“A aquells que el vam poder conèixer, ens va canviar la vida”, diu Marjolijn van der Meer quan li preguntes per Johan Cruyff. Fa 10 anys, el neerlandès que va canviar la història del Barça dos cops, un com a jugador i l’altre com a tècnic, va morir. “És bonic quan la gent que no el va poder tractar, cosa que sí que vam fer nosaltres, ens explica com el Johan els va marcar. Hi havia gent que volia vestir com ell, jugar com ell o pentinar-se com ell”, recorda la dona que va tenir un paper clau perquè Cruyff pogués canviar el rumb del Barça. I de Catalunya, de pas. “Exagerem quan diem que Cruyff va canviar Catalunya? No ho crec. Hi havia una dictadura terrible, llavors. Van ser molts anys. Tants anys de dictadura marquen la gent. Costa ser valent. I ell era valent. Ell ens va ensenyar a no tenir por”, defensa. Parla en primera persona del plural, "ens va ensenyar". La Marjolijn, com el Johan, és neerlandesa però també catalana.

Aquest dimarts farà deu anys que va morir Johan Cruyff, i una enorme quantitat de culers encenem aquests dies una espelma de record a l’altar de les nostres devocions futbolístiques. Perquè Cruyff va canviar el futbol mundial, però el miracle el va fer a Catalunya. Les dues vegades que el Barça el va fitxar, Agustí Montal com a jugador el 1973 i Josep Lluís Núñez com a entrenador el 1988, va provocar (i que Espriu em perdoni) un alçament de llum en la tenebra.

Xavi Llorens (Barcelona, 1958) és la cara invisible per excel·lència del Barça. Llorens, pioner del femení –equip que va dirigir entre 2006 i 2017–, també ha estat vinculat al futbol sala i al futbol formatiu, fet que li permet presumir d’haver estat el primer entrenador de Leo Messi al club blaugrana. “Sempre m’han fet la broma que es farà un equip de petanca i que l’hauré d’iniciar jo. A mi el que m’agrada és estar a l'ombra fent feines no molt visibles i passar una mica com si no hi fos”, explica a l’ARA. L'entrenador –que ha fet diversos papers de l’auca– va posar els fonaments d’un Barça guanyador de tres Champions League. “Només havíem de treballar i convèncer les jugadores que el que volíem fer era guanyar moltes coses”, assegura.

L'estadi Johan Cruyff ha obert les portes a abelles, goril·les i astronautes amb motiu del Carnestoltes. La mascota del Barça, Cat, ha vingut amb una capa i un antifaç de superheroi i Esmee Brugts s'ha vestit de maga per regalar dues assistències –una a Ewa Pajor i una a Claudia Pina– que han servit per avançar-se davant l'Eibar. Patri Guijarro, amb un xut llunyà, i Irene Paredes, de cap, han completat una nova golejada del conjunt català (4-0).

El Barça guanya l'Atlètic de Madrid i dona un cop sobre la taula a la Lliga F. L'equip de Pere Romeu aprofita la derrota del Reial Madrid i ja té deu punts de marge al capdavant de la classificació. Les blaugranes han sortit amb les idees clares i conscients que no es podia fallar contra el segon rival que més ocasions de gol genera a la competició (el primer és el Barça). Els gols d'Alexia Putellas, Clàudia Pina, Esmee Brugts i Salma Paralluelo –que tornava a jugar després de tres mesos lesionada– permeten sumar tres punts més en una jornada avançada per la disputa de la Supercopa d'Espanya, del 20 al 24 de gener a Castelló. El Barça jugarà les semifinals el dimecres 21 davant l'Athletic Club de Bilbao (19 h).

“Bach és el músic i Mozart és la música”, solia dir aquell enorme mestre de músics que va ser l’Oriol Martorell. En tot cas, i seguint la seva idea d’atribuir a algú la màxima representació de l’ofici i a algú altre la personificació de l’especialitat, juguem una estona, que això va a gustos.

Segur que mentre Alexia Putellas gaudia de la victòria europea del Barça masculí al nou Camp Nou, es va imaginar jugant-hi uns quarts de final de la Lliga de Campiones. Amb la victòria d’avui contra el Benfica (3-1), l’equip de Pere Romeu ja és un pas més a prop de complir aquest somni. Les blaugranes estan virtualment classificades per als quarts de final després d’una primera fase pràcticament per emmarcar. Quan falta un partit per tancar la lliga europea, el conjunt català suma quatre victòries i un empat, amb divuit gols a favor i només tres en contra.

El Barça pateix, però suma una victòria important per ampliar l'avantatge al capdavant de la Lliga F. Sense Ona Batlle, Patri Guijarro, Kika Nazareth, Salma Paralluelo i Aitana Bonmatí –a qui les companyes han dedicat una samarreta de suport després d'una fractura al peroné esquerre que la deixarà fora dels terrenys de joc un mínim de cinc mesos–, Pere Romeu ha donat descans a Laia Aleixandri i Clàudia Pina pensant en el partit de dimecres a la Champions. Les blaugranes, però, s'han topat amb el mur defensiu canari, i el tècnic català ha hagut de posar les titulars per sumar el triomf. Els gols d'Ewa Pajor i Alexia Putellas en els minuts finals provoquen la primera derrota del Tenerife lluny de casa.

Quan va arribar al Girona, la seva filla encara no tenia el carnet de conduir, perquè era menor d’edat. Ara té 27 anys. “L’evolució de la meva vida personal ha anat de bracet amb la del club, sí. Tot ha canviat molt”, reconeix Santi Pou (Vic, 1966), integrant de l’àrea esportiva, adjunt a Quique Cárcel; del cos tècnic del primer equip, amb Míchel Sánchez, i durant una dècada cap de metodologia del planter blanc-i-vermell. “Han sigut moltes hores de pencar, però ara gaudim d’estabilitat i bonança. La família no ha tingut més remei que entendre-ho, perquè deu anys continuats treballant al Girona volen dir estar amb els professionals al matí i amb els nanos a la tarda. Però ho he fet, i ho continuo fent, amb passió”, admet.

El Barça encomana alegria. Un cop roda la pilota, les coses es veuen des d'un prisma diferent. L’equip de Hansi Flick juga de memòria i ho fa girar tot al voltant de Pedri, un menut migcampista convertit en el centre de gravetat d’un equip especial. Els gols, però, els va posar un Ferran Torres elèctric. Contra el Getafe, la feina ja estava enllestida al descans. I pensar que més d’un es mossegava les ungles pensant que tocaria jugar uns partits sense Lamine Yamal, el geni que aquest dilluns aspira a guanyar la Pilota d’Or amb tot just 18 anys. I calia viure sense ell jugant de local a un estadi petit com el Johan Cruyff. Però aquest equip no perd el temps queixant-se. Crea els seus discursos a través del futbol. I com juga, aquest Barça.

José Bordalás és l’home de moda a Getafe. L’entrenador alacantí ha encetat la seva novena temporada, dividida en dues etapes, a la banqueta del Coliseum. Malgrat que molta gent el defineix com un entrenador defensiu, ell afirma que un dels seus referents com a tècnic és Johan Cruyff. Aquest diumenge (a les 21 h en directe per DAZN), i gràcies al retard a les obres del Camp Nou, visitarà un estadi que rep el nom de l’exblaugrana. Sense cap dubte, un duel especial.

Abans que s’acabi l’estiu el 22 de setembre –així ho marcarà l’inici de l’equinocci de tardor– Fermín López vol seguir acaparant portades. Si durant el tram final del mercat va ser el focus de les notícies per l’interès del Chelsea per endur-se’l, amb el Barça fregant-se les mans amb la possibilitat de fer un suculent traspàs i ell desfullant la margarida, contra el València ho va ser pel seu futbol. Fermín es va mantenir mut fins que es va tancar la finestra de fitxatges i va decidir seguir vestint de blaugrana, que sempre havia sigut el seu principal desig malgrat deixar-se estimar pels londinencs. Contra els valencians va parlar on més bé sol fer-ho: a la gespa. I, en concret, a la del Johan Cruyff, on ja va demostrar durant el Gamper per què Hansi Flick no tenia gens de ganes de prescindir d’ell. Davant el conjunt xe, va obrir la llauna i va signar un doblet en una golejada (6- 0) que va engrescar els 5.862 aficionats que no van omplir del tot el petit –i provisional– feu culer.

A falta de tot just cinc dies pel primer partit de la temporada a casa, el Barça ha fet oficial que jugarà contra el València aquest diumenge a l'estadi Johan Cruyff. "El club està treballant intensament per obtenir els permisos administratius necessaris per a l’obertura de l’Spotify Camp Nou en pròximes dates. Per aquest motiu, el partit es disputarà, finalment, a l’Estadi Johan Cruyff", s'ha limitat a explicar el club, en un breu comunicat. "El FC Barcelona agraeix als seus socis i sòcies, aficionats i aficionades, la seva comprensió i suport en un procés tan complex i il·lusionant com és la tornada al nou Spotify Camp Nou", continua l'entitat.

L’Ajuntament de Torrelameu (Noguera), inaugura aquest dissabte el carrer Johan Cruyff. És el segon municipi del nostre país que li dedica un carrer a Cruyff, després que el 2016, el mateix any de la mort del Johan, Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) s’avancés a tothom.

“Aquell cotxe passa cinc minuts després... i què hauria passat? Sense aquella cita amorosa...com seria el Barça?”, es pregunta Ramon M. Piqué (Lleida, 1980). Aquells petits detalls que ho canvien tot. Aquells moments estel·lars de la humanitat dels quals parlava Stefan Zweig, en què una porta mal tancada o una conversa aparentment poc important acaben per ser claus per canviar-ho tot. Qui va canviar el Barça va ser Johan Cruyff. I si el neerlandès va acabar al Barça va ser gràcies al fet que un català va aturar el seu Austin Morris 100 per fer-hi pujar una noia neerlandesa que feia autoestop a la Costa Brava l'estiu del 1968. Es van enamorar, esclar. Sense aquella parella, el Barça seria ben diferent.

Deia un dels més citats filòsofs del segle XX, Johan Cruyff, que cada desavantatge té el seu avantatge. Apliquem-ho al president Illa. El desavantatge és que té un to gris, avorrit, de PSOE monàrquic i de president de comunitat autònoma, més que de nació.

Un porter es resguarda a la cantonada d'una de les dutxes del vestidor després de perdre per 2-0 un partit de Premier League a Southampton el primer dia de l'any 2015 a causa de dos greus errors seus. Allà encén un cigarro i se'l fuma. Considera que amagat en aquell racó cap company del seu equip el descobrirà, malgrat que encara en queden alguns a l'altra banda del vestidor. Un d'ells ho acabarà explicant a l'entrenador.

Dijous passat el 3Cat preestrenava als cines Mooby Bosque de Barcelona el documental de Lluís Canut El fitxatge, que explica amb tot detall la història de l'arribada de Johan Cruyff al Barça l’any 1973. L’acte va endarrerir-se una mica, ja que quan tothom estava a punt faltava que arribés Carles Rexach, un dels protagonistes de la peça. "No canvia, el Charly", deia Joan Manuel Asensi, company de vestidor de Cruyff i Rexach als anys 70. Rexach, ajudant de Cruyff a la banqueta després, sempre ha anat al seu ritme. Noms claus de la història d'un club, el Barça, on el neerlandès va revolucionar-ho tot.

El llegat de Johan Cruyff continua intacte vuit anys després de la seva mort. L'arribada al Barça d'aquell jove neerlandès de només 26 anys que ja destacava a l'Ajax va canviar per complet la manera d'entendre el futbol d'aleshores, tant esportivament com culturalment. Va revolucionar la història moderna del club blaugrana des de la gespa i, més tard, la va revolucionar a la banqueta.

Avui fa cinquanta anys vaig sortir de l’escola i vaig anar cap a casa. La mare preparava el dinar sentint com cada dia Panorama, radio-crónica de la actualidad en Cataluña y Baleares. Va dir-me amb to transcendent: “Han matat el Carrero Blanco”. Just en aquell moment, el locutor informava que primer havia semblat una explosió de gas però que les investigacions posteriors havien conclòs que el president del govern havia estat víctima d’un vil i criminal atemptat. "Jo no m’he cregut que fos el gas. Quan el cotxe del president del govern surt volant, no és un accident, és que l’han matat”.