"Encara estic assimilant aquesta fita: mai hauria pensat que un premi així es pogués creuar en el meu camí", assegurava aquest divendres al migdia Agnès Marquès Pujolar (Palma, 1979) durant la roda de premsa en què s'ha anunciat que ha estat l'autora escollida pel jurat com a guanyadora del premi Ramon Llull 2026, dotat amb 60.000 euros. La segona vida de Ginebra Vern és la segona novel·la de la periodista, que actualment dirigeix el programa Catalunya nit de Catalunya Ràdio i que va debutar com a narradora amb Ningú sap que soc aquí (Columna, 2022). Es publicarà el 25 de febrer a Columna (i a Destino en castellà).

En aquesta conversa, Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) parla més clar que mai d’algunes polèmiques que l’han acompanyat aquests últims anys. Haver anat el 2007 a les llistes del PP de Jaume Matas és una llufa que no s’acaba de treure aquesta escriptora que ha venut milers de llibres. Guanyadora del Premi Planeta 2005, la primera novel·la la va publicar quan només tenia 19 anys. És vídua –“una paraula lletja”– des que el 2021 es va morir el seu marit, el doctor Joan Corbella. Ella també és doctora, però en filologia catalana, i continua fent classes a la Universitat de les Illes Balears. L’Alícia, la seva filla de 17 anys, li ha sortit de ciències.

El premi Planeta obliga a pair l'emoció de la victòria a una velocitat vertiginosa. Després de la roda de premsa posterior a l'anunci del guardó –celebrada dissabte a la mitjanit al MNAC–, Luz Gabás i Cristina Campos es van haver de retirar a una hora prudent. A primera hora del matí de diumenge començava la promoció dels llibres, que tot i no publicar-se fins d'aquí un mes ja han estat motiu de desenes d'entrevistes.

Si l'any passat el jurat del premi Planeta va aconseguir un cop d'efecte polèmic, desemmascarant l'enigmàtica Carmen Mola –que no era dona, ni un sol autor: darrere s'hi amagaven tres guionistes–, enguany tant l'autora guanyadora, Luz Gabás, com la finalista, Cristina Campos, són valors segurs de la casa. I totes dues han aconseguit que la seva obra hagi estat adaptada al cinema. La sinergia entre el món del llibre i el de l'audiovisual sembla cada vegada més necessària, almenys pel que fa a títols que aspiren a trobar-se entre els més venuts de l'any.

“¿La nova Joyce Carol Oates?”, ho sento parant una mica l’orella en una de les tertúlies que sempre es fan durant l’estona prèvia al sopar del Planeta, cada 15 d’octubre inexorablement i des de fa quatre anys a la Sala Oval del MNAC. Es nota que s’han llegit els diaris d’avui, atents a les pistes que sempre es donen el dia abans, al dinar amb els periodistes. Enguany l’editorial ha dit que entre les obres presentades hi ha una història amb Maria Magdalena de protagonista, una biografia de Frida Kahlo i una de Marilyn Monroe. Caram, quina rauxa deu tenir l’autor, una mirada a Marilyn en temps de Blonde, la polèmica pel·lícula d’Andrew Dominik que adapta la novel·la de Carol Oates sobre qui segurament és el mite més gran de la història del cinema. 

El premi Planeta ha rebut aquest any 846 novel·les, un "rècord absolut" de participants, segons el president del Grupo Planeta, José Creuheras. Després d'un primer filtratge, el jurat ha rebut nou finalistes –el desè es va descartar perquè incomplia una de les bases, ja s'havia publicat en una plataforma–. L'any passat el premi va incrementar la seva dotació fins al milió d'euros per al guanyador i 200.000 euros per al finalista, cosa que el converteix en el guardó de literatura més ben dotat del món. En aquesta edició es mantindrà la mateixa dotació econòmica. El jurat està integrat per José Manuel Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López. El guardó s'entregarà aquest dissabte al vespre en una cerimònia al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El cap de setmana passat Carmen Mola va guanyar el milió d’euros del premi Planeta per la novel·la La bèstia. Automàticament, el jurat va haver de descobrir que darrere d’aquest nom d’escriptora amb tres novel·les publicades en una altra editorial, s’hi amagava la identitat de tres guionistes de televisió. Després d’anys engalipant els seus lectors amb un perfil tan fals com secret, s’havia de desvelar que Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero eren, en realitat, els homes que s’amagaven rere d’una Carmen Mola que mai no va pagar impostos. Precisament, la necessària revelació dels tres autors, més enllà de sacsejar una vida cultural massa avorrida, de tenir la virtut d’encendre debats feministes, de veure com s’esquincen les vestidures periodistes que havien entrevistat l’autora i que ara se senten còmplices de l’enganyifa, més enllà de la polèmica que ha generat que una llibreria de literatura de dones hagi retirat tots els llibres de la Mola, l’aparició dels tres homes encorbatats és, per damunt de tot, un tema fiscal. Els 333.333 euros per barba que han percebut haurà de tributar a la declaració de la renda de 2021. L’obligació tributària, doncs, se suma a l’ego dels guanyadors i al brogit com la millor campanya de màrqueting per a l’editorial. Enguany, enmig de la boira de la postpandèmia, tothom s’ha assabentat que s’ha lliurat el premi Planeta. El soroll sempre guanya. Aquest rebombori afavorirà les vendes i l’operació, com a negoci, sembla rodona. Enmig de tant d'enrenou, però, ningú no parla del realment important en un premi literari: la novel·la. Esclar que encara ningú no l’ha llegida. Però mentre el text no arriba a les llibreries, ens dediquem a fomentar les etiquetes absurdes. Per què les novel·les de sang i fetge han de ser escrites per homes? Qui ho diu que una escriptora no pot fer un thriller truculent amb tots els ets i uts? Carmen Mola ha trencat estereotips. Benvinguda sigui.  

]]>

15 d’octubre de 2019. Nit del Planeta al MNAC. És el primer dia de les protestes per la sentència del Procés. A la sortida, des de dalt de Montjuïc, es veuen focs al mig de la ciutat. Una imatge colpidora, dantesca i també un punt poètica. El guanyador ha sigut Javier Cercas. Han passat dos anys i una pandèmia tenebrosa. L’any passat el Planeta va ser auster, en família, al Palau de la Música, amb premsa acreditada i quatre convidats comptats.

]]>

El 2020 va ser un molt bon any per al sector del llibre, que va veure com la seva facturació superava la del 2019. Un dels primers efectes d'aquest creixement es plasmarà en el pròxim premi Planeta, que aquest any celebra la seva 70a edició i que s'entregarà aquest divendres. El guardó augmentarà la seva dotació fins a un milió d'euros (fins ara estava en 600.000 euros), per sobre del premi Nobel de literatura, que compta amb 999.630 euros. D'aquesta manera, el Planeta es converteix en el premi de literatura més ben dotat del món. Amb aquest increment, Planeta vol "reconèixer l'esforç i el talent dels autors" i contribuir a la difusió de la lectura. "Creiem que una societat que llegeix és una societat millor", ha dit el president del Grupo Planeta, José Crehueras, que ha afegit que no vol "entrar en competència amb altres premis" respecte a la dotació. Les bases de l'edició d'aquest any fixaven el premi en 600.000 euros, però Crehueras considera que "el guanyador no es queixarà si s'amplia la dotació a un milió". El finalista passarà d'endur-se 150.000 euros a rebre un premi de 200.000 euros.

]]>

Javier Cercas ha escollit un títol provocatiu per a la novel·la que acaba de publicar. Independencia, el seu retorn a Tusquets –on fa 20 anys va publicar Soldados de Salamina, llibre que li va canviar la vida–, no aborda directament el Procés, però el fa aparèixer de teló de fons a partir del retrat d'aquelles elits que, després d'intentar la separació d'Espanya, el 2025 treballen per enfortir el poder de Barcelona i, de passada, carregar contra la immigració.

]]>

2017, l’anunci de deixar Catalunya si es declara la independència i la ressaca post 1-O.

]]>

Manuel Vilas tanca amb Alegría deu anys de creació prolífica que l’han situat en un dels llocs d’honor de la literatura castellana actual. L’autor, finalista de la 68a edició del premi Planeta, ha combinat la poesia, l’assaig i la narrativa des de fa anys. Amb Ordesa (Alfaguara, 2018) va aconseguir una gran popularitat, construint l’autoretrat d’un home que entra en la maduresa divorciat, superant l’alcoholisme i acceptant la mort dels pares.

]]>

Als photocalls amb pedigrí, els autogestionats, els orgànics i estupendíssims, sempre s’hi atura gent que no és famosa però que li agradaria ser-ho. I si un photocall té pedigrí de veritat és el del premi Planeta. En efecte, un matrimoni gran que ningú sap identificar s’hi atura i està contentíssim de fer-ho. També un senyor amb vestit de diumenge que, evidentment, no és ningú. Són sensacionals, aquests espècimens que somien guanyar algun dia el premi literari més ben dotat de l’Estat. També ho somien molts periodistes estrella, sempre convidadíssims. Risto Mejide potser és el més paradigmàtic de tots. Enguany s’ha deixat barba llarga i costa una mica de reconèixer. Es trobarà amb Manel Fuentes -un fotògraf amb sentit de l’humor li crida “Ei, Bruce Springsteen!”- i Xavier Sardà, i tant de bo facin un aquelarre de futurs guanyadors. Esclar que hauria sigut ideal premiar Màxim Huerta. Penseu-ho bé. Ministre de Cultura, ministre cessat i guanyador del Planeta el mateix any.

]]>

El dia abans de l’entrega del premi Planeta els periodistes han de jugar a llegir entre línies els possibles premiats a partir dels deu títols finalistes, la majoria sota pseudònim. En un any de rècord de participants, amb 642 originals presentats, com a única pista el jurat apunta que “la Guerra Civil i la novel·la històrica han cedit terreny a la novel·la d’orientació femenina”, ha dit Juan Eslava Galán, sigui el que sigui això. Després ha precisat que la “visió de la dona en la societat ” és present en diferents novel·les, “fins i tot quan el narrador és un home”.

]]>

Tot està més revoltat. Han canviat de lloc el photocall. Ja no es fa a l’aire lliure, sinó que l’han traslladat a l’interior, al vestíbul del Palau de Congressos, on es lliura el premi Planeta 2017. El pas és estret i els periodistes estem apilonats en un espai força incòmode. Hi ha catenàries -sí, jo també em pensava que això era només una cosa dels trens- que barren el pas i unes hostesses -i hostessos- les han d’anar traient i posant compulsivament. És incomodíssim. Mai havia vist dos mossos d’esquadra d’uniforme passejant-se per allà dins. Si la idea era donar sensació d’excepcionalitat, ho han aconseguit.

]]>

“Vull gravar aquest moment tant bonic i que mai no se m’oblidi. És un somni que he acaronat des de l’adolescència”, deia ahir, molt emocionada i poc abans de la mitjanit, Dolores Redondo, triomfadora de la 65a edició dels premis Planeta, en una nit en què es van imposar dues novel·les d’intriga d’autors que han obtingut molt bons rèdits comercials amb els seus llibres precedents.

]]>

Què la va motivar a escriure aquesta història?

]]> José Manuel Lara Bosch ha comparegut aquest dimarts en la roda de premsa prèvia al premi Planeta 2014 on sol fer una reflexió política pública cada any. Aquestes són les claus del seu discurs:

]]> La 62a edició del Premi Planeta de novel·la 2013 ha rebut 478 originals d'arreu del món. El guardó està dotat amb 601.000 euros per a l'obra premiada i 150.250 euros per a la finalista, i es lliurarà el dimarts 15 d'octubre al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona.

]]>

Autor prolífic, de vocació popular i molt atent a les noves tecnologies. Aquestes són tres de les particularitats de l’obra de Lorenzo Silva, guanyador de la 61a edició del premi Planeta, el segon més ben dotat del món, després del Nobel, amb 601.000 euros. 'La marca del meridiano' és la setena aventura de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonistes dos guàrdies civils que fugen del tòpic: el sergent Bevilacqua, escèptic i especialitzat en crim organitzat, i la jove i tímida agent Chamorro. La novel·la finalista de la 61a edició del Planeta –a la qual li corresponen 150.250 euros–, és 'La vida imaginaria', una novel·la d'amor de la periodista Mara Torres.

]]>