En qualsevol semàfor de París a les 8 h del matí, una munió de bicicletes s'acumulen a primera fila. En alguns carrers, com a la Rue Rivoli, davant del Jardí de les Teuleries, sorprèn l'enorme quantitat de bicis que hi ha a qualsevol hora del dia. Superen, amb escreix, el nombre de cotxes. La lluita contra els vehicles privats i la promoció de mitjans de transport sostenibles ha estat un dels pilars –i, segurament, el més visible– dels dotze anys de la socialista Anne Hidalgo com a alcaldessa de París, la primera dona a ocupar el càrrec. "És imprescindible transformar la ciutat per adaptar-la al canvi climàtic", argumentava en els primers anys de mandat.

L'esquerra –malgrat les divisions dels partits– resisteix a les grans ciutats, mentre que l'extrema dreta de Marine Le Pen ha punxat. Les eleccions municipals franceses han deixat un mapa amb més alcaldies d’extrema dreta de les que hi havia fins ara, però Reagrupament Nacional (RN) no ha aconseguit l'èxit electoral que esperava. En molts municipis on el candidat d’extrema dreta havia aconseguit passar a la segona volta, finalment no ha obtingut la victòria. Els resultats –encara provisionals– demostren que l’extrema dreta, amb algunes excepcions, li costa superar el sostre del 50% dels vots i segueix sense penetrar a les grans ciutats. És un fracàs per a Le Pen, que havia arribat a tenir com a objectiu guanyar a Marsella.

El pa, per als francesos, és una autèntica religió. A París, gairebé tota la població viu a menys de cinc minuts d'una fleca (en francès, les típiques boulangeries) i, matí o tarda, és fàcil topar-se amb veïns i veïnes que caminen cap a casa amb almenys una baguet sota el braç. La gran majoria de fleques de la ciutat són extraordinàries, tant les del centre com les dels afores, sempre amb una flaire llaminera i un munt de pa i brioixeria acabada de desenfornar. Moltes tenen enganxats guardons als aparadors de premis rebuts en diferents concursos d'especialitats flequeres dels últims anys. Un dels concursos més populars és el de la millor baguet de París, organitzat per l'Ajuntament, que aquest 2026 ha reconegut Fournil Didot, un petit forn fins ara poc conegut, al districte 14, lluny del bullici turístic, darrere de Montparnasse en direcció a la banlieue del sud.

La primera volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a França confirma l'avanç de l'extrema dreta. Fins al pròxim diumenge no es coneixeran els resultats definitius, però el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), ha aconseguit passar a la segona volta en la gran majoria de municipis on es presentava i competirà per aconseguir guanyar en ajuntaments en els quals fins ara no governava com Marsella, la segona ciutat més gran de França, Niça o Toló. "És una victòria immensa per al nostre moviment", ha assegurat Le Pen en un missatge a X.

Els francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els seus representants locals. França celebra la primera volta de les eleccions municipals, uns comicis que habitualment no tenen una dimensió nacional. Aquesta vegada, però, la proximitat de les eleccions presidencials –previstes per a la primavera del 2027– farà que la lectura dels resultats es faci en clau de política nacional. L'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), un partit que tradicionalment ha tingut una implantació local feble, vol que les municipals siguin el seu trampolí cap a l'Elisi.

El temporal de fred i neu que afecta bona part d'Europa està provocant aquest dimecres greus problemes a França, on s'han cancel·lat vols, trens, autobusos i s'han produït retencions quilomètriques. Només a la regió parisenca, a mig matí hi havia 950 quilòmetres de cues a les carreteres, on la neu dificultava molt la circulació dels vehicles. En el conjunt del país, les retencions sumaven més de 1.600 quilòmetres, unes xifres històriques. Un total de 32 departaments francesos segueixen en alerta taronja pel temporal. S'esperen fins a 15 cm de neu a les Ardenes, al nord del país.

El Barça torna a demostrar que és una secció rendible. Guanyar a París era quasi més necessari per ajudar l’economia del club que per qüestions esportives, en què excepte una combinació de resultats pràcticament impossible la bona feina prèvia ja havia assegurat virtualment el bitllet cap als quarts de final. Sigui com sigui les de Pere Romeu han tornat a fer la feina i tanquen una primera fase de la Champions gairebé perfecta: cinc victòries i un empat al camp del Chelsea. El darrer triomf, a París per 0-2 gràcies als gols de Vicky López i Graham Hansen per consolidar la primera posició a Europa.

Nina, Valentina, Olga, Alexandra, Antonina, Tamara, Loudmila, Klavdla, Zinaida. Nou dones russes que parlen de la guerra que van viure a l'espectacle La guerra no té cara de dona. De la Segona Guerra Mundial. De totes les guerres. De com les afecta. De com les modifica. De la por i la resiliència. Nou dones. Nou vides. I les paraules de Svetlana Aleksiévitx, la periodista i escriptora que en aquesta obra va reflectir la realitat de les combatents russes en un seguit d’entrevistes. El llibre, publicat en català a Raig Verd el 2018, va tenir una versió teatral al teatre Taganka de Moscou. Ara la francesa Julie Deliquet l'ha convertit en un brillant i emotiu testimoni d’un tema d’una lamentable i eterna actualitat que s'ha pogut veure aquest cap de setmana a París.

Les autoritats franceses han imputat una dona de nacionalitat xinesa per, presumptament, haver participat en el robatori de diversos quilos d'or al Museu d’Història Natural de París. Els fets van passar el 16 de setembre i la dona va ser detinguda a Barcelona el 30 del mateix mes arran d’una ordre de detenció europea. Segons un comunicat difós per la fiscalia de París a la xarxa social X, es van adonar del robatori quan un treballador de la neteja del museu va trobar-hi runa. Llavors, un dels conservadors va “constatar la desaparició de palletes d’or habitualment exposades”, valorades en un milió i mig d’euros pel mateix museu.

París va rendir-se als peus d'una catalana. De nou, per cinquena vegada. La capital francesa va vestir-se de gala, un any més, per a la cerimònia de la Pilota d'Or, el premi que entrega la revista francesa France Football i que reconeix els millors jugadors de la temporada. Una gala històrica, perquè Aitana Bonmatí va guanyar la Pilota d'Or per davant de la mallorquina Mariona Caldentey, segona. Alessia Russo, campiona d'Europa per partida doble amb l'Arsenal i la selecció anglesa, va acabar tercera. En categoria masculina, va ser una festa del PSG: va ser escollit millor club, Luis Enrique va guanyar com a millor entrenador i Ousmane Dembélé va aconseguir el gran premi, la Pilota d'Or, per davant d'un Lamine Yamal que va quedar-se a un pas de donar la sorpresa. El jugador de Mataró es va convertir en el futbolista més jove en pujar al podi, fent-ho amb 18 anys. Fins ara el més jove havia estat el brasiler Ronaldo el 1997 amb 21 anys.

Les negociacions per a la pau a Ucraïna semblen en punt mort, però Europa avança per preparar el futur escenari de pau. El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous que vint-i-sis països –la majoria europeus– han acceptat participar en la missió de pau a Ucraïna que es desplegarà quan hi hagi un alto el foc. "Vint-i-sis països s’han compromès a desplegar com a força de garantia tropes a Ucraïna, o a ser-hi presents per terra, mar o aire", ha assegurat el cap de l'estat francès després de la cimera que s'ha celebrat aquest dijous a París.

El primer ministre francès, François Bayrou, va anunciar aquest dilluns que se sotmetrà a una qüestió de confiança el 8 de setembre per les retallades de 44.000 milions d'euros als pressupostos del 2026, una consulta que caurà just abans de la primera gran protesta convocada per al dia 10. Davant la notícia, la borsa francesa ha obert la jornada d'aquest dimarts amb caigudes. El CAC40, el principal índex francès, s'ha llevat amb unes pèrdues superiors al 2,5%, que s'han anat suavitzant al llarg del matí. Cap a les dotze del migdia, l'índex apuntava un 1,72% negatiu, i ha acabat tancant la sessió amb un -1,59%.

Els Jocs Olímpics de París del 2024 van permetre als francesos apujar la seva autoestima. A la gent de París encara més. I mira que la solen tenir prou alta, eh? També va servir perquè noves generacions recuperessin vells himnes, com l'Hymne a l'amour d'Édith Piaf. Durant molts anys, la cantant va ser la millor ambaixadora de la ciutat, tot i que els darrers temps cada cop menys turistes la recorden, ja tenen nous referents. Així m'ho explicaven al petit museu dedicat a Piaf, al barri on va néixer, Belleville.

França ha celebrat aquesta nit la victòria del PSG a la final de la Lliga de Campions. Una celebració, però, que ha acabat sent tràgica, amb importants aldarulls per tot el país i almenys dues víctimes mortals, segons ha confirmat el ministeri de l'Interior. Concretament, en el marc d'aquestes celebracions, un jove de 17 anys ha mort apunyalat a Dacs, al sud-oest de França. De moment, la policia no ha precisat en quin context es va produir l'atac. A París, un home ha mort quan conduïa una motocicleta i ha sigut colpejat per un cotxe.

Després d'un mes de passarel·les a Nova York, Londres i Milà, les firmes de moda culminen les presentacions de les col·leccions tardor-hivern 2025/2026 a la setmana de la moda de París. Però malgrat que el calendari marca any rere any l'avançament del que es veurà en els pròxims mesos als aparadors, aquesta temporada hi havia una expectació especial pels dissenys presentats. En pocs mesos les firmes de moda han viscut un gran ball de cadires a les cúpules directives, motiu pel qual s'esperava que hi hagués una renovació estructural d'algunes de les col·leccions més clàssiques. I així ha estat. Fem un repàs del que hem vist en aquesta cita clau del sector de la moda.

L'Estació del Nord de París està totalment paralitzada aquest divendres perquè s'hi ha descobert una bomba de la Segona Guerra Mundial. El projectil, de més d'un metre de llarg i intacte, s'ha trobat a la nit "al mig de les vies" durant uns treballs a l'altura de Saint Denis. L'estació del Nord és la més transitada d'Europa, amb més de 600.000 passatgers diaris. És la tercera estació més concorreguda del món, segons Reuters. Les autoritats de la xarxa confiaven, però, poder restablir el servei aquest mateix matí.

La cimera convocada a correcuita pel president francès, Emmanuel Macron, a París per intentar coordinar la posició europea sobre Ucraïna es pot llegir de dues maneres: com una mostra de debilitat, ja que tot apunta que la cimera important serà la que celebraran a l'Aràbia Saudita els Estats Units i Rússia, i com un primer pas per intentar redreçar la situació. En tot cas, Macron ha demostrat olfacte i agilitat i ha volgut contrarestar la imatge de debilitat que Europa va oferir a la Conferència de Múnic (a qui se li va ocórrer aquesta ubicació d'obscures ressonàncies històriques?) amb una trobada que, tot i ser informal, sembla en realitat el primer pas seriós que es fa en molt de temps per articular una posició comuna europea que inclogui el nucli de la UE però també la Gran Bretanya. A més de França i el Regne Unit, a la cimera hi han participat els caps de govern d'Alemanya, Itàlia, Espanya, Polònia, els Països Baixos i Dinamarca, una mena de G-8 europeu (amb la UE i l'OTAN) que busca el seu lloc al món després del divorci amb els Estats Units de Trump que es va escenificar a Múnic.

Europa s'ha quedat enrere en la lluita ferotge entre els Estats Units i la Xina pel domini de la intel·ligència artificial (IA). El president francès, Emmanuel Macron, no es vol conformar i aspira a impulsar un "despertar europeu" perquè França i la resta de països del continent no siguin actors secundaris en la gran revolució tecnològica del segle XXI. "Hem d'estar a la carrera de la IA", ha afirmat Macron aquest diumenge a la nit en una entrevista a France 2. París acull aquest dilluns i dimarts una cimera internacional que reunirà un miler d'experts, dirigents de grans empreses tecnològiques i líders mundials. Hi seran representats 80 països.

“És un malson”, clamava una veïna del 4t districte de París mentre observava des del balcó com es cremaven més de vuit-cents anys d’història. Les sirenes dels camions de bombers envaïen els carrers de la capital francesa. Eren dos quarts de set de la tarda del 15 d’abril del 2019 i ningú sabia d’on sortia el foc. Les imatges de l’incendi de Notre-Dame de París van fer la volta al món. Més de cinc anys després, l’edifici ha renascut i es prepara per tornar a obrir les portes. La celebració institucional està prevista per al 7 de desembre i la primera missa pública s’hi farà un dia després. 

Les imatges de la catedral de Notre-Dame de París en flames van fer la volta al món. Era el 15 d'abril del 2019. L'incendi va destruir la catedral. Poc més de cinc anys i mig després, el 8 de desembre, Notre-Dame reconstruïda reobrirà les portes. Aquest divendres ja s'han difós les primeres imatges oficials de l'interior de la catedral, un dels secrets més ben guardats. Fins ara només unes imatges –no autentificades– van ser difoses fa uns dies pel multimilionari nord-americà Elon Musk a la seva xarxa social, X.