Crítica unànime del CGPJ a la llei del "només sí és sí"

Podem defensa el text i el PSOE el vol reformular

3 min
Centenars de persones en una manifestació a Vitòria en contra de la sentència de la Manada. DAVID AGUILAR / EFE

MadridA les portes del 8-M i d’un acord imminent per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges –en funcions des de fa més de dos anys– ha aprovat per unanimitat un dur informe contra la llei de llibertat sexual del govern espanyol. Coneguda com la llei del "només sí és sí", perquè defineix per primera vegada el consentiment sexual i elimina el delicte d’abús sexual, que queda absorbit en el d’agressió sexual, el consell de ministres en va aprovar just fa un any –també a les portes del Dia de la Dona– l’avantprojecte, que encara no ha arribat al Congrés. Llavors ja va ser enmig de retrets entre Podem, que ha impulsat la norma des del ministeri d’Igualtat, i el PSOE, i que ara es tornen a posar de manifest. L’informe és preceptiu però no vinculant, i el CGPJ acumula un historial de rebuig a lleis que han sigut claus per avançar en matèria de drets.

El dictamen de l’òrgan de govern dels jutges censura justament els dos eixos fonamentals de la llei. En primer lloc, ataca la definició de consentiment sexual. Considera “innecessari” establir el només sí és sí, és a dir, la reforma al Codi Penal per incloure que “s’entendrà que no hi ha consentiment quan la víctima no hagi manifestat lliurement actes exteriors, concloents i inequívocs d'acord amb les circumstàncies concurrents la seva voluntat expressa de participar en l’acte”. Segons els jutges, el Codi Penal actualment ja té en compte la falta de consentiment per sancionar els delictes contra la llibertat sexual. Però, a més, sostenen que tractant-se d’una definició que no concreta què és consentiment, sinó què és que no n’hi hagi, consideren que s’està “desplaçant” la càrrega de buscar proves de la víctima a l’acusat. I, segons el seu parer, és sempre l’acusació, qui denuncia, qui ha de demostrar amb proves que es va cometre el delicte.

En segon lloc, l’informe qüestiona l’eliminació del delicte d’abusos. Cal tenir en compte que el ministeri d’Igualtat va impulsar la llei just en el context de les primeres dues sentències a la Manada, en què tant l’Audiència Provincial de Navarra com el Tribunal Superior de Justícia de Navarra els va condemnar per abús perquè consideraven que no hi va haver violència ni intimidació. Després el Suprem va elevar la pena: la va considera una agressió i no un abús. Segons el tribunal, van actuar amb "ple coneixement" que la víctima no els havia donat el consentment. Ara l’informe del CGPJ avala que s’unifiquin tots els delictes sota una sola denominació, però que s’hauria de mantenir igualment entre les conductes que actualment es consideren agressió –amb violència– i les que es consideren un abús –sense violència.

Una dictamen “regressiu”

El ministeri d’Igualtat ha qualificat de “regressiu” l’informe i ha reivindicat que l’informe de la Fiscalia va ser favorable. La delegada del govern espanyol contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, ha avisat que “l’obligació” de l’executiu era tirar endavant la llei. En canvi, la ministra de Defensa, l’exjutge Margarita Robles (PSOE), ha demanat “humilitat” per adaptar els textos amb “deficiències jurídiques”. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, hi ha respost a Twitter amb un rotund “només sí és sí” i assegurant que "serà llei".

El precedent del matrimoni homosexual

Si fos pel CGPJ, algunes de les lleis fonamentals en qüestió de drets a Espanya mai haurien tirat endavant. El 2005 ja va votar en contra de la llei del matrimoni homosexual i va arribar a comparar a l’esborrany de l’informe el casament gai amb la unió d’un “home amb un cavall”. Un any abans també havia criticat la llei contra la violència de gènere amb un argument que avui branda Vox: “No es pot regular només la violència contra la dona i s’haurien d’abastar tots els àmbits de la violència domèstica”.

stats