La Xina va sacsejar el món el 2010 quan va imposar un embargament a les exportacions de metalls de terres rares essencials al Japó. Els executius japonesos van aparèixer espantats a la televisió per informar que s'estaven quedant sense matèries primeres fonamentals.

Cinc treballadors d'una mina asturiana a Zarréu, a Degaña (Astúries) han mort en una explosió aquest dilluns i quatre més han resultat ferits de diversa consideració. L'accident ha tingut lloc a la mina de Cerredo al voltant de les 8.45 h d'aquest matí, malgrat que la primera trucada als serveis d'emergència no ha arribat fins a les 9.32 h. Segons ha explicat la delegada del govern espanyol a Astúries, Adriana Lastra, la principal hipòtesi amb la qual treballen els equips de rescat és que una bossa de gas grisú estaria al darrere de l'explosió. Es tracta d'un gas que es desprèn del carbó i que provoca explosions quan entra en contacte amb l'aire.

Un forat enmig d'una porta enreixada o un parell d'orificis en un aire condicionat una mica alçat són algunes de les cicatrius que encara recorden al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs què va passar fa 70 dies. Era el 7 de gener a la nit quan es va sentir un terrabastall de trets: més de 150 detonacions en cinc minuts. Algunes bales van impactar en cotxes, unes altres a les façanes i una de rebotada va entrar per una finestra i va ferir lleument una senyora gran que estava tranquil·lament a casa seva. En el món de les drogues i els clans, les demostracions de força per marcar territori són importants. Exhibir armes per provar que en tens i disparar a l'aire per demostrar que tens la valentia per prémer el gallet. El tiroteig de la Mina va ser una demostració de força i aquest dilluns els Mossos d'Esquadra hi han respost de la mateixa manera.

El 3 de novembre de 1975 és una data que ha quedat marcada per sempre en la memòria de les famílies mineres del Berguedà i que ha traspassat generacions. Una ferida oberta que aquesta setmana el documental Grisú, la tragèdia de Fígols, de Manuel Pérez i emès pel Sense ficció de 3Cat, ha fet tornar a sagnar. Poc després de l'inici del torn de matí a la mina de la Consolació de Fígols una explosió de grisú, un gas que es desprèn del carbó, va posar fi a la vida de trenta miners de la comarca.

Està considerada una de les professions més perilloses del món. Posen en risc la seva vida per salvar-ne d'altres. Són també fonamentals perquè la població civil pugui recuperar l'anhelada normalitat en una guerra que ja supera els quatre-cents dies. No ocupen, però, grans cartells publicitaris ni solen aparèixer als vídeos del govern de Volodímir Zelenski. Passen més desapercebuts. Ara bé, són els altres herois d'Ucraïna: els desminadors.

L'accident mortal de la mina de Cabanasses a Súria el dia 9 de març va ser imprevisible, segons destaca un informe elaborat per una comissió paritària de tècnics de l'empresa i dels treballadors, que ha estat lliurat a la direcció general de Mines de la Generalitat. Tot i això, l'empresa reconeix que el torn de nit va detectar a prop del lloc de l'accident (a uns 8 metres) que hi havia una zona amb el sostre inestable. Una informació que no va arribar als geòlegs que van perdre la vida.

L'emotiu El cant dels ocells i tres salves d'honor han posat fi al minut de silenci per la mort de tres geòlegs a la mina les Cabanasses de Súria. "Visca els miners!", s'ha sentit d'un espontani entre el miler de persones, la immensa majoria companys de les víctimes, que han seguit la convocatòria de l'empresa, sense que se sentís res més que els tocs de la campana que marcaven les 12 del migdia. I algun plor amagat darrere d'unes ulleres de sol i del mocador. Durant uns minuts l'activitat del poble s'ha aturat i les botigues han abaixat la persiana, mentre clients i dependents es quedaven a la porta en record d'Òscar Molina, natural de la veïna Sant Joan de Vilatorrada i estudiant de màster de la UPC de Manresa, i el colombià Daniel Álvarez i l'alacantí Victoriano Pineda, alumnes de la UPC i UB, respectivament.

El torn de nit de la mina de Súria va detectar que alguna cosa no anava bé en una de les galeries que hi ha a més de 600 metres de profunditat a les instal·lacions de Cabanasses. “El meu company m’ha avisat que el sostre no estava bé i que ha tirat la màquina enrere”, explica en declaracions a l'ARA el Miguel. Ell ha acabat de treballar a les 8 del matí, només mitja hora abans que es produís el despreniment que ha posat fi a la vida de tres geòlegs aquest dijous. El seu relat coincideix amb el que han explicat a l'ARA fonts coneixedores dels fets. Quan passa una situació com la que descriu el Miguel, s’ha d’aturar l’activitat i esperar que un vigilant valori l’estat de la galeria. Mentre això passa, la normativa diu que ningú pot entrar en una galeria on s'ha hagut d'aturar una màquina. “El problema és que quan ha passat encara no havia entrat el relleu del matí i potser quan ells han arribat ningú els ha avisat que el sostre no estava bé", lamenta el miner, que explica que coneixia els tres joves i que un d'ells només feia 9 dies que havia baixat per primera vegada a la mina. Tot i que cap dels tres geòlegs era del poble, els veïns expliquen que un d'ells sí que era conegut perquè havia estat monitor d'alguns joves que anaven a l'escola o feien extraescolars a Sant Joan de Vilatorrada, a pocs minuts de Súria.

Tres geòlegs han mort aquest matí a l'interior de la mina de potassa de Súria (Bages) arran d'un despreniment en una galeria a 650 metres de profunditat, on han quedat atrapats. Les víctimes eren treballadors d'Iberpotash, la filial de l'empresa química israeliana ICL Iberia, i un d'ells estava fent les pràctiques i duia pocs dies a l'empresa. Dos d'ells estudiaven el màster de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa de la UPC, mentre que el tercer era doctorand de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

Un total de 41 persones han mort en una explosió en una mina de carbó a Turquia. L'accident va tenir lloc divendres a la tarda a Amasra, a la província de Bartin, en una mina en la qual treballaven en aquell moment 110 persones. El mateix president del país, Recep Tayyip Erdogan, s'ha desplaçat fins aquesta localitat per assistir als funerals de les víctimes, que han tingut lloc en alguns casos ja aquest mateix dissabte. Durant la visita, Erdogan ha donat la xifra final de morts, que ja s'elevava a 41, un cop els equips de rescat han aconseguit recuperar fins a l'últim cadàver, segons el president.

El Sirima no arriba a la trentena i ja fa anys que treballa en una de les mines d’or de la zona de Kedougou, al sud-est del Senegal. Amb els seus companys fa un temps van trobar una roca molt grossa del preuat metall daurat, la qual cosa li va permetre deixar d’excavar habitualment i convertir-se en una mena d’encarregat. Podria haver-se retirat de la mineria i haver buscat una feina més còmoda que li permetés gaudir de la família i la casa que va comprar amb aquest cop de sort, però va preferir invertir en material per a l’explotació d’or.

Ha sigut la manera per evitar un judici amb jurat popular i, a la pràctica, l'ingrés a presó. Un exinspector en cap de la Policia Nacional, que ara ja està jubilat, ha arribat a un acord amb la Fiscalia i ha acceptat aquest dimecres una pena de dos anys de presó per haver cobrat suborns a canvi d'avisar el cap d'un clan al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. L'agent retirat advertia els narcotraficants de les operacions antidroga imminents que preparaven els Mossos d'Esquadra abans que passessin.

L'ensorrament d'una mina il·legal d'or aquesta nit a Indonèsia ha causat almenys tres morts i la desaparició de 45 treballadors, segons informa Reuters. Els serveis d'emergència han aconseguit rescatar 15 persones més.

Almenys tretze persones han mort i deu més estan ferides a causa d'una explosió de metà a l'interior d'una mina a la República Txeca. La mina és al terme municipal de Karvina, situat a uns 300 quilòmetres de Praga, la capital, i a tocar de la frontera amb Polònia. L'explosió va tenir lloc dijous a última hora a uns 800 metres de profunditat dins la mina anomenada CSM. El portaveu de l'empresa estatal minera OKD, Ivo Celechovsky, ha declarat: "En total hi ha 13 miners morts, 11 són polonesos i dos txecs".

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 17 anys de presó l'autor de l'assassinat que va provocar l'última guerra de clans al barri de la Mina. El jurat ja havia considerat culpable l'home de matar d'una ganivetada un membre del clan de Los Baltasares en un local del Port Olímpic, després d'una picabaralla amb membres dels clans rivals de Los Pelúos i Los Zorros, el 24 de gener del 2016.

24 de gener del 2016, de matinada. Un membre del clan de Los Baltasares mor dessagnat d'una punyalada en un local del Port Olímpic de Barcelona després d'una picabaralla amb membres dels clans rivals de Los Pelúos i Los Zorros. Poques hores després del crim desenes de famílies properes al presumpte homicida abandonen massivament el barri de la Mina, per por de represàlies. Dos anys després, han tornat tots, excepte els més propers a l'home que aquest dimarts s'ha assegut al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona. La fiscalia demana per a ell 22 anys de presó per haver matat d'una punyalada la víctima. Ell ho ha negat al judici: "Hi va haver una baralla. Només vaig veure una pluja de vidres i em vaig apartar", ha assegurat en referència a la baralla a cops d'ampolla de vidre durant la qual es va produir l'apunyalament.

Obre la porta un home amb un somriure amb alguns forats. Darrere seu, dos nens juguen en un sofà que és gairebé l’únic moble de la sala principal del pis. Una noia i un altre home esdentegat observen encuriosits els visitants. “Vam entrar al pis fa dos dies, abans estava buit, les circumstàncies ens van portar a fer-ho”, es justifica el que ha obert la porta. Ell i la seva família, que venen del barri de la Pau, ocupen un habitatge d’un bloc del carrer Mercè Rodoreda de Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina. Al mateix edifici hi ha divuit pisos més ocupats; només un té una propietària legal -que no obre la porta ni parla amb desconeguts-. La majoria d’ocupacions es van fer a mitjans de juliol, quan homes del clan dels Manolos van dirigir una ràtzia per venjar-se de l’operació dels Mossos en què, tres setmanes abans, s’havia detingut un regidor de Sant Adrià, Juan Carlos Ramos (PSC). L’impliquen en la contractació de clans del barri amb diners públics del Consorci de la Mina. Ara la situació s’ha enquistat, pendent que els diferents jutjats que duen cada un dels casos de pisos ocupats decideixin què cal fer.

Els tres detinguts pel tiroteig al barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs que va acabar diumenge a la matinada amb la mort de dos homes i un tercer ferit són un matrimoni i el seu nebot de 16 anys, segons han confirmat fonts properes a la investigació a l'ARA. El jove ha passat aquesta nit a disposició de la Fiscalia de Menors, que l'ha deixat en llibertat.