Als seus múltiples motius de preocupació, Pedro Sánchez n'hi pot afegir un altre: l'Ajuntament de Palma l'acaba de declarar persona non grata a la ciutat. Ho ha fet la majoria que hi governa, formada per PP i Vox, i per iniciativa –esclar– del partit d'Abascal.

Quan estem a punt de començar un nou curs polític, s’està apoderant de l’ambient un cert aire de final de legislatura. S’acostuma a dir que l’agost és un mes especial, amb menys activitat i una menor transcendència dels esdeveniments. Però des de fa uns anys hem tingut moltes novetats importants en plena canícula. Els rellotges ja no es paren, sobretot per als càrrecs públics, i no perquè les vacances estiguin sobrevalorades, com va dir Feijóo, sinó perquè determinades responsabilitats, assenyaladament les del president del govern, són personalíssimes i indelegables. Pedro Sánchez ho sap perfectament. Ho ha demostrat en moltes ocasions. Va quedar clar, sense anar més lluny, quan va convocar les eleccions del 2023, amb les votacions al juliol i l’acte de constitució de les Corts unes setmanes més tard. L’aposta li va sortir bé aquell cop, però serà molt difícil de repetir, tant si la pròxima convocatòria es fa aviat com si espera fins al 2027, que és quan acaba l’actual mandat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, considera que els seus primers quatre mesos de mandat han consolidat un "canvi d'etapa" a Catalunya. És, de fet, l'objectiu que s'havia marcat el líder socialista quan va arribar a Palau: canviar el frame del debat a Catalunya i enterrar definitivament el Procés. Per això aquest dilluns, en una compareixença després de l'últim consell executiu de l'any, Illa ha celebrat haver deixat enrere "episodis que no han estat bons i que han provocat patiment".

Carles Puigdemont i Pedro Sánchez no necessiten fil directe per enviar-se missatges i el balanç d'any del president espanyol aquest dilluns n'ha estat un exemple més. "Entenem que l'amnistia es produeix en el moment en el qual ja està avalada per les Corts Generals; a efectes polítics l'amnistia ja s'aplica", ha afirmat Sánchez durant la seva compareixença. Responia a la pregunta de quan es reunirà amb el president de Junts, una trobada que fa mesos que s'espera sense acabar d'arribar mai. Si ha de ser a curt termini, la trobada s'haurà de fer a Bèlgica perquè, malgrat que políticament Sánchez expliqui que l'amnistia ja està en vigor, els jutges del Tribunal Suprem la mantenen congelada.

Amb el nou govern de la Generalitat s’inicia un nou cicle polític a Catalunya. Com era inevitable, aquestes primeres setmanes s’ha parlat molt dels nomenaments de consellers i alguns altres alts càrrecs i dels compromisos assumits en l’acord d’investidura entre PSC, ERC i Comuns, com el nou model de finançament singular o el traspàs de Rodalies. També s’han conegut ja algunes prioritats de govern, com un molt necessari impuls a la llei de barris, el reforç de determinades polítiques públiques o una importantíssima i urgent reforma de l’administració catalana. Tot això són bones notícies. Però hi ha un àmbit del qual ningú parla i que, en canvi, és crucial per a Catalunya: el govern Illa hauria d’impulsar un veritable projecte de regeneració democràtica catalana. Aquí explico per què és necessari i quines haurien de ser, en opinió meva, les seves claus.

El mandat de Pere Aragonès va arrancar el maig de 2021 amb el suport d'Esquerra, Junts i la CUP i ha acabat amb el president convocant eleccions després de no poder sumar els comuns al pacte amb el PSC per als pressupostos de 2024. Són tres anys marcats per les tensions amb els exsocis de coalició, la geometria variable, el diàleg amb l'Estat i una acció de govern amb llums i ombres. Aquests són els moments clau de la legislatura de la trencadissa.

Falten 24 hores per a la ja famosa votació al Congrés dels tres decrets del govern espanyol i el PSOE encara no té els vots de Junts, i si no els acaba tenint no els podrà aprovar. Recordo breument que es tracta de tres decrets on hi ha des d’aspectes de l’amnistia fins al manteniment de les subvencions als bitllets de transports públics, als aliments i a l'energia, així com els impostos a la banca i a les energètiques, o la revalorització de les pensions.

Pedro Sánchez no s'ha cansat de repetir aquests dies, per justificar el seu gir sobre l'amnistia, que calia fer de la necessitat virtut. És lloable la sinceritat, però d'alguna manera també està admetent que no ha fet el pas per convicció sinó forçat per les circumstàncies. Si a això hi sumem la desconfiança i els advertiments llançats pels seus socis durant el debat d'investidura, és comprensible que es pensi que aquesta serà una legislatura convulsa i amb poc recorregut. Però no hauria de ser així.

En els darrers vuit anys, la producció de normativa de les institucions públiques catalanes s’ha reduït a prop de la meitat si prenem com a indicador el nombre de lleis, decrets i ordres publicats al DOGC. Si bé és una mesura molt grollera –molta activitat no acaba en una norma–, sí que permet comparar en un àmbit que, a llarg termini, hauria de ser més o menys estable.

En temps en què la cultura de la immediatesa genera debats intensos, a Catalunya comença a instal·lar-s’hi una manera de legislar més centrada en la rapidesa i els resultats a curt termini que no pas en la pausa, el debat i la reflexió. En l’any que portem de legislatura, el Parlament ha aprovat 21 decrets llei i, en canvi, només vuits lleis -i tres de les quals, modificacions quirúrgiques de normes en vigor-. Quina diferència hi ha entre els dos camins? En el primer cas, legisla el Govern i el Parlament té el paper testimonial de decidir si valida el text. En un mes com a màxim queda tot el procés resolt. En el segon cas, la iniciativa recau en el Parlament, els debats s’estenen, els partits presenten i negocien esmenes i fins i tot hi ha marge perquè els ciutadans facin sentir la seva veu. Aquest procediment es pot allargar mesos.

Avui és dimecres, 12 de maig; d’aquí dues setmanes serà dimecres 26 de maig, i si Esquerra i Junts no fan un pensament anirem a repetició d’eleccions. Concretament, i d’acord amb la llei electoral, les eleccions se celebrarien el 13 de juliol, que cau en dimarts. Ahir ja els vam avançar que Esquerra i Junts parlarien i avui n’expliquem el resultat:

Després de quatre dècades de franquisme, les eleccions del 1980 van donar pas a la primera legislatura catalana. Des d'aleshores l'han seguit dotze més i, avui, instal·lats en la tretzena, Junts, ERC, la CUP i En Comú Podem proposen canviar la numeració per recuperar una legislatura oblidada als registres. Com ja va plantejar en el seu primer discurs davant els diputats la presidenta de la cambra, Laura Borràs, la primera legislatura podria passar a ser la que va començar el 6 de desembre del 1932, presidida per Lluís Companys. "S'inaugurava la primera legislatura del Parlament de Catalunya. Aquella legislatura es veié interrompuda per la Guerra Civil i per la dictadura Franquista. No obstant això, aquelles corts republicanes continu­aren funcionant a l'exili, i tindrien fins a 4 presidents diferents", destaquen els grups en la proposta de resolució –una iniciativa de caràcter no vinculant– que es votarà al ple del Parlament.

El 22 de desembre es posava punt final a tres anys convulsos de legislatura al Parlament i diversos diputats també decidien acomiadar-se de la seva tasca a la cambra catalana sense esperar a les eleccions. És el cas, entre d’altres, de Toni Morral (JxCat), Marc Sanglas (ERC), Carmen de Rivera (Cs), Rafel Bruguera (PSC), Marta Ribas (Catalunya en Comú - Podem) i Vidal Aragonés (CUP). La legislatura no ha sigut plàcida. Va començar amb tensions per investir un president i ha acabat amb una pandèmia per gestionar. Per això, la majoria dels diputats que pleguen coincideixen en descriure-la com a “complexa”, “frustrant” i de “bloqueig”.

Si es compleixen els terminis marcats pel president del Parlament, Roger Torrent, la convocatòria electoral es produirà el 21 de desembre. Per tant, la cambra legislativa disposa de poc més de dos mesos per continuar l’activitat i tramitar les 48 lleis -vuit projectes del Govern i quaranta proposicions dels grups, segons consta a la pàgina web del Parlament- que queden pendents. Tots els grups admeten que és impossible encabir-les en els cinc plens que queden i que, per tant, hauran de prioritzar. Això passa per accelerar els terminis pel que fa a les iniciatives en què la feina està més avançada. La resta quedaran oblidades en un calaix i decauran.

La dotzena legislatura del Parlament pot acabar en qualsevol moment: el president de la Generalitat, Quim Torra, manté la incògnita sobre si convocarà les eleccions just després de l’aprovació dels pressupostos o si esperarà que passi l’estiu. Davant d’aquesta situació, el Govern i els diputats dels diferents partits intenten aprofitar la incertesa per treballar els projectes de llei (impulsats pel Govern) i les proposicions de llei (impulsades pels grups) que estan en tràmit al Parlament abans que es consumi aquest final anunciat. ¿La manera de fer-ho? Accelerant la feina.

El futur dels pressupostos de la Generalitat per al 2017, i de la legislatura, s'ha decidit aquest dissabte al Casal Popular de Vilafranca del Penedès. El consell polític de la CUP ha aprovat donar llum verda als pressupostos del Govern amb dos vots a favor i vuit abstencions, el mínim necessari perquè tirin endavant.

Antoni Bassas analitza les conseqüències d'unes noves eleccions al Congrés el 26 de juny. "Tot fa pensar que els resultats seran semblants" assegura. Tot i que li queden hores a la política espanyola per pactar i evitar uns nous comicis, "tothom sap que l'escenari ja és el 26 de juny".

Aconseguir que el PSOE aposti per un pacte d'esquerres i eviti governar de la mà de Ciutadans. És el que volen IU, Podem i Compromís, i així els hi han fet constar aquesta tarda a l'equip negociador del PSOE en la segona reunió a quatre bandes per intentar bastir un acord de governabilitat. El líder d'IU, Alberto Garzón, ha demanat al PSOE que s'inclini per un govern de "resistència" a favor de les classes populars i no es deixi "seduir" per les polítiques "neoliberals i de la troica" que defensen el PP i Ciutadans. Tots quatre es tornaran a trobar aquest dimecres a les 18.30h per continuar parlant sobre programa. La reunió d'avui ha abordat qüestions concretes sobre emergència social, mercat laboral, pacte de llibertats, sistema electoral i participació ciutadana.