Ciutat Vella ha sigut històricament un trencaclosques difícil de resoldre per als governs de Barcelona. També per a l’alcalde, Jaume Collboni, que a l’arribar al càrrec va situar la recuperació d’aquest districte com una de les prioritats del seu mandat. Per aconseguir-ho, va posar en marxa una eina –el Pacte per Ciutat Vella– que, després de dos anys de treball, va presentar ahir en societat el full de ruta amb 187 accions que han de servir per, en paraules de l’alcalde, afrontar en els pròxims deu anys “la segona gran transformació” del centre històric de la capital catalana i recuperar-lo per als barcelonins.

Cada narcopís és diferent, però hi ha tècniques que es repeteixen. Com la d'un home que xiula des del carrer i, per art de màgia, s'obre un portal. Immediatament després, en surt un altre home, balancejant-se i visiblement drogat, que orina en la primera paret que troba. Aquesta escena té lloc un divendres a la tarda al carrer Sant Pere Mitjà, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Ara mateix, segons denuncien els veïns, és un dels punts més crítics de tràfic de drogues de la ciutat.

Un dels objectius marcats en vermell pel govern de Jaume Collboni quan va arribar a l'alcaldia va ser millorar la situació al districte de Ciutat Vella. Una missió en què ara l'alcalde també vol l’ajuda de la Generalitat. Per això, la proposta que presenta l'Ajuntament al Pla de barris de la Generalitat i que ha fet pública aquest dilluns té a veure amb el primer districte de la ciutat. En concret, el consistori aspira a fer que l'executiu català aporti fins a 12,5 milions d'euros per rehabilitar un dels parcs d'habitatges més envellits de la capital catalana.

L'Ajuntament de Barcelona estendrà la prohibició de les rutes de borratxera a tota la ciutat i durant les 24 hores del dia. Així ho ha anunciat aquest dimecres el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls, que considera aquesta mena d’activitats —que consisteixen a promocionar el consum d'alcohol a través d'un recorregut per un seguit d'establiments— no són benvingudes a la ciutat: "No ens interessa que alguns portals de viatges plantegin aquestes rutes com experiències a la ciutat", ha explicat.

L'Ajuntament de Barcelona vol reduir els esdeveniments i concerts al districte de Ciutat Vella. Durant el 2024, es van gestionar 1.994 esdeveniments i 429 manifestacions, cosa que suposa una mitjana de més de sis activitats al dia. Segons ha explicat aquest divendres al matí el tercer tinent d'alcaldia de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior, Albert Batlle, la retallada d'actes vol millorar la convivència veïnal i "arribar a un equilibri" en un "espai de gran tensió turística".

Forma part de la memòria col·lectiva dels veïns del Raval i, ben aviat, deixarà de ser un record. Can Lluís, un local que porta tancat des de fa quatre anys, reobrirà les portes aquest setembre del 2025. Era conegut per ser un símbol de la cuina catalana i un punt de trobada d'artistes i intel·lectuals, i ara tornarà a la vida sota una nova direcció.

Era una petició a crits des de feia anys dels veïns del Gòtic, el Casc Antic i el Raval, i finalment l'Ajuntament de Barcelona ha posat fil a l'agulla. El govern municipal ha anunciat que engega una prova pilot per reduir la brutícia als carrers de Barcelona, sobretot en aquests barris del districte de Ciutat Vella. I ho faran a base d'informació i conscienciació, però també amb més sancions. Així ho ha anunciat aquest dimarts el tercer tinent d'alcalde i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, que ha insistit que el problema no se centra en la tasca dels serveis de neteja –a qui ha agraït la seva feina– sinó en l'incivisme dels "veïns, comerciants i visitants".

Ivan Pera (Mataró, 1970) és el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, un espai de diàleg que busca definir el full de ruta per transformar el districte en una dècada.

Ara que els organitzadors i polítics ja han opinat sobre la Copa Amèrica, està bé que parlin els veïns.

"Casa de confiança". Ho diu ben clar al cartell que tothom trepitja quan entra a la Ganiveteria Roca de la plaça del Pi. Un referent de la ciutat, el primer comerç emblemàtic catalogat com a tal que apareix en aquesta sèrie d’articles que es diu De tota la vida. Però no tot són flors i violes; no és una vida regalada ser "comerç emblemàtic" a Barcelona. És un plaer per als ulls contemplar els aparadors, els taulells, els plafons i les vitrines de la botiga, una lliçó d’instint comercial i estètic.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha solemnitzat aquest dimecres a la tarda el seu compromís de transformar el districte de Ciutat Vella en una dècada. Ho ha fet durant l'acte de presentació del Pacte per Ciutat Vella, una eina amb què de bracet dels agents locals de la zona vol impulsar un canvi als barris del centre de la ciutat. Collboni ha destacat que el diàleg està obert a totes les entitats que hi vulguin participar: “Tothom podrà criticar i opinar, però el que cal és aportar”. Per canviar les dinàmiques del districte l'alcalde també ha assegurat que s’hauran de prendre “decisions amb determinació”.

Podria tractar-se del títol de la llargament esperada i encara no escrita mai gran novel·la sobre Barcelona, però es tracta d’una descripció de la realitat. Per ordre del senyor alcalde, es fa saber que al districte de Ciutat Vella de Barcelona ja no es podran obrir més comerços de cànnabis, manicura i carcasses de mòbil, fins ara aixoplugats a l’ordenança municipal sota els nobles epígrafs d’herboristeria, tractaments de bellesa i accessoris de telefonia.

Barcelona diu prou a la proliferació de botigues de cànnabis, de manicura i de carcasses de mòbil al districte de Ciutat Vella. L’Ajuntament ha suspès des d'aquest divendres la concessió de llicències al districte de Ciutat Vella per a l’obertura de noves botigues cannàbiques, d’accessoris per a mòbils i de pedicura i manicura. També ha suspès la concessió de qualsevol nova llicència de comerç a la Rambla per poder impulsar, de la mà de les obres que s'hi estan fent, una reforma en profunditat del comerç en aquest passeig.

"Aquests desallotjaments els hem aturat!", han celebrat a l'uníson una cinquantena de veïns i membres del Sindicat d’Habitatge del Raval després de conèixer la pròrroga de dos desnonaments previstos per a aquest dimarts al barri barceloní de Ciutat Vella. Un dels desallotjaments era el d'un pis del número 19 del carrer Argenter, que s'ha ajornat un parell de mesos, i afectava una família amb tres menors a càrrec. L'altre era el d'un immoble al número 48 del carrer Sant Pere Mitjà, que s'ha posposat indefinidament. Fonts del sindicat han explicat a l'ARA que les dues famílies tenen "informes de serveis socials, de vulnerabilitat i exclusió residencial" i que cap dels propietaris, que són grans tenidors, els havia ofert un lloguer social.

L'Ajuntament de Barcelona fa marxa enrere a Ciutat Vella. El consistori ha anunciat aquest dijous que deixa sense efecte els dos decrets de restricció horària de terrasses, activitats d'establiments de venda d'aliments i restaurants i bars musicals a l’entorn de la plaça George Orwell i el carrer Joaquim Costa per defectes de forma. En paral·lel, el districte ha començat a treballar en un nou pla contra el soroll que s'incorporarà al nou Pla d'Actuació del Districte per al 2023-2027.

Matí mogut aquest dilluns al Raval. Una cinquantena de veïns del barri han aturat l'intent del govern municipal de Jaume Collboni de desnonar la Tancada Migrant, un espai ocupat des de fa cinc anys a l'Antiga Escola Massana que acull persones sense llar. Segons el Sindicat d'Habitatge del Raval, de fet, ara mateix hi viuen 35 persones, la majoria sense papers. L'actuació d'aquest dilluns, frenada pels veïns, reobre el pols de l'Ajuntament per la gestió d'aquest espai. Un debat sense resoldre durant els mandats d'Ada Colau i que ara que el PSC governa en solitari Collboni vol resoldre per la via del desnonament.

Ouafaa Elatari va arribar a Catalunya el 2010, en plena recessió econòmica, per buscar un lloc on consolidar la seva vida i ampliar la seva carrera professional. Jove, amb la carrera de dret sota el braç i amb anys d'experiència exercint com a advocada a Fes, va arribar a Barcelona. Però els canvis mai són fàcils. Encara menys quan no coneixes el sistema laboral, educatiu, sanitari i cap dels tràmits administratius bàsics. Poc temps després d'establir-se a Ciutat Vella, Elatari va conèixer la Fundació de l'Esperança, a través de la qual ha seguit formant-se i ara, gairebé deu anys després del primer contacte, són els seus fills els que segueixen el vincle amb l'entitat de La Caixa.

Tot va passar entre les tres i les quatre de la tarda del 20 de gener del 2020 a Barcelona, en tres punts separats per 800 metres de distància. En menys d'una hora un home de 29 anys va agredir tres persones. Dues van morir aquella mateixa tarda i la tercera va morir dos dies després a causa de les ferides. Ara l'Audiència de Barcelona ha condemnat l'agressor del triple crim de Ciutat Vella, d'origen suec, a 95 anys de presó.

"Buf, hi ha moments que són molts, eh?" És la radiografia d'alguns dels treballadors de l'hotel que hi ha a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona quan se'ls pregunta pels grups organitzats de turistes que visiten aquesta petita plaça del Gòtic. És un dels punts on els veïns de la zona denunciaven amb més força els estralls de la massificació turística, sobretot després de la recuperació de l'activitat que es va viure la Setmana Santa de l'any passat, quan la plaça es va omplir de grups fins a nivells que dificultaven caminar-hi. L'Ajuntament va començar a aplicar, al març, noves restriccions als grups turístics a Ciutat Vella: les que fixen un màxim de 20 persones més el guia per a cada grup, que prohibeixen l'ús de megàfons (es potencien les radioguies) i que marquen complir uns nivells d'aforament màxim en una dotzena de punts especialment saturats. Per exemple, a la plaça de Sant Jaume no hi poden coincidir mai més de vuit grups i a la de Sant Felip Neri el màxim són dos. Però en aquesta plaça i davant de la façana de Santa Maria del Mar és on l'Ajuntament, que està satisfet amb l'estrena de la regulació, ha vist més incompliments.

Quasi el 100% dels creuristes que visiten Barcelona (el 96,7%) passegen per la Rambla i s'hi estan aproximadament una hora. Una proporció una mica menor (el 73%) arriben a la plaça Catalunya i gairebé els mateixos caminen pel passeig de Gràcia. Són les zones estrella dels turistes que arriben a la ciutat a bord d'un creuer. A partir d'aquí, la cosa varia més, però els recorreguts es concentren, sobretot, a la Barcelona més cèntrica. Els creuristes no arriben ni a Sant Andreu ni a Nou Barris. El 80% sí que caminen per l'Eixample, el 40% arriben fins a Gràcia i el 30% fins a les Corts. Una quarta part passegen per la Barceloneta i, més enllà del que és Ciutat Vella, la zona que més freqüenten és la Sagrada Família (63%) i, a molta distància, el Parc Güell (10,7%) i el Camp Nou (7,2%). És la radiografia, amb poques sorpreses pel que fa a punts d'interès turístic, que ofereix el projecte VISITMOB. La mobilitat dels visitants a la ciutat de Barcelona després del covid-19.