Societat 06/07/2021

Llum verda a la llei del 'només sí és sí'

El consell de ministres aprova la norma de llibertat sexual amb la modificació del concepte de consentiment

Núria Rius Montaner
4 min
Centenars de persones en una manifestació a Vitòria en contra de la sentència de la Manada.

Cinc anys després de la violació múltiple de la Manada als Sanfermines i de multitudinàries manifestacions amb els lemes "Germana, jo sí que et crec" i "Només sí és sí", Espanya elimina la diferència entre abús i agressió i modifica, finalment, la definició del consentiment. Els canvis s'inclouen al projecte de llei de llibertat sexual, coneguda popularment com la llei del només sí és sí, que aquest dimarts ha aprovat el consell de ministres. "La llei recull precisament el clam del moviment feminista", defensa el ministeri d'Igualtat espanyol.

A diferència de l'últim avantprojecte del març de l'any passat, la nova norma canvia la definició de consentiment i opta per un model en positiu. És a dir: "Només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, ateses les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona", diu el projecte de llei de 113 pàgines al qual ha tingut accés l'ARA. Deixa clar que només sí és sí i s'adapta a l'article 36.2 del Conveni d'Istanbul. Així, quan entri en vigor la nova normativa les víctimes no hauran d'acreditar si han ofert resistència o si hi ha hagut violència, perquè qualsevol acte sexual sense consentiment serà una agressió, explica el ministeri. Aquest ha sigut un dels aspectes més problemàtics de la nova norma, no només per les discrepàncies dins el mateix govern –entre el ministeri de Justícia i el d'Igualtat–, sinó també per les dures crítiques del Consell General del Poder Judicial, que va rebutjar, a diferència del Consell Fiscal, la redacció i la supressió de l'abús sexual.

La desaparició al Codi Penal del concepte d'abús sexual, que tan polèmic va ser amb la sentència de la Manada, implica que qualsevol acte sexual sense consentiment serà una agressió, segons el ministeri d'Igualtat. D'aquesta manera, es canvia la tipificació de les diferents violències sexuals, incloent-hi per primera vegada com a delicte lleu l'assetjament al carrer, però també l'exhibicionisme i el "feminicidi sexual". La llei recull els delictes d'agressió sexual, assetjament sexual, explotació de la prostitució aliena i violències sexuals en l'àmbit digital.

Modificació del Codi Penal

La nova norma "no significarà una rebaixa o increment de les penes per aquests delictes", ha anticipat la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, a la roda de premsa posterior al consell de ministres. Després de la unificació entre agressió i abús sexual, el govern espanyol ha optat per una fórmula que implica un "ventall més ampli i progressiu" de penes per donar "una resposta més àmplia a les múltiples manifestacions de violències sexuals". Les condemnes poden oscil·lar de les multes a 15 anys de presó si hi ha violació amb agreujant.

Tanmateix, la llei recollirà agreujants específics segons com es cometi el delicte, per exemple, si és una "agressió grupal, una violència greu o un dany greu" cap a la víctima, sobretot "si és vulnerable o si s'han utilitzat armes o elements perillosos". "És també una llei que referma el compromís amb l'erradicació de totes les formes d'explotació sexual", expliquen des d'Igualtat en referència a l'enduriment de la norma contra el proxenetisme. En aquest sentit, incorporarà l'anomenada terceria locativa; és a dir, el càstig a tercers que s'enriqueixin amb el lloguer de llocs on es produeixi una clara situació d'explotació sexual. La recuperació d'aquest punt ha estat criticada per alguns col·lectius de treballadores sexuals de tot l'Estat, que apunten "que criminalitza" aquelles dones que "s'organitzen, treballen i viuen al mateix lloc". Fonts del ministeri de Justícia asseguren, però, que la normativa aprovada deixa fora els supòsits en què les treballadores s'organitzen de forma conjunta i, per tant, les exclou del delicte punitiu.

Més protecció

A diferència de l'avantprojecte del mes de març del 2020, la norma inclou ara "mesures processals d'acompanyament a les víctimes", incloent-hi la possibilitat d'evitar el contacte visual amb el presumpte agressor o de declarar en sales especials als jutjats per evitar la revictimització. També preveu l'especialització de jutjats en violència sexual, així com més formació als cossos policials de l'Estat. A més, les dones víctimes de violències sexuals tindran recursos a la seva disposició encara que no denunciïn. Si les víctimes són més grans de 16 anys tindran accés a "centres de crisi 24 hores" i s'incorpora una "atenció especialitzada als infants" a través de les Cases de la Infància. "És una llei centrada en la protecció i reparació a les víctimes, un deute que tenim amb elles com a estat", defensa Igualtat. La ministra responsable, Irene Montero, ha defensat a través del seu compte de Twitter que l'objectiu principal és que "cap dona se senti sola mai més".

"Es tracta d'una llei feminista amb enfocament de drets humans que protegirà totes les dones, nenes i nens independentment de la seva situació administrativa, ètnia o nacionalitat". La llei arriba després de més d'un any d'estira-i-arronses entre els dos partits del govern de coalició i, sobretot, entre les dues carteres implicades, la d'Igualtat –en mans d'Irene Montero (Unides Podem)– i la de Justícia –amb Juan Carlos Campo (PSOE) al capdavant–. Malgrat que aquest dimarts al migdia Montero no ha sortit en roda de premsa per explicar la nova norma, la llei continuarà el seu procés de tramitació al Congrés (tot apunta que el mes de setembre) i s'afegeix, així, a l'altra norma que la ministra de Podem també ha batallat fins ara, la coneguda com a llei trans.

stats