"No descartem una clàusula per fer aprendre català als jugadors del Barça"

BarcelonaA pocs metres de les ruïnes del barri del Born destruït el 1714, un jaciment arqueològic de gran simbolisme, tres directius de futbol de primer nivell la fan petar. Elena Fort, la representant del Barça, fa cara de felicitat després de la llarga nit electoral en què Joan Laporta va ser escollit. "Ens assegurarem de seguir cuidant el català", comenta xerrant amb Xavi Andreu, director de relacions institucionals de l'Espanyol, i Nacho Mas-Bagà, del Girona. Andreu, que segueix enfadat amb la decisió arbitral soferta per l'Espanyol a Mallorca, recorda com les seves declaracions institucionals "les vam fer en català". Tots tres acaben de fer una xerrada dins del Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol Sgôr, organitzat per Plataforma per la Llengua.

"Queda feina per fer, els clubs podem treballar, però formem part d'una societat canviant on l'ús del català genera debats", diu Andreu, i Mas-Bagà recorda com el Girona cuida i prioritza el català en totes les seves comunicacions a les xarxes, tot i que signifiqui rebre crítiques d'aficionats de fora de Catalunya. Tots tres admeten que sempre cal fer més i que preocupa el poc ús del català en els equips de futbol base. Elena Fort, de fet, fa autocrítica afirmant que no han "fet prou" per defensar el català.

En el debat, els tres representants dels clubs de Primera han recordat la necessitat de tenir referents positius com Aitana Bonmatí, que ha prioritzat el català en els discursos que ha fet quan ha guanyat la Pilota d'Or. "Aquests moments són clau, demostren que podem parlar català sense manies. Però també tenim altres casos importants que cal reivindicar, com Fermín López, andalús, que el va aprendre a La Masia i el fa servir públicament". De moment l'entrenador del Barça, Hansi Flick, no ha fet un pas endavant amb el català, a diferència del que ha passat a Girona, on el madrileny Míchel s'ha convertit en un referent. Un gest sincer, ja que Míchel demana als treballadors que li parlin en català i consells per millorar-ne l'ús.

Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha preguntat als presents si es plantegen fer com el Bayern, que inclou una clàusula segons la qual els jugadors que arriben de fora han d'aprendre alemany. Fort ha recordat que el Barça sempre ha fomentat que els jugadors nascuts fora de Catalunya aprenguin català, i ha assegurat que valoren la idea de tenir una clàusula d'aquest estil. Una proposta que al Barça "no està descartada", a diferència de l'Espanyol i el Girona. El Bayern fa anar a classe d'alemany tots els jugadors, i de vegades comparteix a les xarxes continguts on es pot veure.

De València a Mallorca

Les jornades organitzades per la Plataforma per la Llengua no s'han centrat només en el cas del català i els tres clubs professionals locals. A continuació arribava una taula amb Jelske Dijkstra, que ha parlat de com el Heerenveen cuida la llengua frisona; Cristòfol Tripiana, sobre el cas del valencià al Vila-real; Sergiusz Bober, comentant com els clubs polonesos Ruch Chorzów i Arka Gdynia tenen detalls amb el silesià i el caixubi, i Maria de Lluc Muñoz, parlant de l'Atlètic Balears i el català. Casos diferents i situacions diferents.

"En un partit contra el València les alineacions es van fer en castellà, fet que va provocar les queixes de molts aficionats, que van fer servir el lema #Vilarealenvalencià i van aconseguir que el club les tornés a anunciar en valencià. Malgrat tot, l'ús de la llengua es limita a petits detalls, com si fos una cosa folklòrica, com l'himne", es queixava Tripiana. "Ara tenim un sol jugador local, Pau Navarro, que fa entrevistes en valencià, però a les xarxes fa servir només el castellà", afegia.

"Clubs com l'Arka han començat a tenir detalls amb la llengua local, el caixubi, una llengua que sempre ha patit a l'ombra del polonès i l'alemany. El febrer del 2024 es va crear una comissió de 15 persones per promoure la llengua i la cultura al club amb el lema «Kaszëbë snaczi Arka», que vol dir «L'Arka és caixubi». I el 19 de març, dia de la cultura caixubi, es juga amb una samarreta especial". Unes 100.000 persones encara parlen aquesta llengua eslava al nord de Polònia, i més d'un milió parlen silesià al sud, on el Ruch Chorzów ha batejat la seva mascota amb un nom silesià i s'ha apuntat a campanyes per fomentar l'ús d'aquesta llengua. "El propietari del Balears, Ingo Volckmann, és un alemany que explica que va comprar el club perquè l'hi van oferir en una discoteca. No té sensibilitat per la llengua ni per la tradició antifeixista del club, però per sort el club s'ha apuntat al Correllengua Agermanat pel català, conjuntament amb 14 clubs mallorquins més", diu Maria de Lluc Muñoz, que admet que el primer pas que hauria de fer el club de Palma és el nom, ja que oficialment encara és "Baleares". La jornada l'han inaugurat Elin Haf Gruffydd Jones, Steffan Roberts i Craig Willis, del European Center for Minority Issues, que han citat el cas de com la Federació Gal·lesa de Futbol ha anat potenciant l'ús del gal·lès.

La jornada seguirà aquest dimarts amb una nova sessió de xerrades amb la participació de Lana St. Leger parlant del futbol base a Gal·les; el director executiu del Júpiter, Rubén Cepeda; el responsable de l’àrea social del CE Europa, Ramon Ortiz, i Oleguer Presas, que parlarà del projecte de l'Escola de Futbol La Caserna de Sabadell. Després es parlarà del paper dels mitjans i la comunicació esportiva en llengües minoritzades, amb el cas del gallec amb Yuri Carrazoni, subdirector de Nós Diario; Elin Haf Gruffydd Jones, professora universitària experta en la televisió gal·lesa; Gemma Mallorca, narradora del futbol femení a 3Cat, i Miquel Agut, periodista esportiu a RAC1.