Barcelona promet actuar contra les aglomeracions de turistes a Ciutat Vella

BarcelonaDesprés de la Setmana Santa de recuperació del pols polític que va viure Barcelona i de les primeres imatges d'aglomeracions a places del Gòtic com Sant Felip Neri, l'Ajuntament ha anunciat aquest dijous que implementarà mesures de control per fer front a la massificació a Ciutat Vella. Però, de moment, no ha concretat de quines actuacions es tracta. Ho ha avançat el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, en un apunt a les xarxes en què ha remarcat que, la setmana passada, es va reunir amb les associacions de guies turístics per demanar-los que ells també es responsabilitzessin de la no saturació dels espais. Els guies es van comprometre a treballar conjuntament, amb el veïnat i amb la regidoria de Turisme (PSC), en un pla d'accions per protegir la vida veïnal i limitar els usos turístics a Ciutat Vella.

Mentre el pla no es concreta, però, el regidor ja avança que s'aplicarà algun tipus de control per limitar la saturació aquest mateix estiu. I això es podria traduir en alguna mena de control per evitar, per exemple, que tornin a coincidir una dotzena de grups turístics a la petita plaça de Sant Felip Neri, com ja van denunciar els veïns durant la Setmana Santa, quan es van tornar a sentir "expulsats" d'uns espais que havien reconquerit en pandèmia. Des de plataformes com Fem Gòtic acusaven l'Ajuntament de no haver aprofitat el parèntesis dels dos anys de pandèmia per aplicar canvis en el model turístic que impedissin tornar a la saturació. És un tema que genera discrepàncies internes entre els socis de govern: amb un PSC, que rebutja qualsevol decreixement i aposta per diversificar l'oferta i enviar visitants a la perifèria, i uns comuns que –a través de Rabassa– sí que defensen que la ciutat no pot tornar al model dels 12 milions de turistes previ a la pandèmia.

El que demana ara el regidor de Ciutat Vella és modificar el decret 43/2020 sobre l'activitat de guia de turisme perquè les competències reguladores no recaiguin només sobre la Generalitat, i permetre que, per exemple, el consistori pugui decidir, tal com es va aprovar en el plenari, que els grups turístics estiguin limitats a un màxim de 15 persones i el guia i que estiguin obligats a fer servir radioguies. El primer pas, amb tot, serà l'encàrrec d'aquest estudi enfocat a millorar la convivència entre turistes i veïns. Per fer-lo, s'analitzaran dades com els fluxos de moviments dels turistes per Ciutat Vella, els comerços que freqüenten o per quins mitjans arriben a la ciutat.

En canvi, el regidor de Turisme, Xavier Marcé, que ha atès els mitjans per primera vegada després del retorn dels turistes per Setmana Santa i de la reobertura del debat sobre com gestionar aquesta activitat, ha matisat que el problema real no són els viatges organitzats i guiats sinó els "lliures o cooperatius", en què grups de gent s'apunten als anomenats free tours per la ciutat, que es mantenen gràcies a "donatius" voluntaris dels turistes. "Tenim un buit legal difícil de resoldre", ha admès Marcé, que també ha fet referència a l'estudi encarregat abans de prendre qualsevol decisió.

1,2 milions per a projectes als barris

Marcé ha comparegut en roda de premsa per detallar que 1,2 milions d'euros recaptats a través de la taxa turística (Barcelona és l'única ciutat de l'Estat que té aquest impost) es destinaran novament a compensar les "externalitats" del turisme als barris per promocionar espais lluny del centre de la ciutat: visites a la Model, els museus de Montjuïc, el jardí geològic a la Universitat de Barcelona, activitats a la carretera de les Aigües i Collserola, a les places de Gràcia, a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira i l'oferta cultural a Sant Martí i Nou Barris, entre altres. Aquest milió i escaig són els diners recaptats durant el 2021 i, per tant, queden molt lluny dels 3 milions previs a la pandèmia, que l'Ajuntament confia recuperar aviat.

De fet, el primer tinent d'alcaldia i líder del PSC a l'Ajuntament, Jaume Collboni, ha afirmat en la mateixa compareixença que espera que les 170.000 places hoteleres "estiguin tan plenes com sigui possible". Fent pinya amb el sector turístic, Collboni ha dit que abans de parlar del tema cal recordar que 150.000 treballadors depenen del sector, que implica el 15% de la riquesa de Barcelona. "Diem sí al turisme de qualitat, a governar el turisme", ha afegit, i s'ha desmarcat tant dels que diuen "un no rotund" al turisme com dels que demanen un "creixement fins a l'infinit". Els tres primers mesos de l'any (per tant, sense comptar Setmana Santa), Barcelona ha rebut 1,6 milions de turistes, que han fet 5 milions de pernoctacions, unes xifres que assenyalen "una línia claríssima de recuperació". Sense haver resolt, si és que es pot, quin ha de ser el model turístic de Barcelona i com s'hi ha de fer front des de les institucions.

Les paraules de Collboni animant a la recuperació total del turisme coincideixen amb l'elecció de Barcelona pel britànic The Telegraph com la millor ciutat del món: la capital catalana s'ha endut 588 dels 810 punts possibles en categories com l'oferta cultural, la història, l'arquitectura, la gastronomia i la seguretat. I aquesta puntuació la situa 32 punts per sobre de la segona ciutat més ben posicionada, que és Sydney. Un reconeixement que el mateix Collboni ha celebrat com "una grandíssima notícia per a la ciutat".