La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha defensat amb vehemència la regularització extraordinària anunciada per l'executiu. En una conversa amb la presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, ha afirmat que "la immigració ordenada i integrada és la peça clau per sostenir la prosperitat econòmica de les pròximes dècades". Ha aplaudit, a preguntes de la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, que hi hagi comunitats autònomes, com Catalunya, que reclamin competències en matèria d'immigració dins del marc constitucional. Ha admès que hi ha qüestions, com ara la sanitat i altres, que requereixen una gestió de proximitat.

L'afiliació de treballadors a la Seguretat Social va continuar creixent al febrer tant a Catalunya com a Espanya, tot i que, en paral·lel, l'atur va tornar a pujar per tercer mes consecutiu. No obstant això, el nombre de desocupats el mes passat es va situar per sota de les xifres registrades un any enrere, segons dades d'ocupació publicades aquest dimarts pel ministeri de Treball i Afers Socials. A Espanya es va repetir el mateix patró i va créixer el total de treballadors sense feina, però amb unes dades inferiors a les del febrer del 2025.

El 2025 cada treballador espanyol va fer 5,6 hores extra a la setmana sense cobrar-les, segons una anàlisi presentada aquest dilluns pel gabinet econòmic de CCOO. Aquest estudi conclou, doncs, que es van deixar d'abonar 141 euros setmanals, l'equivalent a 7.355 euros anuals, en salaris i cotitzacions per als empleats per aquest motiu. Estem parlant de 2,49 milions d'hores extra no pagades, que van afectar un total de 441.000 persones, el 2,3% de la població assalariada.

Aquest 2026 a Espanya s'estima que es detectaran 301.884 casos de càncer, 166.764 en homes i 133.120 en dones, segons dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). D'aquests, hi ha al voltant d'un 5% que no s'haurien produït mai sense l'exposició a agents cancerígens a la feina. El sindicat CCOO ha publicat aquest dimarts l'informe El cáncer laboral, primera causa de muerte en el trabajo, coincidint amb el Dia Mundial del Càncer, en el qual afirma, segons els seus propis càlculs, que enguany hi haurà 15.999 càncers i 6.126 morts per aquesta malaltia atribuïbles a exposicions laborals a l'Estat.

Les baixes laborals per incapacitat temporal (IT), és a dir, quan un treballador pateix una malaltia o un accident que impossibilita que de manera temporal pugui fer la seva feina, s'han disparat des del 2017. Així ho ha constatat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) amb la publicació d'un estudi sobre l'evolució d'aquesta protecció laboral, posant el focus en l'impacte en la despesa, on recull cinc conclusions sobre el seu creixement. A grans trets, des del 2017 fins al 2024 les baixes laborals per incapacitat temporal s'han disparat un 60% en termes d'incidència, mentre que la seva duració ha crescut un 15% de mitjana, segons càlculs de l'Airef. En concret, el temps mitjà d'una baixa laboral ha incrementat de 40 dies a 46, tot i que en algunes patologies el creixement encara ha estat més fort: en baixes per salut mental, per exemple, s'ha passat de 67 dies a 99.

El 2025 va ser un any de rècords en el mercat laboral català, també per l'empenta dels treballadors estrangers. Aquest col·lectiu va tancar l'exercici amb un total de 697.103 afiliats a la Seguretat Social, la dada més alta de la sèrie històrica en un final d'any i un 4,2% més que el 2024. Segons les xifres publicades aquest divendres pel ministeri espanyol del ram, en l'última dècada els ocupats estrangers gairebé s'han duplicat, ja que el desembre del 2015 eren 368.406 persones (+88,9%).

A Espanya hi ha prop de 340.000 persones donades d'alta a la Seguretat Social com a treballadores de la llar. Així i tot, aquest col·lectiu, molt feminitzat, ha hagut de lluitar durant anys per aconseguir que els seus drets laborals s'equiparin a poc a poc als de la resta d'empleats. Aquest divendres, 14 de novembre, entrarà en vigor una normativa clau perquè la protecció de les treballadores de la llar sigui la mateixa pel que fa a la prevenció de riscos laborals. Divendres farà sis mesos que la ministra de Treball i vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, va presentar l'eina Prevención10.es perquè les famílies també avaluïn els riscos laborals de les persones que tenen contractades a casa seva. A partir d'aleshores s'acaba el període de gràcia i les que no compleixin amb aquesta obligació s'exposaran a multes d'entre 2.451 i 49.000 euros, en funció de si són infraccions greus o molt greus.

El rebombori polític i social que ha generat la primera proposta de la Seguretat Social per apujar les quotes dels autònoms els anys 2026, 2027 i 2028 ha abocat el ministeri a desdir-se. En una nova reunió del diàleg social celebrada aquest dilluns, la cartera que pilota Elma Saiz (PSOE) ha plantejat una congelació de les quotes a la Seguretat Social en els tres tams més baixos i deixar els increments per a la resta de trams. Però també ha plantejat que l'actualització de totes elles afecti només el 2026, de manera que es deixa la resta d'anys per a una nova negociació l'any que ve.

L'exministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivà (PSOE), va deixar deures pendents a la seva successora, Elma Saiz, pel que fa al règim especial de treballadors autònoms (RETA): determinar noves quotes a la Seguretat Social a partir del 2026. La negociació amb sindicats, patronals i les principals organitzacions de treballadors autònoms (ATA, UATAE i UPTA) ja ha arrencat, i malgrat que estava prevista a l'agenda, ha aixecat polseguera, sobretot política. Aquestes són les claus del debat:

El govern espanyol va posar aquest dilluns sobre la taula una primera proposta de les quotes que hauran de pagar els treballadors autònoms els pròxims tres anys. El plantejament del ministeri de la Seguretat Social és que les quotes dels que cotitzen per la base mínima creixin entre 17,37 i 206,24 euros al mes l'any 2026, un increment que ja han rebutjat les organitzacions que representen el col·lectiu. A l'ARA en parlem amb Jordi Garcia, catedràtic de dret laboral de la Universitat de Barcelona (UB).

El ministeri de la Seguretat Social ha obert la caixa dels trons de les quotes d'autònoms. En una nova reunió aquest dilluns amb les principals organitzacions representatives d'aquest col·lectiu, la cartera que pilota Elma Saiz ha traslladat una primera proposta per determinar quines seran les quotes per als pròxims tres anys per als afiliats al règim especial de treballadors autònoms (RETA). En concret, amb el nou plantejament de la Seguretat Social, les quotes que actualment paguen els autònoms que cotitzen per la base mínima creixeran entre 17,37 i 206,24 euros al mes l'any 2026 en funció dels rendiments nets de cada treballador, és a dir, dels ingressos que s'han obtingut un cop s'han pagat els impostos, expliquen fonts del diàleg social.

El mes de setembre marca l'inici del curs i, com és habitual, arriba amb una lleugera millora en el mercat de treball després de la fi dels contractes d'estiu de l'agost. A Catalunya, la creació d'ocupació es va saldar amb 14.869 nous afiliats a la Seguretat Social (+0,39%), mentre que l'atur va caure en 5.293 persones (-1,62%), segons les dades publicades aquest dijous pels ministeris de Seguretat Social i Treball, respectivament.

Com cobrar la pensió un cop t'has jubilat és un dels debats més sensibles entre l'opinió pública, però alhora és una matèria sobre la qual hi ha un ampli desconeixement, o com a mínim així ho revela una enquesta que acaba de publicar el centre d'estudis i anàlisis Funcas. En concret, el 51% dels ciutadans d'entre 18 i 75 anys a l'Estat no tenen un coneixement clar sobre quines són les fonts de finançament de les pensions, és a dir, com es paguen, ni tampoc sobre quina és la prestació mitjana que reben els pensionistes a l'Estat, tal com es desprèn de l'Enquesta 2025 sobre pensions i educació financera elaborada per Funcas amb més d'un miler d'enquestats.

L'1 de gener del 2026 entra en vigor un nou mètode de càlcul de les pensions, amb el qual es busca donar resposta a les persones que han tingut carreres professionals intermitents o han estat a l'atur durant períodes llargs, fet que afecta les seves futures prestacions. A més, entre altres canvis, s'incrementa lleugerament l'edat legal de jubilació ordinària. Repassem les novetats per a les persones que es jubilin l'any que ve.

El mercat de treball dona senyals d'esgotament a l'agost, coincidint amb el final de la campanya d'estiu. Catalunya va ser la comunitat autònoma que va destruir més llocs de treball el mes passat i on més va augmentar l'atur, com han confirmat aquest dimarts les dades publicades pel ministeri de la Seguretat Social i el de Treball.

Ja és habitual que el mes de juliol arribi per trencar la tendència de reducció de l'atur. Encara que Catalunya es manté en rècords d'ocupació, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball, el total de persones sense feina al Principat va augmentar en 4.339, fins a situar-se en 319.423. En termes absoluts, Catalunya va ser la comunitat autònoma on més va créixer l'atur, seguida del País Basc (+1.600) i l'Aragó (+1.167). Si ho comparem amb el juliol del 2024, però, el nombre de catalans desocupats es va reduir en 7.860, un 2,4% menys.

Govern espanyol i agents socials han arrencat la negociació per a unes noves cotitzacions dels treballadors autònoms a partir de l’any que ve i fins al 2028. La mesa del diàleg social, però, no ha començat amb bon peu: ATA, la patronal dels autònoms integrada dins la CEOE, no hi ha assistit. "No obrirem un nou capítol per al 2026 fins que no es tanqui el capítol del 2023", ha indicat el president de la patronal, Lorenzo Amor, a través de les xarxes socials. Per a ATA és imprescindible solucionar els problemes que el nou model ha tingut des que va entrar en vigor, ara fa tres anys, abans de discutir-ne un de nou.

El govern espanyol va impulsar l'ingrés mínim vital (IMV) durant el pic de la pandèmia de covid-19 per intentar "erradicar la pobresa i afavorir la participació en el mercat laboral i la inclusió social de les persones en situació de vulnerabilitat". Cinc anys més tard, l'Autoritat Independent de Responsabilitat (Airef) considera que aquesta mesura estrella de l'executiu de Pedro Sánchez no ha complert com a mínim un dels seus propòsits. L'organisme ha detectat que la prestació redueix la probabilitat de treballar en tres punts percentuals (un 12% menys) i disminueix el nombre de dies treballats a 0,6 mensuals (un 11% menys). Són les conclusions principals de l'anàlisi anual d'aquesta ajuda que publica l'Airef i que, per primera vegada, se centra en el seu impacte en l'ocupació.

Per primera vegada a la història, a Catalunya hi ha més de 3,9 milions de treballadors. Les dades d'afiliació a la Seguretat Social del juny, publicades aquest dimecres pel ministeri del ram, confirmen que l'estiu ha arribat amb un nou rècord en l'ocupació a casa nostra. Concretament, es van sumar 24.177 noves persones amb feina, fins a arribar a un total de 3.905.458, la xifra més alta de tota la sèrie històrica. L'inici tardà de la temporada turística ja va provocar que a l'abril i al maig es registressin nous màxims d'ocupació.

En l'últim any la Daria i la Patrícia han fet el camí invers. La primera —una cirurgiana arribada fa tres anys d'Ucraïna per culpa de la invasió russa— s'ha fet autònoma per poder canviar el seu visat d'estudiant per una residència temporal i ara treballa com a metgessa d'urgències per a clíniques privades: "Vaig treballar amb un contracte de 20 hores en una farmàcia mentre m'homologaven el títol, però quan va néixer la meva filla vaig necessitar una feina que em permetés conciliar i tenir llibertat total". Està contenta amb aquesta opció i de moment no té plans de tornar a treballar per compte d'altri, tot i que en algun moment preveu presentar-se a les proves del MIR per obrir la via de la sanitat pública.