El fabricant nord-americà de béns de cura personal Kimberly-Clark, propietària de marques com Kleenex i Scottex, ha tancat un acord per comprar la també nord-americana Kenvue, que controla marques com Listerine o Neutrogena, que ha valorat amb 48.700 milions de dòlars (uns 42.200 milions d'euros).

La tempesta empresarial, però també política, que va suposar l'opa hostil de Gas Natural (avui Naturgy) sobre Endesa va abocar a una actualització de la llei d'opes l'any 2007. Gairebé vint anys després, i fruit d'una nova tempesta –l'opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell–, aquest marc normatiu torna a estar en el punt de mira. Ja fa dies que diferents veus s'han pronunciat sobre la necessitat de revisar la norma, i aquest dimarts ho ha fet un dels principals implicats: la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que com a regulador borsari ha fet d'àrbitre durant el procés. "Estem disposats a donar suport al ministeri d'Economia si decideix avançar cap a aquesta via [una actualització de la llei d'opes]", ha indicat el president de l'organisme, Carlos San Basilio, aquest dimarts en una atenció als mitjans de comunicació després de la seva participació en unes jornades de Deloitte.

Un banc global, el BBVA, amb filials de pes a Mèxic i Turquia, vol prendre el control d'un de molt arrelat territorialment, el Banc Sabadell. Són dos models de negoci molt diferents. I quan s'ha complert un any des de l'oferta de compra (opa) llançada i qualificada pel consell d'administració de l'entitat catalana com a hostil, es mantenen les incerteses. El mercat aposta perquè el grup presidit per Carlos Torres Vila acabarà millorant l'oferta, tot i que ho ha rebutjat públicament. De fet, no pot fer una altra cosa, ja que difícilment ho dirà amb antelació.

El Banc Central Europeu ha defensat sempre que ha tingut ocasió al llarg de l'última dècada la necessitat de tenir entitats més grans en l'àmbit europeu. Per tant, la gran entitat que resultaria en cas de triomfar l'opa del BBVA sobre el Sabadell seria, vista des d'aquest prisma, una bona notícia per a Europa: "De fusions n'hi ha que van bé i altres que no tant. Si funciona bé, tens una empresa més gran i al continent europeu ja li va bé", explica Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra i president de l'observatori de la pime de la patronal Pimec, que va elaborar un informe sobre el possible impacte de l'adquisició del Sabadell per part del BBVA.

Es miri com es miri, la possible absorció del Banc Sabadell per part del BBVA és un empobriment per a molts. És un empobriment per als ciutadans, que perden un competidor important en un mercat bancari que ja és un oligopoli, com s'ha demostrat amb la pujada dels tipus d’interès, que amb prou feines s'ha vist reflectida en la remuneració dels dipòsits i, en canvi, ha tingut un efecte immediat en el cost dels préstecs i en els beneficis dels bancs.

Prop de 20.000 pimes estan en risc de supervivència a Catalunya per la falta de relleu generacional, una xifra que s'estén fins a unes 90.000 a tot Espanya. Una de les solucions que poden tenir els propietaris d'aquestes empreses –moltes del sector primari– és la de vendre's el negoci a nous inversors. Però fer aquestes transaccions és complicat: burocràcia, falta d'informació, dificultats per trobar interessats, desconeixement i un llarg etcètera.

L’esclat de la pandèmia va enganxar una gran multitud d’empreses enmig d’una decisió determinant per al seu futur immediat. Els contactes amb assessors i les visites al notari per segellar fusions amb altres companyies o la seva pròpia venda es van veure interromputs per un moment de màxima incertesa en el món dels negocis que va obligar a repensar operacions a dies de tancar-les. Explicat en altres paraules, el covid-19 va paralitzar breument un ventall d’intermediaris que es dediquen a ajudar en la compravenda d’empreses arreu del món. La fam per incorporar nous actius, però, s'ha despertat amb força i el sector de les fusions i adquisicions ja ensuma un 2021 de dinamisme.

Ja tornem a sentir-ho: "Calen fusions que reforcin els bancs europeus", deia fa un parell de setmanes la ministra Nadia Calviño en una entrevista a El Periódico. Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, ho expressa amb prosa versallesca, però el missatge és el mateix: "Els processos de consolidació poden ser un instrument útil addicional per afrontar els reptes del futur en millor posició". La idea és que sempre calen més fusions a la banca. La lògica sembla indicar-ho: amb tipus d’interès en mínims històrics, als bancs els costa guanyar diners. Amb les fusions guanyen dimensió i generen economies d’escala que els permeten estalviar costos i, en definitiva, ser més rendibles.

Poc abans que el projecte en comú entre CaixaBank i Bankia passés per la junta d’accionistes, matisava el president de la nova entitat, José Ignacio Goirigolzarri, que l’objectiu de la fusió no era crear el banc més gran d’Espanya. N’hi hagués d’altres o no, d’objectius, la qüestió és que l’han creat, tot i l'ERO que ha tancat aquesta setmana i que preveu l'acomiadament de 6.452 treballadors. De fet, CaixaBank ja tenia més empleats i oficines a Espanya que cap altre entitat i també gestionava més recursos de clients, però si abans el Santander (i en alguns casos el BBVA) li trepitjava els talons, ara no hi pot competir. 

Bankia, el banc que es va convertir en el símbol de la crisi financera, desapareix aquest divendres absorbit per CaixaBank. L'entitat, creada fa dotze anys per la fusió de set caixes d'estalvis, tanca una curta història marcada per escàndols, delictes, la nacionalització, la presó del seu primer president i les multimilionàries pèrdues que van patir els seus accionistes. Les seves accions cotitzaran aquest divendres per última vegada a la borsa de Madrid.

Sembla a tocar el vell somni d’un dels banquers més decisius de la nostra economia en els darrers temps. ¿Però és aquesta la millor solució per a La Caixa, per a Bankia i per als clients bancaris en general? Per als clients bancaris en general podríem pensar que no és una bona notícia: cada dia es van perdent competidors bancaris i es redueix la competència. Tot i que val a dir que no només en la concentració està la col·lusió efectiva; també depèn de la feina que facin el supervisor i la Comissió de Defensa de la Competència. Però des d’aquest punt de vista possiblement seria millor una venda de Bankia a un grup bancari europeu i així no reduir la competència; ans el contrari, introduir un jugador internacional capaç d'aportar noves visions i diferents formes de fer. Ja el 2014 es va produir la integració de la supervisió bancària europea, però després de 6 anys el mercat continua igual de fragmentat a nivell europeu que el primer dia. A cada país es van concentrant els bancs però sense cap transacció transnacional. A Itàlia s’acaba d’aprovar la integració d'Intesa Sanpaolo amb UBI Banca; i ara a Espanya La Caixa i Bankia. Aquesta operació suposaria la integració de fins a 18 caixes de les que encara existien l’any 2011, quatre d’elles catalanes (La Caixa, Caixa Girona, Caixa Penedès i Caixa Laietana).

La tendència es referma. Una altra gran empresa catalana s'ha afegit al llistat de les que han passat a estar en mans d'una companyia estrangera els últims anys: Rousaud Costas Duran (RCD), el segon bufet d'advocats més important de Catalunya, es fusiona amb la firma global DWF, que l'ha comprat per 42 milions de lliures (uns 50,5 milions d'euros). Aquesta companyia britànica farà de l'empresa catalana la seva filial espanyola i la nova organització operarà amb la marca DWF-RCD. Malgrat que Adolf Rousaud i Ignasi Costas, fundadors i socis directors del bufet català, en deixen de ser els propietaris, tots dos han estat nomenats membres del comitè executiu per a l'Europa continental. Les firmes havien estat col·laborant "estretament" –assenyalen en un comunicat enviat aquest dimecres– en els últims mesos i finalment han decidit tirar endavant l'operació.

Constructor italoamericà busca relació a llarg termini amb fabricant d’automòbils francès. Així se sintetitza el ferm propòsit del conglomerat automobilístic Fiat-Chrysler (FCA) de trobar un soci francès per fusionar-s’hi. Si bé les negociacions amb Renault van fracassar fa uns mesos, ara FCA està emparaulant una altra unió, aquesta vegada amb l’altre gran grup francès, PSA, propietari de marques com Peugeot, Citroën i Opel, que es veurien incloses en aquesta unió, així com Fiat, Chrysler, Alfa Romeo, Jeep, Lancia, Maserati i Dodge, fabricades per FCA.

El grup francès Adeo ha decidit unificar les seves cadenes AKI (fundada a Barcelona el 1988) i Leroy Merlin al països on operen totes dues, com és el cas d'Espanya. Segons ha informat la companyia a l'agència Efe, aquests plans no afectaran els llocs de treball ni l'expansió de cap de les dues marques. Les dues empreses s'uniran en una única estructura empresarial, encara que no s'ha decidit sota quin nom operaran.

Kraft Heinz, el grup nord-americà d'alimentació propietari de marques com Heinz (quètxup) o Oscar Mayer (salsitxes), ha retirat la seva oferta de 143.000 milions de dòlars (134.560 milions d'euros) per comprar la companyia angloholandesa Unilever, la propietària de productes tan populars com el desodorant Axe o els sabons Dove, segons han informat totes dues multinacionals en un comunicat conjunt.

La tabaquera British American Tobacco (BAT) –propietària de marques de cigarretes com Lucky Strike o Dunhill– ha fet aquest divendres una oferta de compra per 47.000 milions de dòlars (43.119 milions d'euros) pel 57,8% que encara no controla de Reynolds American, propietària de Camel.

L'alemanya Helios, propietat de Fresenius, ha comprat l'espanyola QuirónSalud, una unió fruit de la qual naixerà el grup sanitari més gran d'Europa, amb més de 100.000 empleats i 155 centres sanitaris i que mantindrà les dues marques, QuirónSalud a Espanya i Helios a Alemanya.

El grup nord-americà Monsanto vol forçar una oferta més alta de compra per part de l'alemanya Bayer. La companyia ha rebutjat els 62.000 milions de dòlars (més de 55.200 milions d'euros) que havia posat sobre la taula Bayer però no llença la tovallola i segueix interessada a seguir negociant la quantitat, segons ha publicat l'agència 'Bloomberg'.

La multinacional del sector de les piscines Fluidra ha dibuixat el seu futur dels propers tres anys, durant els quals es proposa créixer a un ritme mitjà del 7% anual. La companyia, prou internacionalitzada i amb presència a una quarantena de països, busca ara fer-se gran en els mercats on ja està present i ha anunciat que sortirà de compres per fer diverses adquisicions entre ara i el 2018. Fluidra vol destinar "entre 10 i 20 milions d'euros" anuals a aquestes compres de petites empreses competidores, segons ha explicat el conseller delegat, Eloi Planes.