Que rètols, menús i cambrers parlin català a Barcelona: el Gremi de Restauració subvenciona les traduccions
ERC retreu la inacció de Collboni i ofereix els seus casals per fer cursos de català als cambrers
BarcelonaLa meitat dels treballadors de la restauració no parlen català als establiments de Barcelona (47,6%) i un de cada quatre dependents de bars i restaurants ni tan sols l'entén. Només el 65% dels locals fan servir el català en la retolació comercial. L’enquesta d’activitat del sector de la restauració del 2024 de l’Ajuntament de Barcelona revelava aquest mes de setembre unes dades nefastes d'ús del català. Davant d'aquesta realitat, el Gremi de Restauració de Barcelona, de bracet amb ERC, han tirat endavant tres mesures immediates.
D'una banda, ha editat una guia que ja s'està enviant als 9.000 establiments agremiats informant-los de la normativa lingüística, que implica que els clients es puguin expressar i ser atesos en català, i dels recursos a disposició per dur-la a terme. El català, ben servit es pot consultar en català, castellà, anglès, xinès i urdú. D'altra banda, ofereixen als empresaris el servei gratuït de traducció de totes les seves comunicacions –retolació, factures, carta, al·lèrgens, web– al català, per tal de complir un altre dels requisits del Codi de Consum. Finalment, ERC posa a disposició els seus casals perquè els treballadors de la restauració puguin fer-hi classes adaptades a les seves necessitats pràctiques. Començaran amb una prova pilot a l'Eixample a principis del 2026, d'acord amb Plataforma per la Llengua i Òmnium.
"Davant l'emergència lingüística prenem la iniciativa i fem una cosa que creiem que hauria de fer l'Ajuntament, perquè el català no pot esperar a la capital del país", criticava Elisenda Alamany, presidenta del grup municipal d'ERC a Barcelona. De fet, l'acord de pressupostos de cara al 2026 amb el PSC inclou justament el desplegament d'un pla per estendre el català a la restauració, de manera que el que s'ha presentat aquest dimarts és un primer pas en aquesta direcció. Per ara, els recursos de la campanya provenen exclusivament del Gremi de Restauració de Barcelona. Aquesta iniciativa se suma a les normatives i recursos existents a escala nacional, com ara els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística i campanyes específiques de suport lingüístic a les botigues, com els Comerços Aprenents. La normativa lingüística i la inspecció dels comerços també recau en la Generalitat, en Empresa i Treball, però deixa moltes escletxes, com indiquen les xifres.
"Volem promoure el que és normal, que és l'ús del català a bars i restaurants de la ciutat. Les dades no són positives, però hi ha compromís del nostre teixit i esperem que s'hi sumin altres sectors de l'activitat econòmica", defensava el director general del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols. La guia vol "acompanyar" els comerços i "facilitar" que el català sigui sobre la taula. "És un compromís amb la llengua, amb la normativa, amb la integració real i amb els oficis de qualitat", enumerava Pallarols, que assenyalava la importància estratègica del sector, un dels motors econòmics del país, per volum econòmic i d'ocupació. Ara bé, la meitat dels treballadors del sector minorista són nascuts fora del Principat, cosa que pot comportar mancances lingüístiques dels dependents. "La campanya no sé si evitarà casos de catalanofòbia, el que la pot evitar és el respecte i el sentit comú. Són casos aïllats i condemnables. Nosaltres volem empènyer un vagó que ha descarrilat des de fa massa temps", afirma Pallarols.
"Costa trobar personal –admetia l'amo de la cerveseria de Sant Antoni Lambicus, el belga Henk Cortier–. Però, amb una mica d'esforç, si parles castellà és fàcil aprendre el català. Jo no demano als cambrers que puguin tenir converses filosòfiques, però sí que puguin explicar el nostre producte als clients", afirmava. Ell mateix va aprendre català quan va arribar el 2000 a Barcelona, i és la llengua vehicular del local que regenta des de fa 12 anys, la llengua de la carta i de les xarxes socials. Com que té clients del barri però també clientela internacional, el seu objectiu és "adaptar-se als clients i que cadascú parli el que vulgui", diu. Així, assegura que no ha tingut cap conflicte lingüístic, al contrari: "La gent aprecia que parlis català. Més aviat m'he trobat catalans que es passen al castellà quan veuen que el cambrer és de fora", assenyala amb un bon català.
