Junts per Catalunya ha demanat repetir el vot exterior de les eleccions del 12 de maig per "irregularitats". Ha presentat quatre escrits davant de cadascuna de les juntes provincials afirmant que es van destruir vots considerats invàlids abans que finalitzés el termini d'impugnació. Ahir es van comunicar els resultats després de l'escrutini i el PSC va ser primera força, amb el 26,2% dels vots, sense alterar el repartiment d'escons. La segona posició també se la va emportar Junts (23%), seguit del PP (11,6%), ERC (11,56%), els comuns (7,38%), Vox (5,7%), la CUP (4,1%) i AC (1,6%).

Davant un gran mural del pintor barceloní Josep Maria Sert i que dibuixa la ciutat de Conca, Miguel Colmenero (Madrid, 1951) presideix en una sala annexa del Congrés dels Diputats les reunions de la Junta Electoral Central. Fiscal des dels 26 anys i actual magistrat del Tribunal Suprem, és el president de l’òrgan que ha de garantir que els processos electorals a l’Estat funcionin correctament i de forma transparent, però també és l’encarregat de picar la cresta als polítics que suposadament fan campanya on no toca –va fer-ho amb el govern d'Aragonès quan va presentar la proposta de finançament singular–, entre altres funcions.

La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha decidit fer cas d'una denúncia de Ciutadans i prohibir a TV3 i Catalunya Ràdio anomenar “exiliats” les persones que han hagut de sortir clandestinament de Catalunya fugint de la persecució judicial (en els darrers temps, quasi tota deguda al jutge García-Castellón) pel fet de ser independentistes i haver tingut relació amb el Procés i/o amb Tsunami Democràtic. Persecució política, en definitiva. No és la primera vegada que la Junta Electoral (tot i que habitualment és la Central d'aquest organisme) prohibeix coses als mitjans públics catalans, que consideren sospitosos de tota mena de sevícies contra la unitat d'Espanya. De fet, en la seva resolució d'ara, la Junta Electoral se cita a ella mateixa, quan també va prohibir a 3Cat parlar d'exili i d'exiliats. Era amb motiu de la campanya de les eleccions del 21 de desembre de 2017, les eleccions del 155.

El 3 de maig la Junta Electoral Central va declarar inelegible Laura Borràs arran de la sentència per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. Ara bé, gairebé un mes després encara no s'ha fet efectiva la retirada de l'escó: el Parlament de Catalunya no ho ha oficialitzat i ara mateix la presidenta de la cambra suspesa es troba en els llimbs més absoluts. Per a la Junta Electoral ja no és diputada, però, en canvi, per al Parlament sí. I aquesta indefinició seguirà almenys uns dies més, ja que fonts parlamentàries asseguren que la Junta Electoral Central no té prevista cap reunió aquesta setmana. De fet, s'ho ha pres amb calma: l'última setmana de la campanya electoral es va reunir i no va tractar la qüestió de Borràs, de manera que ha estalviat a Alba Vergés, vicepresidenta en funcions de presidenta, haver de fer cap moviment abans del 28-M.

Encara no ha començat la campanya de les eleccions municipals, però la Junta Electoral ja ha entrat en escena. Aquest dilluns la Junta Electoral de Zona de Mataró ha acordat apartar el cap de llista de Junts a Argentona, Eudald Calvo, i ha deixat el partit sense candidat a només un mes de la cita a les urnes del 28 de maig. Què ha passat? L'ens ha aplicat la mateixa doctrina que amb l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà: basant-se en la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) ha decidit excloure'l de la llista perquè està condemnat per desobediència per l'1 d'Octubre en primera instància.

Les al·legacions per no ser en una mesa el 14-F arriben per primera vegada als tribunals. El jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona ha acceptat la mesura cautelaríssima d'una dona a qui no han acceptat l'al·legació per no acudir com a segona suplent en una mesa electoral de Barcelona. Acceptant les mesures cautelaríssimes, el magistrat ha permès que la dona no hagi d'anar a una escola electoral el diumenge, ja que considera que si entrés en el fons de la qüestió, resoldria el cas un cop passats els comicis i el recurs podria perdre, així, la seva finalitat legítima. D'aquesta manera, el cas se seguirà tramitant, però la dona no haurà de presentar-se a la mesa electoral.

Meridiana Resisteix desafia la Junta Electoral i convoca nous talls tot i la prohibició explícita de l'àrbitre de les eleccions. Només el confinament domiciliari havia frustrat fins ara el tall de trànsit que, diàriament, convoca el col·lectiu, però la Junta Electoral Provincial de Barcelona va prohibir la setmana passada que aquesta acció es continuï fent en període electoral, després d'un recurs de Ciutadans. Segons la junta, el tall és "un acte indirectament partidista" i, per aquest motiu, la seva realització s'ha de posposar fins a l'endemà dels comicis. Així, des d'aquest dilluns el col·lectiu ja no va poder continuar amb la seva acció, ja que un fort dispositiu dels Mossos d'Esquadra ho va impedir. Tocava el tall 343, un any i mig després del primer, quan es va publicar la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics. Tot i això, aquest dimecres l'associació ha difós un comunicat en què fa una crida a "seguir amb el tall", per protestar en contra de l'empresonament dels presos polítics i, ara, també en contra de la resolució de la Junta Electoral.

Avui el Jordi només de despenjar ja se'l notava content. "No hauré d'anar a la mesa, això és per celebrar-ho", ha exclamat. En vuit dies, els estats d'ànim s'han capgirat i, després de viure amb "angoixa" permanent i "por al cos" constant, aquest dimarts estava entusiasmat. Fa una setmana que el Jordi agafava el telèfon de l'ARA i deia: "Tinc un càncer crònic i m'obliguen a estar en una mesa". Narrava que feia quatre anys que patia un càncer neuroendocrí de pulmó i que, després de ser immunodeficient per les sessions de radioteràpia, havia viscut la pandèmia aïllat, de tot i de tothom, fins i tot dels seus fills, als quals feia un any que no abraçava tot i tenir-los dormint a l'habitació del costat, menjant a dos metres o estirats al mateix sofà. Tota la prevenció gairebé se'n va anar en orris quan va rebre una citació per ser primer suplent de mesa a les eleccions del 14 de febrer. "Si agafo el covid-19 és una sentència de mort", descrivia llavors. Per evitar-ho, la seva metge va elaborar un informe mèdic amb totes les patologies del Jordi. "El seu era un cas de calaix, no podia ser en una mesa", explicava la doctora. L'informe mèdic concloïa: "No és convenient que estigui en una mesa". Tot i això, la Junta Electoral de Manresa va denegar-ho. "No se la van ni llegir, va ser una injustícia", apunta ara el Jordi amb perspectiva.

No hi haurà bossa de voluntaris per completar les meses, com plantejava ara fa uns dies el president de la Junta Electoral de Zona de Barcelona, i sí reassignació dels suplents. Aquesta és la fórmula que finalment s'ha triat per resoldre l'allau d'al·legacions que han anat rebent les juntes electorals de zona de persones contràries a formar part d'una mesa electoral. Segons l'última actualització, ja són 21.180 les persones que han presentat objeccions. El mecanisme que s'ha establert per part de la Junta Provincial de Barcelona (i que recomana a totes les juntes de zona de la província), serà reubicar els suplents que no s'hagin hagut de quedar als col·legis electorals que tenien assignats a d'altres que hagin tingut problemes per constituir les meses. "Preferiblement" se'ls enviarà a meses del seu mateix municipi, però seran les juntes corresponents les que decidiran d'acord amb les seves necessitats. El que es descarta és seleccionar els primers votants, tal com preveu la llei electoral, tenint en compte que la Generalitat ha recomanat que de 9 h a 12 h sigui una franja de vot per a la gent gran. La de Barcelona és la junta de zona que més objeccions ha rebut, 8.000 de les 21.180.

Més de 20.000 persones (25% del total) ja han demanat que se les exclogui de les meses electorals, després de l'última actualització que han fet les juntes electorals de zona, incorporant-hi, entre d'altres, la de l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida i Girona. Només a la de Barcelona, fins a aquest dimecres ja s'havien registrat 8.000 peticions. I això, segons el president de la junta, Santiago García, representa un "veritable problema" per poder constituir les meses electorals el 14 de febrer. En dues entrevistes, la primera a El món a RAC1 i la segona al Planta baixa de TV3, García va apuntar aquest dimecres que, davant l'allau d'al·legacions, s'estan plantejant fins i tot buscar "voluntaris" perquè formin part de les meses electorals. Aquesta també és una de les alternatives per a altres juntes de zona amb problemes similars. Una alternativa que el Síndic de Greuges ha reclamat que es descarti per la seva manca de "garanties jurídiques".

En Jordi fa un any que no acaricia els seus fills. Viuen al mateix pis, tenen habitacions contigües, mengen a la mateixa cuina i s'estiren al mateix sofà. El tenen ben a prop, però el senten molt lluny. "Veuen cada dia el seu pare i no el poden abraçar", explica la mare, la Ruth. Porten mascareta a dins de casa, mengen en taules diferents, i, a vegades, fins i tot fan torns per dinar i sopar. ¿Puc anar amb els amics?, explica la mare que pregunten a vegades els fills, atemorits, perquè saben que tot el que sigui contacte amb l'exterior pot ser letal. "Si agafo el covid-19, és una sentència de mort", confessa en Jordi, de 56 anys. Pateix des de fa quatre anys càncer de pulmó. Una tipologia estranya i poc freqüent, coneguda com a neuroendocrí: el càncer es reparteix pels diferents òrgans del cos i en Jordi té entre 12 i 13 tumors. La malaltia és crònica. En Jordi ha perdut molt pes i tots els esforços l'esgoten. "Ja no és el mateix", sentencia la Ruth.

El Tribunal Suprem va refermar aquest dilluns la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de deixar sense escó el president de la Generalitat, Quim Torra, i aquest va respondre que no té cap intenció d’acatar-ho: “Soc diputat i president de Catalunya perquè així ho va decidir la ciutadania i ho va votar el Parlament. No ens farem enrere”. L’escenari s’encamina doncs cap un nou xoc entre el president i la justícia, però aquesta vegada el conflicte amenaça amb arrossegar el Parlament. Ara mateix, tota la pressió recau sobre el president de la cambra, Roger Torrent. ¿Acceptarà les resolucions judicials i administratives o permetrà que Torra continuï com a parlamentari?

La Junta Electoral Central (JEC) no veu infracció en la difusió de propaganda electoral de Vox a domicilis de persones que van sol·licitar no rebre'n. L'àrbitre electoral ha resolt avui a favor del partit de Santiago Abascal considerant que "la distribució generalitzada de propaganda electoral a les bústies sense identificació del destinatari al sobre", sistema que anomena de "bustiada", està permès, encara que els que la reben s'haurien "oposat a ser inclosos en les còpies del cens electoral que es faciliten a les candidatures per fer enviaments postals".

La candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, ha anunciat durant el debat electoral de TV3 que recorrerà a la Junta Electoral la concentració convocada pel Tsunami Democràtic durant la jornada de reflexió. En el marc de la seva primera intervenció, la dirigent popular ha assegurat que el Govern de la Generalitat "avala" aquesta manifestació i que per això la recorreran a l'ens electoral. No obstant això, aquest dimarts, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha afirmat que l'executiu català "garantirà el dret a vot" i que la jornada del 10-N es "desenvolupi amb normalitat".

La Junta Electoral Provincial de Barcelona avala que l'acampada d'estudiants de la plaça Universitat continuï tot i la denúncia que havia interposat Ciutadans per demanar-ne el desallotjament. La Junta constata que la mobilització ''va més enllà" d’una reivindicació estrictament política, que els seus convocants no han fet cap acció demanant el vot per una determinada formació i que no s’ocupa tot l’espai de la plaça. Ara bé, tot i permetre que la concentració continuï els pròxims dies, la Junta ha ordenat als Mossos i la Guàrdia Urbana que ‘‘adoptin les mesures necessàries’’ de cara a diumenge per garantir que l’acampada no interfereix el pas cap al col·legi electoral ubicat en un dels extrems de la plaça i que aquest punt està lliure de tota simbologia partidista.

El Tsunami Democràtic ha fet una crida a "desobeir la Junta Electoral Central" amb una concentració a la plaça Catalunya de Barcelona durant la jornada de reflexió. Però, ¿realment està prohibida una manifestació la vigília de les eleccions? La llei electoral estableix que "no es pot difondre propaganda electoral ni fer-se cap acte de campanya un cop el termini hagi acabat legalment". Qui no ho respecti pot haver d’afrontar penes d’entre tres mesos i un any de presó. Ara bé, la discrecionalitat de la norma fa difícil saber què s’entén per un acte de campanya. De fet, la Junta Electoral Central i el Tribunal Constitucional (TC) ja han xocat per aquest tema en el passat.