Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?

La llei orgànica 10/2022 de garantia de la llibertat sexual és una bona llei en la qual es regulen qüestions com ara la prevenció, la sensibilització i l'assistència integral a les víctimes. Però, malauradament, tot això ha quedat amagat sota la denominació llei del només sí és sí, amb la qual es resumeix la reforma del Codi Penal introduïda en una de les disposicions finals de la llei.

El xoc al govern espanyol per la llei del només sí és sí s'intensifica amb la decisió del PSOE de presentar en solitari una reforma que incrementa les penes quan hi ha violència o intimidació en les agressions sexuals. El soci majoritari de l'executiu ha complert la seva amenaça i aboca el ministeri d'Igualtat a una cruïlla en què ha de decidir si deixa que els socialistes aprovin els canvis de la mà del PP o cedeix a un nou esquema del Codi Penal que, segons la seva lectura, treu del centre el concepte de consentiment. La proposta del PSOE suposa una esmena contundent a la llei estrella d'Irene Montero, que els últims dies ha manifestat que no dimitirà encara que es faci evident que per intentar evitar més rebaixes de penes ha calgut reformar la norma. "Es reobre un debat que crèiem superat i que provoca revictimització", ha lamentat la seva número 2, Ángela Rodríguez Pam, en roda de premsa, en la qual ha denunciat que Igualtat no sabia que el PSOE presentaria la iniciativa aquest dilluns.

El nou xoc al govern de coalició espanyol per la possible modificació de la llei del només sí és sí ja és una guerra oberta. Des del mes de desembre que el PSOE i Unides Podem negocien discretament la manera com canviar la norma per frenar el degoteig de rebaixes de condemnes, i fins ara les divergències havien quedat més o menys soterrades. Els dos socis defensen el sentit de la llei, però discrepen en la manera de solucionar aquestes revisions a la baixa de sentències. El ministeri d'Igualtat manté que la normativa no té cap fissura i que el problema és la interpretació que en fan els jutges, però està obert a modificar la norma per arribar a un consens amb els socialistes. Ara bé, no volen fer-ho en el sentit que planteja el PSOE: reformar la forquilla de penes i tornar a les que hi havia abans d'aquesta llei.

Hi havia un temps que l’essència de la universitat era l’estudi. En la nova llei orgànica del sistema universitari (LOSU), ja aprovada al Congrés de Diputats i en procés de ratificació pel Senat, ni se’n parla, de l’estudi. És una absència sobrevinguda. La llei orgànica d’universitats, del 2001, començava afirmant, en el primer apartat del primer article, que “la universitat realitza el servei públic de l’educació superior mitjançant la recerca, la docència i l’estudi”. També en el primer paràgraf del primer article, la llei orgànica de reforma universitària del 1983 començava declarant que “el servei públic de l’educació superior correspon a la universitat, que el realitza mitjançant la docència, l’estudi i la recerca”. En canvi, la LOSU declara, al segon article (el primer estableix quin és l’objecte de la llei), que el “sistema universitari presta i garanteix el servei públic de l’educació superior universitària mitjançant la docència, la recerca i la transferència del coneixement”.

Penes més dures per als maltractadors d'animals, zero sacrificis i la prohibició de vendre gossos, gats i fures a les botigues. Aquests són els principals canvis que recull la nova llei de protecció animal que ha aprovat el Congrés aquest dilluns, impulsada pel ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 que dirigeix Ione Belarra. Malgrat l’avenç que suposa en matèria de benestar animal, la nova normativa no aborda alguns dels àmbits més polèmics com la tauromàquia, la cacera o les curses i espectacles de cavalls. "Des del primer esborrany fins al text final hi ha hagut diverses pèrdues, i els cavalls i els toros són dues de les principals assignatures pendents", indica l’advocada especialista en dret animal Cristina Bécares. "La llei és poc ambiciosa. No s’atreveix amb els grans lobis i no prohibeix els toros ni la cacera", critica el president de l’entitat animalista Actyma, Luís Altès. 

Aquest estiu serà clau per definir en quin estat de salut arriba la futura llei catalana de residus al final de la seva tramitació. "L'avantprojecte de llei és ambiciós per donar resposta a la crisi climàtica, social i econòmica a què estem abocats i no volem que es perdi l'oportunitat". Aquest és el missatge que fan arribar les entitats socials vinculades al món de la sostenibilitat quan es parla d'aquesta norma, que en el seu text inicial, tal com va avançar l'ARA, proposa lluitar contra la cultura d'envasos i plàstics d'un sol ús, amb canvis fiscals com ara impostos sobre les càpsules de cafè i els envasos més efímers.

Quasi 35 quilos de menjar per persona és la factura de tots els aliments que es llencen a Catalunya cada any. El cost del malbaratament alimentari s'enfila per sobre dels 840 milions d'euros anuals, segons la darrera dada disponible, que es remunta al 2010, però el problema del desaprofitament persisteix en tots els punts de la cadena alimentària: des de la producció agrícola fins a les llars passant per supermercats i restauració. Per posar fre a aquestes dades, el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei contra el malbaratament alimentari, una norma que preveu sancions de fins a 500.000 euros per infraccions en les obligacions que, un cop s'aprovi, tindran tots els establiments de la cadena.

El problema de l'accés a un habitatge digne és un dels elements que més precarietat social generen. La liberalització dels preus del lloguer, que ara es vol mitigar, sumada a la crisi de la bombolla immobiliària del 2008 i a la crisi pandèmica, n'han extremat la gravetat. Només la moratòria dels desnonaments durant l'actual crisi del covid ha aconseguit frenar el daltabaix social. Però el problema, accentuat també per un gran dèficit d'habitatge social, està lluny de resoldre's. Per a una persona sola, amb un sou mitjà, resulta impossible accedir avui a un habitatge en una àrea metropolitana, sigui de compra o de lloguer. Els joves, en especial, ho tenen molt complicat per emancipar-se, per ser autònoms.

El consell executiu del govern Aragonès ha aprovat la llei de la ciència, que portarà al Parlament perquè sigui tramitada per la via d'urgència. És un text que va quedar pendent en la legislatura anterior. La tria d'aquesta norma com la primera que impulsa el nou Govern no és un gest asèptic: és una declaració d'intencions. Hi ha un ampli consens, que els fons Next Generation no fan sinó reblar, que la sortida de la crisi pandèmica s'ha de fer potenciant projectes econòmics amb valor afegit tecnològic; és a dir, empreses i productes que aprofitin la recerca científica aplicada i se'n beneficiïn. La ciència és coneixement i, ben transferida a la societat, també és progrés i riquesa. Catalunya té tradició científica i té, gràcies a l'impuls de les últimes dues dècades engegat per Andreu Mas-Colell, una realitat sòlida i competitiva a la qual ara es vol donar una nova empenta. La tasca engegada per Mas-Colell va tenir continuïtat amb els governs tripartits, i fins avui, però amb estretors econòmiques a partir de la crisi del 2008. Ara es tracta, de nou, de sumar voluntats polítiques i acadèmiques per fer un salt endavant en els dos pilars de tota bona política de recerca: el finançament dels projectes i l'establiment i consolidació d'infraestructures.

SOS del sector pesquer. La nova llei europea que imposa una reducció del 40% de les captures amb pesca d’arrossegament fins al 2025 ha posat en peu de guerra les flotes de Catalunya i el País Valencià. Els pescadors alerten que la normativa fa perillar la continuïtat d’una de cada dues embarcacions, segons càlculs del president de la federació de confraries de Catalunya i patró major de Roses, Antoni Abad. “No podem mantenir barques que només puguin sortir 120, 150 o 180 dies l’any, en funció de la tipologia d’embarcació. Hem de poder treballar i ho hem de poder fer tots per igual”, reivindica el pescador, que també avisa que si no atenen les seves demandes hauran d'organitzar "més accions" de protesta perquè tot el sector pesquer "està en perill".

Dinamarca ha aprovat la controvertida llei per externalitzar la gestió de les sol·licituds d'asil a països fora de la Unió Europea. La decisió ha sigut durament criticada per organitzacions de drets humans, les Nacions Unides i la Comissió Europea. Aquesta llei pretén subcontractar l'acollida i la gestió de sol·licitants d'asil a través de països de trànsit, entre els quals Ruanda sembla ser la principal opció. De fet, al mes d'abril es va signar un memoràndum entre Dinamarca i Ruanda on es concretaven les línies d'actuació principals.

Guinea-Conakry s'ha convertit en el primer país del món que aprova una llei específica per a la promoció i protecció dels albins que encara en molts països són considerats éssers sobrenaturals, diables o persones amb poders màgics. La llei es va aprovar el 6 d'abril per unanimitat a l'Assemblea Nacional de Guinea, després d'anys de lluita. I és que la proposta inicial datava del 2011, però el context polític i electoral no va permetre que el text avancés fins al 2018, any des del qual el projecte de llei era en mans de l'assemblea.

L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat aquest dijous la controvertida llei de seguretat impulsada pel govern d'Emmanuel Macron que va generar fortes protestes per part de periodistes i organitzacions de drets humans i que va omplir de manifestants els carrers el novembre del 2020. Tot i que el punt més polèmic s’ha eliminat, el Partit Socialista ja ha avisat que portarà la llei al Consell Constitucional. 

La llei estatal per protegir la infància i l’adolescència contra la violència comença a ser una realitat. Després de dos intents fallits –el 2016 amb el govern del PP i el 2018 amb el del PSOE–, el Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous aquesta llei, a la qual ara només li faltarà el vistiplau del Senat per poder entrar en vigor. La també coneguda com a llei Rhodes, per la implicació que hi ha tingut el pianista i supervivent d’abusos sexuals James Rhodes, vol millorar la protecció dels menors amb noves eines.