Màrius Carol (Barcelona, 1953) va dirigir La Vanguardia entre el 2013 i el 2020, en els anys convulsos del Procés i el referèndum de l’1 d’Octubre. Periodista de llarg recorregut i autor de diversos llibres, assegura que el seu ofici li ha obert moltes portes. També les del món del vi.

Hi ha dies que les portades dels diaris són un reflex bastant exacte del país o àmbit polític on es venen. En el cas d'aquest divendres 15 veiem, si el lector em permet la llicència, tres Espanyes: la d'esquerres, la de dretes i la catalana, que va al seu rotllo. La premsa d'esquerres, que bàsicament és El País, destaca a portada l'embolic del PP amb l'acte que volen fer contra l'amnistia a Madrid. "El PP rebaixa a míting el seu acte de Madrid per evitar Vox", titula el diari de Prisa. En canvi, en els diaris de la dreta el gran tema és l'expulsió de Nicolás Redondo Terreros del PSOE. "Sánchez purga Redondo Terreros per fer callar els crítics", diu l'Abc. "Sánchez intimida els crítics a l'expulsar del PSOE Redondo", titula El Mundo. Un lector extraterrestre trobaria que són dos mons completament diferents, sense connexió entre ells.

Aquest any 2023 ha fet 50 anys de les primeres intervencions per treure els cotxes del Portal de l'Àngel de Barcelona. La idea de l'alcalde franquista de l'època, Enric Masó, era fer la ciutat més "humana" (els sona?) inspirant-se en els models de Munic i Essen, i la tàctica que va fer servir per convèncer els veïns va ser molt semblant a la d'Ada Colau amb les superilles. Va començar amb "urbanisme tàctic", és a dir, col·locant uns grans parterres amb jardineres per delimitar la zona de vianants amb la promesa que era només una prova pilot per Nadal i que, si no funcionava, es retirarien i els cotxes tornarien a ocupar aquell espai. Tot i això, els veïns i comerciants van arrufar el nas i van protestar perquè estaven convençuts que si els cotxes no podien aparcar davant de les seves botigues ningú hi aniria a comprar. El president de l'Agrupació de Comerciants i Veïns del carrer Boqueria i adjacents, Juan Frías, va enviar una carta a La Vanguardia, que es va publicar el 14 de desembre de 1973, on es denunciava que "són molts els interessos que es lesionen amb un tancament tan hermètic; interessos que són tots de ciutadans i contribuents, que no han de ser castigats pel fet de viure o comerciar en aquesta zona".

Un rumor contagioso e interrogante agita desde hace días los bastidores y descansillos de la alta costura mundial. ¿Coco Chanel se jubila voluntariamente? […] Acaso si Chanel se va ¿podremos decir realmente que un ciclo se acaba con ella? Fue la propia Coco la que dijo un día: Les trouvailles sont faites pour être perdues. Ella, sorprendida por su propio éxito, no podía sospechar siquiera la perpetuación de sus creaciones, cuando allá por los famosos veintes hiciera saltar definitivamente la moda del siglo XIX al nuestro en marcha. Era el desconcertante París de la primera posguerra cuando una muchacha campesina de Auvernia contemplaba la ambigüedad de aquel mundo tras las vitrinas de su pequeña tienda de sombreros, en una vía de París. La moda de aquel momento, con su primer espada, Paul Poiret, parecía concebida únicamente para maduras damas de alto copete, harto amantes de los perifollos y la afectación. La joven Gabrielle Chanel sentía en su interior como un desacuerdo entre aquellas galas exageradas y la época incierta que le había tocado vivir. Y un buen día, tras haber aparecido en las carreras de caballos con una gabardina de estudiante y un sombrero de colegiala, decidió irrumpir en el espinoso mundo de la alta costura, transido de implacable competencia, y dar cuerpo a las ideas revolucionarias que bullían en su cabeza. Presentada su primera colección, un crítico de modas se fija atentamente en ella y le dedica unas breves y sabrosas líneas: “Hemos tenido la impresión de una serie de trajes inventados por una mujer muy artista y ejecutados únicamente por ella”. […] Chanel trataba de infundir a los trajes un espíritu funcional, sellándolos con el difícil lujo de la simplicidad. Con su instinto infalible presiente que en un momento bastante próximo no serán sólo las altas y maduras damas las protagonistas de la elegancia, sino cualquier mujer media que, además, habrá de trabajar y, por lo tanto, necesitará atavíos adecuados a su ritmo de vida. También intuye que en cualquier transición histórica ha sido siempre la moda masculina y no la femenina la que ha señalado los cambios más profundos e importantes […] Por eso es tan significativa Chanel: porque supo trazar para la indumentaria de las mujeres una paralela a la línea varonil que discurriera a su lado, sin interferirse y sin claudicar nunca de una esencial femineidad. Porque entrañablemente femenina fue siempre Cocó y así lo demostró de continuo en su amor a las perlas, las refinadas perlas, y a los coquetones sombreritos que nunca abandonó como complemento imprescindible de sus conjuntos y que siempre nimbaron su rostro tostado de pómulos salientes y sus ojos brillantes de negro azabache. […]

No recordamos que, en su ya larga vida periodística, La Vanguardia hubiese debido asistir a una catástrofe comparable con la provocada por el levantamiento de las fuerzas militares que han intentado subvertir el orden de la República española. Barcelona, especialmente, ha sido con harta frecuencia campo de luchas fratricidas, llevadas a veces a feroces extremos. Pero nunca, en ninguna ocasión, el daño inferido a la paz pública y los estragos consecuentes habían alcanzado las proporciones y la trascendencia de ahora. El pueblo español, el pueblo catalán, el pueblo barcelonés no se merecían eso. Siempre hemos condenado con la mayor energía y la más profunda sinceridad los atentados contra el orden establecido. El camino de la ley nos ha parecido constantemente, y sigue pareciéndonos, el único adecuado para lograr las transformaciones políticas y sociales que se crean deseables. […] Nunca hemos podido abonar ni comprender siquiera que se crea lícito inducir a las fuerzas consagradas a la defensa del país, de su tranquilidad y su vida, a perturbarla gravísimamente inmiscuyéndose en las querellas políticas y sus banderías. No: el Ejército es algo demasiado delicado, y la política es un elemento demasiado turbio y cargado de implacables rencores, para hacer de ambos ingredientes una mezcla que fatalmente ha de ser explosiva. Ahora pueden ver, los que se entretuvieron en ese juego abominable, las trágicas consecuencias de su obra desastrosa. España ardiendo por los cuatro costados, y españoles hundidos en una guerra civil. El pueblo, al sentirse agredido en sus instituciones, al ver amenazado el conjunto de realidades políticas que supo conquistar con su esfuerzo, y al sentir instintivamente el peligro de ver naufragar todas sus esperanzas, en el dramático trance que él mismo no pudo evitar, puesto que se le vino encima bruscamente, ha reaccionado con leonino furor. […] A estas horas, después de varios días de horror, con el suelo patrio sembrado de cadáveres y el corazón mismo del país amenazado de un colapso fatal, urge ante todo liquidar rápidamente esta sangrienta aventura, descartar a los perturbadores, devolver la paz a las masas febriles y dar a España entera esa inefable sensación que se percibe al despertar de las pesadillas sangrientas. Todos los ciudadanos, sin distinción de ideas ni intereses, debemos contribuir a esa obra esencial. Todos, y muy principalmente las clases conservadoras, las gentes de orden, deben condenar con la máxima energía la abominación espantosa que acabamos de presenciar. Todos venimos obligados a colocarnos, como un solo hombre, al lado del Gobierno de la República y de la Generalidad de Cataluña, para ofrecerles incondicionalmente nuestro esfuerzo y ayudarles en su ardua labor de pacificación.

El periodista Jordi Juan ha estat designat nou director del diari La Vanguardia en substitució de Màrius Carol, que a partir d’ara serà conseller editorial del Grupo Godó, editor del rotatiu. El diari va fer públic aquest diumenge el relleu al capdavant de la redacció.

Recopilo de fa temps, en biblioteques i arxius, l’obra dispersa i inèdita de Gaziel, ara mateix d’un gruix notori, en tots els sentits. I, de tant en tant, en l’exploració salta inesperadament una llebre, com ara l’escrit que avui es publica per primer cop. El text va aparèixer a casa d’un familiar de l’escriptor i actualment es conserva al Fons Agustí Calvet de la Biblioteca de Catalunya. L’autor el va escriure poc després que es proclamés la Segona República, molt probablement amb posterioritat a la mort de Ramón Godó Lallana -escaiguda el 21 de setembre del 1931-, el mateix propietari de La Vanguardia que Gaziel ja havia trobat quan, des del 9 de setembre del 1914, va començar a col·laborar-hi amb les cròniques del Diario de un estudiante en París.

El periodista Jordi Juan ha estat nomenat vicedirector de 'La Vanguardia', segons informa aquest dilluns el mateix diari. Juan sumarà aquest nou càrrec al de responsable de continguts de la web del rotatiu, una tasca que desenvolupa des del 2015. Segons el diari, l'objectiu d'aquest nomenament –proposat pel director del mitjà, Màrius Carol– és "el desenvolupament de les sinergies entre l'edició de paper i la digital".

L'exconseller Santi Vila torna a deixar clara la seva renúncia a la independència unilateral en un article publicat avui a 'La Vanguardia' titulat "Fem-ho bé!". Tot i evitar la presó provisional amb 50.000 euros de fiança, el seu procés judicial –com el de la resta de consellers– continua avançant. En aquest context, Vila afirma en el seu article: "Penso que és ben legítim defensar la independència, això sí, per la via escocesa i mai tirant pel dret, al marge de l'ordenament".

Avui hem trobat una coincidència a la portada de dos diaris que és tot un poema visual. És la notícia d’obertura de ‘La Vanguardia’ i ‘El País’. A tots dos diaris comença amb el mateix subjecte:

Al llarg de gairebé mig segle d’història, el premi Josep Pla de narrativa ha sabut combinar l’aposta per noves veus -no necessàriament joves- amb la recompensa d’autors consolidats. El primer guanyador va ser Terenci Moix amb Onades sobre una roca deserta. Era l’any 1968. En aquells moments, Lluís Foix tenia 25 anys i s’havia estrenat no feia gaire com a “soldat-periodista” al Diario de Menorca mentre feia el servei militar a l’illa.

Segons una enquesta de 'La Vanguardia' avançada aquest diumenge al vespre, només un 20,1% dels catalans creu que el procés acabarà amb la independència de Catalunya. L'opció majoritària dels enquestats, preguntats sobre l'estació final del procés sobiranista, és la d'un "enfrontament permanent entre la Generalitat i el govern central", que arriba fins al 31,5%. Un 27,1% dels enquestats diu que el camí desembocarà en un millor finançament i en un reconeixement de la "identitat cultural" catalana, mentre que un 15% sosté que hi haurà una negociació entre Catalunya i l'Estat per trobar un "nou encaix".

Què diuen els editorials dels diaris el dia després del comunicat de la banca sobre el 27-S?

L'expresident del govern espanyol Felipe González ha negat aquest dimarts que digués, en una entrevista al diari 'La Vanguardia', que estava a favor que es reconegués Catalunya com a nació en una reforma de la Constitució.

Nou missatge del president de la Generalitat, Artur Mas, a favor de repetir la fórmula de Junts pel Sí a les eleccions espanyoles. "Si el 27-S és un plebiscit, el guanyem, i dos mesos després tenim l'oportunitat de donar el missatge a tot el món que per segona vegada vam guanyar amb una llista conjunta, el missatge és d'una potència extraordinària. No volem anar a Madrid amb cops de destral, anem amb la mà estesa i a parlar de coses que també siguin beneficioses per a l'Estat espanyol", assegura Mas en una entrevista al diari 'La Vanguardia'.

Una nota de 4,75 sobre 10. Aquesta és la nota mitjana que posen els catalans a la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en el seu primer mes de govern, segons una enquesta de 'La Vanguardia'. Si es tenen en compte només els residents a Barcelona, la que va ser cara visible de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) tampoc aprova (4,60). De fet, l'opinió sobre Colau ha empitjorat en el 43,7% dels casos i ha millorat en el 26,4%.

Josep Maria Casanovas a 'Sport': "No s'ha de ser covards ni pessimistes. Si algú ha d'estar preocupat són els alemanys. Aquesta eliminatòria ens recorda a la perduda fa dos anys, quan el Barça tenia moltes baixes i Messi va jugar tocat i mermat. Ara s'han canviat els papers. El favorit en les apostes online és el Barça i s'ha d'interpretar en positiu. El seu rendiment està a l'alça mentre que el Bayern cotitza a la baixa".

L'actual alcalde, Xavier Trias, seria el clar vencedor de les eleccions municipals a Barcelona, tot i que cauria dels 14 regidors d'ara a 10 o 11, segons l'enquesta que publica 'La Vanguardia' aquest dilluns. L'altra gran aspirant a vèncer, Ada Colau, amb la coalició de Barcelona en Comú, es quedaria en 7 edils, escassament dos més que els que ara té ICV-EUiA. La gran sorpresa, però, seria l'emergència de Ciutadans. La seva candidata, Carina Mejías, entraria a l'Ajuntament amb la força que li atorgarien 6 regidors, a un de la segona plaça al consistori.

Els partidaris de seguir formant part d'Espanya s'imposarien en un referèndum als partidaris de la independència si avui se celebrés un referèndum, segons un sondeig de 'La Vanguardia'. Així, l'enquesta, que ha fet l'empresa Feedback, detecta que el 47,9% de l'electorat votaria 'no', davant el 43,7% que votaria 'sí'. L'enquesta apunta que hi hauria un 8,3% d'indecisos que podrien arribar a decantar el resultat.