Les dades de la contaminació industrial al Camp de Tarragona milloren cada any, encara que durant el 2025, a causa de l'apagada general de l'abril, van créixer de manera puntual les emissions d'un dels components tòxics que es controlen. L'apagada elèctrica que va deixar a les fosques Catalunya, Espanya i Portugal va alterar el funcionament normal dels polígons químics de Tarragona i va disparar les emissions d'1,3-butadiè, un dels compostos volàtils que genera el procés industrial. A Catalunya les emissions d'aquest element no estan regulades per cap normativa, però es fa servir com a referència el criteri d'Ontario (Canadà), que fixa que la mitjana anual d'aquestes emissions no haurien de superar els 2 µg/m³. Durant l'incident de l'apagada general de l'any passat, els valors d'aquest compost van arribar de manera puntual fins als 150 µg/m³, segons els mesuraments dels sensors de la mateixa indústria petroquímica al Morell. Tot i aquest incident, les emissions mitjanes durant tot l'any passat a tot el Camp de Tarragona no van superar els 2 µg/m³.

Estar exposats a nivells elevats de contaminació atmosfèrica augmenta el risc de desenvolupar Alzheimer, segons un estudi de la Universitat Emory dels Estats Units. Després d'analitzar els registres mèdics de prop de 30 milions de persones de més de 65 anys del 2000 al 2018, els investigadors conclouen que l'exposició a alts nivells de pol·lució ambiental s'associa directament a una probabilitat més gran d'acabar patint aquesta demència.

Daniel Knowles va néixer al Regne Unit i ara viu a Chicago, als Estats Units. Als dos països diu que està fart de sentir alertes a la ràdio sobre un nou "carmageddon", els típics embussos de trànsit apocalíptics de la tornada de vacances. D'aquí va sorgir la idea per al títol del seu llibre, Carmageddon (Capitán Swing), on aquest periodista excorresponsal de The Economist analitza les forces que han convertit el cotxe en el rei dels transports a la societat actual i les implicacions que això té, començant per la contaminació de l'aire. "Ens estem acostant als 2.000 milions de cotxes a tot el món, però el nombre creix molt més ràpid que la població", alerta.

L’embaràs és una etapa molt important en la vida d’una dona. Es produeixen molts canvis a diferents nivells —físics, emocionals, socials, etc.— i, especialment, l’autocura pren rellevància. Hi ha aspectes d’aquesta atenció pel benestar personal que són a la mà de l’embarassada i del seu entorn més proper, però n’hi ha d’altres que, en molts casos, s’escapen del seu abast. És el cas dels efectes del canvi climàtic i la contaminació, especialment rellevants en contextos urbans, que poden afectar durant la gestació i la primera infància, i que cada dia preocupen més aquests col·lectius.

Tot i que Pere Navarro, director de la DGT, assegurava ara fa un any que el procés de redefinició del sistema de classificació de les etiquetes ambientals vigent estava en marxa i semblava no tenir aturador, el fet és que el Congrés dels Diputats va aprovar la setmana passada la nova Llei de mobilitat sostenible sense incloure la disposició addicional quinzena, que havia de permetre a la Direcció General de Trànsit establir els mecanismes oportuns per modificar els criteris per assignar les etiquetes ambientals als nous vehicles.

L'entitat mediambientalista Cel Net ha analitzat els registres recollits en els últims anys pels sensors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la mateixa Generalitat que hi ha al Camp de Tarragona, al voltant de la indústria petroquímica, i ha arribat a una conclusió. "Al Camp de Tarragona respirem compostos cancerígens. Està demostrat científicament", ha dit Adrià Pallejà, portaveu de Cel Net. L'activista ha comparegut aquest dimecres en roda de premsa, juntament amb investigadors de la UPC, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Barcelona (UB), per presentar les seves propostes per millorar la qualitat de l'aire entorn dels polígons químics. Des de l'entitat denuncien que "el problema ja no és de desconeixement, sinó d'inacció", i miren directament al departament de Territori, abans Acció Climàtica.

Darrere de les flames d'un incendi forestal no només hi ha la devastació del terreny com la que des de fa dies pateixen diferents punts de la península Ibèrica, sinó també fumeres que poden tenir conseqüències en la salut i que fins i tot són més tòxiques que altres fonts de contaminació, com ara el trànsit, segons ha revelat aquest estiu un estudi d'investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Mentre els treballs d'extinció evolucionen favorablement a Castella i Lleó i ajudats per les condicions meteorològiques, el foc continua amenaçant el bosc més antic de Galícia i ja ha tenyit de negre el cim de Peña Trevinca, que corona unes 25.000 hectàrees protegides. L'onada d'incendis que aquest mes d'agost castiga la Península ha fet apujar el total anual d'emissions de carboni per incendis forestals a l'Estat a xifres històriques, que són les més altes almenys des del 2003.

Confeccionat sobre la base de les recomanacions del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic per assolir la neutralitat climàtica el 2050, tal com fixa la Unió Europea, el Govern aprovarà aquest dimarts els primers pressupostos de carboni de Catalunya. Tot i que amb anys de retard –la llei del canvi climàtic del 2017 fixava tenir-los aprovats abans del 2021–, aquest full de ruta amb els límits de gasos d'efecte hivernacle que els diferents sectors econòmics poden emetre a l'atmosfera hauria d'arribar al Parlament a la tardor, segons explica la consellera per a la Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

Aquest cap de setmana tres piscines públiques de Catalunya s'han vist obligades a tancar durant diverses hores a causa de la presència de defecacions a les aigües. Es tracta de Berga, Sant Joan de Vilatorrada i Bellver de Cerdanya. Tot i que creix la preocupació per si aquests episodis formen part d'un repte viral de les xarxes, de moment no es pot confirmar que sigui així i, en el cas de Berga, el consistori ha aclarit que es tracta d'un accident "fortuït" que va patir un infant que es trobava malament.

Les autoritats sanitàries han demanat als veïns de Bonmatí (Selva) que no beguin aigua de l'aixeta, ja que hi han detectat la presència d'àcid cianúric. Els professionals de Salut Pública recomanen evitar-ne el consum perquè és un component químic que s'acostuma a utilitzar com a estabilitzadors del clor a les piscines. "Per prevenció no es pot fer servir ni per cuinar ni per beure fins a tenir els resultats de les analítiques", avisen.

Barcelona tanca el primer semestre de l'any ben encaminada en termes de contaminació atmosfèrica: els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) es mantenen a la baixa després d'un 2024 on es van assolir mínims històrics i es confirma la bona tendència dels darrers anys. De fet, s'observa una davallada d'entre un 2 i un 14% a les estacions de vigilància repartides a diferents punts de la ciutat respecte als valors de fa un any. La tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha celebrat aquest dilluns aquestes "bones notícies", i ha assegurat que són "fruit del treball i les polítiques que s'han implementat a la ciutat en els darrers temps". 

Una quarta part dels casos de càncer de pulmó es donen en persones que no han fumat mai, i un estudi publicat aquest dimecres a Nature suggereix que l'augment global d'aquests tumors en aquest col·lectiu està estretament vinculat a la contaminació de l'aire i altres exposicions ambientals. La recerca, liderada per investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Diego i l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units (NCI, per les sigles en anglès), ha analitzat els tumors de més de 870 persones no fumadores de diferents regions del món.

A Catalunya queden per retirar al voltant d'un milió de tones de fibrociment —amiant—, segons els càlculs que ha fet públics el Govern aquest dilluns mitjançant la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant. La dada suposa, com a mínim, la meitat de la xifra que fins ara es donava per bona a partir de censos que han elaborat la Generalitat i els ajuntaments. Aquest material, altament contaminant i perjudicial per a la salut quan es trenca, havia estat habitual en la construcció per fer cobertes d'edificis o recobrir canonades i dipòsits d'aigües.

És la primera persona al món que ocupa una càtedra específica sobre la bicicleta en una universitat, a Gant. Meredith Glaser (Califòrnia, 1982) és doctora en planificació urbanística per la Universitat d'Amsterdam, ciutat on viu des de fa quinze anys, i directora de l'Urban Cycling Institute. "Vaig créixer amb el cotxe com el rei del transport i arribar aquí va sacsejar el meu món: mai més he tingut cotxe", assegura. Aquesta investigadora i experta en planificació ciclista assessora el govern flamenc i afirma que cal "redistribuir l'espai del carrer". Fa uns dies va fer una xerrada, de la mà de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per impulsar l'ús de la bici a la "gran Barcelona".

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) afirma que reduir un 25% el trànsit motoritzat a Barcelona podria evitar gairebé 200 morts prematures cada any, ja que s'aconseguiria un descens del 17,6% en els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂). A més, si es completa el projecte d'electrificació del port de Barcelona per descarbonitzar l'activitat de la infraestructura, el nombre de defuncions prevenibles pot ascendir fins a les 228 anuals.

A les regions fredes d’Alaska, el Canadà i Sibèria sempre hi ha abundat el permagel, una capa de sol terrestre que fa centenars o milers d’anys que es manté congelada. Aquest terra, abans dura com el formigó i on poblats sencers han viscut ininterrompudament, no només està patint les conseqüències de la crisi climàtica, sinó que pot convertir-se en una imparable font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

És fàcil deduir que respirar aire contaminat no deu ser bo per a la salut. Fins i tot Donald Trump i els altres fanàtics dels combustibles fòssils ho poden entendre, això. Però per si algú necessita dades sòlides que ho demostrin, l'Institut d'Efectes sobre la Salut, dels EUA, i l'Unicef van publicar un estudi l’estiu passat que calculava que la pol·lució era responsable de més de vuit milions de morts l’any a tot el món i, concretament, seria la segona causa de mortalitat en menors de cinc anys.

M’hi jugo un pèsol que ningú no està en contra de reduir la contaminació. Tanmateix, si ens pregunten si ens agrada gaire que controlin tots els nostres moviments amb cotxe, vulnerant així la nostra intimitat, molts direm que no hi estem d’acord. Per aquest motiu, en el tema de les zones de baixes emissions el focus es posa sempre en el vessant del medi ambient i no en el dels drets fonamentals, atès que interessa que la gran majoria de la gent no sigui conscient dels sistemes de control de la població que, d’una manera o una altra, es van implementant.

Per segon any consecutiu, totes les estacions que mesuren la qualitat de l’aire de Barcelona compleixen amb els llindars que fixa actualment la UE, i se situen en la millor dada registrada fins ara. Uns resultats "històrics", en paraules de la primera tinent d’alcalde de la capital catalana, Laia Bonet, però que demostren que la ciutat encara té feina per fer per assolir els objectius fixats per la mateixa UE de cara al 2030.

Diversos titulars de premsa i notícies als mitjans han instat la gent, últimament, a desfer-se de qualsevol objecte de plàstic negre que tinguin a casa, advertint-los que poden contenir substàncies químiques tòxiques. Un estudi publicat el passat mes d'octubre a la revista Chemosphere va ser el que va donar peu a aquestes notícies. En l'estudi s'explicava que alguns d'aquests estris, com espàtules, safates o fins i tot joguines infantils, poden contenir unes substàncies que es coneixen com a retardants de flama.