BOE en paper mullat"–, s'hi sumen els efectes de la regulació, cosa que fa que actualment molts productors ingressin encara menys per la quantitat d'hores en què el preu és negatiu. Una situació positiva per als consumidors gràcies al pes de les renovables i a la qual aquests pioners van contribuir, però que ara els està penalitzant, mentre que els grans inversors no ho pateixen perquè tenen més fortalesa financera i aprofiten les economies d'escala. "Ens expulsen del mercat. Molts han hagut de malvendre", es queixen els petits inversors, que són unes 62.000 famílies, unes 8.500 a Catalunya, especialment en zones rurals, que reclamen solucions al ministeri de Transició Ecològica.

"La Generalitat és un desgavell". Així de contundent s'ha manifestat aquest dimarts el representant d'Unió de Pagesos al Consell Territorial de Caça de Lleida, Ramon Comes, per denunciar que els pagesos estan rebent poca ajuda per afrontar els atacs de conills, senglars i cabirols. Comes assegura que ni el departament d'Agricultura ni el d'Interior estan facilitant les eines que havien promès per lluitar contra els estralls als cultius de fruiters, vinya i cereal causats per la sobrepoblació de la fauna salvatge. "No volem exterminar, volem equilibrar. El desequilibri entre pagesia i fauna és cada cop més important", ha afegit. Si això no passa, ha advertit Comes, "hi haurà conseqüències al carrer" en forma de mobilitzacions.

Llegim a l'ARA que l’ós bru ja està del tot reintroduït al Pirineu Català, perquè n’hi ha 47. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ja ha dit que cal "assegurar la coexistència d'aquesta espècie amb les comunitats locals" i que treballaran amb "projectes pilot amb collars intel·ligents amb l'objectiu de minimitzar els danys".

L’acord Govern-pagesos serà bo si el Govern compleix el pacte, però de moment és allò que en diuen un win-win. Hi guanya l’executiu perquè, en política, el joc de les percepcions és fonamental i l’acord va arribar diumenge a la nit. Missatge: el Govern treballa un diumenge al vespre per desactivar un problema que podia complicar la circulació de molta gent dilluns al matí, es reservava un titular favorable per començar la setmana i el president Illa podia deixar anar, com aquell que estossega modestament per dissimular un èxit, “Ens hem llevat amb el país funcionant i sense carreteres tallades”. Ni més ni menys que el que espera la gent dels governants, que solucionin els problemes i que no ens en creïn més.

Vius en una amenaça perpètua. T’apujaran el preu del lloguer, de la llum, del gas, del menjar. Però si produeixes el menjar, no te’l pagaran millor. Per això protestaràs. I per la burocràcia i les dificultats de fer una feina que ens cuida la terra. Però ja has protestat, fa un any, i no ha canviat pràcticament res. Només que molts pixapins van veure un tractor de prop i algú va caure, per primera vegada, que darrere una mongeta tendra hi havia una persona. Però tu també vols comprar barat, ni bo ni bonic. A vegades podries triar bé i no ho fas, perquè et preval un altre criteri, hi tens tot el dret, i tant te fa d’on vingui el que compres, encara que no tingui cap sentit el que suposa que vingui de molt lluny innecessàriament. Vols menjar el que et ve de gust, no el que ens donen les estacions, i vols tenir el que està de moda, perquè encara que som humans que es miren poc, necessitem formar part del grup. Està bé. Tot està bé. La producció és exagerada perquè les persones som exagerades. Volem que els nostres productes, siguin quins siguin, traspassin les fronteres. I que ens paguin un preu just però que el que comprem surti més barat. Som en una roda que no gira rodó. Trump i els aranzels fan trontollar l’economia mundial, però ja fa temps que l’economia mundial és una condemna de desigualtat i d’acceleració del canvi climàtic. No justifiques Trump. Només vols fer entendre que havíem deixat d’alarmar-nos quan es feia el que es feia però el protagonista era menys grotesc i semblava més amable.

Vols de drons amb càmeres tèrmiques i zenitals, l'ús de tecnologies d'anàlisi d'imatges a través de la intel·ligència artificial i pilots experimentats dels Agents Rurals. Aquestes són algunes de les sofisticades eines que la Generalitat ha presentat aquest dijous per perseguir els conills salvatges que amenacen els conreus del pla de Lleida fins als seus caus. Autoritats locals, representants de la Generalitat i Agents Rurals –amb l'equipament tècnic necessari per fer una demostració del funcionament de l'estratègia– han explicat els detalls del pla en una finca agrícola de Verdú (Urgell), un dels municipis més afectats per la superpoblació d'aquests mamífers. De pagesos, però, n'hi havia molt pocs.

Passegen pel camí amb bastons de caminar, els nens a coll –no fos cas que es cansessin–, s’aturen al davant de la masia (és una masia imponent, esclar, del 1800 i poc, tota de pedra, com eren les masies no massa riques), pugen a la tanca de pedra seca que la separa del camí que fressegen i es fan una foto amb la casa de fons. Jo estic desbrossant, amb la màquina que em va regalar la veïna que més mana del poble. Ni em veuen. Soc part del paisatge. Potser una pagesa pintoresca? M’agradaria que s’ho pensessin, esclar, fora un honor. El meu gat, que pren el sol, i jo, que estic fent feina, som unes figuretes de pessebre. Els extres d’un decorat. No m’hi havia trobat mai, amb un fet així.