Ja ho diuen, “a l’abril, videojocs mil”. Aquest mes arriba amb una agenda especialment intensa que combina jocs triple A molt esperats amb projectes independents que destaquen per la seva creativitat. Repassem, en ordre cronològic, els llançaments més destacats.

Aquest mes destaquem diversos llançaments principals que abracen una gran varietat de gèneres, plataformes i franges d’edat. Al final de la llista, però, també detallem un seguit d’expansions, ports i accessos anticipats prou rellevants que es mereixen ser esmentats. Per arrodonir-ho, el febrer va acabar amb un llançament sorpresa en català, però el març ens en porta dos més d’estudis indie catalans.

Les grans plataformes digitals (les big tech) dominen l’economia. La tecnologia digital s'ha fet imprescindible, ja sigui per a la cerca d’informació, les xarxes socials, el comerç electrònic, els sistemes operatius o els telèfons intel·ligents. Cadascun d’aquests camps està dominat per poques empreses. Els lideratges són de Google amb el seu motor de cerca; Meta a les xarxes socials amb WhatsApp, Facebook i Instagram; Amazon en el comerç; Microsoft amb Windows i aplicacions; i Apple en el telèfon mòbil. Els costos fixos elevats, els efectes de xarxa i les economies d'escala dinàmiques (per exemple, en la corba d’aprenentatge) fan que les big tech siguin dominants. L’acumulació de dades porta a efectes de retroalimentació, en què més producció i més vendes indueixen més dades i més efectes de xarxa que fan que l’empresa sigui més eficient, millori els productes i serveis, i segueixi per davant dels competidors. Són, doncs, mercats que basculen cap a un guanyador que s’emporta tot el mercat o la major part (winner-takes-all o winner-takes-most).

OpenAI, la propietària de ChatGPT, ha anunciat aquest dimarts que ha completat la seva reestructuració i ha tancat un nou acord amb Microsoft per aconseguir una intel·ligència artificial general (IAG, en anglès AGI), un hipotètic sistema d'IA que supera les capacitats del cervell humà i que, segons els experts, podria arribar durant la dècada vinent.

Aquesta primavera McKinsey va fer el que semblava una previsió extraordinàriament optimista sobre la inversió en xips, centres de dades i energia per alimentar la intel·ligència artificial: 5,2 bilions de dòlars a tot el món en els pròxims cinc anys. Menys de sis mesos després, la consultora està considerant augmentar aquesta estimació. Els anuncis als Estats Units suggereixen que la inversió en infraestructures d'IA generativa està arribant a un punt àlgid.

Temps enrere els enginyers caminaven amb orgull per la seu d'Intel a Silicon Valley. L'empresa de semiconductors per a la qual treballaven havia ajudat a fer néixer la indústria tecnològica de la regió, havia impulsat la revolució dels ordinadors personals i havia convertit un petit transistor en el cervell de tot, des de torradores fins a avions de combat.

La unitat de ciberguerra de l'exèrcit d'Israel fa servir els servidors de Microsoft per emmagatzemar una quantitat de dades de vigilància dels palestins captades dels telèfons mòbils de la població palestina, unes dades que ha fet servir per planificar atacs militars mortífers a Gaza i Cisjordània. Microsoft ha posat a disposició de l'exèrcit israelià una zona personalitzada i amb capacitat gairebé il·limitada dins del seu núvol Azure, i això ha permès a la Unitat 8200 (especialitzada en el ciberespionatge) de l'exèrcit israelià construir una nova i potent eina de vigilància massiva: un sistema ampli i intrusiu que recopila i emmagatzema enregistraments de milions de trucades de telèfons mòbils fetes cada dia per palestins a Gaza i Cisjordània. Ho revela una investigació conjunta del diari britànic The Guardian, la publicació israeliano-palestina +972 Magazine i el mitjà hebreu Local Call.

Fa aproximadament un any, el juny del 2024, Nvidia saltava a les notícies per haver aconseguit el títol de ser l'empresa més valuosa del món, per davant de Microsoft i Apple. Ara, la gran fabricant de xips nord-americana ha assolit una nova fita: la seva capitalització ja supera els 4 bilions de dòlars –prop de tres vegades el PIB d'Espanya– i marca un nou rècord mundial. Amb la situació actual de guerra comercial internacional arran de la política aranzelària del president dels EUA, Donald Trump, aquest ascens meteòric del preu de l'acció de la primera empresa estatunidenca crida encara més l'atenció.

En un escenari on la competència per dominar el futur de la intel·ligència artificial (IA) s'intensifica dia a dia, Google i Microsoft han celebrat aquesta setmana els seus respectius congressos per a desenvolupadors, Google I/O 2025 i Microsoft Build 2025, amb un protagonisme absolut de la IA. Els dos gegants digitals han mostrat les seves cartes en una partida en què estan en joc milers de milions d'euros i el lideratge tecnològic global.

South of Midnight és l'últim projecte de Compulsion Games, un estudi amb seu a Montreal més conegut per l’inquietant We Happy Few. Des que va ser adquirit per Xbox Game Studios el 2018, l'equip ha estat centrat en definir la seva identitat creativa i desenvolupar aquest nou títol, que suposa un gran salt endavant. L'estudi mai ha seguit tendències, sinó que ha preferit donar forma a experiències diferents acompanyades d’una estètica molt estilitzada, en què l’atmosfera i la narrativa prenen el protagonisme. Ara presenten una nova aventura molt original que combina un entorn poc habitual en la ficció, el Deep South (sud profund) dels Estats Units, amb una tècnica d’animació molt clàssica, però que sorprèn en el mitjà, l’stop-motion.

David Bellos reconeix que si morís avui mateix, les idees del seu llibre encara estarien protegides setanta anys més, durant els quals l'editorial i els seus hereus continuaran explotant un assaig que critica, precisament, la deriva especulativa dels drets d'autor. A Copyright, la industria que mueve el mundo (Península, 2025), aquest professor de francès i literatura comparada de la Universitat de Princeton analitza amb l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual Alexandre Montagu com aquest concepte s'ha acabat convertint en una eina que beneficia unes poques grans multinacionals i frena la creativitat que prometia defensar.

Les incerteses provoquen inseguretats. I les inseguretats incentiven els autoritarismes. En una primera etapa sembla que hi haurà una congruència entre les orientacions econòmiques i de poder de la Casa Blanca i la cort dels magnats empresarials que li donen suport: les Set Magnífiques (The Magnificent Seven) del nou imperialisme tecnològic (Meta, Apple, Microsoft, Alphabet, Nvidia, Amazon, Tesla).

La cursa entre grans gegants tecnològics pels xips d'intel·ligència artificial (IA) suma un nou competidor. Amazon està a punt per llançar els seus nous models per treure rendiment de les seves inversions multimilionàries en semiconductors i reduir la seva dependència del líder del mercat, Nvidia. Segons explica el Financial Times, els executius de la divisió d'informàtica al núvol d'Amazon estan incrementant la despesa en aquesta tecnologia amb l'esperança d'augmentar l'eficiència dels seus centres de dades per reduir costos.

Les accions del fabricant de xips dels Estats Units Nvidia van tancar dimarts amb una davallada del 7%, després que la venda de títols del grup es reactivés com a resposta a una sèrie d'informes publicats aquesta setmana sobre els guanys esperats de les grans empreses tecnològiques, segons explica aquest dimecres el Financial Times. Aquesta reculada arriba en un moment amarg per a la companyia. La multinacional de Silicon Valley, que és el principal proveïdor dels processadors necessaris per construir sistemes d'intel·ligència artificial (IA), ha caigut més d'un 20% des que el mes passat es va convertir breument en l'empresa més valuosa del món. Així doncs, en aquest temps Nvidia ha reduït la seva capitalització de mercat en gairebé 750.000 milions de dòlars.

El sector del transport aeri, el més afectat per l'ensurt informàtic d'impacte global de divendres, recuperava aquest dissabte la normalitat. L'aeroport del Prat viu una jornada amb el volum de feina habitual en un dissabte de juliol, però amb l'operativa normalitzada, després que durant les primeres hores del col·lapse informàtic se succeïssin les cancel·lacions i retards en els vols. "L'aeroport està operant amb normalitat", informava un portaveu d'Aena.

Entre tots els afectats per l’avaria de Microsoft, planyo especialment la pobra gent que ha tingut la mala sort d’ensopegar-hi als aeroports. A les cues de facturació, les cues i els crits dels vigilants del control de seguretat, les cues per embarcar i l’espera per recuperar la maleta (sense comptar les cues del control de passaports o el generosíssim espai entre seients que les companyies ens tenen reservat dalt de l’avió), només faltava afegir-hi la cancel·lació del vol, la més que probable pèrdua d’una connexió i haver de recalcular tots els plans, còmodament assegut al terra de la terminal i el més a prop possible d’un endoll.

Un problema informàtic d'un proveïdor de seguretat de Microsoft ha desencadenat en una avaria massiva en equips amb el sistema operatiu Windows d'empreses d'arreu del món i ha afectat serveis aeroportuaris, aerolínies, xarxes ferroviàries, mitjans de comunicació i altres organitzacions. El problema s'ha originat en una actualització defectuosa del programari d'aquest proveïdor, l'empresa de ciberseguretat CrowdStrike.

"El que està passant amb Nvidia en l'era de la intel·ligència artificial (IA) és el mateix que va passar amb les pales quan hi va haver la primera febre de l'or". Així defineix el professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF) Xavier Brun el fenomen que hi ha hagut aquest darrer any amb la tecnològica nord-americana, que s'ha evidenciat encara més aquestes últimes setmanes, quan Nvidia ha superat en capitalització Apple i Microsoft i s'ha convertit en l'empresa més valuosa del món.

Amb el ganxo de la modalitat generativa, capaç d’inventar-se textos, imatges i vídeos, la intel·ligència artificial (IA) ha monopolitzat l’actualitat tecnològica. En menys de dues setmanes hem assistit a anuncis globals per part de Google, OpenAI i Microsoft; a l’arribada a Europa de dos serveis que fins ara no hi eren; a l’aprovació d’una directiva europea pionera sobre la matèria; al qüestionament dels mètodes d’entrenament indiscriminat d’algoritmes, fins i tot amb la intervenció d’una estrella de Hollywood; a una guerra de preus en el mercat xinès de la IA, i a la renúncia a aplicar criteris ètics en alguna de les plataformes més populars. Al fons de tot plegat hi ha una batalla comercial entre les tres grans empreses occidentals de serveis al núvol i els dubtes sobre la veritable utilitat de les aplicacions d’IA generativa en la vida quotidiana.

Des de fa temps la salut mental i el debat sobre aquest tema han entrat a les produccions culturals, també als videojocs. Un dels que millor ha explorat aquesta qüestió és Hellblade: Senua's Sacrifice, que s'endinsa en la psicosi que pateix la seva protagonista, la Senua. Ara el joc llança la seva segona entrega, Hellblade II, que continua acompanyant l'heroïna en el seu peculiar viatge i aprofundint en la seva malaltia. L’esperit del joc, inspirat en la mitologia nòrdica i amb una atmosfera tenebrosa, segueix intacte en aquesta segona entrega. Per poder tractar una qüestió tan sensible com la salut mental de forma fidel i amb cura els desenvolupadors han col·laborat amb experts i organitzacions de salut mental. D'aquesta manera, els seus responsables, l'estudi anglès Ninja Theory, creuen fermament que el seu joc va més enllà del pur entreteniment.