La borsa espanyola ha obert aquest dimecres amb una caiguda del 0,67% del seu índex selectiu, l'Íbex-35 davant la incertesa geopolítica i econòmica que ha provocat l'ofensiva conjunta dels EUA i Israel contra l'Iran, i l'endemà que el president dels EUA, Donald Trump, amenacés amb sancions l'estat espanyol pel seu posicionament contra la guerra i per no cedir l'ús de les bases militars. Ara bé, al llarg del dia, el selectiu de referència espanyol ha corregit la tendència i ha acabat rebotant un 2,49% i ha tancat la sessió en els 17.487 punts.

El fons GIP, propietat del gegant inversor nord-americà Blackrock, ha decidit sortir del capital de Naturgy,. El grup ha anunciat una col·locació accelerada al mercat de l'11,4% del capital de la gasista que, al preu de tancament d'aquest dilluns, són més de 2.955 milions d'euros.

Fa poc més d'un any, durant el Fòrum Mundial de Davos, Ana Botín, presidenta del Banco Santander, elogiava el posicionament de Donald Trump: "Valorem molt el seu enfocament en la desregulació i la reducció de la burocràcia". El president dels Estats Units li contestava assegurant que coneixia l'entitat financera, i fins i tot la felicitava: "Ha fet una feina excel·lent".

El BBVA –que ha accelerat la remuneració als seus accionistes després de fracassar l'opa al Banc Sabadell– ha estat dels últims a engreixar els programes de compra d'accions propis, per un import de prop de 4.000 milions, el més important en la història de l'entitat. Amb aquesta darrera operació, les recompres d'accions per part de les grans companyies espanyoles de l'Íbex-35 superaran els 14.000 milions aquest any als nivells de l'exercici anterior i mantenint la tendència al creixement d'aquesta fórmula de remuneració als accionistes.

Una frase habitual entre molts inversors és que “a la borsa sempre es guanya”. Una afirmació ben allunyada de la realitat. Ningú pot predir el preu d’una acció en el pròxim segon, i encara menys saber què passarà a llarg termini. Tot i això, hi ha diversos factors que cal tenir en compte per analitzar aquesta idea.

Els darrers mesos han suposat un ral·li alcista per a la borsa europea, i en el cas de l'espanyola, l'Íbex-35 —el principal índex espanyol que agrupa les 35 empreses més potents— ha estat carn de diversos titulars que apuntaven que l'índex s'apropava al seu màxim històric. Aquest divendres el selectiu va tancar una setmana fluixa: va tornar a tancar per sota dels 15.000 punts que havia aconseguit recuperar durant l'agost i es va quedar als 14.850,9. Malgrat això, l'índex acumula un creixement de més del 30% en el darrer any (d'agost a agost), i un 112% d'augment en els darrers cinc anys, després de l'esclat de la pandèmia de la covid-19.

L'atac d'Israel a l'Iran d'aquest divendres a la matinada no ha passat desapercebut ni per al petroli ni per a les borses, com és habitual cada cop que escala el conflicte al Pròxim Orient. El preu del barril de Brent s'ha arribat a disparar més d'un 10%, i els principals mercats europeus obrien la sessió d'aquest divendres registrant caigudes, que s'han consolidat al final de la sessió. Els mercats europeus han tancat caient al voltant de l'1%. Per contra, l'or ha tocat els màxims del mes perquè per als inversors és vist com un refugi.

Els principals índexs de Wall Street han patit aquest dijous caigudes generalitzades, després del repunt fulminant de dimecres per la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, d'aturar temporalment els forts aranzels a desenes de països i mantenir el pols només a la Xina.

Aranzels recíprocs per a tots els països (menys Rússia i Corea del Nord), fins i a tot per a una illa on només hi ha pingüins. Aquesta és la notícia econòmica de la setmana i segurament la que ha tingut un impacte global més important des de la covid-19. Amb tot, les borses mundials han reaccionat amb fortes caigudes, les més fortes des de la pandèmia, ja que preveuen una reducció del consum mundial arran de les traves al comerç.

La por s'ha instal·lat a les borses. Les caigudes experimentades pels índexs, que van començar el mateix dijous als EUA i que s'han estès per tot el planeta, revelen que ningú no s'esperava que el president dels EUA, Donald Trump, gosés jugar amb foc d'una manera que té poc a veure amb la racionalitat econòmica. L'endemà del delirant anunci sobre els aranzels per part del màxim mandatari de la primera potència mundial, els inversors, lluny de calmar-se, s'han posat encara més nerviosos. I veurem si dilluns continua una situació que, en el pitjor dels casos, esdevindria pànic.

Les borses europees han aguditzat aquest divendres les pèrdues després d'una jornada de dijous marcada pels números vermells en reacció a l'onada d'aranzels anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Els parquets d'arreu del món han registrat una nova jornada de caigudes pels temors a una recessió als EUA i al conjunt de l'economia global provocada per la nova guerra comercial.

"Nosaltres mai havíem marxat". Aquesta ha estat la resposta del conseller delegat de Criteria, Àngel Simón, quan se li ha preguntat pel retorn de la seu social de la companyia –i de la seva matriu, la Fundació La Caixa– a Catalunya. Una resposta a un periodista de Madrid, en un acte organitzat pel diari econòmic Expansión, del grup Unidad Editorial. Un acte intens, inaugurat per l'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, i clausurat pel president de la Generalitat, el també socialista Salvador Illa, i que ha comptat amb una àmplia presència d'empresaris catalans, però també representants de l'Íbex-35, com no es veia des de fa temps a Barcelona.

Quan invertim en borsa estem assumint un risc i som conscients que podem perdre-hi diners, però mai ens agrada veure-ho. Els últims dos mesos la majoria de les borses mundials han sigut baixistes, amb l’excepció, rarament, de l’Íbex-35, que al tenir tant pes dels bancs s’ha deslliurat dels problemes econòmics del món. Trump i les seves polítiques de barallar-se amb tothom han provocat la inestabilitat en els mercats.

Les empreses que formen part del selectiu de la borsa espanyola, l'Íbex-35, van tancar el 2024 superant en conjunt per primer cop la paritat exigida per llei, d'almenys un 40% de dones en els màxims òrgans executius, segons el XIII informe de dones en els consells d'administració de l'Íbex-35 i la VIII radiografia del mercat continu, que elaboren anualment la consultora Atrevia i l'escola de negocis Iese. De les 35 empreses del selectiu, 25 compleixen l'objectiu, però n'hi ha 10 que no, entre les quals quatre de catalanes: Naturgy, Fluidra, Puig i Grifols. Tampoc arriben al 40% Solaria, Ferrovial, Telefónica, Sacyr i Acerinox.

Per a les vuit cotitzades d'origen català de l'Íbex-35 el 2024 no va ser un mal any. Totes van millorar els resultats obtinguts el 2023, excepte Naturgy, que els va empitjorar un 4%. L'única que va tancar l'any amb números vermells va ser Cellnex –tot i reduir-los molt–, i Colonial va deixar enrere les pèrdues. L'exercici passat, però, el que va destacar entre aquestes vuit empreses no van ser els números, o no només, sinó l'ampliació de la família amb el desembarcament de la companyia de fragàncies Puig, que des del juliol cotitza al selectiu espanyol.

El sector bancari, el gegant de la moda Inditex i IAG –la matriu d'Iberia i Vueling i d'altres línies aèries– han estat els valors que més han impulsat l'Íbex-35 aquest 2024. El selectiu de la borsa espanyola ha guanyat prop d'un 14% des de començaments d'any, malgrat que diverses energètiques han patit caigudes de doble dígit durant l'exercici.

El dinamisme de l’economia catalana depèn, sens dubte, del seu teixit de petites i mitjanes empreses. Però cal recordar que, com a totes les economies, aquest teixit necessita també empreses grans que l’enforteixin i que impulsin el dinamisme. Sense oblidar que l’efecte de les empreses grans serà tant més important com més comptin a Catalunya amb unitats corporatives nuclears: les que generen els millors sous i que, típicament, no treballen només per al mercat català. Al seu torn, si una gran empresa té la base principal a Catalunya –prefereixo no focalitzar en el concepte legal de seu– és probable que tingui a Catalunya un bon gruix d’aquestes unitats corporatives.

El 30 de juny del 2026 les empreses de l'Íbex-35 hauran de comptar amb un 40% de dones als seus consells d'administració, tal com preveu la llei de paritat del govern espanyol que entra en vigor aquest dijous, i un any més tard, el 2027, la resta de cotitzades. Tot i que les companyies que conformen el selectiu de la borsa espanyola han fet passos endavant per adaptar-se a les recomanacions de bon govern corporatiu, entre les quals hi ha la de complir amb la diversitat de gènere, algunes d'elles encara estan lluny d'assolir aquest llindar mínim del 40%, des d'ara fixat per llei. De fet, l'any 2023 va tancar amb 12 de les 35 empreses de l'Ibex-35 sense complir amb aquesta fita, segons les últimes dades publicades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el supervisor borsari espanyol. Des d'aleshores, però, s'han produït diferents moviments als consells d'administració que han rebaixat les companyies que no compleixen amb el llindar mínim de presència de dones en aquest òrgan.

Puig registra una nova fita. Aquest dilluns, el gegant català dels perfums ha debutat com una de les 35 joies de la corona de la borsa espanyola. La companyia que presideix Marc Puig ha començat a cotitzar a l'Íbex-35 després del vistiplau del comitè assessor tècnic de l'índex. I ho ha fet de manera positiva: el mercat ha rebut la companyia amb una pujada des de primera hora i a les dotze del migdia la cotització ja s'enfilava un 4%. En concret, l'empresa dedicada a la perfumeria i la cosmètica ha arrencat la sessió amb una pujada del 0,54% i passades les dotze del migdia la cotització marcava un preu de 27,15 euros (+4,4%). Una escena que s'ha anat moderant al llarg del dia fins a tancar la sessió amb una pujada d'un 3,08%, cosa que deixa l'acció en 26,80 euros. Al tancament de la jornada, la companyia no només s'ha situat com el segon millor valor de l'Íbex-35 d'aquest dilluns, només per darrere de la farmacèutica Rovi (3,77%), sinó que també ha registrat el segon increment més alt des que va debutar en borsa.

Les borses europees han arrencat la sessió d'aquest dilluns de ressaca electoral amb el color vermell com a tendència general. Els diferents mercats del continent han rebut amb pèrdues l'auge de l'extrema dreta als comicis per escollir el nou Parlament Europeu, començant per l'Íbex-35, que a primera hora queia prop d'un 0,70%. Aquesta reculada en els principals valors del selectiu s'ha mantingut al llarg del dia i, finalment, ha tancat la jornada amb un descens del 0,42%.