En les pròximes setmanes 34 magistrats del Tribunal Suprem resoldran si algú pot o no intercedir judicialment contra la decisió d'una persona adulta i que compta amb aval mèdic per rebre l'eutanàsia. La Fiscalia ja ha fet arribar la seva postura al tribunal: creu que ho pot fer la família propera sempre que tingui un "vincle intens" amb l'afectat, no només una relació biològica. La resposta que acabi donant el ple del Suprem fixarà jurisprudència en un debat que des de fa uns mesos s'ha obert als tribunals i que ha pres protagonisme sobretot amb el cas de la Noelia Castillo, la jove del Garraf que va rebre la mort assistida a finals de març, després de 20 mesos de periple judicial.

Donald Trump recull el guant de l'extrema dreta espanyola i fica cullerada en la polèmica per l'eutanàsia a Noelia Castillo, la noia de 25 anys que dijous passat, després d'una llarga batalla judicial, va aconseguir la mort assistida en un centre sociosanitari de Sant Pere de Ribes. Segons publica el New York Post, l'administració nord-americana ha obert una investigació sobre el cas davant la sospita que Espanya hagi incorregut en "fallades" en "matèria de drets humans".

Els verbs viure i morir es conjuguen diferent en la vida de les persones. Hi ha qui té una vida fàcil i una mort difícil; qui arrossega una vida dura, però troba una mort plàcida. Els afortunats, a qui tant la vida com la mort els somriuen, i els desafortunats, per als quals viure és molt difícil, i morir també. En aquesta darrera combinació s’inscriu l’experiència de Noelia Castillo, la jove de 25 anys que finalment, dijous, va poder accedir a l’eutanàsia després de gairebé dos anys d’un viacrucis judicial, atiat per l’oposició del seu pare i l’ofensiva d’Abogados Cristianos, un col·lectiu molt més pròxim a la militància doctrinal i a l’activisme ultraconservador que no pas a la compassió cristiana.

El sadisme de la creença. 601 dies ha hagut d’esperar Noelia Castillo per fer efectiva l’eutanàsia que havia sol·licitat i li havien autoritzat. Un calvari imposat pel seu pare, que es va posar en mans de l’associació ultrareligiosa Advocats Cristians per impedir que la seva filla morís. És a dir, ho va fer en nom de la fe, que com totes les creences està fundada en una veritat indemostrable –l’existència de Déu i l’autoritat que d’ell emana–, figura de dominació que acompanya i condiciona l’espècie humana amb la identificació amb un ésser superior del qual no tenim cap constància objectiva. Una idea que, en la diversitat cultural del món, no ha quallat en una sola figura, sinó que ha generat infinitat de creences, sovint en estreta rivalitat entre elles. Tant és així que el mateix cristianisme –del qual els catòlics es consideren representants genuïns– s’ha concretat en un ampli aparador de propostes en subtil competència. La diversitat del món és tan gran que fa difícil acreditar la pretensió catòlica de ser l'única autèntica i universal.

La Noelia ja és morta. I és morta perquè l’estat l’ha executat. Crec en l’estat i en el fet que el monopoli de la violència estigui a les seves mans. Però no el de la mort. La pena de mort fa dècades que va desaparèixer del funcionament de les institucions espanyoles. A les presons moren suïcidats, però no eutanasiats. Convé preguntar-se per què en un hospital hauria de ser d’una altra manera. La Noelia és morta perquè una comissió ha considerat que la seva malaltia no té solució a la vista i que la condició crònica i intolerable del seu patiment justifica la seva mort. I que la voluntat de poder, finalment, descansar passa per sobre de la resta dels seus drets i deures. Però fins i tot si donéssim per existents els mitològics animalets de la voluntat i l’autonomia, caldria preguntar-se si l’estat pot obeir el desig de mort d’algú quan aquest desig de mort és un símptoma de la seva malaltia. La Noelia estava diagnosticada d’un trastorn límit de la personalitat, trastorn travessat per la ideació suïcida. La Noelia va intentar suïcidar-se i, quan això va passar, el sistema sanitari de l’estat va impedir que morís. Ara que la Noelia ha explicat, al programa de Sonsoles Ónega, que sempre havia pensat que volia "morir guapa", l’estat li ha permès morir. Guapa.

Aquests dies hem sabut dues notícies succeïdes a Catalunya, totes dues molt difícils de pair: els maltractaments a una criatura, presumptament causats pels seus pares, i l’eutanàsia que finalment ha rebut la dona que l’havia sol·licitat i que el seu pare havia estat impedint als tribunals des de feia gairebé dos anys. No són dues notícies qualssevol. I, precisament perquè ens criden l’atenció, no ens podem quedar en la morbositat i ens les hem de prendre molt seriosament. I això vol dir fugir dels judicis sumaríssims sense fonament i de les obvietats sense interès.

Sentim a la ràdio el cas de la Noelia, la noia que quan llegeixin aquestes línies haurà rebut l’eutanàsia. Ens n’han parlat. Sabem que el seu pare s’oposa a la mort amb el suport d'Abogados Cristianos. Però la diferència és que, fa uns dies, ella va concedir una entrevista a la televisió. Llavors el "cas de la Noelia" passa de ser general a ser concret. La noia parla del seu pare. El pare ha dit: “Ella per a mi està morta”. No en vol saber res, perquè es vol morir, i com que es vol morir, i ell no vol que es mori, diu que ja està morta. Ella, a la tele, es queixa que no li truca. Explica que va passar per diversos centres de menors, que la seva àvia, amb qui va viure, la va maltractar psicològicament. Però diu “abu”. Diu: “Viure amb l’abu va ser un infern”. El cas no és “només” una noia paraplègica que es vol morir. És una noia a qui van violar i que, com a reacció, es va voler suïcidar sense aconseguir-ho.

Després de 20 mesos d'espera, la Noelia Castillo ha rebut aquest dijous a la tarda l'eutanàsia. El seu pare i el grup ultracatòlic Abogados Cristianos han intentat fins a l'últim moment impedir-ho amb un recurs que ha portat als jutjats la batalla ideològica contra el dret a una mort digna. Avui mateix una interlocutòria els repetia que la justícia no aturaria l'eutanàsia de la noia. Però fins i tot quan ja no tenien cap opció a la via judicial, la seva pressió ha continuat amb una convocatòria a les portes del centre sanitari on estava ingressada, on una vintena de persones cridaven el seu nom en el mateix moment que estava previst que es prestés la mort amb dignitat. La protesta ha obligat a desplegar un dispositiu policial a l'Hospital Residència Sant Camil de Sant Pere de Ribes, un centre ara públic que va inaugurar el 1975 l'orde religiós dels Camils i que avui ha sigut l'escenari d'aquesta disputa contra l'eutanàsia en nom de la religió.

Quan el mes de juny de 2021 es va aprovar la llei d'eutanàsia, el suport a la iniciativa era molt ampli a la societat espanyola, que havia viscut casos emblemàtics com el de Ramon Sampedro (mort el 1998), que Javier Bardem va interpretar en la pel·lícula Mar adentro d'Alejandro Amenábar, o el d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, el 2019 i que va ser absolt del delicte de cooperació al suïcidi un cop va entrar en vigor la norma. Segons un baròmetre del CIS del gener de 2021, el 72% estava a favor de la llei i només un 15% en contra.

Feia temps que sentíem parlar del cas de la Noelia als mitjans de comunicació. Un comitè d’experts va autoritzar, fa gairebé dos anys, el seu dret a rebre una mort assistida a causa del seu patiment. La lluita judicial del pare, però, ho ha impedit fins ara. Dos dies abans de la data de l’eutanàsia, Sonsoles Ónega va anunciar una entrevista amb la Noelia. Va ser ella mateixa qui va sol·licitar participar al programa.

La Noelia, la noia de 25 anys que des de l'agost del 2024 ha estat sotmesa a un llarg periple judicial a l'espera de poder acollir-se a la mort digna, rebrà finalment l'eutanàsia aquest dijous. La petició de la jove, afectada per una paraplègia, va quedar en suspens fa més d'un any i mig arran d'un recurs judicial del seu pare, representat pel grup utracatòlic Advocats Cristians. Durant tot aquest temps ha mantingut la seva voluntat de morir: "Vull anar-me'n ja en pau i deixar de patir i punt. La felicitat d'un pare, d'una mare o una germana no pot estar per sobre de la felicitat d'una filla", va afirmar fa dos dies en una entrevista a Antena 3. A mode de protesta, Advocats Cristians ha convocat una roda de premsa a les sis de la tarda davant l'Hospital Residencia Sant Camil de Sant Pere de Ribes, al lloc i l'hora exacta en què està prevista la mort assistida.

El Tribunal Constitucional ha decidit per unanimitat no admetre l'últim intent del grup ultracatòlic Abogados Cristianos d'aturar l'eutanàsia de la Noelia, que des de l'estiu del 2024 està en suspens pel procediment judicial que impulsa el seu pare. El Constitucional descarta que durant aquest procés s'hagin vulnerat els drets de l'home, i amb el seu no es tanca l'última oportunitat que tenien el pare de la Noelia i Abogados Cristianos en la jurisdicció espanyola per impedir la decisió de la noia.

Cop de porta del Tribunal Suprem a l'enèsim intent del col·lectiu ultracatòlic Advocats Cristians per aturar l'eutanàsia de la Noelia. El tribunal no ha tombat, com demanava aquest grup de lletrats que representa el pare de l'afectada, l'última resolució del periple judicial que s'allarga des de l'agost del 2024 i en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va concloure que la noia, de 24 anys, complia els requisits per acollir-se a la mort digna.

La justícia considera que la Noelia té dret a rebre l'eutanàsia, però fa més d'un any que la jove de 24 anys espera per aquesta prestació. El seu pare ha volgut aturar als tribunals el procediment autoritzat per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya –l’òrgan que s’encarrega de valorar totes les peticions d'eutanàsia–, i ho ha fet representat per Advocats Cristians, que fa unes setmanes va decidir fer un pas més: intentar forçar una causa penal contra set dels experts de la comissió que van avalar la mort digna de la Noelia. Ara el jutjat d'instrucció 20 de Barcelona ha admès la querella presentada pel col·lectiu ultracatòlic contra dos d'aquests membres.

El Tribunal Suprem resoldrà el debat de fons darrere dels diferents procediments judicials en què un familiar intenta aturar l'eutanàsia d'un adult que ja compta amb aval mèdic. En tots els casos que han arribat als tribunals s'ha posat sobre la taula una pregunta que no es va preveure amb la llei d'eutanàsia del 2021: ¿la família d'una persona adulta que ha demanat l'eutanàsia està legitimada per impedir-la als tribunals?

Més d’un any després, la Noelia haurà de continuar esperant una decisió judicial per acollir-se a una mort digna tot i que els tribunals consideren que hi té dret. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una sentència aquest divendres que rebutja el recurs que va interposar el seu pare, representat pel col·lectiu ultracatòlic Advocats Cristians, per aturar el procediment d’eutanàsia que la jove tenia autoritzat per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, que és l’òrgan que s’encarrega de valorar les peticions per a aquesta prestació. Ara bé, tot i que conclou que el cas compleix els requisits per acollir-se a la mort digna, l’alt tribunal també reconeix el dret d’un familiar a esgotar els recursos a la justícia per aturar la mort digna d’un parent, com ja es va pronunciar amb un altre cas l’abril passat.

María Dolores Barrero es va acollir al seu dret de morir dignament el febrer passat a causa d'una atròfia multisistèmica que li provocava un gran patiment. És una malaltia rara i incurable molt similar al Parkinson, que afecta el moviment, fa que els músculs es tornin rígids i progressa molt de pressa, per la qual cosa els malalts tenen una esperança de vida molt limitada. Malgrat que la llei de l'eutanàsia fa quatre anys que va entrar en vigor, la María es va trobar moltes barreres per aconseguir la mort assistida i va haver de batallar contra el desconeixement dels professionals del seu centre sanitari de referència, ubicat a una zona rural de Huelva, a Andalusia. "Tenia atacs de dolor diaris que la incapacitaven, havia de prendre morfina en dosis cada cop més altes i el seu metge no sabia com funcionava el procediment de la llei", recorda el seu fill, Lucas Barrero, en una conversa amb l'ARA.

Si no hi ha contratemps, França se sumarà a la llista de països que han legalitzat l'eutanàsia en els pròxims mesos. L'Assemblea Nacional ha votat aquest dimarts a favor de la "llei de fi de vida" per 305 vots a favor, 199 en contra i 57 abstencions. Després d'anys de debats i estira-i-arronses polítics, hi ha hagut consens entre alguns partits per fer que el país adopti una legislació en la matèria, però no tot està fet. Perquè la llei sigui una realitat, encara falta que el text sigui votat al Senat –on hi ha una majoria conservadora que encara podria introduir-hi esmenes– i retornar a l'Assemblea per al vot final.

Els vuit mesos de procediment judicial que han acabat donant-li la raó no han estat prou perquè la Noèlia pugui acollir-se al dret a una mort digna. Encara haurà d'esperar un temps més per rebre una eutanàsia que se li havia d'administrar l'agost de l'any passat, però que va quedar en suspens per la intervenció judicial del seu pare, representat pel col·lectiu ultracatòlic Advocats Cristians. El mateix jutjat de Barcelona que ara fa dos mesos va descartar aturar l'eutanàsia de la Noèlia com demanava el seu pare, ara ha aclarit que per reprendre el procediment de mort assistida haurà d'esperar que la sentència sigui ferma.