Des de l’Agència Catalana de Turisme també impulsen el turisme de pantalla a través de diverses rutes de cinema que conviden a viure el país d’una manera diferent. Proposen cinc grans rutes que permeten entendre com les produccions audiovisuals ajuden a reinterpretar el territori des d’una perspectiva cultural i experiencial. Cada ruta –la Catalunya rural, la costa, les ciutats, les destinacions històriques i l’arquitectura– dibuixa una manera diferent de viatjar utilitzant el patrimoni fílmic com a fil conductor. Un dels exemples és la ruta de la costa, que passa, per exemple, per Cadaqués, Tossa de Mar, Begur o Lloret de Mar, fixant-se en indret com el cas de Cala Sa Boadella, que es va transformar en una platja caribenya per a Sahara, protagonitzada per Penélope Cruz i Matthew McConaughey. El recorregut avança pel Maresme, on Arenys de Mar va recrear l’alta societat catalana dels anys vint a Vida privada, fins arribar al Garraf, concretament a Sitges, escenari de la sèrie ¿Quién es Erin Carter? Una ruta de costa que porta fins al Delta de l’Ebre, escenari on U2 va rodar el videoclip Vertigo. Podeu consultar les cinc rutes aquí.
De Cardona a Almeria: Una ruta pels pobles que han estat escenari de films
Neix la Xarxa de Pobles de Pel·lícula, que vol convertir en un nou pol d’atracció pobles petits amb interès per a aquells que fan turisme de pantalla
BarcelonaQuè tenen en comú localitats com Tossa de Mar, Cardona, Bielsa o Aýna? Doncs, entre altres coses, el seu innegable atractiu turístic, però també el fet que han sigut escenari de pel·lícules de referència com Pandora y el holandés errante, Campanades a mitjanit, Palmeras en la nieve o Amanece, que no es poco. Són quatre exemples de localitats que encaixen perfectament en el que es denomina turisme de pantalla, una modalitat del turisme cultural que impulsa les visites a destinacions, paisatges o ciutats que han aparegut o estan relacionades amb pel·lícules, sèries de televisió o produccions audiovisuals de tota mena, com documentals, videojocs o espots publicitaris, així com amb esdeveniments vinculats al món audiovisual, com ara festivals o trobades temàtiques. És una tendència a l’alça que està experimentant un important creixement des del naixement de les plataformes d'estríming i que porta els espectadors a visitar aquells escenaris on es van rodar les seves històries preferides.
Es calcula que uns 80 milions de viatgers trien els seus destins basant-se en pel·lícules i sèries, i això provoca un interessant impacte econòmic en les ciutats que han acollit els rodatges, ja que es fomenta un turisme sostenible que promociona la cultura i el patrimoni local a través de la indústria audiovisual. Ciutats importants com Barcelona, Girona, Madrid o Sevilla impulsen aquest tipus de turisme per atraure nous visitants a través de les seves Film Offices, i en aquest context ha nascut també la Xarxa de Pobles de Pel·lícula, que amb només uns mesos de vida ja aplega una vintena de pobles vinculats al turisme de pantalla de tot Espanya.
Ana Alonso, presidenta de la Xarxa, explica que l’origen de la iniciativa ve de més lluny, concretament de l’acció que fa tres anys que impulsa la consultora Travelling Set, que treballa de manera específica en el segment del turisme de pantalla. Es van adonar que en el món rural o en petits municipis també hi ha un important llegat fílmic o audiovisual que no s’acabava de visualitzar i que, en ocasions, s’ha anat esborrant. Per tot plegat, van veure clar que calia impulsar un projecte que permetés "aprofitar aquest llegat cultural per atraure visitants o perquè els mateixos residents puguin revisitar i posar en valor la seva ciutat". Alonso recorda que Espanya és una zona on cada vegada hi ha més rodatges, "i gràcies a les plataformes d'estríming hi ha molt contingut rodat aquí que es veu a tot el món". Entenen que cal aprofitar aquest impacte per projectar i generar interès sobre aquestes destinacions. Des de la Xarxa ofereixen als pobles col·laboradors assessorament, formació i trobades per compartir experiències, alhora que se’ls dona suport per aconseguir més visibilitat o crear rutes específiques, per exemple.
En definitiva, la presidenta de la Xarxa de Pobles de Pel·lícula explica que la voluntat de la iniciativa, de la qual només en poden formar part localitats de menys de 20.000 habitants, és ajudar a descobrir aquests llocs màgics on les pel·lícules, les sèries, els directors i els actors han deixat la seva empremta. I remarca: "Quan parlem de turisme de pantalla, no parlem només de localitzacions, sinó que pensem també en altres atractius lligats al món audiovisual com festivals de cinema, museus, esdeveniments temàtics o fins i tot en persones".
A l’espai web de la Xarxa hi podeu trobar els pobles que es van sumant a la iniciativa, així com d’altres que encara no en formen part però que encaixen perfectament amb la idea del projecte. Les primeres dues localitats catalanes que s’han incorporat a la Xarxa són Cardona i Tossa de Mar.
!['Campanades a Mitjanit', rodada al castell de Cardona.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1200 996"%3E%3C/svg%3E)
Una gran muntanya de sal pura que no para de créixer. Un castell inexpugnable amb uns reis sense corona. Una donzella empresonada i un fantasma. Llegendes, mites i la carta de poblament més antiga d’Europa. Aquests són alguns dels atractius turístics de Cardona, localitat referent a nivell històric i patrimonial a Catalunya. El seu castell, reconegut com a Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea, és un dels escenaris medievals més impressionants del país. Entre els atractius de Cardona també destaca el seu casc històric medieval i la col·legiata de Sant Vicenç. El cinema va posar la ciutat al mapa internacional. El 1964, Orson Welles hi va rodar part de 'Campanades a mitjanit', la seva particular versió de les obres de Shakespeare. Durant setmanes, el castell i la col·legiata romànica de Sant Vicenç es van transformar en un escenari èpic. S'hi han rodat:
- 'Campanades a mitjanit', d’Orson Welles
- 'El arquero de Sherwood', de Giorgio Ferroni
- 'La cripta', de Cayetano del Real
- 'MalnaZidos', d’Alberto de Toro
- 'Teresa', de Paula Ortiz
- 'Nero' (sèrie)
![Fotograma de la pel·lícula 'Pandora i el holandés herrante', rodada a Tossa de Mar amb Ava Gardner.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1200 630"%3E%3C/svg%3E)
Una de les localitats emblemàtiques de la Costa Brava, amb incomptables atractius turístics com el recinte emmurallat de la Vila Vella, el barri de Sa Roqueta, la capella dels Socors, la Casa de Cultura, la Casa Sans, el santuari de Sant Grau, el Museu de la Dona, la vil·la romana dels Ametllers, el seu tram de camí de ronda o el far de Tossa. El poble ha enamorat artistes com el pintor Marc Chagall, que va batejar-la com el Paradís blau, o el cineasta Albert Lewin, que va escollir aquesta localitat per rodar el 1951 'Pandora y el holandés errante', una superproducció amb un repartiment encapçalat per Ava Gardner. S’hi han rodat:
- 'Pandora y el holandés errante', d’Albert Lewin
- 'Préstamela esta noche', de Tulio Demicheli
- 'La leyenda del mar azul' (sèrie)
- 'The Split' (sèrie)
![Escena de 'La mort tenia un preu', rodada a Almeria.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1806 803"%3E%3C/svg%3E)
El desert de Tabernas és un escenari únic per als amants del setè art. Situat al sud de la província d'Almeria, és famós per haver acollit el rodatge d'exitoses pel·lícules com 'Conan el bàrbar' o diversos films del denominat 'spaghetti western'. S’hi van començar a rodar pel·lícules a finals dels anys 50 i durant els anys 60 i 70 va ser conegut com el Hollywood europeu. Un autèntic museu de geologia a l'aire lliure que està catalogat com l’únic desert d’Europa. Està distingit com a Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea. S’hi han rodat:
- 'Indiana Jones i l’última croada', de Steven Spielberg
- 'Lawrence d’Aràbia', de David Lean
- 'Conan el bàrbar', de John Milius
- 'Patton', de Franklin J. Schaffner
- 'La mort tenia un preu', de Sergio Leone
![Escena de 'Blancanieves', rodada a Pedraza (Segòvia).](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 800 533"%3E%3C/svg%3E)
Considerat un dels pobles més bonics d'Espanya, Pedraza conserva intacte el seu encant medieval, fet que ha convertit la localitat en escenari ideal per a rodatges d'època. És una destinació turística de referència a Segòvia, i entre els seus atractius s’hi compten la plaça Major medieval, el castell de Pedraza, la presó de la vila, les muralles o la seva Festa de les Espelmes. Moltes sèries de televisió d’època com les produccions 'Àguila Roja' o 'Isabel', l’han triat com a escenari per als seus rodatges. S’hi han rodat:
- 'Así en el cielo como en la tierra', de José Luis Cuerda
- 'El amor del capitán Brando', de Jaime de Armiñán
- 'Blancanieves', de Pablo Berger
- 'Treinta monedas' (sèrie)
- 'Tierra de lobos' (sèrie)
