“Jo treballava en una editorial anomenada Linkgua al carrer Muntaner, 45. Feia d’editor i corrector. I un dia a la porta em trobo una senyora d’uns 80 anys, la Carme Humet Cocinero. I em demana si em pot abraçar perquè fa 40 anys que no abraça un negre”, explica Arsenio Rodríguez Quintana (l’Havana, 1964). Rodríguez la va abraçar i va preguntar per quina raó ho havia demanat. “Em va dir que la seva tieta, la Maria Cocinero, s’havia casat amb un cubà negre anomenat Longinos Betancourt que era porter en un edifici a Urquinaona. I va afegir que el fill d’aquesta parella havia jugat al Barça. Em va deixar de pedra. No en sabia res, jo que soc cubà, negre i del Barça”, afegeix.

Després de tres setmanes de viatge des del mar Bàltic, travessant l’oceà Atlàntic fins a arribar al Carib, finalment el petrolier rus Anatoli Kolodkin podrà atracar en un port cubà i trencarà el bloqueig a què Donald Trump està sotmetent l’illa des del gener. “Si un país vol enviar petroli a Cuba ara mateix, no hi tinc cap problema, tant si és Rússia com altres països. No tindrà cap impacte, Cuba està acabada.”, ha dit el president dels Estats Units, a poques hores perquè l’embarcació arribi al seu destí. Els 730.000 barrils de cru que transporta el vaixell –unes 100.000 tones– es calcula que alleujaran la crisi de combustible de l’Havana durant un mes. Alhora, oferiran a Vladímir Putin una victòria geopolítica en la disputa amb Washington per les esferes d’influència.

Més de la meitat del país a les fosques pràcticament cada dia i durant diverses hores. Aquesta és la realitat amb què han de conviure els cubans arran de l'asfíxia econòmica que mantenen els Estats Units sobre l'illa. A les ja habituals apagades parcials diàries s'hi sumen apagades a tot el país, que són cada cop més freqüents. La setmana passada tota l'illa es va quedar a les fosques de manera simultània en dues ocasions, sumant així 7 apagades totals al país en el darrer any i mig, mentre la població afronta una de les crisis d'abastiment més gran en dècades.

Des que Delcy Rodríguez va anunciar una "agenda de cooperació" amb la Casa Blanca poc més de 24 hores després de la captura de Nicolás Maduro, Caracas s'ha doblegat forçosament a Washington setmana rere setmana. Els Estats Units governen Veneçuela per la porta del darrere i han aconseguit que el chavisme impulsi reformes per liberalitzar l'economia, mentre l'administració Trump ha restablert de forma molt restringida i sota condicions excepcionals el comerç amb el país llatinoamericà. En els dos mesos i mig que han passat des de l'atac, Veneçuela ha obert les portes als EUA als seus recursos naturals. El mateix Trump ho va reconèixer el cap de setmana passat a la cimera a Miami amb líders llatinoamericans aliats de la Casa Blanca: "N'estem traient enormes quantitats de petroli", va afirmar.

Enmig de l'asfíxia econòmica que viu el país, el president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha confirmat aquest divendres que diversos funcionaris del seu govern han mantingut converses recentment amb representants del govern dels Estats Units per "buscar solucions" a les "diferències bilaterals". Fins ara l'Havana havia negat els rumors que apuntaven que els dos països havien iniciat un diàleg. El mateix Donald Trump havia dit que aquestes converses s'estaven produint, però l'Havana ho desmentia.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha plantejat aquest divendres la possibilitat d’una “presa de control amistosa” de Cuba i ha assegurat que el secretari d’Estat, Marco Rubio, està gestionant la qüestió "al més alt nivell". En declaracions als periodistes acreditats a la Casa Blanca, el magnat ha assegurat: "El govern cubà està parlant amb nosaltres. Tenen greus problemes. No tenen diners. No tenen res ara mateix, però estan parlant amb nosaltres, i potser tindrem una presa de control amistosa de Cuba".

La Tropa Guardafrontera de Cuba ha abatut aquest dimecres quatre tripulants d'una llanxa ràpida procedent dels Estats Units que segons l'Havana eren cubans exiliats. Sis homes més que anaven a la mateixa llanxa han quedat ferits, i també un dels guardacostes. El ministeri de l'Interior cubà assegura que eren opositors, alguns dels quals eren buscats pel règim com a conspiradors. Haurien intentat entrar al país vestits de camuflatge i armats amb fusells d'assalt, pistoles i explosius de fabricació casolana.

Cuba viu més escanyada cada dia que passa. Si la situació del país ja era crítica, en el darrer mes Washington ha incrementat encara més les sancions que aplica des de fa dècades sobre l'illa caribenya, tallant les entregues de petroli de Veneçuela a l'Havana i amenaçant amb imposar aranzels als països que subministrin cru al castrisme.

Mentre l'extorsió dels Estats Units ha deixat Cuba endinsada en una profunda crisi energètica que ha obligat moltes aerolínies a aturar els vols al país per falta de combustible, la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha allargat la mà al règim cubà. Aquest divendres ha declarat que Mèxic està disposat a crear un pont aeri perquè els avions puguin recarregar combustible al país i mantenir així els vols a l'illa caribenya. Sheinbaum també ha apuntat que la proposta pot servir per afavorir l'enviament d'ajuda humanitària. Una ajuda que el país ja ha iniciat aquesta mateixa setmana i que la presidenta mexicana ha assegurat que continuarà els pròxims dies. Tot i això, Sheinbaum també ha aclarit que aquests enviaments no inclouen petroli.

Cuba s'ha quedat sense combustible per a avions, una prova més dels efectes que té l'estrangulament petrolier dels Estats Units sobre una illa que ja estava immersa en una greu crisi econòmica i energètica. Les autoritats cubanes van informar les aerolínies aquest diumenge que, a partir de dilluns, no tindrien combustible per omplir el dipòsit i les companyies amb vols diaris a l'illa –principalment nord-americanes, espanyoles, mexicanes i panamenyes– han començat a prendre mesures d'emergència.

No veig el meu pare en la foscor. Només l’escolto: espera’t, buscarem algun lloc amb llum. Em porta a la seva mà esquerra, dins la pantalla del telèfon, que no ha fet servir en les últimes 18 hores per poder fer aquesta videotrucada. El Cerro, el seu barri, porta tot aquest temps sense electricitat. Caminem junts per casa seva, i encara que tot està a les fosques, aconsegueixo distingir la silueta del gerro de porcellana de la meva àvia al moble de la sala, el tapís del cavall a dues potes penjat a la paret, els dos testos amb unes tiges de taro que cauen dels macramés i la foto que ens vam fer el dia que ens vam acomiadar a Cuba. És migdia i el meu pare fa anys, 67, els mateixos que la Revolució.

Després d'haver pres el control de Veneçuela, Donald Trump s'acarnissa ara amb Cuba. El president dels Estats Units, conscient de la situació de debilitat i aïllament de l'illa després de l'enderrocament de Nicolás Maduro, ha firmat una ordre executiva per imposar aranzels als països que li subministrin petroli. "Cuba no podrà sobreviure", ha assegurat durant la presentació del documental de la primera dama nord-americana, Melania Trump.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit aquest diumenge que li "sembla bé" que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, sigui el pròxim president de Cuba, després d'instar el govern de l'illa a arribar a "un acord, abans que sigui massa tard". "Em sembla bé!", ha comentat Trump a la seva xarxa social Truth Social al compartir una publicació a X d'un usuari que preveu que "Marco Rubio serà el president de Cuba". Rubio, fill d’immigrants cubans, ha estat un dels principals impulsors dins l’administració de les accions dels Estats Units contra Veneçuela i Cuba.

Cuba està passant pel seu pitjor moment econòmic en els 67 anys d'història de la revolució comunista. Si bé en dècades passades el país ha patit episodis periòdics de migració massiva, escassetat d'aliments i malestar social, mai els cubans havien experimentat un col·lapse tan generalitzat del sistema de la seguretat social del qual s'enorgullien tant els líders cubans, començant per Fidel Castro.

L'operació militar exitosa contra Veneçuela per segrestar Nicolás Maduro ha engallardit encara més Donald Trump, que fa dos dies que insisteix en amenaçar un país rere un altre. A les intimidacions recurrents dels últims mesos contra Groenlàndia –que s'han repetit les últimes hores–, s'hi han afegit les amenaces a països del mal anomenat "pati del darrere" de Washington, especialment Cuba i Colòmbia, que sembla que s'han situat en el punt de mira del president estatunidenc.

L'huracà Melissa, un dels més forts que s'han registrat mai a l'Atlàntic, continua encara el seu trajecte de destrucció després de travessar Jamaica, Cuba i, aquest dijous a la matinada, també les Bahames. Els científics ja han arribat a la conclusió –provada amb dades– que aquest fenomen és una conseqüència directa de la crisi climàtica creada per la crema de combustibles fòssils. Un estudi exprés de l'Imperial College de Londres conclou que l'escalfament global ha fet aquest huracà quatre cops més probable. Si no hi hagués canvi climàtic, un huracà d'aquesta intensitat s'hauria produït només un cop cada 8.000 anys, diu l'estudi. Però les condicions creades per l'ésser humà han augmentat la velocitat del vent almenys en 18 km/h i l'han elevat fins als 295 km/h que tenia el Melissa quan va tocar terra a Jamaica dimarts, amb una categoria 5.

[Si vols investigar el mapa amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.]

L’empremta catalana al Carib al llarg de segles va ser tan profunda que avui alguns cognoms encara són marques reconegudes, com és el cas dels fabricants de rom Facundo Bacardí i Andreu Brugal, tots dos sitgetans, o del productor de cigars havans Jaume Partagàs, natural d’Arenys de Mar. Però amb aquests noms no s’acaba ni de bon tros la llista d’emprenedors catalans que van deixar-hi petjada, perquè també és molt rellevant el cas de Josep Gener Batet, nascut a l’Arboç del Penedès i fill d’un boter que servia els seus productes als exportadors d’alcohols a Amèrica.

Ho admeto. Durant anys no vaig entendre que Guantanamera, la famosa cançó cubana, es referia a una dona de Guantánamo. I mira que sembla evident, però a vegades costa veure les coses. De fet, gairebé tots els que llegiu aquest article coneixeu la cançó. Però si pregunto de què tracta la cançó, m'ho sabreu dir?

Del gran galant que William Levy aparentava ser a la novel·la llatinoamericana Café con aroma de mujer (Netflix), n'ha resultat un actor amb cites judicials pendents. L'intèrpret nascut a Cuba va explicar dilluns a El hormiguero un fet que havia passat a l'abril, quan va transcendir que havia estat detingut a Florida. La seva detenció va provocar titulars als Estats Units i a Europa, però fins ara l'actor no havia explicat com havia viscut en primera persona la taca negra al seu expedient.