El covid-19 eclipsa les informacions sobre violència masclista a la premsa
La cobertura va desplomar-se un 61% tot i que el descens de víctimes mortals només va caure un 24%
La crisi sanitària ha tendit a colonitzar l'agenda informativa dels mitjans. Això ha comportat, de retruc, que alguns assumptes hagin merescut molta menys atenció mediàtica. És el cas de la violència masclista: un estudi de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha determinat que el nombre d'articles sobre aquesta matèria va caure un 61% el 2020. I, per bé que és cert que el nombre d'assassinats també va frenar-se, només ho va fer en un 24%. Així, segons els diaris analitzats per l'entitat (El País, La Vanguardia, El Periódico, El Mundo, l’ARA i El Punt Avui), es va passar de 442 articles el 2019 –en línia amb els exercicis anteriors– a només 172 l'any passat.
Malgrat aquesta cobertura més discreta, l'Associació detecta alguns bons senyals que es consoliden aquest 2020. Per començar, hi ha una tendència creixent a incorporar més fonts a l'hora de redactar les informacions. I també s'observa que els articles sobre la matèria han anat creixent en extensió: el que fa uns anys eren columnes o breus, en bona part s'han transformat en mitges pàgines o pàgines senceres, per bé que la mida més freqüent és entre quart de pàgina i mitja pàgina. Per a Marta Corcoy, presidenta de l'ADPC, és fonamental que quan es tracti la violència masclista es vagi més enllà dels breus. "El que demanem és que es facin més notícies de sensibilització, que s’expliqui l’altra cara de la violència, que s’expliqui què passa amb l’agressor quan no se suïcida, si va a la presó o què es fa", remarca Corcoy, que assegura que des que van començar a fer l'informe, l'any 2006, fins ara s'ha vist una evolució positiva. Tot i les millores, l'informe assenyala que amb la priorització de les informacions sobre el covid-19 s'ha precaritzat algun d'aquests avenços aconseguits en el tractament de la violència masclista, ja que el 43% de les publicacions només han consultat una font d’informació.
No posar el marcador a zero
Per temes, les agressions acaparen el protagonisme i, en segon lloc, hi ha les peces sobre sensibilització davant del masclisme. En canvi, temàtiques com l'acció política i els tribunals, o les històries de vida –on es reflecteix la desigualtat i la situació de vulnerabilitat que pateixen moltes dones al país– passen més desapercebudes. També és eloqüent copsar l'evolució del gènere d'aquests articles. L'any 2006, un 12% dels continguts eren columnes d'opinió. Aquest percentatge ha anat caient de manera sostinguda i, el 2020, només representaven un 4% del total. Això implica una millora notable del tractament d'aquesta problemàtica com a matèria estrictament informativa, més enllà de l'opinió.
Entre les bones pràctiques detectades per les autores, destaquen mantenir l’anonimat tant de la víctima com de l’agressor o ometre'n la nacionalitat o origen, dues de les recomanacions principals sobre el tractament de la violència masclista als mitjans. L'ADPC alerta del perill de convertir els protagonistes en clixé a partir de perfils prefabricats. "Quan parlem de violència de gènere, no podem referir-nos a perfils de víctima i agressor", s'afirma a l'estudi, que també recomana "evitar apuntar cap a qüestions circumstancials com a detonants del succés" perquè això desvia l'atenció del caràcter sistèmic d'aquesta violència. Amb el mateix ànim de no perdre el focus, també s'aconsella "evitar el sensacionalisme de destacar el modus operandi en el titular".
Des de l'associació, a més, es demana retirar el protagonisme de l’agressor als titulars –del tipus “un home assassina la seva dona i se suïcida”– per centrar-se en la víctima. I considera positiu afegir estadístiques oficials que comptabilitzin i contextualitzin les morts. Ara bé, s'alerta del perill de centrar-se en les víctimes de cada any. "Posar el comptador a zero cada any és quelcom artificial perquè fomenta el relat fal·laç d'una violència masclista descontextualitzada", s'explica a l'estudi. I, per tant, recomanen recordar el còmput global des que, l'any 2003, es van formalitzar les estadístiques sobre violència masclista.
Des de l'ADPC recorden la importància de cobrir i posar en context la violència masclista. "S'ha de continuar cobrint perquè si no tornarem a estar a l'opacitat. I del que no es parla no existeix", assenyala Corcoy.
L'Associació recorda que només el 13,5% dels mitjans de comunicació catalans estan dirigits per una dona, i als consells de redacció i càrrecs intermedis la mitjana de dones és del 30%. L’informe conclou: “La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans de les dones, tal com reconeix Nacions Unides, i s’ha de tractar amb aquest enfocament des dels mitjans de comunicació”.
