El Reial Madrid es va endur el primer assalt del partit d’anada del play-off de la Champions al camp del Benfica gràcies a un gran gol de Vinícius (0-1). El brasiler va tornar a ser protagonista, tant per les seves virtuts com per la polèmica que habitualment l’envolta. Després de marcar el 0-1 al minut 50, va anar a celebrar el gol al córner amb la seva vehemència habitual, fet que va provocar que els aficionats del Benfica li recriminessin els gestos. Va ser en aquest moment que Vinícius va denunciar un insult racista del local Gianluca Prestianni, fet que va activar immediatament el protocol contra el racisme i va obligar a aturar el partit gairebé 10 minuts.

Carlo Ancelotti va sorprendre a tothom després del clàssic al posar en dubte el gol anul·lat a Marco Asensio. “¿Tu creus que era fora de joc?”, responia al periodista de Movistar que li havia formulat la pregunta. L’entrenador va obrir la veda i després, a través de les xarxes socials, molts aficionats del Reial Madrid s’hi van afegir.

Potser si Pep Guardiola no hagués regalat uns minutets als dos joves tot hauria estat diferent. Després del 4-0 de Villa al minut 58, la intensitat depredadora del Barça havia afluixat considerablement, però Bojan i Jeffrén també volien participar activament en aquell extraordinari episodi de glòria futbolística. En el minut 91, el de Linyola corre la banda com un llamp i centra, el canari entra pletòric per l'esquerra i empalma el cinquè. Eufòric, el noi surt disparat cap a la banqueta a celebrar el gol, tot iniciant una melé extàtica d'on emergirà la maneta icònica de Piqué. Les expressions dels madridistes són de patètica incredulitat. Un minut després, un Ramos rabiós etziba una entrada criminal a Messi i s'organitza una melé de caràcter molt diferent: mastegot a Puyol, mig mastegot a Xavi, crits, empentes, Iturralde ensenyant la vermella a l'agressor en particular i al món en general. A la roda de premsa d'aquella nit inesborrable del 29 de novembre del 2010 Mourinho negaria tot sentiment d'humiliació, la qual cosa confirmava que efectivament s'havien sentit humiliats.

José Mourinho ha tornat a una final europea cinc anys després. Ho ha fet lluny del focus de l'elit, amb el Roma i a la Conference League, la tercera competició continental. El tècnic portuguès va abandonar Madrid fa gairebé una dècada i el pas dels anys ha anat evidenciant la seva decadència com a tècnic. Mourinho encara és aquell personatge que desitjava guanyar sense preguntar-se com, tot i que cada vegada ho fa menys sovint. A Roma, però, ha instal·lat un clima que ha connectat amb una part de la ciutat i l'ha convertit en un ídol de masses. Aquest dimecres, davant del Feyenoord (21 h, Movistar Liga de Campeones), intentarà portar l'equip giallorosso al seu primer trofeu continental.

A qualsevol treballador la paraula acomiadament li genera una angoixa terrible. Sempre, esclar, que no sigui part de la indústria del futbol. Ni molt menys que es digui José Mourinho. L'entrenador portuguès, que dilluns va ser fulminat al Tottenham, ja ha ingressat gairebé 100 milions d'euros per la quitança dels cinc clubs que l'han destituït abans d'hora. En concret, 95,6. L'equivalent a 82,5 milions de lliures. Des del Chelsea als Spurs, passant pel Reial Madrid i el Manchester United.

L'entrenador portuguès José Morinho s'ha tornat a quedar sense feina. El Tottenham Hotspur ha fet oficial aquest dilluns la seva destitució a causa de la mediocre temporada que estava fent l'equip. A més, la situació entre l'entrenador i la propietat era cada cop més insostenible, especialment en els darrers partits. En els últims sis enfrontaments, els londinencs només havien obtingut una victòria. Tot i això, Mourinho, com en les seves últimes destitucions, s'emportarà una bona bonificació econòmica.

Fa tot just un any, el Tottenham que havia meravellat a la Champions 2018/2019, amb remuntades antològiques fins a la final del Wanda Metropolitano, es diluïa com un terròs de sucre, víctima d'un inici de Premier League nefast i d'un 2-7 molt dolorós a casa contra el Bayern de Munic. La propietat del club londinenc va fer fora Mauricio Pochettino i va contractar José Mourinho per intentar reconduir la situació. Sense fer tant de soroll com de costum ni malbaratar milions en fitxatges com en etapes anteriors (Madrid i Manchester), The Special One ha picat pedra mantenint l'estructura que hi havia. La feliç conseqüència: veure com el Tottenham lidera la Premier amb el seu segell d'autor. El combinat del nord de Londres suma set victòries en onze partits i únicament ha rebut nou gols. En total suma 24 punts, els mateixos que el Liverpool, dos més que el Chelsea, tres més que el Leicester i sis més que el City de Pep Guardiola.

"Si hagués tornat a Milà després de la final al Santiago Bernabéu, amb els aficionats corejant el meu nom, potser no me n'hauria anat de l'Inter. Jo encara no havia signat amb el Madrid. Els que diuen que un delegat del Madrid va venir al nostre hotel abans de la final [guanyada contra el Bayern Munic] diuen una ximpleria". José Mourinho, actual tècnic del Tottenham, ha parlat en aquests termes del seu fitxatge pel Reial Madrid en una entrevista amb el diari italià La Gazzetta dello Sport.

José Mourinho sembla haver perdut el seu gen guanyador. El Tottenham va caure dimarts davant el Leipzig (3-0) i es va acomiadar de la Lliga de Campions als vuitens de final. L’entrenador portuguès no acaba de trobar la tecla i continua ancorat en l’ostracisme de les últimes temporades.

El Tottenham ha superat aquest diumenge el Manchester City (2-0) en el partit del morbo de la Premier League. José Mourinho ha tornat a celebrar una victòria contra Pep Guardiola, i h afet més gran la ferida dels vigents campions, que segueixen sense trobar la tecla de l'èxit de la temporada passada. Ni les moltes baixes dels londinencs han trencat el guió general dels últims mesos.

Després d'una setmana tràgica al Santiago Bernabéu, on el Reial Madrid ha quedat sense opcions a la Lliga i ha caigut eliminat a la Copa i a la Champions, els aficionats blancs han aixecat la veu contra la cúpula directiva del club que presideix Florentino Pérez.

Just quan el seu nom sona com a futur entrenador del Reial Madrid, un club on ja va treballar del 2010 al 2013, ahir José Mourinho va deixar oberta la porta a tornar-hi. Concretament, va afirmar: “És un orgull si el Madrid pensa en mi”. En una entrevista amb la cadena de televisió BeIN Sports, Mourinho va explicar: “Una de les millors sensacions que he viscut en el futbol va ser tornar al Chelsea, quan veus que la gent confia en tu una segona vegada. Quan passa, vol dir que ets realment bo, és una gran sensació”. Mourinho actualment no té feina i es dedica a comentar partits per televisió, després de ser acomiadat fa dos mesos del Manchester United pels mals resultats de l’equip. “No tinc cap problema per tornar a un club, si hi trobo l’estructura ideal. Ja ho vaig fer amb el Chelsea. M’agrada Espanya, però jo no soc d’aquells que decideixen on treballen pel clima, jo ho decideixo per la feina, i el Madrid és el club més icònic del món, amb les seves 13 Lligues de Campions guanyades”.

Parlava aquesta setmana amb gent ben connectada al Madrid i em transmetien la seva inseguretat. Amb la boca petita em reconeixien que el Barça ara per ara està millor que ells. I que hi havia una certa por a sortir molt mal parats d’aquesta setmana. Ja no era tant passar o no l’eliminatòria com que Messi no fes una exhibició d’aquelles que fan la volta al món. (Bé, Messi no va ser decisiu, però el bany i la golejada hi van ser.) I després ràpidament ja treien el tema arbitral.

José Mourinho ha acceptat aquest dimarts la sentència que el condemna per frau fiscal a un any de presó que no complirà perquè no té antecedents penals i a un pagament d'una multa d'uns 2,2 milions d'euros per esquivar un pagament de 3,3 milions d'euros procedents dels seus drets d'imatge durant la seva etapa com a entrenador del Reial Madrid. Això es desprèn de l'escrit de conformitat en què ha acceptat l'acusació de la Fiscalia de Madrid.

Ara fa deu anys, durant la primavera del 2008, el Barça buscava relleu per a Frank Rijkaard. La llista d’entrenadors es va reduir a dos, Pep Guardiola i José Mourinho. Els directius recorden que el president Joan Laporta preferia Guardiola però que alguns pesos pesants, com Ferran Soriano o Marc Ingla, es decantaven pel portuguès. Un dia Laporta i Johan Cruyff van coincidir en un avió de tornada d’un acte de la UEFA i el president li va comentar el dilema. “Com, Mourinho? Però tu creus en l’estil o no?”, li va etzibar l’exentrenador holandès. Un cop a Barcelona, Laporta va tancar definitivament la porta a un Mourinho que, expliquen, ja s’havia fet pagues d’asseure’s a la banqueta del Barça.

Florentino Pérez és un president que, més enllà de gestionar el club, també li agrada participar en les decisions esportives i comunicatives. La prova més evident és que el Reial Madrid no té ni secretari tècnic ni director esportiu. Florentino està convençut que els futbolistes són la part més important de qualsevol equip i d'ells depèn el guanyar o perdre. L'entrenador pràcticament l'únic que ha de fer és posar els millors i fer-los jugar. Per això sovint no entén que no siguin titulars els jugadors, segons ell, més bons de la plantilla: Gareth Bale, Karim Benzema, i Cristiano Ronaldo en el seu dia, havien de jugar sempre. Bé, podien descansar per rotacions, però en els partits importants sempre havien d'estar a l'onze inicial. Perquè la gent vol veure les estrelles, vol veure els cracs, i per tant aquests són els que han de jugar. I perquè cobren molts milions i se'ls han de guanyar.

El partit entre el Manchester United i el Young Boys, de la fase de grups de la Champions, va servir per veure la versió més nerviosa de José Mourinho. El tècnic portuguès, que no es creia que el seu equip fos incapaç de superar el rival suís, va embogir quan finalment Fellaini va marcar al temps de descompte una diana que va acabar donant la victòria al United i el va classificar per als vuitens de final.

Pep Guardiola ha tornat a defugir fer comparacions. Durant la roda de premsa prèvia al partit de Lliga de Campions que el Manchester City juga aquest dimarts contra l'Olympique de Lió, un periodista va preguntar al tècnic català qui és millor entrenador, si ell o José Mourinho, actual entrenador del Manchester United.

L'olor a futbol prendrà aroma de derbi aquest diumenge a la tarda a Manchester: a les 17.30 h (hora catalana) el Manchester City de Pep Guardiola i el Manchester United de José Mourinho s'enfronten a l'Etihad Stadium, el feu citizen. Allunyats de la rivalitat que van viure a la Lliga espanyola quan eren, respectivament, el tècnic del Barça i del Reial Madrid, ara compleixen tres temporades de rivalitat a la Premier League.

La Federació Anglesa de Futbol (FA) recorrerà contra la decisió de no sancionar José Mourinho, entrenador del Manchester United, per una sèrie de comentaris realitzats després del partit que va enfrontar el seu equip contra el Newcastle United. El 6 d'octubre, després de la victòria per 3-2 dels 'red devils', una càmera va enregistrar l'entrenador portuguès fent una sèrie de comentaris quan abandonava el terreny de joc pel túnel de vestidors i que la FA va considerar-los "abusius".