El Vaticà ha ocultat durant gairebé un segle milers de casos de pederàstia en diversos punts de tot el món. Així ho ha destapat una investigació del mitjà alemany Correctiv, en col·laboració amb El País i juntament amb els mitjans internacionals The Boston Globe dels Estats Units, l'Observador de Portugal i Casa Macondo de Colòmbia, en la qual afirmen que "el Vaticà té el que és probablement l'arxiu més gran de pederastes impunes del món".

Aquesta setmana el papa Lleó XIV ha decidit concedir la medalla Pro Ecclesia et Pontifice a l'exconseller de Governació i Interior en diversos governs de Jordi Pujol (1995-2002), Xavier Pomés (Barcelona, 1948), per haver salvat les finances de l'Església catòlica a la diòcesi d'Almeria, que estava en la ruïna. Hi va aterrar el 2022 en una complicada missió que ha sortit del tot fructífera. L'èxit de qui és president del patronat de la Fundació Pere Tarrés li ha comportat la distinció més alta que concedeix el Sant Pare, a petició del bisbe almerienc, Antonio Gómez Cantero.

L'actriu i còmica Sílvia Abril s'ha convertit en blanc de la ultradreta després de fer unes declaracions en què criticava l'Església catòlica. Durant el seu pas per la catifa vermella dels Goya, celebrats aquest dissabte a Barcelona, Abril va ser entrevistada per la revista Cinemanía, que li va preguntar sobre quina era la seva pel·lícula preferida d'aquesta edició dels premis. L'actriu es va decantar per Sorda, però també va parlar de Los domingos, el drama sobre una adolescent que es vol fer monja de clausura. "Em fa pena que els joves necessitin creure en alguna cosa i s'aferrin a la fe cristiana. Ho sento per l'Església, però quin xiringuito teniu muntat. S'ha acabat, vagin sortint", va dir Abril, que va argumentar que es quedava amb Sorda perquè li semblava més "necessària" que la pel·lícula d'Alauda Ruiz de Azúa.

"Ha estat una negociació complexa, àrdua, dura i llarga, però hem arribat al punt que volíem i estem més que satisfets". Així ha descrit el ministre de la Presidència del govern espanyol, Félix Bolaños, les negociacions amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i la Conferència Espanyola de Religiosos per arribar a un acord per la "reparació i reconeixement" de les víctimes d'abusos dins de la institució eclesiàstica. "Avui es fa un pas indiscutible que fa justícia", ha remarcat el ministre durant la presentació dels detalls de l'acord, aquest dijous al matí.

La petita església romànica de Santa Bàrbara de Pruneres, a l’Alta Garrotxa, es va convertir en un espai de culte a la ciència i a la història. Durant un concorregut aplec, celebrat un diumenge de mitjans d’octubre, un tros de costella de balena d’uns dos metres de llarg va ser objecte de devoció i anàlisi per un equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mentre més d’un centenar de fidels eren testimonis de l’escena. L’immens os va ser despenjat de la capella lateral on s’exhibeix des del 2004 i col·locat al bell mig de l’altar, des d’on els científics de la UAB en van extreure, cerimoniosament, mostres per analitzar-les.

El Vaticà podria acceptar la renúncia del bisbe de Cadis i Ceuta, Rafael Zornoza, després de veure's esquitxat pel primer cas de presumpta pederàstia dintre la cúpula de l'Església espanyola. Aquest dilluns el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, s'ha reunit per primer cop amb el papa Lleó XIV i, després de la trobada, ha confirmat que el Papa està “informat” del cas.

Les esglésies evangèliques o protestants a Catalunya s'han més que duplicat en dues dècades. Si el 2004 n'eren 341, l'any passat es va tancar amb 889 centres de culte, segons el recompte de la direcció general d'Afers Religiosos del departament de Justícia. Tot i el ràpid augment d'espais dedicats a aquesta confessió, el Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat no mostra un augment tan significatiu de la població que s'identifica amb aquesta fe que, a més, té moltes branques, denominacions i corrents interns. L'última dada a Catalunya, que és del 2023, indica que un 3,6% de la població pertany a aquesta confessió.

El març passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir absoldre l'exfutbolista Dani Alves d'un delicte d'agressió sexual. Uns mesos abans, l'Audiència de Barcelona l'havia condemnat a quatre anys i mig de presó concloent que va violar una jove als lavabos de la discoteca Sutton el 30 de desembre del 2022. L'estament judicial superior, però, va revocar aquesta sentència, que ja està en mans del Tribunal Suprem, l'últim estadi judicial, després que la Fiscalia i l'acusació particular ho recorreguessin. De moment, encara estan estudiant el recurs.

El silenci de l'Església valenciana sobre la gestió del govern valencià durant la DANA i sobre els atacs constants contra el català és eixordador. Ha passat gairebé un any des de la gota freda al País Valencià amb una gestió qüestionada i investigada judicialment, però el mutisme ha esdevingut una complicitat censurable, segons alguns col·lectius cristians de base consultats per l'ARA. L'Església valenciana tampoc ha impulsat el valencià en les misses i, en particular, en la litúrgia, malgrat la promesa de l'arquebisbe de València, Enric Benavent. Continua residual i amb prou feines hi ha canvis en l'ús de la llengua respecte al règim de Francisco Franco. De fet, Benavent es va pronunciar aquest dijous sobre la gota freda, fent una crida a "lluitar perquè el bé comú siga més important que les nostres idees" i en altres ocasions havia demanat "unitat" i no "instrumentalitzar" el patiment i la desgràcia però sense entrar en la gestió.

El número dos de l'Opus Dei, el vicari auxiliar Mariano Fazio, ha estat acusat formalment de tràfic de dones per a l'explotació laboral dins del seu orde religiós en condicions de semiesclavitud, una pràctica que l'Opus hauria comès durant quatre dècades a l'Argentina. Ho afirma l'escrit de vuit pàgines al qual ha accedit ElDiario.es, dins del procés judicial obert contra els màxims responsables de l'Opus a l'Argentina. El cas té almenys 43 víctimes, totes elles dones pobres, que denuncien que van ser forçades a treballar sense cobrar –amb coaccions i maltractament psicològic– netejant i servint a les cases de l'Opus.

L’Església catòlica domina l’escenografia com ningú. És fascinant com s’ha apropiat de les festes paganes, lligades al cicle natural de la vida. En el cas dels solsticis, moments de màxima declinació del Sol, amb un èxit desigual. Mentre el solstici d’hivern –commemorat a les saturnals romanes amb grans tiberis i regals– ha estat desplaçat pel Nadal cristià, el d’estiu és un dels pocs saraus que se li han resistit. Des de l’antiga Pèrsia s’atorga al foc un valor ritual i s’honora la terra per agrair la prosperitat.

Aquest mes de juny l'arquebisbat de Barcelona ha començat a pagar les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals a dins de l'Església. L'any passat, arran dels casos denunciats al llarg dels últims anys i els informes sobre abusos a l'Església que van fer la mateixa Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Defensor del Poble, es va tirar endavant el pla de reparació integral a menors víctimes d'abusos sexuals, conegut com a PRIVA. Des de la seva creació, la Comissió Assessora de Reparació Integral de la CEE ha anat estudiant cada expedient de les persones que van denunciar haver patit abusos dins de l'Església catòlica a Espanya i que demanen una indemnització.

Can Gibert del Pla és un barri humil de Girona amb veïns de 79 cultures diferents que evoluciona positivament a contracorrent: té força habitatge protegit, espais verds, equipaments públics, una associació de veïns dinàmica i una església que s’omple de gom a gom gràcies a la fe granítica de la comunitat llatinoamericana. Ara, a més, tindrà a tocar i compartit amb Salt el Campus de Salut, que integra el nou Hospital Josep Trueta i les facultats de medicina i infermeria. Els veïns d’aquest barri, encaixat entre el riu Güell i el passeig d’Olot, creuen que aquest nou espai de salut, docència i recerca dotarà la zona d’una nova centralitat, tot i que no volen que la contrapartida urbanística de l’equipament es mengi el parc Jordi Vilamitjana, un gran pulmó verd que els connecta amb Salt.

El ministeri de Drets Socials ha denunciat davant de la Fiscalia les paraules del bisbe emèrit d'Alcalá de Henares Antonio Reig Pla, que en una homilia va afirmar que la discapacitat és "herència del pecat i del desordre de la naturalesa". El govern espanyol assenyala que podria haver incorregut en un delicte per fomentar o incitar a la discriminació, i haver contradit així la llei d'igualtat de tracte.

Va conèixer el papa Lleó XIV fa sis anys, l’any 2019. Es pot dir que són amics. I, fins i tot, és una de les persones que va comprovar el paper que havia tingut el nou pontífex en relació amb un cas d’abusos sexuals al Perú, després que diverses veus apuntessin que Robert Prevost havia encobert les denúncies d’abusos. "És fals, és un dels pocs bisbes del Perú que va estar al costat de les víctimes. Ho vaig comprovar i va ser claríssimament una difamació", explica en conversa amb l’ARA el prelat tortosí Jordi Bertomeu. Ell és un dels encarregats d’investigar els casos d’abusos sexuals dins l’Església. I així va ser l’any 2023, quan el papa Francesc va enviar Bertomeu i l’arquebisbe de Malta, Charles Scicluna, tots dos membres del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, a investigar el grup apostòlic d’origen peruà Sodalicio de Vida Cristiana, fundat pel laic Luis Fernando Figari, acusat de ser un depredador sexual i líder d’una organització que actuava com una secta. Aquest 2025 el Sodalicio va ser dissolt.

¿Sense una Església forta —piramidal, rica, rígida i poderosa— hauria sobreviscut 2.000 anys el missatge de Jesús? Respondre no permet excusar els excessos comesos al llarg de la història pels papes de Roma. La resposta afirmativa no sabem quin resultat hauria donat. La història de l’Església, i més en concret del papat, no deixa de ser un equilibri descompensat entre l’opció guanyadora de la continuïtat vaticana i l’alternativa del compromís amb els pobres. Aquests dies, enmig de la fabulosa pompa teatral de l’enterrament de Francesc, no s’ha deixat de destacar la voluntat de senzillesa franciscana del pontífex difunt. La contradicció entre el que vèiem i el que se’n deia exemplifica aquesta irresolta tensió secular. Una tensió també entre tradició i modernitat en termes organitzatius i de moralitat: l’Església no és democràtica i continua sent masclista.

En les formes, el conclave sembla una cosa remota i cerimoniosa, espiritual, gairebé màgica. No obstant això, les seves dinàmiques són les mateixes que en el món de l'empresa quan un fundador, o un gran CEO carismàtic, deixa el seu lloc. Diria que l'Església enfronta, en aquesta transició, almenys quatre grans reptes.

Una de les opcions a l'hora de fer el testament és donar el patrimoni, o una part, a entitats solidàries. A la pràctica, però, molt poques de les persones que deixen herència escullen aquesta opció. L'any passat, a Catalunya es van registrar 61.854 herències i només un 0,32% incloïen una donació solidària, si bé aquestes van suposar un total de 56,73 milions d'euros. D'aquests, un 55% van anar a parar a ONGs i el 45% a l'Església, segons dades del Col·legi Notarial de Catalunya.

Enmig de l’enorme bullit generat per la mort del papa Francesc, Pedro Sánchez n'ha fet una de les seves. En plena onada de reconeixement d’un sant pare que semblava anar contra corrent, el president del govern s’ha esborrat de les cerimònies de l’enterrament. La delegació espanyola l'encapçalarà el rei Felip VI com a cap d’estat que, lliure de responsabilitats executives, té bona part de la seva feina en funcions institucionals de representació, des de la presumpta neutralitat ideològica del seu càrrec.

L’escolapi Enric Canet, ànima del Casal dels Infants, valora el llegat de Francesc, un Papa sobre el qual hi havia moltes expectatives que aconseguís obrir l’Església catòlica a les realitats socials.