En un context geopolític cada cop més complicat, el port de Barcelona va registrar un descens en el comerç amb la Xina i els Estats Units durant el mes de febrer. Les amenaces aranzelàries i el conflicte al mar Roig expliquen aquest impacte a principis d'aquest 2026 en els dos mercats, que, a més, van funcionar molt bé l'any passat. Tot això encara sense assimilar l'afectació que el bloqueig de l'estret d'Ormuz està provocant en el comerç internacional des de principis d'aquest mes.

El consell d’administració del Port de Barcelona ha donat llum verda aquest dimecres a la licitació per adjudicar a través d'una concessió una terminal marítima pública multipropòsit, situada al moll Príncep d’Espanya. Aquest concurs s’activa arran del venciment, aquest mateix any, de la concessió actual.

Amb la proteïna vegetal guanyant quota de mercat, el grup estatunidenc Viserion, a través de la seva filial catalana Elian, aposta per produir-ne més des del port de Barcelona. La companyia destinarà una inversió de 200 milions d'euros a ampliar les seves instal·lacions actuals al moll Álvarez de la Campa, des d'on transforma la fava de soja, un llegum molt proteic que s'utilitza en productes com les hamburgueses vegetarianes.

El transport ferroviari de mercaderies ha vist com tot quedava paralitzat de sobte. L'accident de Rodalies de Gelida, on va morir un maquinista, va tallar la circulació de passatgers, però també la dels trens que porten càrrega des del port de Barcelona fins a la resta d'Espanya. Un bloqueig que es va ampliar amb el tancament del túnel de Rubí, una infraestructura que es troba en el trajecte de les mercaderies cap a Europa i que presenta esquerdes a l'interior des de fa temps. La solució davant d'aquesta aturada va ser tornar a la carretera aquelles poques mercaderies que ara per ara es mouen per tren. Setmanes després, la circulació ferroviària de contenidors s'ha reprès, però amb restriccions i amb la previsió que la precarietat s'allargui durant anys.

El transport de mercaderies internacional trigarà a recuperar la normalitat. Les obres per millorar el túnel de Rubí s'allargaran durant tres anys, tal com ha pogut saber l'ARA. Adif ha informat dels nous horaris de circulació per a la infraestructura, afectada per deficiències estructurals que van obligar a tallar la circulació fa dues setmanes i van fer saltar pels aires l'enviament a Europa de les mercaderies que arriben per mar al port de Barcelona, així com les que venen en tren des de la frontera francesa.

Després d'una setmana tancat, el túnel de Rubí ha reobert parcialment aquest dijous al migdia, segons han informat fonts d'Adif. Es comença així a reactivar el trànsit ferroviari de mercaderies internacionals, que havien quedat aturades tant al port de Barcelona com a la frontera amb França. Una situació que s'ha traduït en la desconnexió nacional i internacional del port i que ha suposat un augment del 10% de les entrades diàries de camions per donar sortida als contenidors.

El caos ferroviari a Catalunya, tant en Rodalies com en mercaderies, més el tall de l'AP-7, té un cost, de moment incalculable, per a l'economia catalana. Possiblement, l'impacte es coneixerà quan es calculi el PIB del primer trimestre, però de moment les conseqüències són hores de feina perdudes, mercaderies que no arriben i fins i tot paralitzen indústries, i recursos públics per pagar l'aixecament de peatges de la C-32 –pel capbaix ja són uns 9 milions d'euros– o el lloguer d'autobusos per suplir els trens que no funcionen –aquest dimarts el Govern va aprovar una partida de més de 4 milions d'euros.

El caos ferroviari que viu Catalunya ha impactat de ple en l'operativa del port de Barcelona i totes les mercaderies que acostumen a sortir cada dia per tren des de les seves terminals. Des de l'accident de Rodalies de Gelida, que va provocar la mort d'un maquinista, s'han vist afectats els trens que circulen cap al sud. Aquest impacte s'ha ampliat des de la setmana passada, quan es va haver de tancar el túnel de Rubí, per on passen els trens que connecten amb França. Una situació que s'ha traduït en la desconnexió nacional i internacional del port de Barcelona, i que ha suposat un augment del 10% de les entrades diàries de camions que registra la infraestructura barcelonina per donar sortida als contenidors.

El caos ferroviari que viu Catalunya des de fa una setmana amplia la seva incidència. El tancament del túnel de Rubí ha capgirat el tràfic de mercaderies que surten del port de Barcelona amb destinació a França. Després de detectar una esquerda a la volta del túnel, el port ha hagut d'interrompre completament el trànsit des d'aquest dilluns. L'afectació a Rubí des de fa dies impedeix que els combois procedents de Barcelona i el sud de Catalunya puguin avançar cap a la resta del continent, i també que n'arribin d'altres provinents del país veí.

Diaris, entre els quals l'ARA d'aquest dijous, i monedes han omplert l'urna que ha posat la primera pedra de les obres del futur complex d'innovació d'economia blava del Port de Barcelona. S'ha donat així el tret de sortida de les obres del Blue Tech Port, que s'ubicarà en els antics tinglados –magatzems portuaris– del moll de Sant Bertran, a tocar de la ronda Litoral i una mica més enllà de la terminal d’embarcament de Trasmed.

Fins que arriba a la tassa de cada matí, el cafè passa per moltes etapes, des de la plantació a països llunyans com el Brasil o el Vietnam fins al torrat en fàbriques més properes i la seva comercialització a les lleixes dels supermercats. Durant aquest llarg procés, una etapa fonamental té lloc al port de Barcelona, on hi ha la terminal que rep els grans de cafè en cru i els prepara per enviar-los als torradors.

Unes instal·lacions portuàries més sostenibles. És un dels objectius del pla de transició energètica presentat aquest dimarts pel Port de Barcelona. És un document derivat del quart pla estratègic d'aquest organisme, i preveu reduir prop d'un 50% les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2030 respecte de les del 2017, "l’equivalent a les emissions anuals de 240.000 cotxes". I a més pretén rebaixar-les al 85% el 2040 amb l'objectiu "d'esdevenir un port neutre en emissions el 2050". Es preveuen inversions en infraestructures d’uns 920 milions d'euros procedents de fons privats i 780 milions de fons públics.

Impulsar el transport ferroviari no només ha de fer disminuir els passatgers que van en avió, sinó que també ha de treure camions de les carreteres per al trasllat de mercaderies. Aquesta és una de les qüestions que el port de Barcelona fa anys que intenta tirar endavant, amb la reactivació dels accessos ferroviaris i viaris com una de les fites més destacades. Però no tot és la porta d'entrada dels trens, sinó també com es gestionaran un cop es trobin a dins de les instal·lacions de la infraestructura.

Ha costat, però, finalment, la Llotja de Pescadors tindrà el seu restaurant. Serà el grup de restauració Aventura qui s'encarregarà d'aquest nou projecte, amb una proposta feta pel xef Albert Ventura, darrere d'altres restaurants de la ciutat com Coure, Grill Room Bar Thonet o Vraba. Així ho ha decidit el consell d'administració del Port de Barcelona, que li ha atorgat una concessió de 20 anys.

Els aeroports i els ports són dues infraestructures que no acostumen a estar tan a prop com ho estan a Barcelona, i menys amb les dimensions que tenen a la capital catalana. Una proximitat que ha provocat més d’un maldecap durant dècades, però ara sembla que comença una nova etapa d’entesa, polides les principals discrepàncies, com la convivència de les grues portacontenidors amb els avions que les sobrevolen.

La importació de cotxes, especialment dels provinents de la Xina, impulsa el tràfic de mercaderies al port de Barcelona, que ha tancat els 10 primers mesos de l’any amb un creixement del 4,6% respecte al mateix període del 2024. Aquestes dades consoliden el creixement iniciat el mes de setembre. Aquesta evolució és deguda al fort increment de les importacions, que han augmentat un 35,6%, a les quals contribueixen bona part del boom experimentat per l'arribada de vehicles procedents del gegant asiàtic.

L'augment de la taxa turística desperta el rebuig del sector. Després que els hotelers alertessin que la pujada podia fer perillar la celebració de congressos com el Mobile, ara ho fan la patronal de creuers. "Suposarà una dificultat, sobretot per a aquells turistes de rendes mitjanes", ha valorat Alfredo Serrano, el director de l'Associació Internacional de Línies de Creuer (CLIA per les sigles en anglès).

Macroprojecte al Port de Barcelona. La proteïna vegetal cada cop guanya més adeptes i la indústria no s'està quedant enrere. El grup estatunidenc Viserion invertirà més de 200 milions d'euros en multiplicar la producció de la seva fàbrica a la ciutat, dedicada a la fava de soja, un llegum molt proteic que després s'utilitza en productes com les hamburgueses vegetarianes.

El boom del cotxe xinès, impulsat sobretot pels models electrificats, ja repercuteix directament en el tràfic de mercaderies al Port de Barcelona. Segons ha informat la infraestructura aquest dimecres, el tràfic de vehicles ha augmentat un 3,5% entre el gener i el setembre. Un augment que va directament relacionat amb l'increment de vendes a Europa dels cotxes xinesos. De fet, d'aquest tràfic registrat en els últims nou mesos el gruix són importacions, que han crescut un 36%.

El futur centre d'innovació d'economia blava del Port de Barcelona es prepara per arrencar les obres de construcció. Els treballs començaran el mes vinent en els antics tinglados –magatzems portuaris– del moll de Sant Bertran, a tocar de la ronda Litoral i una mica més enllà de la terminal d’embarcament de Trasmed. Un nou capítol per a un complex construït a la dècada dels 60, que havia quedat en l’oblit i que ara servirà per acollir start-ups, scale-ups, acceleradores, institucions i universitats vinculades a totes les oportunitats econòmiques que pot oferir el mar.