Els Goya consagren ‘Los domingos’ i beneeixen ‘Sirat’

BarcelonaDesprés de l'ex aequo de l’edició anterior, els Goya tornen a tenir un guanyador clar: Los domingos va triomfar en la 40a edició dels premis Goya, que es van celebrar aquest dissabte al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. La pel·lícula dirigida per la basca Alauda Ruiz de Azúa es va endur cinc premis –millor pel·lícula, direcció, actriu (Patricia López Arnaiz), actriu de repartiment i guió original–, prou per convertir-la en la gran triomfadora de la nit. Però en el palmarès també hi va haver espai per a la producció catalana Sirat, la pel·lícula del gallec Oliver Laxe, que va sucar pa en sis categories tècniques: direcció de fotografia, direcció artística, direcció de producció, muntatge, música i, per descomptat, el so de les nominades a l’Oscar Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas.

L’èxit als Goya de les dues pel·lícules és coherent amb la dimensió que han assolit durant els últims mesos com a petits fenòmens socials. Més que una reafirmació de la Concha d’Or de Los domingos o de les dues nominacions a l’Oscar de Sirat, els acadèmics espanyols han premiat la capacitat d’aquests dos films independents per transcendir el seu àmbit natural i generar conversa i debat en la societat. Si aspira a seguir sent un art rellevant, el cinema necessita pel·lícules i directors que sacsegin l’espectador per recuperar el terreny perdut davant les sèries i les xarxes socials. En aquest sentit, els Goya assenyalen Los domingos i Sirat com a obres que marquen el camí a seguir.

L’ordre dels premis va fer que la nit comencés somrient a Los domingos amb el Goya a millor actriu de repartiment per a Nagore Aranburu, però Sirat va recuperar terreny de seguida amb els premis de música original i muntatge. El monòleg a dues veus es va veure interromput per un fet realment històric: el primer Goya guanyat per Albert Serra, el de millor documental per Tardes de soledad. El cineasta català més internacional i prestigiós de la seva generació ha hagut d’esperar a la seva setena pel·lícula perquè l’Acadèmia de Cine espanyola reconegui el seu talent, per darrere de l’Acadèmia francesa, que fa tres anys ja va premiar Pacifiction. El de Banyoles va agrair l’accés “gairebé increïble” que els toreros protagonistes del documental li van concedir per “retratar un tema controvertit i difícil”. “En aquest xoc entre la política i la intimitat, la pel·lícula té la seva veu”, va afirmar.

Triplet de 'Sorda'

Un altre premiat català va ser Álvaro Cervantes, que després de guanyar el premi al millor actor del Festival de Màlaga (ex aequo amb Mario Casas) i al millor actor secundari als Gaudí, ahir va completar una temporada de premis rodona amb el Goya a millor secundari per Sorda. Cervantes va reconèixer que rodant la pel·lícula havia après una nova paraula: “Capacitisme defineix molt bé el món en què vivim, que exclou les persones amb discapacitat. L’empatia no es pot basar en les bones intencions, sinó en revisar els nostres privilegis”.

Va ser el primer dels tres premis que es va endur la pel·lícula d’Eva Libertad, que també va guanyar el Goya a millor direcció novella. La germana de la cineasta, l’actriu sorda Miriam Garlo, a qui Cervantes havia dedicat el seu premi (“La meitat del Goya és seu”, va dir l’actor), va completar el palmarès particular de Sorda amb el Goya a millor actriu revelació. Garlo va pronunciar el seu discurs mentre el deia també en llengua de signes, un esforç que el realitzador no sempre va ajudar a seguir: “Aquest premi és per a les dones sordes, les que han sigut mares i les que no. Perquè a la violència obstètrica cal afegir-hi la violència de la no-comunicació i de la invisibilitat. Sense comunicació som mobles. Aprenguem llengua de signes si podem i, si no, fem servir els nostres cossos per comunicar-nos. Cap persona és muda. Tenim una veu pròpia, però no sempre és oral”.

La festa no va ser completa a can Cervantes: la germana de l'Álvaro, Ángela Cervantes, no va poder repetir el doblet fraternal dels Gaudí i va perdre el Goya com a millor actriu –estava nominada per La fúria– en favor de Patricia López Arnaiz, la protagonista de Los domingos. Tampoc va ser la nit de Carla Simón, que amb Romería va tornar a marxar sense cap premi Goya, com ja va passar amb Alcarràs. Aquesta vegada no va agafar per sorpresa ningú, però no deixa de ser un indicador del distanciament dels acadèmics espanyols amb la directora més important de l’última dècada, a la qual en dues ocasions han escollit per representar Espanya als Oscars.

Maspalomas, la pel·lícula més nominada d’aquesta edició després de Sirat i Los domingos, va rascar almenys un premi important, el de millor actor protagonista per a José Ramón Soroiz, pel personatge d'un home gai que, amb més de 70 anys, es veu obligat a tornar a l’armari quan un ictus el fa acabar en una residència. Soroiz és un actor molt estimat al País Basc. “M’heu fet molt feliç, i tant de bo tots els Vicentes [el seu personatge] del món ho siguin també”, va dir en un discurs parlat majoritàriament en basc, un extrem al qual no va arribar cap guardonat català.

En una nit amb molts premiats catalans, va ser signficatiu el de millor guió adaptat per a Joaquín Oristrell, coguionista de la comèdia de Manuel Gómez Pereira La cena. Oristrell, un dels millors guionistes de comèdia del cinema català i espanyol, només tenia un Goya, el de 1995 per Todos los hombres sois iguales, una altra comèdia de Gómez Pereira. "Gràcies per considerar digne de premi una comèdia –va dir Oristrell–. A La cena ens va semblar important recordar que Franco va ser un dictador. I que els dictadors sotmeten els pobles als seus capricis: organitzar un sopar, prohibir un idioma, negar la violència de gènere, envair països o muntar un resort a Gaza”.

La política en la gala

La segona edició dels Goya celebrada a Barcelona va estar prou marcada per la política, com es podia preveure al veure la catifa vermella plena de pins de suport a Palestina. I no van faltar els discursos polititzats i combatius. Per exemple, el de l’argentina Dolores Fonzi, directora de Belén, guanyadora del Goya a la millor pel·lícula iberoamericana: “Vostès que encara poden, no caiguin en la trampa: la ultradreta ve a destruir-ho tot. Jo vinc del futur, d’un país on el president ho va posar tot a la venda, fins i tot l’aigua”. També va ser potent la reivindicació “d’una paritat real darrere de les càmeres” de Laia Casanovas i Yasmina Praderas, que van recordar que no només són el primer equip femení de so nominat als Oscars, sinó el primer que guanya un Goya. També va fer memòria Alauda Ruiz de Azúa al posar sobre la taula que només tres directores han guanyat abans que ella el premi a millor directora.

També és polític, per descomptat, el “Visca l’educació pública, gratuïta i de qualitat” de Jordi Jiménez, el director del curt animat català Gilbert, al recordar que tres membres de l’equip es van conèixer en un curs per a persones a l’atur. O el Goya d'Honor, l'escriptor i cineasta Gonzalo Suárez, esgarrifat per haver arribat a veure com "un personatge juga al golf amb el nostre món, per ficar-lo en un forat molt negre". I el "Visca Palestina lliure" que van exclamar diversos premiats i lliuradors de premi, com Alba Flores, en un dels discursos més bonics de la nit al recollir el Goya a millor cançó original per a Flores para Antonio, del documental homònim. Flores, que compartia el premi amb Sílvia Pérez Cruz, va aprofitar per recordar que estava en la ciutat del seu avi, Antonio González el Pescaílla i la seva àvia Violeta.

La coincidència dels Goya amb l’atac dels Estats Units i Israel a l’Iran va donar una rellevància especial a la presència a la gala de Jafar Panahi, cineasta iranià represaliat pel règim islàmic i símbol de la resistència moral del poble iranià. Finalment, Un simple accident, la seva darrera pel·lícula i Palma d’Or a Canes, va perdre davant la noruega Valor sentimental. L’altra presència internacional sí que va ocupar el focus esperat: Susan Sarandon va recollir el seu Goya de mans del director de l’Acadèmia, Fernando Méndez-Leite. Com ja va fer en la roda de premsa un dia abans, l’actriu de Thelma i Louise va tirar floretes al president Pedro Sánchez, agraint-li “la seva honestedat i lucidesa moral enmig del caos”. Citant l’historiador i filòsof Howard Zinn, Sarandon també va reivindicar “tenir esperança en temps difícils”. “La història de la humanitat no és només una història de crueltat, també de compassió, sacrifici, valentia i bondat –va afegir–. I el que posem al centre d’aquesta història marcarà les nostres vides”.

Una gala ràpida, per fi

Poc més de tres hores van trigar els Goya a anunciar l'últim premi de la nit, un rècord comparat amb les gales eternes i inacabables dels últims anys. A canvi, el ritme de lliurament de guardons va ser ràpid, gairebé frenètic en algun moment, i els discursos, per força, breus. Tampoc hi va haver gaire espai per al lluïment del duet de presentadors format per Rigoberta Bandini i Luis Tosar, entre els quals no va acabar de funcionar la química i no van tenir un guió molt inspirat.

A Bandini se la va veure més còmoda en solitari, sobretot quan va cantar la versió de Tomeu Penya De tot cor. De la resta d'actuacions musicals, cal destacar la versió de Tu mirá de Lole y Manuel a càrrec d'Ángeles Toledano i el Cor infantil de l'Orfeó Català, la del Si te vas d'Extremoduro interpretat per Belen Aguilera i, en part, la festa rumbera d'homenatge a Gato Pérez i Barcelona, tot i que va quedar clar que, sense autotune, Bad Gyal no és "el pussy que mana". Va ser, en resum, una gala multilingüe i combativa, plena de consignes i proclames i, tot i el ritme àgil, va tornar a fer-se llarga. Potser és que, simplement, lliurar una vintena llarga de premis no és la millor recepta per crear un bon espectacle televisiu.

Palmarès dels premis Goya 2026

Millor pel·lícula

• Los domingos

Millor direcció

• Alauda Ruiz de Azúa per Los domingos

Millor direcció novella

• Eva Libertad per Sorda

Millor guió original

• Alauda Ruiz de Azúa per Los domingos

Millor guió adaptat

• Joaquín Oristrell, Manuel Gómez Pereira i Yolanda García Serrano per La cena

Millor actriu protagonista

• Patricia López Arnaiz per Los domingos

Millor actor protagonista

• José Ramón Soroiz per Maspalomas

Millor actriu de repartiment

• Nagore Aranburu per Los domingos

Millor actor de repartiment

• Álvaro Cervantes per Sorda

Millor actriu revelació

• Miriam Garlo per Sorda

Millor actor revelació

• Antonio 'Toni' Fernández Gabarre per Ciudad sin sueño

Millor música original

• Kangding Ray per Sirat

Millor cançó original

• Flores para Antonio, d'Alba Flores i Sílvia Pérez Cruz, per Flores para Antonio

Millor direcció de producció

• Oriol Maymó per Sirat

Millor direcció de fotografia

• Mauro Herce per Sirat

Millor muntatge

• Cristóbal Fernández per Sirat

Millor direcció d'art

• Laia Ateca Font per Sirat

Millor disseny de vestuari

• Nicoletta Taranta per El cautivo

Millor maquillatge i perruqueria

• Ana López-Puigcerver, Belén López-Puigcerver i Nacho Díaz per El cautivo

Millor so

• Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Praderas per Sirat

Millors efectes especials

• Óscar Abades i Carmen García per Los tigres

Millor pel·lícula d'animació

• Decorado, dirigida per Alberto Vázquez

Millor pel·lícula documental

• Tardes de soledad, d'Albert Serra

Millor pel·lícula llatinoamericana

• Belén (l'Argentina)

Millor pel·lícula europea

• Valor sentimental (Noruega)

Millor curtmetratge de ficció

• Ángulo muerto, dirigit per Cristian Beteta

Millor curtmetratge documental

• El Santo, dirigit per Carlo D'Ursi

Millor curtmetratge d'animació

• Gilbert, dirigit per Jordi Jiménez