La setmana comença d’una manera molt perillosa. Com saben, Trump ha anunciat atacs a les centrals elèctriques de l’Iran si no desbloqueja l’estret d’Ormuz i l’Iran ha avisat que la seva resposta serà atacar les plantes dessalinitzadores dels països del golf Pèrsic. Tu m’ataques la llum i jo t’ataco l’aigua.

Coincidint amb la crisi al sector ferroviari, en què els preus d'alguns transports alternatius com l'avió es van posar en el punt de mira per part de les organitzacions de consumidors pel temor a pujades abusives, el govern espanyol ha aprovat un reial decret llei amb un mecanisme per poder "limitar preus de serveis o productes" en una situació d'emergència que alteri de manera excepcional l'oferta i la demanda, tal com ha explicat el ministre de Drets Socials i Consum, Pablo Bustinduy, en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres.

Endesa va guanyar 1.041 milions d’euros entre gener i juny d'aquest any, un 30,1% més respecte al mateix període de l’any passat, segons ha informat aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Tot i que el primer semestre ha estat marcat per l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril, l'elèctrica defineix el resultat "d'excel·lent" i ho vincula a la bona marxa del negoci liberalitzat de generació elèctrica i comercialització, però també a la desaparició de l'impost extraordinari del govern espanyol, que els dos últims anys ha afectat els comptes de les grans energètiques a l'Estat.

Hi ha un debat tècnic que des de fa mesos sobrevola el sector elèctric i que ara entra en una fase decisiva: ¿quant s'haurà de pagar els pròxims anys per desplegar i millorar la xarxa elèctrica que permet que la llum ens arribi a les cases? La pregunta implica una part important de les empreses del sector, així com Red Eléctrica, l'operador del sistema elèctric, però també la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Entre les companyies i la CNMC, però, la resposta difereix, i molt. Un dels motius de fons és el fet que és el consumidor qui es veu esquitxat directament per la decisió que s'acabi prenent: el cost de la xarxa es trasllada al rebut de la llum.

Més d'un mes després de l'apagada elèctrica massiva que va afectar la península Ibèrica, la incògnita de quin va ser l'origen de la incidència no és l'única derivada. Al fet de resoldre el trencaclosques de la causa de l'apagada s'hi ha afegit una batalla per la transparència, però també el dubte sobre qui assumirà les reclamacions milionàries que es preveuen per la falta de subministrament elèctric que van patir empreses i famílies durant més de vuit hores. Es tracta de dos fronts que aquests últims dies no han fet res més que escalar.

L'apagada històrica d'aquest dilluns va trencar de forma sobtada la rutina dels ciutadans i les empreses, i també va provocar pèrdues milionàries. En el cas dels particulars, les assegurances de la llar tenen algunes cobertures útils per fer front als danys ocasionats per aquesta mena de disfuncions. Una de les més importants és la de protecció davant de danys elèctrics ocasionats per la manca de subministrament, una cobertura que inclou els aliments i medicaments emmagatzemats en neveres. A diferència de la DANA, en aquest cas no entra en joc el Consorci de Compensació d'Assegurances –que substitueix les asseguradores–, perquè només s'activaria en cas que l'apagada hagués estat fruit d'un fenomen atmosfèric, una qüestió que no s'ha confirmat ara com ara. Un element essencial és conèixer l'origen de l'apagada, la qual cosa serveix per determinar a qui reclamar, expliquen fonts d'Endesa.

"Em van agafar desprevinguda i quan vaig rebre les factures vaig veure que m'havien fet el canvi de companyia". La Mercè, una veïna de Rubí, resumeix d'aquesta manera com d'un dia per l'altre els rebuts de la llum i el gas que li arribaven a casa ja no estaven vinculats a la comercialitzadora de sempre. Tot va començar amb una trucada el 23 d'abril d'aquest any que, de moment, s'ha saldat amb una factura de 627 euros i un litigi obert a l'oficina del consumidor de la ciutat vallesana.

Espanya va activar aquest dimecres a la nit el Sistema de Resposta Activa de la Demanda. Això vol dir que Red Eléctrica (l'operador de transport de la llum a Espanya) va obligar alguns grans consumidors industrials a reduir el consum elèctric durant un màxim de tres hores perquè hi va haver un desajust entre la producció i la demanda elèctrica, tal com ha avançat El Economista i confirmen a l'ARA fonts del sector.

Ni l'impost extraordinari a la banca ni l'impost a les energètiques es mantindran tal com els coneixem. De fet, l'acord de govern de coalició entre PSOE i Sumar ja incloïa la "revisió" de tots dos impostos per "readaptar-los i mantenir-los" més enllà del 31 de desembre del 2024, però el decret on es recullen també obre la porta a fer-los permanents. El moll de l'os de la qüestió serà cap a quina direcció s'acaben revisant.

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha iniciat una investigació sobre les distribuïdores d'algunes grans elèctriques espanyoles amb inspeccions a les seves seus. Dues d'aquestes empreses, Naturgy i Endesa, han confirmat que membres de Competència s'han presentat en oficines de les seves distribuïdores per demanar documentació.

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha detectat un augment dels canvis de companyia elèctrica sense el consentiment del client a causa d'errors en el codi de subministrament (CUPS) –una mena de DNI de cada instal·lació– en els nous contractes. Per això, l'organisme de competència ha fet un toc d'atenció a les companyies Iberdrola, Endesa, Naturgy i Holaluz, amb una sèrie d'obligacions jurídicament vinculants per evitar aquests errors.

Mentre la inflació no cessa i els tipus d’interès s’enfilen, un casino, un aeroport i una carretera tanquen els pressupostos catalans. Ludopatia en temps de crisi, contaminació en temps d’emergència climàtica i mobilitat asfàltica en l’era antropocènica de la fi dels combustibles fòssils. Com a síntesi –o com a droga de síntesi–. Mentrestant, paral·lelament i sense gaire soroll, la premsa econòmica informa, aquesta mateixa setmana, de la previsió de repartiment del dividend dels beneficis de l’Íbex-35 relatius al 2022. Em limitaré a la freda estadística, tan dual i gèlida com la realitat, tan tafurera com alguns balanços fiscals i tan dràstica com l’evidència matemàtica. 26.000 milions repartiran enguany, la xifra més alta de les cotitzades espanyoles des de la data prepandèmica del 2019. Un 26,4% més que l’any passat. Crisis, what crisis? L’1 de desembre, lacònicament, el Banc d’Espanya informava oficialment que els beneficis de les empreses havien crescut set cops més que els salaris durant el 2022. 7 a 1 és golejada. Però no ens deixen veure el VAR. No fos cas que saltem a la gespa, aturem el partit i destituïm l’àrbitre.

El preu de l’energia, amb pujades descontrolades, preocupa als consumidors, als empresaris i també als polítics, que al final han decidit prendre mesures per fer canvis que ajudin a racionalitzar un mercat, l’elèctric, el funcionament del qual és obtús, complicat i, com s’ha vist, en bona part injust. L’origen del problema és el sistema marginalista que estableix que, a tot Europa, primer entren al mercat aquelles tecnologies que no es poden aturar, com la nuclear, després les més econòmiques -com la hidràulica, l’eòlica i la fotovoltaica- i, finalment, les més cares, que són les que necessiten gas o, també, carbó. El problema és que el preu final el marca l’última tecnologia que entra al mercat, que és el gas, i això fa que tota l’energia barata que s’ha generat amb la resta acabi costant igual que la més cara. És el que es coneix com a beneficis caiguts del cel, que han enriquit durant molts mesos, i anys, algunes grans companyies i que ara estan al punt de mira dels governs de tot Europa, inclòs l’executiu europeu. De fet, divendres que ve hi haurà una cimera europea en què es vol posar en marxa una mena de revolució del mercat elèctric. 

L'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'aprovar un impost temporal a les energètiques i un altre a la gran banca ha deixat més preguntes que respostes. Més enllà del titular, dues figures fiscals amb les quals s'espera recaptar fins a 7.000 milions d'euros en dos anys, segons les estimacions del govern, queda per conèixer tota la lletra petita i, per tant, l'abast real de les mesures.

La proposta del soci minoritari al govern espanyol, Unides Podem, d'aplicar un impost específic sobre les elèctriques ha quedat en no res. La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera (PSOE), ha negat que aquesta mesura s'hagi traslladat a les grans companyies. "No s'ha parlat d'un impost específic a les grans elèctriques", ha dit Ribera, després que l'executiu s'hagi reunit aquest dimarts amb els alts directius d'Iberdrola, Endesa, EDP, Naturgy, Repsol i Acciona.

Els preus de l'electricitat es van disparar l’any passat, com sap qualsevol persona que pagui mensualment el rebut de la llum. Això es va traduir en un fort augment dels beneficis d’aquestes companyies, que van triplicar-se, tal com explicava aquesta setmana l’ARA. El que no és tan conegut és que durant aquell exercici sis directius, els principals executius de les grans empreses d’energia espanyoles, van cobrar més de 27 milions d’euros. Dit d’una altra manera, els líders d’aquestes empreses van cobrar un 5,2% més mentre que, de mitjana, els sous dels seus treballadors van augmentar menys d’una tercera part, un 1,5%.

Fa una dècada, quan portava poc més d'un lustre al capdavant d'Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán (Villavieja de Yeltes, Salamanca, 1950) va parlar de "la gorra d'Iberdrola" per definir què era allò que havien de tenir en comú els empleats de l'elèctrica al marge de la seva nacionalitat. El sentiment de pertinença servia l'objectiu irrenunciable de millorar el compte de resultats.

Les elèctriques hauran de millorar la informació de les seves ofertes als consumidors. Hauran de ser més transparents i comparables perquè l'usuari pugui triar amb més coneixement. Ho regula el reial decret aprovat dimarts pel govern espanyol de mesures urgents en matèria d'energia, que publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entrarà en vigor demà dijous. La nova normativa, a més de l'ampliació del bo social elèctric i tèrmic, inclou noves obligacions de les energètiques en benefici dels seus clients.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat "les mesures complementàries al decret llei per rebaixar la factura de la llum que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja va avançar fa alguns dies. El paquet de canvis aprovat a través d'un reial decret llei, i anticipat aquest diumenge per Pedro Sánchez, arriba després d'un pols entre les grans elèctriques i el govern espanyol per les mesures aprovades al final de setembre i, en concret, per la retallada dels guanys extraordinaris de les energètiques fruit del funcionament del mercat majorista.

Les grans elèctriques espanyoles segueixen en guerra contra el govern espanyol per les mesures que volen limitar els seus "beneficis caiguts del cel". Segons ha avançat El Periódico de la Energía, i ha pogut confirmar l'ARA, alguns dels principals grups de l'Estat, com Iberdrola, Endesa o EDP Espanya, i diverses patronals espanyoles i europees del sector han enviat una carta conjunta al vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans; la vicepresidenta de Competència, Margrethe Vestgarer, i la comissària d'Energia, Kadri Simson, per protestar contra el reial decret llei (encara l'ha de convalidar el Congrés) que busca retallar els guanys extraordinaris del sector.