Xoc entre el govern i la cúpula militar d'Israel per Gaza

BarcelonaTé en contra el seu comandament militar, unes tropes esgotades, l'oposició dels familiars dels ostatges i d'alguns dels seus aliats europeus, però el govern israelià ha dit a la premsa local i internacional que es prepara per ampliar l'ofensiva genocida amb l'objectiu de "l'ocupació total de la Franja de Gaza". Aquest dimarts el gabinet de seguretat havia de donar llum verda a l'ofensiva ampliada, però la reunió s'ha posposat per les tensions amb la cúpula de l'exèrcit.

El cap de l'estat major Eyal Zamir s'ha oposat obertament a l'entrada de l'exèrcit a les zones on la intel·ligència israeliana creu que es troben retinguts els ostatges, per no posar en perill les seves vides, per no empitjorar la imatge internacional d'Israel i per no exposar encara més unes tropes que ja donen clares mostres d'esgotament, després de 22 mesos d'atacs indiscriminats sense assolir cap dels objectius declarats de la guerra: ni l'alliberament dels ostatges, ni la desaparició de Hamàs. La tensió és tal que un alt càrrec del govern ha declarat que si Zamir no està capacitat per complir amb aquesta missió se'l podria cessar. Un grup de 600 exoficials de seguretat israelians, inclosos ministres i excaps de les agències d'espionatge, van advertir dilluns en una carta pública a Trump que l'única manera de recuperar els ostatges és un acord amb Hamàs i que militarment ja no hi ha res més a fer a Gaza. I les famílies dels ostatges, que dissabte van treure 60.000 persones als carrers de Tel-Aviv, denuncien que l'ocupació total és una condemna a mort per als segrestats el 7 d'octubre del 2023. Zamir i Netanyahu s'han reunit aquest migdia durant tres hores, en una trobada on ha participat també el ministre de Defensa, Israel Katz. En acabar la reunió l'oficina de Netanyahu s'ha limitat a difondre un comunicat d'una frase: "L'exèrcit d'Israel està disposat a dur a terme les decisions del gabinet de seguretat".

El que Netanyahu no ha explicat és com pensa guanyar aquest cop, aplicant la mateixa recepta que va aplicar fa gairebé dos anys i que ha ficat el seu exèrcit, que es compta entre els 15 més forts del món, a empantanar-se en el petit territori de Gaza —amb una superfície equivalent a la del Maresme— on no pot acabar de derrotar unes milícies assetjades. El recurs a la fam massiva com a arma de guerra és una expressió també d'aquest fracàs militar. "Per què hauria de funcionar ara la pressió militar, que no ha donat resultats durant mesos, per aconseguir l'alliberament dels ostatges? Com els trauran d'una sola peça dels túnels? Què el fa estar tan segur que encomanar aquesta missió a les tropes de terra, que estan exhaustes, funcionarà aquest cop?", es pregunta a les pàgines del diari israelià Haaretz l'analista Amos Harel.

Diumenge el cap de l'estat major va visitar el comandament sud de l'exèrcit israelià, responsable de l'ofensiva a Gaza i va recomanar una estratègia contraposada a la de Netanyahu: o arribar a un acord amb Hamàs o encerclar les bosses de resistència on es concentra la majoria de la població palestina (la ciutat de Gaza al nord, els camps de refugiats del centre i la zona d'Al-Mawasi al sud) i continuar ofegant-les. Això permetria a l'exèrcit reduir el volum de tropes desplegades a la Franja i eliminar l'ampliació de 4 mesos extres al període de mobilització per deixar descansar els soldats. O, dit d'una altra manera: Netanyahu vol posar més soldats a Gaza i ocupar les zones on fins ara no han entrat, i la cúpula militar aposta per treure tropes i endurir els setges. El primer ministre només té un argument: que per derrotar Hamàs cal ocupar els seus feus, cosa que suposarà més soldats israelians i més ostatges morts. I probablement també encara més civils palestins assassinats, tot i que aquests no entren a l'equació del primer ministre ni del general.

Sobre el terreny, la massacre continua: l'exèrcit israelià ha matat aquest dimarts almenys 74 palestins, dels quals 51 estaven intentant aconseguir menjar a les cues de la fam de Gaza, en un punt de lliurament de la Fundació Humanitària per a Gaza (GHF, en les seves sigles en anglès) ubicat al centre de la Franja. Segons el periodista palestí Anas al-Sharif, una de les víctimes mortals és un nen que acudia al punt d'ajuda humanitària per agafar farina per a la seva família.

Segons les autoritats sanitàries de Gaza, vuit palestins, inclosa una criatura, han mort de fam pel bloqueig imposat per Israel a l'entrada de mercaderies des de fa més de cinc mesos. El govern de Hamàs ha dit que dilluns només van entrar a la Franja 95 camions, quan segons l'ONU en caldrien almenys 600 diaris per cobrir les necessitats més bàsiques de la població. COGAT, l'organisme militar israelià que gestiona els passos fronterers de Gaza, ha anunciat aquest dimarts que permetrà que comerciants locals introdueixin mercaderies per primer cop des del març.