Un home de 42 anys i una dona de 43 són a presó provisional des de divendres passat acusats dels delictes de maltractaments habituals, lesions molt greus i agressió sexual al seu fill, un nen de poc més d'un mes de vida, que ha quedat sota la tutela de la Generalitat. La parella va ser detinguda dimecres passat, 18 de març, i divendres va passar a disposició del jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona. El magistrat els va enviar a presó provisional sense fiança, segons ha explicat aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Una excompanya de feina em va dir no fa gaire que s'havia estranyat quan li havien dit que havia tingut una filla perquè no m'havia vist mai com "un home reproductor". Vaig riure. No semblava un insult, sinó alguna mena de descripció. I, de fet, aquesta possibilitat sempre hi havia estat. La idea de tenir fills em feia gràcia, però fins fa poc era un concepte abstracte i llunyà.

El primer català de l'any es diu Ander Muñoz Adan i ha nascut aquest dijous, 1 de gener, quan feia 38 minuts que les campanades havien anunciat l'arribada del 2026. El naixement ha tingut lloc a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la ciutat vallesana on resideixen els pares del nadó.

El ministre de Transports del govern espanyol, Óscar Puente, ha revolucionat les xarxes. Però aquesta vegada no per cap publicació que tingui a veure amb el servei ferroviari, com és habitual, sinó perquè ha anunciat que ha tornat a ser pare. Amb una fotografia d'ell i el seu tercer fill acabat de néixer, el socialista ha publicat a X: "Ara estic ocupat amb Óscar Puente III (la saga continua). Però tornaré". El ministre ja té dues filles fruit del seu matrimoni anterior, Carme i Isabel, de 19 i 18 anys. Ara, amb 56 anys, dona la benvinguda al primer fill amb la seva actual parella, Yasmina Gregori, una empresària dedicada al sector hoteler.

Homicidi resolt. Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre persones per la mort violenta d'un nadó que va aparèixer mort en un contenidor de Cubelles el passat 22 de desembre a la nit. El nadó no arribava al mes de vida. La policia ho va tractar com una mort criminal i ara ha detingut dues dones, un home i un menor d'edat per la seva presumpta relació amb aquests fets. Serien els pares i els avis del nadó.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la troballa d’un nadó mort en un contenidor de Cubelles (Garraf), segons ha fet públic la policia en un comunicat. Segons fonts policials, tard a la nit, poc abans de les 12 hores, un veí que anava a llençar la brossa va descobrir el nadó, que estava a dins del contenidor. Es tracta d'un contenidor verd, de rebuig, ubicat al Carrer Priorat de Sant Pere.

La Guàrdia Civil investiga la troballa aquesta matinada de les restes humanes d'un nadó d'unes dues setmanes en una planta de reciclatge a la localitat madrilenya de Loeches. L'avís l'han donat a les 1.46 hores treballadors del centre, el complex mediambiental de tractament de residus La Campiña, que en un primer moment han confós el cos del petit amb un nino de joguina. Arran de l'avís, guàrdies civils i policies judicials s'han traslladat fins al lloc dels fets.

¿És possible poder entendre’t amb el teu nadó mitjançant un llenguatge de signes? Sembla que sí, o com a mínim això asseguren els que practiquen l’anomenat Baby sign language, una eina que neix als anys vuitanta als Estats Units arran d’investigacions fetes en famílies en les quals els nadons s’havien de comunicar amb els seus progenitors sords, i ho feien molt abans d’aprendre a parlar.

Mai hauria dit que la Guàrdia Urbana em perdonaria una multa de trànsit. Però aquella tarda del 10 d’agost em devien veure amb una cara tan desencaixada que l’agent no va tenir cap altra sortida que quadrar-se, dir "passi, passi" i fins i tot tallar el trànsit perquè pogués entrar com un llamp al pàrquing de la Quirón. L’Anna havia trencat aigües mentre jo era al gimnàs. Vaig sortir fent un esprint que ni Usain Bolt en les seves bones èpoques i vam arribar a l’hospital al cap de pocs minuts.

Fa tot just dues setmanes, després d’un procés de mesos, el Leo, de 27 mesos, ja no pren mai el pit. Quan el Leo tenia poc més d’un any, a l’escola bressol els van dir que ja no calia que portessin biberons amb la llet de la Jana, la mare: “Aquí és quan decideixo consultar a una assessora de lactància per saber com fer els passos següents. No volia perdre la lactància, però volia reduir les preses”, recorda. El pla va ser donar pit només a casa, reduint-ho a l’hora d’anar a dormir, al despertar-se i alguna presa a la tarda. “Va anar molt bé que jo l’atengués per la nit quan es despertava i intentés calmar-lo”, comenta l’Abelardo, el pare. Ella reconeix que el procés ha estat dur, sentint-lo plorar des d’una altra habitació. Malgrat que el pare tenia cura del nen, la Jana se sentia culpable perquè el Leo no estava preparat, però alhora ella necessitava dormir, estava esgotada.

Adonar-se que no hi havia res escrit sobre la infertilitat –o que hi havia molt poca cosa– és el que va moure la Maria Climent i la Míriam Aguilar a visibilitzar les seves històries d'infertilitat. Climent, escriptora i traductora, acaba de publicar Mai és una paraula molt lletja (Ara Llibres), en què relata la seva llarga travessia fins a arribar a la maternitat després de set anys i múltiples tractaments de reproducció assistida que van culminar amb el naixement de la seva filla. Però les històries d'infertilitat no sempre acaben amb un nadó als braços i aquesta realitat molt menys visible també existeix i és la que reivindica Míriam Aguilar des del seu activisme a xarxes, que ara s'ha traduït també en un llibre: ¿Y ahorá qué? (Koan).

Fins als tres mesos, els nadons ploren aproximadament una mitjana de dues hores al dia (entre una i quatre hores diàries segons les fonts), amb un pic màxim cap a les sis-vuit setmanes de vida. També hi ha estudis que parlen que fins al 30% presentaran plors perllongats i que la majoria d’aquests episodis no es tradueixen en cap malaltia o problema de salut. Tot i això, el plor d’un nadó és una de les coses que més patiment, impotència i angoixa causa en els pares recents. Partim de la base que el plor és un mecanisme normal que utilitzen els petits per comunicar les seves necessitats, però, ¿quan deixa de ser “normal” i passa a ser excessiu? Daniel de Luis, pediatre neonatòleg de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, explica en aquest sentit que cada progenitor conegui el seu fill “juga un paper fonamental”. “Part de l’aprenentatge com a pares és entendre què vol comunicar el nadó”, afegeix. Si hagués de triar algun aspecte clau per diferenciar un plor excessiu, de Luis apunta “comprovar si es pot consolar amb les rutines habituals, és a dir, menjant, succionant, agafant-lo en braços, amb moviment, canviant d’ambient..., o si interfereix en les seves necessitats, és a dir, si no pot dormir o no vol menjar quan li tocaria”.

Cada cert temps, els nadons necessiten augmentar la producció de llet perquè els seus requeriments nutricionals s’incrementen a mesura que van creixent, segons explica la llevadora Laia Casadevall al seu nou llibre Maternidad consciente (Editorial Vergara). Això comporta més demanda de succió que ocasiona certa irritabilitat al pit, la qual cosa s’anomena crisi de lactància o brot de creixement. L’autora apunta que la demanda augmenta “durant tot el dia, la criatura està més irritable i demandant de pit, tant de dia com de nit”. Tot i això, sabent que les mares lactants fan el pic més elevat de prolactina (l’hormona encarregada de la producció) a la nit, durant les crisis de lactància “és normal que el nadó també ens demandi més durant la nit”. La primera crisi arriba entre les dues i tres setmanes de vida. El nadó vol estar-se al pit sempre, tot i regurgitar.

La Guàrdia Civil investiga a València la troballa del cadàver d'un nadó acabat de néixer a l'interior d'un armari a casa de la seva mare, una noia de 22 anys que havia amagat l'embaràs a la família. Segons ha informat la policia espanyola, la dona havia tingut un part sense assistència que s'hauria complicat i, a causa de l'hemorràgia, va haver d'anar a l'hospital i va deixar el cos del nadó amagat al moble de l’habitació.

Un nadó acabat de néixer ha aparegut mort aquest dimarts al matí en una paperera de la Bisbal d'Empordà. Segons fonts consultades per l'ARA, l'ha trobat cap a dos quarts de set un treballador del servei de neteja municipal que feia la ronda pel centre. Ha estat ell qui ha avisat els Mossos d'Esquadra i els serveis d'emergència. Quan el treballador municipal ha trobat el cos, el nadó ja era mort, segons fonts pròximes al cas. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) només n’ha pogut confirmar la defunció. La policia ja ha obert una investigació, que està sota secret de sumari, per descobrir qui l'ha abandonat.

Les associacions de pediatria nord-americana i espanyola recomanen que els nadons dormin a l’habitació dels seus pares –idealment en un bressol de collit– fins almenys els sis mesos d’edat bàsicament per tres motius: prevenir la síndrome de mort sobtada del lactant, afavorir la lactància materna i afavorir també el descans dels pares. A la pregunta de si a partir d’aleshores és segur passar les criatures a la seva pròpia habitació per dormir, la pediatra d’atenció primària al CAP Rambla de Terrassa, Laura Colom, respon que sí, “sempre que es tinguin en compte una sèrie de consells per prevenir accidents com caigudes o ofegaments”. A partir dels sis mesos, el risc de mort sobtada del lactant es minimitza, però Colom alerta que "augmenten els accidents domèstics, per la qual cosa l’infant ha de tenir un entorn segur també en el moment de dormir”.

D’aquell dia en recordo sobretot el so dels batecs. Els batecs d’aquells nadons que eren dins les panxes de les seves mares, mentre que a mi, aquell dia, m’havien dit que els de la meva ja no hi eren. Em van deixar durant hores en una sala plena de corretges, a mi sola per fer-me analítiques. Recordo aquells sons, i com em queien les llàgrimes per la seva sort i la meva pena, i sobretot per la indefensió d’estar vivint allò. El sistema sanitari no està preparat per atendre amb dignitat i cura les pèrdues gestacionals, no està prou humanitzat i cal fer-ho ja, perquè aquests detalls t’esquerden. Només cal analitzar-ho amb els ulls de qui pateix, de qui ha de rebre la mort en comptes de la vida. 

Presó provisional sense fiança per a la mare i el seu cunyat per la mort d'un nadó a Portocristo després d'abandonar-lo a un contenidor de fems dijous passat. Així ho ha decidit la titular del jutjat d'instrucció número 3 de Manacor aquest dilluns, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), després de les declaracions dels tres acusats en seu judicial. La jutgessa imputa inicialment un presumpte delicte d'assassinat a dos dels detinguts, mentre que la tercera –la germana de la mare– ha quedat en llibertat provisional amb mesures cautelars, retirada de passaport i amb compareixences periòdiques.

"És esgotador haver d'explicar cada cosa que faig, i haver de rebre tot aquest odi sempre. I la culpa és meva per compartir, però no pensava que es muntaria tot això", escrivia Cristina Pedroche en la mateixa publicació d'Instagram que uns dies enrere obria la comporta d'un riu de comentaris en xarxes socials. Comentaris que, com pedres, colpejaven la presentadora per haver mostrat el seu cos tres setmanes després de donar a llum i dir que la ràpida recuperació no amagava secrets més enllà de portar una vida saludable, amb exercici i una bona alimentació.

Parlem de síndrome de mort sobtada sempre que hi ha una mort de forma inesperada en persones prèviament i aparent sanes o bé que desconeixien patir alguna malaltia. Si ens referim específicament a les dels lactants, són aquelles morts que es donen entre el primer mes i els dos anys de vida. Els estudis determinen que als països occidentals la prevalença de la mort sobtada és de cinc casos per cada 100.000 nadons nascuts vius.