La renúncia de César González-Bueno com a conseller delegat del Banc Sabadell just després d'aconseguir esquivar l'opa del BBVA va agafar tothom per sorpresa. "Era ara o d'aquí a un any, i ara era un bon moment perquè ningú s'ho esperava; per tant, no hem deixat marge a les especulacions", deia, cofoi, en roda de premsa aquest divendres el mateix directiu. És el canvi que ha marcat la setmana de moviments directius, però també Desigual perd un dels seus puntals, i Deloitte Espanya estrenarà presidenta al juny. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana:

Desigual confirma el seu retorn als beneficis. La firma de moda catalana va tancar el 2024 amb un benefici de 313.331 euros, després d’haver patit unes pèrdues de 61,4 milions durant l'exercici l'anterior, segons ha avançat aquest dijous Modaes i ha confirmat l'ARA a través dels comptes dipositats al Registre Mercantil. Aquesta millora s'explica sobretot per les reestructuracions, ajustos de costos i provisions que havien impactat fortament els seus últims resultats. El 2022 els beneficis van ser de 3 milions d'euros.

Gemma Molner i la seva germana són la tercera generació d’una petita nissaga de botiguers. Els seus avis van aixecar la persiana, i avui el negoci familiar –els comerços de moda Xarol– compta amb dues botigues a Tarragona i Reus. Des de fa temps, però, observa com els hàbits de consum dels seus clients canvien a un ritme vertiginós. “La venda online ha vingut per quedar-se. Des de la covid, no ha deixat de créixer”, afirma l’empresària reusenca, que també forma part de la taula de comerç de la patronal Pimec a Tarragona i representa l’associació comercial El Tomb, a la capital del Baix Camp.

"Mai hauria pensat que acabaria portant Desigual". Estampant-la en una samarreta blanca bàsica, la cadena de moda catalana ha convertit aquesta frase, que podria semblar una crítica, en la bandera de la seva transformació. La companyia fundada pel suís Thomas Meyer a Barcelona ha viscut una dècada convulsa i de declivi econòmic des del punt més àlgid dels seus resultats el 2014, quan facturava gairebé 1.000 milions d'euros i tenia una xarxa de 526 botigues arreu del món. Deu anys més tard, Desigual és una marca més petita –el 2024 va ingressar 332 milions d'euros, una tercera part respecte al seu pic– i amb pràcticament la meitat d'establiments –ara en té 282– que ha fet un gir per intentar adaptar-se als gustos dels clients més joves i tornar a la rendibilitat.

Desigual s'ha reencarnat. Després de tres anys desenvolupant un pla de remodelació, aquest dijous la marca catalana ha presentat la col·lecció primavera-estiu 2025 a l'espigó de davant de l'Hotel Vela. Els colors càlids, els estampats marca de la casa i una indubtable estètica dels 2000 han estat l'aposta que pretén seduir el públic més jove de la firma, unes generacions que avui ja han tingut una forta presència a la front row amb moltes cares conegudes.

Quan era petita, al menjador de casa la Gala hi havia una gran taula que sempre estava plena d’objectes. Retalls de roba, revistes, fotografies, muntanyes de botons i materials que algun dia es convertirien en jaquetes i vestits. Qui ho omplia tot de dibuixos i paraules buscant la inspiració per estampar-los en samarretes era el seu pare, Thomas Meyer, el suís que va arribar a Eivissa quan tenia poc més de 20 anys i que va crear Desigual. “Et pots imaginar una mica què es respirava a casa”, diu Gala Meyer, l’hereva de la marca de moda amb la qual acaba de llançar la seva primera col·lecció de joies.

La companyia catalana de moda Desigual ha deixat enrere els números vermells del 2020 provocats per la pandèmia i ha tancat l'exercici del 2021 amb uns beneficis nets de 3 milions d'euros i un ebitda (benefici abans d'impostos, interessos i amortitzacions) de 30 milions d'euros. Tot i que els guanys són la meitat dels aconseguits el 2019, just abans de l'esclat del covid, quan va assolir els 7,5 milions d'euros nets, la xifra aconsegueix fer oblidar la patacada del 2020, quan a causa de les restriccions de la pandèmia la companyia va entrar per primer cop en la seva història en pèrdues amb un resultat negatiu de 83 milions d'euros.

L'impacte de la pandèmia, que va afectar especialment el comerç, i el canvi d'hàbits de consum precisament pel covid i que ha fet disparar la venda online han provocat el tancament d'una vintena de botigues de la cadena de moda Desigual durant l'any passat, segons ha confirmat a l'ARA la mateixa companyia. D'aquests 20 tancaments, sis han estat a Espanya -quatre dels quals a Catalunya-. Destaca el que es va convertir en el vaixell insígnia de la cadena: la botiga inaugurada el juny del 2019 de Portal de l'Àngel, un dels carrers més cars i estratègics comercialment de l'Estat. El local, d'un miler de metres quadrats, s'havia convertit en la nineta dels ulls de la companyia de Thomas Meyer i va ser dels primers a implementar la nova imatge de la cadena, estrenada també el 2019.

L'empresa de moda catalana Desigual serà la primera del sector a Espanya a implantar la fórmula de treballar quatre dies a la setmana (de dilluns a dijous) i tenir-ne tres de festa a les seves oficines centrals ubicades a Barcelona. Això sí, a canvi d'una reducció de sou de la plantilla del 6,5%. La mesura l'han aprovat el 86% dels treballadors aquest dijous en una votació duta a terme a la mateixa seu. Per tirar-la endavant havia de tenir, segons va estipular la mateixa companyia -que l'any passat va veure com la facturació li queia un 39% i va tancar l'exercici amb pèrdues de 83 milions d'euros- el consens de com mínim dos terços de la plantilla.

Desigual va tancar el 2020 amb unes pèrdues netes de 83 milions d'euros, respecte als 7,5 milions d'euros de beneficis de l'any anterior, segons ha informat aquest dimecres la companyia. Una entrada en números vermells de la companyia de moda catalana causada per la pèrdua de vendes arran de l'impacte de la pandèmia. Les vendes van caure gairebé a la meitat (-48,6% respecte a les del 2019), tot i l'important augment de la facturació en el canal online.

En una època en què les col·leccions conjuntes entre firmes són tan habituals, no podia faltar la que acaben de presentar Victoria i Desigual. Es tracta d’una col·lecció càpsula de tres sabatilles d’edició limitada en la qual la firma riojana ha servit de llenç perquè la firma catalana pugui imprimir-hi tot el seu caràcter hedonista i estiuenc a sobre. Una combinació que multiplica l’efecte vintage de la primera firma gràcies al fet que Desigual, per exemple, ha fet servir en un dels models –els slip-on– el seu antic logo, en el qual una dona i un home nus es donen la mà.

El dissenyador Christian Lacroix i la firma barcelonina Desigual han presentat una nova col·lecció conjunta per a aquesta primavera i aquest estiu. "Desigual em va convidar a venir a Barcelona i me'n vaig enamorar. Me'n vaig enamorar a primera vista. Tenim molt en comú", explica el francès, en una nota distribuïda per la marca catalana, l'única per a la qual treballa d'una manera regular, ja que des que va tancar la seva casa d'alta costura només fa col·laboracions per a firmes de tercers. De fet, a finals de l'any passat va col·laborar amb una col·lecció de Dries van Noten per a la firma del belga, adquirida fa poc pels catalans Puig.

Mango i Desigual, les dues empreses de moda catalanes més importants, han protagonitzat en els últims quatre anys una entrada i sortida de directius constant. Mango ha renovat tot el comitè de direcció, entre altres canvis, mentre que de Desigual n’han marxat com a mínim una vintena de directius. Aquests moviments coincideixen amb un mal moment tant per al sector -excepte per al grup Inditex- com per a les dues companyies. L’últim any en què Mango va registrar beneficis va ser el 2015. La companyia té previst presentar els resultats de l’exercici de l’any passat la primera setmana d’agost. Per a Desigual també el 2015 va ser el primer any d’una mala època, en el seu cas per la baixada de vendes, una caiguda que s’ha repetit els últims quatre exercicis. La situació és especialment preocupant a la companyia liderada per Thomas Meyer si es té en compte que l’any passat el grup es va quedar a un pas de registrar pèrdues. Només va guanyar 3,4 milions d’euros, un 97% menys que el 2017.

Desigual segueix amb el seu particular viacrucis. La companyia va tancar el 2018, per quart any consecutiu, amb un descens de la facturació. La xifra va ser de 654 milions d’euros, un 14% menys. L’ebitda (el benefici abans d’impostos, interessos i amortitzacions) tampoc va ser bo: 63 milions d’euros, gairebé la meitat que l’any anterior. I el benefici net va quedar en uns magres 3,4 milions d’euros, un 93% menys que el 2017.

Aquest mes de juny Desigual té previst presentar els resultats de l’any passat. Tot apunta que registraran una nova baixada de vendes, una tendència que va començar el 2015. Per frenar-la, els últims quatre anys la companyia ha estat treballant en un pla de transformació que es va presentar ahir i que preveu, entre altres aspectes, un canvi radical d’imatge. La transformació més important és la del logotip -el tercer que té des del seu naixement-, que aposta per la paraula Desigual però escrita a l’inrevés (vegeu la imatge). El nou cap de màrqueting de la companyia, Guillem Gallego, va destacar que és la primera marca del món que s’atreveix a girar el seu logotip. “Es busca reconnectar amb els valors i esperit original de la companyia: la rebel·lia, la disrupció i la frescor”, va explicar durant la presentació. Gallego va reconèixer que és un logotip que fa “sortir l’empresa de la zona de confort”. És per això que en països més clàssics com el Japó té previst posar el logotip i el nom de la marca amb l’idioma del país.

Un dels focus de preocupació de Desigual, segons expliquen fonts pròximes a l’empresa, és l’escassa venda per internet. De fet, segons asseguren les mateixes fonts, és un dels punts que atacarà la companyia durant aquesta nova etapa que presenta dijous. La cadena catalana té moltes entrades a la pàgina web que no es materialitzen en compres. Això ha provocat que els resultats de campanyes com la del Black Friday passat quedessin molt lluny dels desitjats. “Estem introduint millores de manera permanent perquè l’experiència amb la marca sigui excel·lent i personalitzada independentment del canal en què es faci la compra”, explica un portaveu de l’empresa.

Fa quatre anys Desigual començava una nova transformació amb l’objectiu de remuntar els resultats. La situació era preocupant, perquè era el primer cop en dues dècades que l’empresa patia una baixada de vendes. Durant aquesta transformació, que finalitza aquest any, la facturació ha continuat caient. El 2017, l’últim exercici complet que està disponible, va arribar als 761 milions d’euros amb una baixada de vendes de l’11%.

El 2015 va ser un any d’inflexió que ha quedat marcat al calendari de Desigual. Ara fa tres anys, quan la majoria d’empreses començaven a remuntar la crisi, la firma de moda amb seu a Barcelona va patir la primera baixada de vendes en vint anys. “Tenim la grip”, va reconèixer el director de màrqueting de la companyia d’aleshores, Borja Castresana. Aquest va ser el resum d’una situació que s’ha allargat fins ara i ha acabat provocant la sortida del fons francès Eurazeo de la firma catalana, que des del mes passat torna a estar al 100% en mans del seu fundador, Thomas Meyer.

L’any 2014 el fons d’inversió francès Eurazeo va entrar al capital de la firma catalana de moda Desigual. Eurazeo va pagar 285 milions d’euros per un 10% de la companyia amb seu a Barcelona, una operació que es fa fer mitjançant una ampliació de capital. Ahir, però, el grup francès anunciava la seva sortida del capital de Desigual. El fundador i conseller delegat de la marca, Thomas Meyer, els ha comprat la seva participació. Segons un comunicat del fons francès, el preu de l’operació és de gairebé 142 milions d’euros. Meyer ha recuperat el 10% que estava en mans del fons francès per un preu que és la meitat del que aquest últim va pagar l’any 2014.

La firma de moda Desigual va tancar la primera meitat de l'any amb menys vendes que el mateix període de l'any passat. Concretament, la companyia catalana va facturar 323 milions d'euros, un 14,5% menys que la primera meitat del 2017.