Susan Sarandon: «‘Sirat’ em va deixar morta»

BarcelonaEl 2022 l’Acadèmia del Cinema Espanyol va decidir afegir un premi a la seva gala anual de premis: el Goya Internacional, que premia “personalitats que contribueixen al cinema com a art que uneix cultures i espectadors d’arreu del món”. La idea estava clarament inspirada pel Cèsar honorífic de França, que durant molts anys ha servit per afegir un toc de glamur de Hollywood a la gran festa del cinema francès. Aquest any, en l’edició dels Goya que acull Barcelona, la personalitat guardonada és Susan Sarandon (Nova York, 1946), una de les grans actrius nord-americanes de la seva generació, guanyadora de l’Oscar pel seu paper com a monja al drama Pena de mort, i aclamada per treballs interpretatius memorables com Thelma i Louise, Atlantic City, L’ànsia o The Rocky Horror Picture Show. 

Val a dir que Sarandon no és una estranya a Catalunya: la va visitar el 2017 per rebre el Gran Premi d’Honor del Festival de Sitges, i novament el 2023 per presentar una projecció de Thelma i Louise i rebre el Premi Sant Jordi d’Honor. Per tant, és aficionada a venir a Catalunya, com ha reconegut aquest divendres en una roda de premsa prèvia al Born Museu d'Història de Barcelona. “Estimo Barcelona. Els museus, el menjar, els actors... Soc molt feliç aquí”, ha dit, tot i descartar venir a viure a la ciutat. “Tinc fills i nets, no els puc deixar sols per venir aquí –s'ha justificat–. Però m'encantaria treballar a Espanya. Vaig dir a Pedro Almodóvar que em busqués algun paper sobre una americana estúpida que no sap parlar espanyol, però fins ara no l'ha trobat. Potser algun altre director?”

També ha quedat clar que per a Sarandon marxar dels Estats Units és molt alliberador, tant que fins i tot s'ha emocionat i ha estat a punt de plorar quan ha mirat d'expressar el que significa per a ella veure el suport a la causa de Gaza del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, o de l'actor Javier Bardem: “La força i la claredat amb què el vostre país es posiciona en aquests temes em fa sentir menys sola, perquè són coses que no se senten mai a la televisió als Estats Units. No sabeu el que significa per a tots els que intentem alçar la veu en un lloc tan difícil, on perceps clarament la repressió i la censura. Així que només puc fer que donar-vos les gràcies”. Sobre Sánchez, específicament, ha dit que no el coneix. “És alt, és guapo, i sempre que l'he sentit parlar m'ha fet la impressió que està al costat correcte de la història. Em sembla que demà vindrà a la gala i el podré conèixer”. Sánchez, per la seva part, ha agraït a l'actriu les seves paraules: "És molt emocionant per a mi que algú a qui tota Espanya ha admirat durant anys hagi fet un comentari tan meravellós sobre Espanya. Gràcies, Susan. Sempre hi ha esperança".

Una actriu a la llista negra

L’actriu ja va deixar palès en les seves anteriors visites a Catalunya el seu compromís polític. Si a Sitges no va deixar que la roda de premsa s’acabés sense que algú li preguntés per Donald Trump –i va demanar a tothom “perdó” pel president dels Estats Units–, el 2023 va assegurar que per a ella la política era més important que la interpretació: “Seré activista més temps del que soc actriu”, va assegurar. Poc després d’aquella visita, Sarandon va reforçar aquella afirmació al convertir-se en una de les primeres personalitats de Hollywood a alçar la veu contra el genocidi de Gaza. També va ser una de les primeres a patir les conseqüències d'haver-se mullat, quan l’agència que la representava, UTA, va expulsar-la com a client després d'haver participat en una manifestació a Nova York en defensa del poble palestí.

“En el moment en què la meva agència em va despatxar, em van vetar dels programes de televisió i em va resultar impossible treballar en cap pel·lícula important de Hollywood –ha explicat Sarandon–. Al final he trobat agents a Anglaterra i he treballat allà i també a Itàlia. Però al director italià que em va contractar li van dir que no ho fes. Per sort, no els va fer cas”. L'actriu reconeix que, per força, en els últims anys s'ha especialitzat “en pel·lícules petites i independents”, amb directors debutants. “I per això faig menys pel·lícules que abans”, conclou.

Amb tot, Sarandon reivindica més que mai la importància de posicionar-se obertament i de trencar el silenci que s'ha instal·lat a Hollywood contra les polítiques de Donald Trump. “Hauríem de poder parlar sense por, sense l'amenaça de no tornar a treballar mai més –ha dit–. I això és el que està passant ara mateix”. Sarandon tampoc es fa il·lusions sobre l'activisme de la indústria del cinema. "Hollywood no ha sigut mai polític. Si la teva pel·lícula fa diners, la resta no els importa. És un mite que Hollywood sigui d'esquerres. Ho són algunes pel·lícules, però quan els temps són més foscos, Hollywood no tendeix precisament a l'esquerra. Recordeu les llistes negres? Doncs és bàsicament el que està passant ara".

Tot i que la política ha sigut el gran tema de la roda de premsa, Sarandon també ha parlat de cinema. Està a punt de produir una pel·lícula, però no té intencions de dirigir: “No vull estar pendent de moure 35 camions per aprofitar la llum del capvespre”. I ha confessat que, tot i no estar al dia del cinema espanyol, sí que ha vist una de les pel·lícules que estan nominades als Goya. “Sirat em va deixar morta –ha admès–. Espòiler: quan el cotxe cau per la muntanya em vaig quedar... Ara pot passar qualsevol cosa. Innocent de mi, li vaig dir al meu fill que la mirés, i després ell m'ho va retreure emprenyat. «No podré tornar a dormir mai més. ¿No podrien haver ballat durant dues hores?» Em va semblar una pel·lícula al·lucinant. I em sembla que demà m'asseuran al costat del director, que aparentment és molt alt. Encara no sé de què va la pel·lícula, però si volia portar-me a un món desconegut, ho va aconseguir”.