¿Torna la Barcelona dels 12 milions de turistes?

BarcelonaFins a 11.977.277 turistes i prop de 33 milions de pernoctacions en hotels i pisos turístics. És la xifra rècord amb la qual Barcelona va tancar el 2019 (comptant només allotjaments oficials), quan el covid encara no havia tret el cap i les previsions apuntaven que la fita es podia repetir i fins i tot superar el 2020. El regidor de Turisme de la ciutat, el socialista Xavier Marcé, defensava llavors, com repeteix ara, que la ciutat havia de treballar per ampliar el perímetre que acull aquests visitants –és a dir, enviar-los també a la perifèria– i per desestacionalitzar més les seves estades. La pandèmia va fer impossible qualsevol anàlisi de l'evolució: el 2020 va ser desastrós en tots els àmbits, inclòs, esclar, el turístic, i el 2021, ja amb una certa relaxació de les restriccions, es va assolir una xifra de 4,5 milions de turistes.

El 2022 serà diferent. Ho ha fet evident ja una Setmana Santa amb els hotels al 85% d'ocupació –una fita "excepcional", segons el sector– i imatges que recordaven al passat, com les aglomeracions de grups organitzats a la petita plaça de Sant Felip Neri o els preus, de nou disparats, per fer una cervesa a les terrasses de la Rambla, que ja no busquen el client local. Com si tot tornés exactament al mateix punt on era el 2019. Una mica d'aire per a sectors castigats com l'hostaleria i la restauració. Però ¿l'objectiu de la ciutat ha de ser tornar als 12 milions de turistes? ¿El gir ha de ser seduir un visitant de més poder adquisitiu, com proposen actors com l'associació empresarial Barcelona Global?

El debat genera tibantors entre socis de govern a l'Ajuntament, amb un PSC contrari a qualsevol decreixement i que defensa, per mitjà de Marcé, que la ciutat ja té una política "molt restrictiva" pel que fa a l'augment de places turístiques i que l'ocupació total hauria de ser una fita "plenament satisfactòria". L'objectiu, insisteix, és descentralitzar el turisme i aconseguir "desmassificar el centre", i si això encara no s'està donant és perquè es tracta de processos lents que impliquen canviar el model econòmic dels barris més turistitzats. Mentre que el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, dels comuns i des d'aquest centre massificat, defensa que tots els turistes, s'allotgin on, acaben trepitjant la Rambla i places del Gòtic: "El que necessitem són menys turistes a Ciutat Vella, i això només s'aconsegueix amb menys turistes a Barcelona". El problema és el com aconseguir aquesta reducció, i el regidor dels comuns tampoc comparteix que el filtre hagi de ser pel poder adquisitiu del visitant.

Perdre les places

Aquesta mateixa setmana els veïns de la plataforma Fem Gòtic retreien a Rabassa que es pronunciés en contra de les "aglomeracions insuportables" que ja s'han viscut aquests dies a Ciutat Vella i que, en canvi, no s'hagin aplicat mesures per evitar-les aprofitant els dos anys de treva de la pandèmia i les moltes reflexions obertes sobre el món que vindria. "El drama és que no s'ha fet res. I si han fet alguna cosa no s'ha notat cap canvi, som exactament on érem", lamenta Eva Vila, de Fem Gòtic, que denuncia que la canalla de l'Escola Sant Felip Neri, després de mesos de reconquesta de la plaça, se n'ha tornat a sentir expulsada per les masses de turistes i només en pot disfrutar en les estones que es tanca per fer-hi el pati.

"Arriba a haver-hi tanta gent que et fan sentir intimidat, t'expulsen", explica, amb l'agreujant –afegeix– que els més petits han viscut durant aquests mesos pandèmics un barri que no coneixien i que ara no voldrien perdre: "No estem en contra del turisme, sabem que és necessari, i tots som turistes algun dia, el problema és la massificació i que tot el comerç de la zona es vagi encarant al visitant". Dani Pardo, de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), critica la contradicció d'haver viscut dos anys d'un discurs "suposadament reflexiu sobre la necessitat de canvi de model" i, en canvi, haver tornat "amb menys complexos que abans" a la crida "dels més i més turistes".

Ordenar els grups

El grup municipal d’ERC, que ja va impulsar l’acord per implantar un recàrrec turístic barceloní a la taxa que es cobra als visitants, ha portat a debat els últims mesos propostes com la d’obligar als grups turístics que recorren els carres de la ciutat a ser un màxim de 15 i estudiar mesures perquè els guies hagin de tenir una llicència i pagar una taxa per l’ocupació de l’espai públic.  El govern municipal es va comprometre a calcular en tres mesos –que ja han passat– quin hauria de ser el preu d'aquesta hipotètica taxa. La regidora Montserrat Ballarín concretava dimarts en comissió i en nom de Marcé –que està a les Filipines per feina– que estan pendents de tenir resultats com el de l'informe encarregat sobre la capacitat de càrrega turística de Barcelona i que, en qualsevol cas, calcular quant hauria de costar aquesta taxa no vol dir que es decideixi implantar-la.

"Hem estat alertant que si no es feia res tot tornaria exactament al mateix punt", critica l'economista i regidor republicà Miquel Puig, que assegura que Barcelona hauria d'estar "molt contenta" de recuperar el turisme però no de fer-ho en el mateix format de sempre: "Ens estem venent la ciutat per quatre duros". Recorda decisions, aprovades pel plenari, com la de buscar la manera d'incentivar el turisme de creuers que comença i acaba a la ciutat en lloc del que hi fa escala i dona només unes hores als visitants per recórrer la ciutat i hi genera "moltes més molèsties que beneficis". La Barcelona del 2020 rebia a l'agost 100.000 creueristes i, abans del covid, aquesta xifra s'havia multiplicat per quatre. Els plans del Port, però, passen per recuperar, si no és aquest any el següent, la xifra dels tres milions anuals de creueristes, com defensava el seu president, Damià Calvet.

Rabassa nega que no s'hagi fet res per intentar canviar coses als barris del centre i orientar-los més caps als veïns, i cita actuacions com la de retornar bancs i fonts en algunes places per facilitar-hi la vida de barri o la inversió de sis milions d'euros per comprar locals en desús per intentar incentivar-hi comerç de proximitat, però assenyala, d'una banda, regulacions que van més enllà de l'àmbit municipal, com la limitació dels lloguers, i, de l'altra, la "necessària corresponsabilitat dels privats perquè també cuidin el barri que exploten". I això passa, segons el regidor de Ciutat Vella, per evitar fixar preus com els de les terrasses de la Rambla o perquè els mateixos guies de grups turístics s'organitzin per no saturar els espais, com els va demanar aquesta setmana en una trobada: "No podem tenir una patrulla de la Guàrdia Urbana a cada plaça controlant aforament; el mateix sector també ha de ser responsable".

Menys però "millor"

La clau, segons l'expert en turisme Domènec Biosca, és precisament "ordenar els fluxos". Entén que el problema del turisme a Barcelona no és tant de xifres, sinó d'organització. "Si regules els espais i organitzes bé la venda d'entrades i els accessos a llocs com la Sagrada Família, no cal reduir el volum de visitants", defensa, convençut que missatges com els crítics del regidor de Ciutat Vella contra el turisme no afavoreixen la ciutat: "Qualsevol declaració contra el turisme és com si sortís Zara a dir que a les seves botigues hi ha moltes cues i que millor no anar-hi a comprar".

I el professor d'economia d'Esade Pedro Aznar demana prudència encara amb les dades de la Setmana Santa, perquè les destinacions urbanes com Barcelona han trigat més a recuperar-se de la pandèmia que els que ofereixen sol i platja, i apunta que, en qualsevol cas, l'indicador al qual ens hauríem d'agafar no és tant el nombre absolut de turistes que venen a la ciutat sinó l'aportació que fan al PIB: "No interessa igual un comiat de solter de 20 joves que venen amb una aerolínia low-cost i s'allotgen una nit en un hotel de categoria baixa que una família que passa uns dies en un hotel de cinc estrelles i que porta programada tota una agenda d'activitats culturals i gastronòmiques".

Per això, diu, està d'acord en el diagnòstic municipal que el turisme massiu genera conflictes en algunes zones però no està d'acord en solucions plantejades com la de permetre només el creixement de places hoteleres a la perifèria, com recull el pla hoteler de la ciutat. Entén que no s'hauria d'impedir que quan tanca un establiment de categoria més baixa en pugui obrir un de més categoria encara que sigui al centre, i defensa que permetre obrir només a la perifèria el que pot fer és atraure visitants de menys poder adquisitiu que prefereixen tarifes més baixes a canvi d'estar menys al rovell de l'ou. "Per a la ciutat podria ser bo una mica menys de turisme però amb més poder adquisitiu", conclou.