Només començar Al rojo vivo a La Sexta, Antonio García Ferreras sentenciava, circumspecte: “Esta semana la gran pregunta es: ¿la verdad importa o no importa? Aunque sea una putada. La verdad siempre es lo mejor, aunque a veces no es como uno se imaginaba, se esperaba o incluso deseaba”. Aquesta pretesa transcendència servia per alertar que els papers oficials del 23-F consolidaven Joan Carles I com el responsable d’aturar el cop d'estat. En totes les cadenes, aquest era el titular que s’extreia de la desclassificació de la documentació. Seguint l’agenda del PP, el debat posava el focus en el retorn de l’emèrit a Espanya com un premi a la seva tasca.

Fa uns dies els arqueòlegs han descobert unes restes subterrànies en un hotel del centre de Barcelona que canvien radicalment el mapa de l’antiga Bàrcino. Per les pedres trobades, els científics han arribat a la conclusió que el fòrum no seguia la direcció nord-sud, sinó l'est-oest. Tot un capgirament per a la història antiga de la capital i una merescuda eufòria dels excavadors. Doncs bé, les desclassificacions dels papers del 23-F no han causat cap alegria ni gairebé cap sorpresa: no només perquè no s’ha canviat el mapa oficial establert sobre el cop d’estat fallit, sinó que les poques pedres noves trobades només confirmen que a la presó hi van anar a parar tots els que ho eren, però que no hi eren tots els que ho eren.

El cop d'estat del 23 de febrer del 1981 va fracassar formalment, però alhora va suposar una involució democràtica, en especial pel que fa al desenvolupament autonòmic. La Loapa va ser filla seva. El 23-F va marcar un abans i un després. En realitat, aquell intent fallit va acabar fixant els límits del règim del 1978 i legitimant una monarquia sorgida de la dictadura, que, en el relat consolidat, en aquella cruïlla del cop hauria apostat per la llibertat i contra els militars. Va anar realment així? Fins a quin punt el rei Joan Carles I coneixia els plans del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero i del general Alfonso Armada? Quins pactes o converses va haver-hi en aquell moment entre els militars, les forces polítiques i els poders fàctics? Qui va pagar la frustrada festa?

La plataforma Movistar+ ha aprofitat la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco per estrenar la minisèrie de quatre capítols Anatomía de un instante, basada en l’obra de Javier Cercas. És una dissecció del cop d’estat del 23-F a partir del moment que Tejero irromp al Congrés i tres homes es mantenen ferms malgrat els trets: Adolfo Suárez, el general Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo. Aquest és l’instant que la sèrie subratlla com a “enigmàtic” i que desencadenarà tot el que veurem. 

Si ara crido “¡Quieto todo el mundo!” segur que sabreu de què parlo. No, no és de l’abstenció a les pròximes aragoneses. Us en faig cinc cèntims: estava a una cafeteria de Lleó mirant la tele quan m’he ennuegat amb la torrija. Perdoneu la castellanada, veig que s'ha de dir la torrada de Santa Teresa, però em semblava una blasfèmia contra la fundadora de les Carmelites. El motiu de l’ensurt és que per la tele he vist el Pau Ricomà sent entrevistat... a un programa sobre el 23-F! M’he fregat els ulls i m’he apropat a l’aparell. Cony, tu, que sí, que era ell! Què hi feia el nostre Pau al cop d’estat d’ells? No calia... si ja hem tingut el nostre (diuen, diuen, diuen). Era presentat com un català que passava per allà quan el Congrés era la cafeteria de Pulp fiction. He pensat que dirien que va ser alcalde, i que Ruben Hood li va treure la vara. Però no, com si dir que vas ser un batlle republicà fes que el programa perdés milions d’espectadors.

El terratrèmol de 5,2 graus de magnitud amb epicentre a Ossa de Montiel (Albacete) s'ha fet sentir durant uns segons des de Madrid al País Valencià, Múrcia i fins i tot Andalusia. Els tuitaires, veient que la intensitat ha estat baixa, s'han abocat a buscar segones als tremolors, que a la capital espanyola s'han sentit durant uns dos segons. Coincidint que és any electoral i que Podem pot irrompre amb força al mapa madrilenys, molts dels tuits han anat en aquest sentit.

Gràcies a les fotos que va fer –i publicar– sobre el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, Manuel Hernández de León va aconseguir el Premi Nacional de Periodisme. "La guàrdia civil ens va demanar els rodets a tots els fotògrafs que érem al Congrés dels Diputats –recorda en una entrevista recent amb Xavier Casals–. Tothom els va entregar menys jo, que els vaig enganyar donant-los-en un que encara no havia fet servir i amagant el rodet bo als calçotets. Per amagar-lo, vaig demanar permís per anar al lavabo". On són, però, les imatges dels altres fotoperiodistes? "Encara no se sap. Actualment investigo on poden ser. Entenc que aquestes fotos són propietat del poble espanyol".

El Congrés dels Diputats ha celebrat aquest dimecres el 30è aniversari del cop d'Estat del 23-F en un acte on han estat presents 144 dels 350 diputats de les Corts de 1981 a més del rei Joan Carles, el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. Entre altres, hi ha estat present l'expresident Felipe González, Santiago Carrillo, i els 'pares' de la Constitució Manuel Fraga i Miquel Roca. En resposta als periodistes el monarca s'ha mostrat convençut que es coneix tota la veritat sobre el cop tot i les versions que segons ha dit 's'inventen' alguns. El president del Congrés, José Bono, ha reivindicat la figura de Suárez. La cambra baixa, que ha obert els arxius de l'època per a l'ocasió, ha ofert un dinar de gala al què han assistit el rei Joan Carles, el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, el president del Congrés, José Bono, el que va ser portaveu de la minoria catalana Miquel Roca, l'exsecretari general del PCE Santiago Carrillo, a més de Manuel Fraga, l'expresident del Congrés Landelino Lavilla i l'exportaveu del Partit Andalucista Alejandro Rojas-Marcos.

La revista El jueves ha publicat un vídeoEl jueves simulant el cop d'estat del 23 de febrer del 1981 com si d'un videojoc es tractés. Aquesta és la manera que la publicació té per commemorar l'efemèride.

Quan només falten tres dies pel trentè aniversari del cop d'estat del 23F, diversos rotatius espanyols han entrevistat aquest diumenge alguns dels que van tenir-hi un paper protagonista.