Meloni demana més temps i la UE ajorna l'acord amb Mercosur

Brussel·lesLes negociacions per l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur –l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i Bolívia– van començar fa 25 anys i, quan semblava que ja estava tancat, Itàlia s'ha sumat al grup d'estats membres que hi són reticents i n'ha provocat un nou ajornament. Estava previst que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa, viatgessin aquest cap de setmana a Iguaçú (Brasil) per escenificar la firma amb els líders de l'aliança de l'Amèrica Llatina. Finalment, però, els dirigents comunitaris ja han anunciat al Consell Europeu d'aquest dijous a Brussel·les que han retardat el viatge, segons han informat fonts comunitàries.

Itàlia ja havia donat llum verda a l'acord comercial amb Mercosur, però a última hora ha demanat més marge de temps i fonts diplomàtiques apunten que Meloni ha al·legat que en volia parlar amb els agricultors italians. Cal recordar, però, que el govern italià està dividit: una part s'hi mostra favorable, la que encarna Antonio Tajani (del Partit Popular Europeu), i una altra en contra, la que lidera Matteo Salvini, que és d'extrema dreta.

Davant de les reticències italianes, els dirigents de l'Amèrica Llatina ja havien començat a perdre la paciència. El president del Brasil, Lula da Silva, és el que s'havia mostrat més dur i ha assegurat que, si no se segella el pacte aquest cap de setmana, el país brasiler ja no el firmarà mentre ell sigui president. Tot i això, després de mantenir un intercanvi de converses amb Meloni, el dirigent brasiler ha afluixat el to amb l'esperança que el gener Roma acabi donant el seu vistiplau i la Unió Europea pugui ratificar finalment l'acord, segons informen fonts diplomàtiques.

Itàlia té la clau

França i Polònia, els dos socis amb la indústria agroalimentària més potent del bloc, sempre s'hi han mostrat contraris. El pacte retirarà els aranzels en el 91% dels productes i considera que, per exemple, obrir-se al mercat de la carn bovina de l'Argentina pot perjudicar la competitivitat del sector carni europeu. Aquests dos estats –més d'altres de petits, com Àustria– per si sols no sumen una minoria prou gran per tombar l'acord, però que s'hi afegís Itàlia sí que evitaria assolir la majoria qualificada a la UE. Per això, la posició d'Itàlia és determinant.

Per contra, Pedro Sánchez ha lamentat les reticències de països com França i els dubtes d'última hora d'Itàlia, i ha assegurat abans d'entrar al Consell Europeu que seria "molt frustrant" que el pacte saltés pels aires. En aquest sentit, el president espanyol ha tornat a reivindicar la importància d'aquest acord, tant per motius "històrics i culturals" com "comercials", i ha remarcat que suposaria teixir aliances alternatives que reforcen l'autonomia i disminueixen les dependències del bloc europeu, sobretot després del trencament amb Moscou i el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Fonts diplomàtiques espanyoles, però, s'han mostrat optimistes sobre l'acord i han tret ferro al fet que es torni a ajornar.

Cal recordar que es tracta del pacte de lliure comerç més gran que pretén firmar el bloc comunitari amb un aliat. El pacte crearà un mercat conjunt de més de 780 milions de persones i que es calcula que estalviarà uns 4.000 milions d'aranzels als europeus, segons les dades de la mateixa Comissió Europea.

Brussel·les i els estats membres més favorables a l'entesa amb els aliats llatinoamericans també consideren que es tracta d'un acord que permetria a la Unió Europea guanyar en autonomia i reduir les dependències amb altres potències, sobretot amb els Estats Units i la Xina. De fet, el pacte va tornar a guanyar embranzida arran de la guerra d'Ucraïna i que es constatés el perill que suposa dependre en algun camp d'un sol soci, com era el cas amb Rússia i els seus combustibles fòssils.