Urbanisme
Societat  /  Barcelona 20/02/2022

Tornen els bancs i les fonts desterrats del centre de Barcelona

Un pla per millorar la vida al Barri Gòtic recupera mobiliari urbà, retirat fa anys per evitar conflictes i soroll

5 min
Gent asseguda als bancs de la plaça Reial

BarcelonaBarcelona va ser una de les ciutats que va provar fa uns anys allò de retirar elements de l'espai públic per intentar evitar conflictes. Simplificant, la mesura obeïa a idees com que si no hi ha bancs, no hi ha grups que s'acumulin a fer soroll a la nit; i si no hi ha fonts, no hi ha qui utilitzi les places per rentar-se o fer mullader. Un urbanisme que alguns van anomenar antipersones perquè, en molts casos, buscava impedir que qui no tenia on dormir pogués utilitzar un banc dels llargs: es van imposar els seients individuals i els que tenien braços separadors i estaven allunyats els uns dels altres. Aquella tendència és especialment notòria encara als carrers i les places de Ciutat Vella, mancats d'elements per a la vida veïnal com els seients –encara que siguin individuals– o les fonts per beure i no només ornamentals.

Ara, però, el govern municipal ha decidit atendre les demandes veïnals de zones com el Barri Gòtic, on els veïns reclamen poder gaudir de les seves places amb les mateixes condicions que qualsevol barri menys turístic, i està desplegant un pla per augmentar-hi el mobiliari urbà. A la plaça Reial, absolutament dominada per les terrasses, ja hi han aparegut vuit seients més –dels individuals, sí– on es pot seure sense haver de consumir; a la de la Mercè hi ha tres bancs allargats de pedra –dels que ja fan les delícies dels skaters– i una font, i està previst que s'hi instal·lin, també, taules per jugar als escacs o les dames com els que ja hi ha a la superilla de Sant Antoni. A la plaça del Pi s'hi han posat més seients i el pla també ha d'intervenir en una de les places que millor ha escenificat els conflictes nocturns, la de George Orwell, on a banda d'una font, s'hi volen posar més seients a part dels dos que ara queden tancats dins de l'àrea de joc infantil.

Aquesta última plaça, popularment coneguda com la plaça del tripi, va ser objecte d'una reforma el 2011, durant el mandat del socialista Jordi Hereu, quan es va decidir retirar els tres graons que rodejaven la plataforma triangular central amb el doble objectiu de fer-ne un espai més accessible i (intentar) evitar trobades nocturnes. Allò de prevenir amb l’urbanisme… Qui va ser regidora del districte durant l'inici d'aquell mandat, l'arquitecta Itziar González, defensa ara l'actuació només en termes d'accessibilitat i assegura que l'anomenat urbanisme preventiu en cap cas s'enfocava a fer fora persones vulnerables com els sensesostre de places i carrers, sinó a evitar mals usos com que alguns racons es convertissin en l'urinari oficial: s'eliminaven els racons afegint-hi rampes que els fessin inoperatius com a urinaris. Els lavabos públics , per cert, també es van abolir fa anys per evitar problemes.

La font i els tres bancs que ja hi ha a la plaça de la Mercè.

No només terrasses

L'exregidora assegura que la retirada de seients va ser una estratègia compartida per molts nuclis turístics i que va generar controvèrsia des del punt de vista urbanístic i arquitectònic. "La solució no pot ser mai treure aquests elements. Que un espai tingui ús és la millor manera de garantir-hi el control social", sentencia ara, convençuda que el problema mai no és el mobiliari. També apunta que molts cops es va confiar en les terrasses de bars per revertir certs mals usos, però que això forma part d'una estratègia "mesquina": "No pot ser que només puguis seure a beure aigua en una terrassa".

El pla que ara es desplega per retornar bancs i fonts amb l'argument de "veïnificar", segons el govern municipal, busca equilibrar els usos en un barri molt dominat pel turisme, sobretot després que la pandèmia demostrés que era possible la vida de barri a l'epicentre de la turistificació, que hi podia haver canalla jugant a la plaça Reial o a les escales de la Catedral . "Durant massa anys s'han tret bancs i fonts del Gòtic, i eren mesures destinades a prioritzar els visitants per sobre dels veïns i a prevenir possibles conflictes nocturns. I això provoca que ara hi hagi gent gran que no pot sortir a passejar perquè no sap on podrà asseure's a descansar. La culpa dels botellons no és dels bancs", resumeix el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, que detalla que el pla s'anirà desplegant de forma progressiva fins a l'estiu.

També està previst actuar en punts com la plaça de la Cucurulla, on es vol posar un arbre frondós que faci una bona ombra i nou mobiliari, o al pla de la Seu, davant de la Catedral, amb un banc singular que tant serveixi per seure com per jugar. O tres nous seients a la plaça de la Verònica. L'exemple gairebé ideal a replicar seria el de la plaça Sant Miquel, que ha passat de ser la part de darrere de l'Ajuntament a punt de trobada de moltes famílies amb el nou espai de joc obert. Però el que es fa ara és molt més modest: seients, taules, fonts i un arbre.

"No n'hi ha prou amb quatre seients"

L'Associació de Veïns del Gòtic, que és qui ha liderat les demandes per retornar bancs i fonts a les places, celebra la "valentia" de la decisió, però demana ser "més ambiciosos" en les actuacions. "No n'hi ha prou amb quatre seients i una font. Al barri hi falten contenidors, arbrat, ancoratges per a bicicleta, espais de joc i molts més bancs", defensa Martí Cusó, de l'associació, que lamenta que amb l'excusa del mal ús de determinats elements durant la nit s'hagi optat per retirar-los i per mantenir la "contradicció" que a les places hi hagi "una munió de terrasses de bar obertes fins a la una de la matinada i, en canvi, no s'hi pugui seure sense pagar". I des de la Xarxa Veïnal del Gòtic insisteixen en la necessitat de controlar l'ús que es fa dels nous elements.

"El primer pas és l'habitatge públic i atacar el model de monocultiu turístic i d'oci nocturn", insisteix Cusó, de l'associació de veïns. I, en aquest sentit, el govern municipal ha anunciat aquests dies que centralitzarà oficines municipals als antics jutjats de la Via Laietana per construir fins a 70 pisos públics en cinc ubicacions del barri. Una mesura que l'associació celebra, però que voldria accelerar perquè no es plantegés en un horitzó de vuit anys.

L'urbanista Francesc Muñoz, que amb l'Observatori de la Urbanització de la UAB va fer una anàlisi de la situació a Ciutat Vella quan se'n preparava el nou pla d'usos, va arribar a la conclusió que hi havia llocs amb una pressió turística tan forta que era pràcticament impossible fer-hi res per revertir la situació, llocs on el comerç enfocat al visitant havia engolit l'oferta per als veïns. "Hi havia tant desequilibri que era molt difícil rescatar els usos veïnals a l'espai públic", explica, després d'haver fet proves com seguir els creueristes i veure que la majoria, en la poca estona que passen a la ciutat, pràcticament no s'aventuren a sortir del centre. Però la pandèmia ho va canviar tot: "El covid demostra que una altra ciutat és possible també a Ciutat Vella, i veiem nens jugant a les places del Gòtic. És com una mena de reset. Es fa evident que és possible conciliar els usos turístics i veïnals si s'aconsegueixen proporcions adequades de les dues coses”.

Entén que el projecte de retornar els bancs i les fonts, encara que sigui a partir de passes petites, avança en aquesta línia de reequilibrar, tot i que avisa que potser s'està caient en una concepció massa "nostàlgica"" de l'espai públic amb fonts i bancs com les places de tota la vida, quan ara la gent tendeix més a fer apropiacions espontànies de l'espai, com passa a la riba del Besòs.

"Im-pressionant", contesten entusiasmades les arquitectes del col·lectiu Punt 6 quan se'ls pregunta pel retorn dels bancs al Gòtic. Elles estan acompanyant aquests dies un projecte per posar-ne a la Dreta de l'Eixample i coincideixen que cal garantir que els veïns tinguin punts de descans i de trobada als carrers i que, per això, és important tenir bancs, però també el lloc on s'ubiquen i la manera com es disposen. En línia o agrupats. Sota una ombra o exposats al sol.

stats