És ben sabut que les enquestes creen marcs que després acaben influint en la realitat, de manera que és difícil saber què és abans, si l'ou o la gallina. La darrera fornada d'enquestes publicada avui per la premsa madrilenya apunta una hipòtesi que ja apuntaven altres enquestes publicades abans i que amenaça amb fer patir Alberto Núñez Feijóo: la puixança de Vox, combinada amb la debilitat de Sumar, podria amenaçar el primer lloc del PP i donar un escenari en què el PSOE de Pedro Sánchez fos primera força. L'esquerra en cap cas sumaria, això sí, però seria un resultat que deixaria molt tocat Feijóo, que seria un president perdedor i en mans de Vox. Anem a pams.

El dia d’avui bascula entre algunes notícies importants d’ahir i les que passaran durant la setmana, també important, que ens espera. I pel mig, una notícia d’aquest matí: després de negar-ho nombroses vegades, el BBVA finalment ha contradit les seves paraules i ha millorat l'oferta pel Banc Sabadell en un 10% i millorant la fiscalitat per als accionistes. Continua el pols entre Carlos Torres i Josep Oliu. Si ja n’estan fins al capdamunt, recordin que la sèrie s’acaba d’aquí 15 dies.

Pràcticament un any després de la victòria del laborisme a les eleccions generals al Regne Unit, la popularitat del primer ministre, Keir Starmer, està per terra. I la del populista i xenòfob Nigel Farage, líder del Partit Reformista –el mateix polític que no va descansar fins a provocar el divorci amb la Unió Europea ara fa nou anys– està pels núvols. Tant és així que, en els darrers dies, diferents enquestes li donen moltes possibilitats d'esdevenir premier. O, almenys, de guanyar els comicis si se celebressin demà mateix i no l'estiu del 2029, quan està prevista la convocatòria.

Que les xifres produeixen una sensació d’exactitud, de coneixement rigorós, és un fet tan conegut com discutit. Però sense portar-ho al punt més filosòfic de si mesurar és conèixer o no, sí que cal dir que a les xifres que es donen sobretot en relació a qüestions socials sempre caldria aplicar-hi un sentit crític per evitar falses il·lusions. I com que ara estem més sensibles que mai a les falses notícies, convé advertir que també és amb xifres que és particularment fàcil enganyar, sigui o no intencionadament. Per això, sense voluntat d’exhaustivitat en tan poc espai, mostraré cinc equívocs en què sol caure la informació quan recolza en dades, i quines confusions d’anàlisi i percepció poden crear.

Imagineu que sou en un bar jugant a dards i l’objectiu és que tots vagin al centre. Amb alguna copa de més, comenceu a disparar a la babalà. La diana acaba plena de forats, distribuïts sense cap patró. Un altre dia, ja sobris, claveu tots els dards en una casella lluny del centre. Heu fallat i ho heu fet de forma sistemàtica.

Hi ha dos grans temes que em desconcerten d'aquestes eleccions. El primer és: per què les enquestes estan tan immòbils? A mitjans de juny, la contesa entre el president Biden i Donald Trump anava igual que ara.

Els titulars d’aquesta setmana seran per al debat de política general que començarà al Parlament demà dimarts a les 4 de la tarda. Serà el primer gran debat parlamentari del president Salvador Illa, que arribarà amb els xiulets a les orelles del Concurs de Castells de Tarragona, i en què intentarà remarcar tot el que l’uneix a Esquerra i Comuns, que li han d’aprovar els pressupostos. I també veurem com s’ho fa Junts per explicar que més que oposició és alternativa. 

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) manté el PSOE com a guanyador de les europees, però amb un PP a menys distància. Segons l'última enquesta del CIS abans dels comicis del 9-J, els socialistes obtindrien entre el 33,2% i el 31,6% dels vots i els populars entre el 30,5% i el 28,3%. Aquesta estimació redueix l'avantatge dels socialistes en relació amb l'anterior baròmetre de cinc a tres punts. La previsió del CIS es desmarca de la resta de sondejos de campanya, que apunten a una victòria del Partit Popular, amb el PSOE ben a prop com a segona força política. Els dels últims dies, però, apunten que la distància de tots dos partits podria ser més baixa que la que pronosticaven les enquestes de la precampanya i els primers dies de campanya, sempre amb el partit d’Alberto Núñez Feijóo al davant.

Ja som a la setmana de les eleccions i els puc assegurar una cosa: cada vot comptarà molt. Si dubten entre anar a votar o quedar-se a casa, pensin que el seu vot pot decidir no només el resultat sinó, sobretot, el futur govern de Catalunya.

Les primeres enquestes sobre les eleccions del 12 de maig, publicades aquest dilluns a El Español i a La Razón, apunten una victòria clara del PSC, amb una majoria d'entre 36 i 42 escons, i donen el segon lloc a Junts, que passaria per davant d'ERC a les urnes. Segons aquests sondejos, doncs, els de Pere Aragonès serien els principals perjudicats en relació als comicis del 2021. També podrien patir les conseqüències de l'avançament electoral els comuns, protagonistes les últimes setmanes de la legislatura pel seu no als pressupostos. Un tercer sondeig publicat per El Periódico apunta a una disputa entre Esquerra i Junts pel segon lloc, però dona un lleuger avantatge als juntaires, amb un percentatge de vot del 18,5%; els republicans es queden per darrere, amb un 18%.

Divendres de la setmana passada els vaig dir: “Si em demanen com ho veig, som més a prop del rebuig als pressupostos que no de l’aprovació”. Ho vaig dir perquè el no dels comuns era massa rígid per poder-lo acabar convertint al final en un sí. Hi insisteixo: són més coherents els comuns amb el no a un hotel amb casino que els socialistes amb el sí. Ara, que pel Hard Rock no es puguin aprovar uns pressupostos que posaven 2.600 milions d’euros més en circulació és desproporcionat. L’any passat, en què ja hi havia el projecte de Hard Rock pel mig, els comuns van facilitar l’aprovació dels pressupostos. I això només s’explica per raons que deuen tenir a veure amb interessos dels comuns, sobretot pel fet que Collboni no els vol dins el govern de l’Ajuntament de Barcelona. Pensin que, amb el seu no, els comuns han aconseguit que no hi hagi pressupostos ni a Catalunya ni a Espanya, una Espanya on governa Sumar, la seva referència. Cal tenir uns interessos decisius per actuar així.

Una nova preocupació plana sobre el Partit Demòcrata: si les eleccions presidencials fossin avui, no seria cap sorpresa que les guanyés Donald Trump. Les enquestes fa un temps que avisen de la seva creixent popularitat, i ja es troba dos punts per sobre de Joe Biden (46% a 44%), segons l'última enquesta de The New York Times. Les dades, quan falta menys d'un any per als comicis, s'expliquen tant per la tendència a l'alça de Trump, que està aprofitant les seves quatre històriques imputacions per rellançar la seva campanya, com per la caiguda de Biden, cada vegada més qüestionat dins i fora del seu partit.

La primera pregunta que han fet aquesta nit els moderadors del tercer debat de primàries republicanes, a Miami (Florida), ha estat dirigida al segon candidat segons les enquestes, el governador de l'estat amfitrió, Ron DeSantis: "Per què els republicans l'haurien d'escollir a vostè i no a Donald Trump per enfrontar-se a Joe Biden d'aquí un any?" La mateixa pregunta han respost els altres quatre contrincants presents: Nikki Haley, Vivek Ramaswamy, Chris Christie i Tim Scott.

Un dels grans titulars de la nit electoral del 23-J és l'errada gairebé generalitzada de les enquestes que es van fer per predir els resultats. La major part dels sondejos auguraven una àmplia victòria del PP, per sobre dels 140 escons, amb un PSOE en descens, i la suma del PP i Vox per sobre dels 176 escons. En sentit oposat, la del CIS era l'única que pronosticava que el PSOE i Sumar aconseguien l'anhelada majoria absoluta. La realitat és que la foto final del Congrés queda molt lluny d'aquestes previsions, tot i que la majoria va encertar l'ordre en què van quedar els partits. Però, com s'explica que les enquestes fallessin tant?

Els cronistes madrilenys expliquen que Miguel Ángel Rodríguez és qui va aconsellar Alberto Núñez Feijóo que en el cara a cara amb Pedro Sánchez no havia d’estar a la defensiva sinó que havia de sortir a l’atac, a trencar-li les cames. L’estratègia no els podia haver sortit millor perquè Sánchez va quedar tan descol·locat que encara no s’ha recuperat. És cert que els estrategs del PSOE creuen que el frame “Feijóo mentider” els pot ajudar a minimitzar l’impacte de la derrota, però fins i tot els més optimismes admeten que el principal mal és que el cara a cara s’ha carregat el relat de la remuntada.

Però darrere dels grans titulars, dels guanyadors i perdedors, les enquestes deixen moltes altres dades, com per exemple: quina mascota tenen els votants dels diferents partits?, quin percentatge de catalans saben qui és el president de la Generalitat?, o quin és el plat preferit de la majoria de votants? Avui a l’ARA, les altres dades de les enquestes, amb el periodista del diari Aleix Moldes.

Alberto Núñez Feijóo no arribarà als 160 diputats que el PP fa córrer que necessita per no dependre de Vox, però al líder del PP se li comença a posar cara de president. Aquest dilluns és l'últim dia hàbil perquè els mitjans de comunicació publiquin enquestes i la gran majoria coincideixen en situar Feijóo, de la mà de Santiago Abascal, fregant la majoria absoluta al Congrés. La remuntada socialista dels primers dies va quedar frenada pel cara a cara de dilluns passat, tot i que, un cop passat l'efecte del debat, el PSOE torna a millorar expectatives; amb tot, no són suficients per inquietar el bloc de dretes. Almenys en el 99,9% de les enquestes. L'única que pronostica un escenari completament diferent és la del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que veu Pedro Sánchez president. En la gran majoria, a més, es detecta una pugna al mil·límetre per la tercera posició entre Sumar i Vox.

El món de l'automoció està canviant a tota velocitat amb l'objectiu final d'aconseguir les zero emissions. Però malgrat que les institucions pressionin els fabricants per electrificar les gammes i les marques cada vegada ofereixin més opcions híbrides o elèctriques, no tots els països estan fent el canvi a la mateixa velocitat. I no cal marxar d'Europa per veure aquesta diferència, ja que fins i tot al Vell Continent es pot comprovar fàcilment que països com Noruega, Dinamarca, Suècia o Alemanya tenen una quota de mercat de vehicles elèctrics molt superior a la d'Espanya.

Avui és l'últim dia de la campanya electoral en què està permès publicar enquestes d'intenció de vot. Ahir publicàvem l'última de l'ARA que situava Colau amb avantatge respecte a Trias i Collboni, que quedaven empatats en la segona posició. Per això avui volem saber com es cuinen les enquestes. Es pot jugar amb les dades? Fins a quin punt són fiables i a quins interessos responen? En parlem amb el cap de Política de l'ARA, Gerard Pruna, i amb el sotscap, Aleix Moldes.