"Jo no he tingut cap relació mai amb Plus Ultra, ni ningú em va demanar res. No vaig fer res ni em vaig interessar pel rescat". José Luis Rodríguez Zapatero ha comparegut durant quatre hores a la comissió d'investigació del cas Koldo del Senat, convocat pel PP a l'inici de la campanya electoral de Castella i Lleó, per parlar, fonamentalment, sobre el rescat de Plus Ultra. Un cas que està sota investigació per presumpte blanqueig de capitals –es qüestiona si part del rescat podria haver estat utilitzat per blanquejar diners provinents de corrupció a Veneçuela— i al qual fa temps que els populars donen màxima credibilitat.

Cop de porta de l'Audiència Nacional a Hazte Oír. El jutge Antonio Piña ha inadmès la querella que va presentar l'associació ultra contra l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero pels delictes de blanqueig de capitals, tràfic de drogues i pertinença a organització criminal per la seva relació amb Nicolás Maduro i el règim de Veneçuela. Després d'estudiar el document, conclou que no pot obrir una investigació "prospectiva" per indagar en la situació patrimonial de l'expresident del govern espanyol sense que hi hagi indicis de criminalitat i sense que la querella original aporti "cap fet" que pugui relacionar Zapatero amb els delictes pels quals l'acusava. De fet, Antonio Piña pica el crostó a Hazte Oír: "No es pot confondre la creença personal o popular amb l'existència de fets que tinguin l'entitat suficient per a l'obertura d'un procés penal". "La transcendència pública que tenen querelles com aquesta exigeix l'aportació d'elements probatoris que vagin més enllà de les informacions periodístiques", afegeix.

La frase catalana "cridar el mal temps" es refereix al malastruc o a l'endevinaire: el que vaticina desgràcies. A Espanya, i a Catalunya, sol atraure la desgràcia qui fa el contrari, és a dir, qui "crida el bon temps". O sigui, qui veu el cel lluminós i sense núvols sense saber (o encara pitjor, sabent) que arribaran núvols de tempesta.

Veneçuela forma part de la política espanyola, no només pels milers de veneçolans que hi ha a l'Estat –sobretot a Madrid–, sinó perquè més enllà de Gaza és un dels debats internacionals que més tensiona l'arc parlamentari. Aquest dijous al Congrés dels Diputats s'ha tornat a posar en evidència amb la compareixença extraordinària del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ha explicat la seva política en relació amb la situació veneçolana, i ha defensat no només el rol de “pont” de l’estat espanyol amb el país sinó també el paper com a mediador de l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que s'ha emportat les crítiques de la dreta i l’extrema dreta durant tota la discussió malgrat que la Fiscalia Antidroga s'ha oposat a investigar-lo per les seves suposades vinculacions amb el narcotràfic veneçolà. "Espero que li demanin perdó", ha reaccionat després la vicepresidenta espanyola, María Jesús Montero.

L'Audiència Nacional ha obert un nou front judicial en l'entorn més proper a Pedro Sánchez i indagarà per primer cop en el paper de l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a Veneçuela. Quatre dies després que Hazte Oír presentés una querella contra ell pels delictes de pertinença a organització criminal, blanqueig de capitals i tràfic de drogues, el jutge Antonio Piña considera que els fets denunciats tenen "característiques que fan presumir la possible existència" d'una infracció penal. Tanmateix, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ARA, com que la "naturalesa i circumstàncies" dels fets encara "no estan determinades", ha decidit impulsar les diligències prèvies que siguin "essencials" per veure si la investigació té recorregut. Abans, però, pregunta a la Fiscalia si l'Audiència Nacional és competent fer-ho.

Fins fa catorze dies, Julio Martínez Martínez era un empresari anònim amb més de trenta anys d'experiència. Figurava com a administrador únic en setze empreses –onze que comparteixen seu social a Petrer (Alacant), quatre a la seva Elda natal i una a Madrid– i anava sovint a córrer amb un “amic de fa molts anys”. L'amic és l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Quan el 8 de desembre estava amb ell vestit d’esport corrent pels camins del Pardo –com la major part de les vegades que surten a córrer– encara no sabia que quatre dies més tard la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional el detindria en el marc d’una investigació sobre l'aerolínia Plus Ultra per blanqueig de capitals. L'endemà el jutge li va retirar el passaport i li va prohibir sortir de l’Estat.

Des de l’inici de la legislatura, la dreta s’ha esforçat per situar José Luis Rodríguez Zapatero en el punt de mira. En els últims dies la situació s’ha accentuat i l’expresident espanyol s’ha tornat a convertir en la diana del PP i Vox. El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, l’ha presentat com el “símbol de la decadència” del PSOE; la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, l'ha batejat com el “julivert de totes les salses”, i el líder de Vox, Santiago Abascal, ha reclamat que doni explicacions als tribunals. Zapatero és el principal dirigent de la vella guàrdia del PSOE que dona suport acèrrim a Pedro Sánchez –fa un mes feia gala d'haver pres un "cafè llarg" amb el president espanyol i assegurava que "està fort i convençut"– i també ha emergit com un escuder en moments crítics de la legislatura. De fet, Zapatero també ha sigut el bomber del PSOE en les situacions més difícils amb Junts: ha sigut l'enllaç més important de Sánchez amb l'expresident Carles Puigdemont des del 2023, amb qui ha teixit fins i tot una “relació de confiança”.

José Luis Rodríguez Zapatero té un desig, que és mantenir una conversa amb Carles Puigdemont a Girona. Zapatero ho ha confessat aquest dilluns al matí, en una intervenció a l'Ateneo de Madrid, en què tot i l'agenda del dia –des de la crisi política al País Valencià fins al tret de sortida del judici contra el Fiscal General de l'Estat– l'atenció mediàtica donava fe que qui parlava era un dels homes clau de Pedro Sánchez. Tot el que diu l'expresident espanyol s'ha d'emmarcar en una feina entre bambolines perquè aquesta legislatura prosperi, encara avui i tot i la ruptura de Junts amb el PSOE. "El diàleg ha de ser incessant, incansable", ha defensat l'home que no s'amaga de presumir que en el seu moment la dreta el va acusar de trencar Espanya, i també d'entregar-la a la banda terrorista ETA. "[Per al PP] amb mi Espanya es va trencar 187 vegades [...] Amb mi, la nació espanyola es va entregar a ETA, i qui es va entregar va ser ETA".

Pedro J. Ramírez (Logronyo, 1952) és un dels periodistes espanyols més influents del període democràtic i també dels més controvertits. Ara publica el seu segon volum de memòries (Por decir la verdad, Planeta), on defensa decisions tan polèmiques com les seves portades amb acusacions falses contra dirigents independentistes.

José Montilla comentava abans de les eleccions catalanes, quan li preguntaven per la bona relació entre Pedro Sánchez i Salvador Illa, que les coses potser serien diferents si el segon arribava a la Generalitat, tal com li va passar a ell amb Zapatero. Doncs bé, sembla que el moment ha arribat i Illa ha comprovat que els interessos del PSC i els del PSOE sovint són oposats. La qüestió de l’ordinalitat resulta paradigmàtica de la relació Catalunya-Espanya. El que a Catalunya suscita un consens transversal, a Espanya provoca el mateix consens... però en contra. El que aquí es veu com una cosa de sentit comú, allà es considera un privilegi inacceptable. I ni tan sols el PSOE més dependent de Catalunya és capaç de trencar amb aquest relat hegemònic.

El que va ser cap de gabinet dels expresidents socialistes Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, José Enrique Serrano, ha mort aquest dimarts als 75 anys. Des del PSOE han reconegut Serrano com "un servidor a Espanya i un socialista compromès amb els valors més profunds d'aquest partit". "Aquest país sempre estarà en deute amb José Enrique Serrano", han indicat a xarxes socials, tal com recull Europa Press. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que era una persona "irrepetible".

No és difícil corroborar que José Luis Rodríguez Zapatero té algun paper en la negociació entre el PSOE i Junts quan els únics actuals membres del partit que tenen lloc reservat a la primera fila en la presentació del seu últim llibre són Santos Cerdán i Juanfran Serrano, els principals interlocutors de Ferraz amb Carles Puigdemont. El PSOE i l’expresident espanyol s’han cuidat molt els últims mesos de no confirmar el rol que té en les converses. I és que la discreció és una màxima de la resolució dialogada als conflictes, tal com explica Zapatero a La solución pacífica (Penguin Random House, 2025), on aborda l’escenari internacional i les múltiples guerres obertes. Per tant, no fa cap referència a Catalunya.

El dia que Junts va presentar l’acord d’immigració amb el PSOE per delegar les competències de la Generalitat, l’expresident Carles Puigdemont va admetre que en aquests moments la seva desconfiança amb el govern espanyol havia disminuït, però va deixar clar que en cap cas no aplanaven el camí cap als pressupostos espanyols. La idea segueix sent la mateixa per a Junts: actuar carpeta a carpeta. Ara bé, més enllà d’aquest escepticisme que marca les relacions entre socialistes i juntaires, hi ha un polític amb qui Puigdemont sí que ha teixit un vincle de confiança al llarg dels darrers anys: l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Una peça clau, tant per a les fonts consultades del PSOE com de Junts, de l’engranatge que fa funcionar la legislatura espanyola.

Avui tenim un circ de dues pistes. En la número 1, els governs català i espanyol arriben avui i durant aquesta setmana a una vintena d’acords importants, entre els quals l’autorització per ampliar la plantilla de Mossos fins a 25.000 agents d’aquí al 2030, ampliació de la plantilla de jutges, un consorci que vigili el compliment de les inversions de l’Estat a Catalunya, i és probable que s'aconsegueixi l’acord que l’Estat perdoni el deute de 15.000 milions de la Generalitat del fons de liquiditat autonòmica, que va ser el sistema d’endeutament quan la Generalitat ja no podia anar als mercats a finançar-se, en l'època de Mas i Mas-Colell, i el banc de la Generalitat va passar a ser l’estat espanyol.

Aquest cap de setmana tant l'oposició com els partidaris del president Nicolás Maduro han tret centenars de milers de persones al carrer, fet que evidencia la profunda fractura que viu Veneçuela després d'unes eleccions en què el règim s'ha autoatorgat la victòria amb un 51,2% dels vots. La resposta del govern veneçolà a les mobilitzacions ha estat desfermar una onada de repressió amb centenars de detencions enmig d'acusacions a les potències estrangeres d'estar conspirant en contra seva. El cert és, però, que hi ha molts dubtes sobre la transparència del resultat. No es tracta només d'organitzacions com el Centre Carter, que havia estat autoritzat pel mateix règim per fer d'observador, sinó que aliats tradicionals de Maduro com el Brasil de Lula, el Mèxic de López Obrador o la Colòmbia de Petro també li han demanat que faci públiques les actes de l'escrutini i aclareixi així tots els dubtes.

Pasqual Maragall va anunciar que es donava de baixa del PSC (que estripava el carnet del partit, d'acord amb la frase que solen fer servir els mitjans) l'octubre de 2007, un dia abans de fer públic, també –en una visita al pavelló de Neurologia de l'Hospital Sant Pau–, que patia Alzheimer: no van faltar veus que van voler relacionar, barroerament, les dues notícies. Qui havia estat l'alcalde dels Jocs Olímpics i el president del nou Estatut, però, no abandonava el seu partit de tota la vida perquè estigués malalt, sinó perquè l'havien decebut. El van decebre Zapatero (a qui Maragall havia donat suport quan ningú més ho feia) i Montilla, pactant amb Artur Mas contra ell. Maragall va trobar la manera d'escenificar la seva opinió sobre aquestes maniobres comprant a la llibreria Blanquerna de Madrid, en presència de Montilla, la novel·la de Leonardo Sciascia Els apunyaladors. Un any abans que es donés de baixa del PSC, ja ho havia fet la seva esposa, Diana Garrigosa, un referent per a Pasqual Maragall en tots els àmbits. Garrigosa va morir l'any 2020.

L'expresident espanyol, Felipe González, fa temps que va triar bàndol dins del PSOE i es va convertir en soci fundador del club d'enemics de Pedro Sánchez. L'amnistia ha sigut l'últim argument de pes per criticar l'actual cap de l'executiu, cosa que fa cada vegada que té un micro davant. Aquest dijous, des dels d'El Hormiguero, el programa d'Antena 3. No només li va tocar el rebre a Sánchez, sinó també a l'altre president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, que va ser clau en les negociacions amb les formacions independentistes i a qui el PSC considera un amulet. "És un bon noi [Zapatero]. Quan va sortir del govern, va guanyar el PP amb majoria absoluta. Va deixar sol a Rubalcaba i el PSC va caure a mínims històrics. La pitjor època del PSC és l'herència de Zapatero, que ara està salvant el PSC i tots els altres. No sé de què ens salvarà, perquè va ser una herència terrorífica", va etzibar. Tot just abans havia aconseguit l'aplaudiment del públic i la rialla còmplice del presentador, Pablo Motos, quan havia assegurat que el que anava a dir "potser ho entenia fins i tot Zapatero, a qui li costa". "Els dirigents del partit no m'estimen", ha apuntat González.

Des que el PSOE el va rescatar com a actiu polític, no hi ha campanya dels socialistes que no compti amb alguna aparició de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, i la de les catalanes no és una excepció. És, com li va dir l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrossa, a la capital de la terra ferma, "l’amulet" dels socialistes per guanyar vots en les conteses electorals més crítiques, i un defensor desacomplexat del diàleg amb Catalunya. A l'esquena duu la motxilla del conflicte territorial que va agreujar-se amb la sentència de l’Estatut, com ell mateix ha reconegut, però també haver defensat fins al final la concòrdia per acabar amb el terrorisme, quan encara liderava l'executiu central, i les negociacions del PSOE per a l’amnistia al Procés, ja com a expresident. "Gràcies per la teva feina coneguda, i en algunes parts no coneguda encara, sempre en favor d’unir, dialogar i resoldre", li ha dit Salvador Illa aquest diumenge en un míting a l’Auditori de Girona amb Zapatero, davant d’un públic de 500 persones.

Explica el periodista Màrius Carol que a principis de setembre, en una de les converses per preparar el llibre Crónica de la España que dialoga (Editorial Navona, 2024), José Luis Rodríguez Zapatero ja li va dir que hi hauria amnistia. En aquell moment Carles Puigdemont la posava com a condició per negociar la investidura de Pedro Sánchez i encara es percebia difícil. "Era pura intuïció", assegura l'expresident del govern espanyol durant la presentació celebrada a l'Ateneo de Madrid. Probablement tenia informació, de la mateixa manera que el 29 de maig al matí va saber que el líder del PSOE convocaria eleccions anticipades. Li va trucar l'exdirigent socialista Pepe Blanco per explicar-l'hi.

Per més que el PSC va al davant a les enquestes i vol marcar un ritme tranquil (al cap i a la fi, encara falta un mes i dos dies per a les eleccions del 12 de maig), i per més que Aragonès es multiplica, el factor Puigdemont pesa, i molt. Per això l’actualitat encara viu avui de les paraules del president a l’exili a RAC1: