Amb la recuperació del càrrec de primer ministre pel magnat Andrej Babis, la República Txeca s’incorpora a la inquietant esfera trumpista i alhora putinista de la Unió Europea. Un cavall de Troia que creix i es fa més fort. Ves per on, Andrej Babis prové, com l’hongarès Viktor Orbán, de l’antiga nomenclatura comunista, i es pot entendre perfectament amb el primer ministre eslovac Robert Fico. Tots tres tenen els mateixos orígens i saben que impedir o bé obstaculitzar l’ajuda a Ucraïna és la millor manera d’aconseguir gas rus, encara que el preu a pagar sigui debilitar més i més la UE.

Moldàvia ha fet una demostració de resistència democràtica i ara li toca a la Unió Europea estar a l'altura. Les eleccions legislatives de diumenge en aquest territori minúscul, però estratègicament situat entre Romania i Ucraïna, van donar la majoria absoluta a la formació de la presidenta Maia Sandu, del partit Acció i Solidaritat, en una votació que s’ha interpretat com una ratificació del camí emprès cap a la UE, malgrat les proves documentades d’ingerència, desinformació i intents de compra de vots.

Revés molt dur per a Vladímir Putin, que confiava que el bloc pro-rus arrabassaria la majoria absoluta a les forces europeistes en les eleccions parlamentàries de Moldàvia. L’aclaparadora victòria del Partit Acció i Solidaritat (PAS), de la presidenta Maia Sandu, amb un 50% dels vots i la desfeta del Bloc Patriòtic, que no va assolir ni el 25%, aplanen el camí dels moldaus cap a la UE i esmicolen una de les últimes esperances del Kremlin de mantenir el país dins de la seva esfera d’influència.

El partit europeista Partit d'Acció i Solidaritat (PAS), actualment al govern, lidera el recompte de les eleccions parlamentàries de Moldàvia amb el 40% dels vots, segons els primers resultats oficials, amb un 28% escrutat. Amb aquests resultats parcials, l'opositor Bloc Electoral Patriòtic, de tendència pro-russa, obtindria un 31,5% dels suports, però encara no se sap si el PAS tindrà prou majoria per mantenir-se al poder.

Un presumpte complot rus per provocar disturbis massius, desenes de detinguts, compra de vots i campanyes de desinformació finançades per Moscou. Moldàvia és un país de la mida de Catalunya i amb menys de 2,5 milions d’habitants censats, però Vladímir Putin sent que se la juga en les eleccions parlamentàries que s’hi celebren aquest diumenge. Rússia pressiona per tots els mitjans perquè el partit governant, que ha impulsat l’adhesió a la Unió Europea, no revalidi la majoria absoluta i les forces prorusses tornin aquesta república exsoviètica a l’òrbita del Kremlin.

La presidenta sortint Maia Sandu, proeuropea, s'ha declarat guanyadora de les eleccions a Moldàvia, després d'una tensa campanya electoral marcada per la ingerència russa i la compra de vots. Amb tots els vots escrutats, Sandu obté el 55,33% dels vots, davant del candidat pro-rus Alexandr Stoianoglo, que ha aconseguit el 44,67% de suports a les urnes, segons les dades de la Comissió Electoral Central (CEC).

Maia Sandu, presidenta europeista de Moldàvia i candidata a renovar el càrrec en segona volta aquest diumenge, haurà de fer càlculs per albirar si guanya ella o bé el seu adversari Aleksandr Stoianoglo, considerat el candidat de Putin. La primera volta va anar acompanyada d’un referèndum sobre la futura adhesió moldava a la UE, que els europeistes van guanyar pels pèls, per una mica més del 50% dels vots, tot i els entrabancs, de vegades violents, dels russòfons, i gràcies al vot dels moldaus residents a l’estranger. Ara, la segona part d’aquesta confrontació “Europa contra Rússia”, que es juga aquest diumenge, desvelarà el posicionament identitari dels votants de partits moldaus que s’han mogut en l’ambigüitat, com ara els democristians de Renato Usatii i els excomunistes d’Irina Vlah.

Brussel·les i Chisinau han denunciat la ingerència russa per interferir en el resultat del referèndum europeista d'aquest diumenge i en les eleccions presidencials de Moldàvia. Moscou continua sent vist com una amenaça per al futur europeu d'aquesta ex república soviètica veïna d'Ucraïna. “Rússia continuarà, sens dubte, les campanyes de desestabilització perquè el govern del PAS (el Partit d'Acció i Solidaritat, de la presidenta sortint Maia Sandu) intentarà seguir el seu camí cap a l'adhesió europea. Rússia té altres plans per a Moldàvia. És clar que vol reintegrar-la a la seva esfera d'influència”, explica per telèfon Nadja Douglas, politòloga del Centre d'Estudis Internacionals i per a Europa de l'Est (ZOiS) amb seu a Berlín.

Els moldaus han votat en un referèndum si calia canviar la Constitució del país per blindar les aspiracions d'adhesió a la Unió Europea. Tot i que diumenge a la nit semblava que el 'no' s'enduia la majoria dels vots, hi ha hagut un gir de guió amb l'última actualització de resultats. Amb el 99,41% dels vots escrutats, el “sí” guanyaria per un estret marge, a l'espera del recompte dels vots a l'exterior. Concretament, el 50,39% dels moldaus hauria votat a favor de modificar la seva Constitució per a incloure-hi el desig europeista, mentre que el 49,61% hauria optat pel “no”.

Doble cita electoral a Moldàvia. Diumenge se celebren eleccions presidencials, en aquesta exrepública soviètica, i també un referèndum constitucional sobre la seva adhesió a la Unió Europa. Els votants decidiran a les urnes si el futur geoestratègic del seu país passa per Brussel·les o per Moscou. Els moldaus acudeixen a les urnes en plena crisi econòmica i amb el teló de fons de la guerra a Ucraïna i les denúncies d'ingerències de Rússia per intentar influir en el resultat electoral i el referèndum de diumenge.

Cada cop hi ha més persones, incloent-hi el papa Francesc, que demanen a Ucraïna que deixi de defensar-se i s’assegui a la taula de negociacions amb Rússia. Argumentant que la situació al camp de batalla està estancada i que Rússia té més recursos, insten les autoritats d’Ucraïna a plantejar-se un acord. En general, no es diu el que això implicaria exactament. Però és evident que implicaria congelar el conflicte i entregar a Rússia el territori ocupat d’Ucraïna a canvi de posar fi als combats.

El Parlament de Transnístria, la regió prorussa separatista de Moldàvia, ha demanat aquest dimecres a Rússia protecció davant “l’augment de les pressions” de Chisinau, ha dit. Transnístria, fronterera amb Ucraïna, ha demanat a diferents organismes internacionals que “no permetin una escalada” de les tensions en la zona. Ho ha fet en un Congrés especial, amb totes les autoritats polítiques del territori, que no es convocava des que es van declarar independents de Moldàvia.

“Maia Sandu, ves-te’n!, Maia Sandu, ves-te’n!” Els crits contra la presidenta de Moldàvia als carrers de Chisinau el 28 de febrer podrien ser molt més que un eslògan polític. Podrien ser el senyal d’acció per derrocar la liberal i antiputinista Maia Sandu i substituir el seu govern pro-UE i atlantista per un altre de pro-rus que obriria les portes al Kremlin, i representaria un punt d’inflexió en la guerra contra Ucraïna. I els aliats occidentals haurien de ressituar-se. ¿I com s’escenificaria el derrocament de la liberal Sandu? Ara com ara ningú té al cap una intervenció armada amb participació de Moscou, perquè els soldats russos són lluny. No es descarta, però, un “assalt” a l’estil Trump de gener del 2021 o Bolsonaro de gener del 2023.

El tancament de l'espai aeri de Moldàvia aquest dimarts durant més de tres hores ha disparat totes les alarmes a les cancelleries occidentals. "Raons de seguretat" han dut al govern d'aquesta exrepública soviètica, de 2,5 milions d'habitants, fronterera amb el sud-oest d'Ucraïna, a procedir d'aquesta manera, l'endemà que la presidenta del país, Maia Sandu, denunciés una conxorxa russa per enderrocar el seu govern, decididament proeuropeu.

Sobre la part alta del poble s'hi troben els vestigis de l'església centenària i sacra que va ordenar construir el tsar Nicolau II com a penitència per salvar la vida del seu fill Aleksei, malalt. L'església abandonada ha estat testimoni dels horrors de la Segona Guerra Mundial i dels sagnants enfrontaments del 1992, que van acabar amb la separació de facto de la regió de Transnístria respecte a Moldàvia. Ara els records del conflicte separatista tornen a fer-se presents entre els habitants de Pohrebea, un petit poble transnistrià. El neguit és evident des que Vladímir Putin va iniciar la invasió d'Ucraïna, ara fa sis mesos. A l'abril una sèrie d'explosions que van destruir dues torres de comunicacions i contra un edifici del ministeri de Seguretat van alimentar la por que aquesta regió pro-russa de Moldàvia, independitzada però no reconeguda per la comunitat internacional, comencés a formar part de la guerra que s'estava lliurant en sòl ucraïnès. Com? O bé com una nova punta de llança des d'on Moscou pogués llançar nous atacs contra Kíiv, o com el primer pas cap a una ofensiva encara més expansionista cap a Moldàvia.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hi ha posat entusiasme i s'ha vestit de groc i blau per explicar que, finalment, l'organisme recomanava acceptar la sol·licitud d'Ucraïna per unir-se a la Unió Europea, una decisió que es dona per feta tot i que s'ha de ratificar a la cimera de caps d'estats de la setmana vinent. És un primer pas important però molt incipient que únicament obre la porta a la possibilitat que es pugui ser candidat, cosa que suposa que ara ha de complir molts requisits no gaire fàcils d'aconseguir, i menys en un país en guerra, abans d'obtenir el vistiplau definitiu per començar una negociació que igualment podria ser molt llarga. En tot cas, l'aprovació de la sol·licitud té un component simbòlic molt important que mostra sobretot el suport europeu al país i, en definitiva, deixa clar davant del món, i sobretot de Rússia, que ja el considerem "un dels nostres". La visita que van fer dijous el president francès, Emmanuel Macron, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, a Kíiv ja va ser premonitòria d'aquest suport al país i al seu president, Volodímir Zelenski. No se sap si, a més de parlar de la candidatura, també es va pactar un calendari de cara a la negociació amb Rússia, que la UE també frisa perquè sigui ràpida per evitar les conseqüències econòmiques de la guerra.

La Comissió Europea recomana atorgar a Ucraïna l’estatus de país candidat a la Unió Europea en un informe d’avaluació presentat aquest divendres. Aquesta ha estat una decisió històrica, que l’executiu ha anunciat en un temps rècord. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va signar la sol·licitud d’adhesió quatre dies després de l’inici de la invasió russa, a finals de febrer. Tot i l’opinió favorable, Brussel·les exigeix grans reformes al govern ucraïnès en matèria d’estat de dret, lluita contra la corrupció i drets fonamentals. Aquestes reformes s’hauran de consolidar abans de l’inici de les negociacions, que podrien allargar-se durant anys. La Comissió també ha avalat la candidatura de Moldàvia, però ha declinat la de Geòrgia.

Els tambors de guerra a la frontera occidental d'Ucraïna sonen cada dia una mica més fort. Mentre continua l'ofensiva russa a l'est i el sud-est del país, augmenta la preocupació pels recents atacs a la regió moldava de majoria pro-russa de Transnístria. Les unitats de defensa de la regió d'Odessa han reforçat la seva protecció en aquesta frontera i el govern de Moldàvia assegura que és "un moment molt perillós".

¿Acció de falsa bandera a Transnístria? ¿Una excusa de Moscou per convertir aquesta regió pro-russa de Moldàvia, separatista i no reconeguda per la comunitat internacional, en una nova punta de llança contra Ucraïna, com el Donbass, des de la qual poder llançar nous atacs?

“El preu del gas és un problema per a tot Moldàvia. El meu salari, per exemple, són 4.000 leus (200 euros). El meu pare, pensionista, aporta 600 leus (30 euros), el total de la seva pensió. I l’any passat pagàvem 1.500 leus (75 euros) cada mes per la factura del gas, i això que estalviem fent servir llenya". Són paraules de la Vera, que viu al sud de Moldàvia, a Comrat. En comparació amb molts altres ciutadans de l’autonomia de Gagaüzia, ella té un bon sou. La tarifa del gas ha pujat un 17,5% des del desembre fins ara, un augment que es deu a l’acord a què van arribar les autoritats moldaves i la russa Gazprom al novembre.