Internacional  /  Europa 17/06/2022

Brussel·les accepta que Ucraïna sigui candidata a unir-se a la UE

Demana reformes estructurals a Kíiv i dona llum verda també a Moldàvia

Natàlia Queralt Piñas
4 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Brussel·lesLa Comissió Europea recomana atorgar a Ucraïna l’estatus de país candidat a la Unió Europea en un informe d’avaluació presentat aquest divendres. Aquesta ha estat una decisió històrica, que l’executiu ha anunciat en un temps rècord. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va signar la sol·licitud d’adhesió quatre dies després de l’inici de la invasió russa, a finals de febrer. Tot i l’opinió favorable, Brussel·les exigeix grans reformes al govern ucraïnès en matèria d’estat de dret, lluita contra la corrupció i drets fonamentals. Aquestes reformes s’hauran de consolidar abans de l’inici de les negociacions, que podrien allargar-se durant anys. La Comissió també ha avalat la candidatura de Moldàvia, però ha declinat la de Geòrgia.

"Sabem que els ucraïnesos estan disposats a morir per la perspectiva europea, i volem que visquin amb nosaltres el somni europeu", ha declarat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, vestida de blau i de groc, els colors de la bandera d’Ucraïna, en la roda de premsa on ha presentat les conclusions. Zelenski ha celebrat la decisió a través de Twitter, on ha destacat que és un primer pas cap a l’entrada al club europeu i cap a la victòria sobre Rússia.

Tanmateix, l’executiu comunitari no té poder de decisió. L’última paraula recau en el Consell Europeu, que abordarà aquesta qüestió en la cimera que tindrà lloc els pròxims 23 i 24 de juny a Brussel·les. Per complir amb les aspiracions europees d’Ucraïna, els vint-i-set caps d’estat i de govern s’haurien de posar d’acord i aprovar per unanimitat un mandat de negociació, que concediria al país l’estatus oficial de candidat. 

Falta de consens entre els Vint-i-Set

L'anunci arriba després que dijous els líders de França, Alemanya i Itàlia viatgessin a Kíiv per reunir-se amb Zelenski i manifestessin obertament el seu suport a la candidatura d'Ucraïna. El president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, van expressar el seu suport a l’adhesió, i van remarcar que el país “pertany a la família europea”. Aquesta visita podria interpretar-se com un senyal per a la resta de capitals europees. Polònia i els països bàltics s’han mostrat favorables a l’adhesió d’Ucraïna des de bon principi, però d’altres com Portugal, Àustria o els Països Baixos han mostrat discrepàncies.

Els membres que s’hi oposen assenyalen la necessitat de dur a terme grans reformes democràtiques, tal com apunta l’informe, i argumenten que la concessió de l’estatus oficial de candidat podria generar falses esperances a la ciutadania, ja que les negociacions seran llargues i feixugues. Per això, demanen “menys debats legals i més solucions pràctiques”, en paraules del primer ministre portuguès, Antonio Costa. Per la seva banda, Espanya no s’ha posicionat ni a favor ni en contra, però s’espera que segueixi la recomanació de la Comissió.

Macron, Scholz i Draghi de camí a Kíiv.

L’opinió favorable de la Comissió Europea no ha estat un xec en blanc. L’informe d’avaluació ha advertit a Ucraïna que ha d'efectuar reformes democràtiques abans de l’inici de les negociacions. Per complir amb els anomenats criteris de Copenhaguen, el país ha de millorar en àmbits com l’estat de dret, la lluita contra la corrupció i el tracte a les minories, entre d’altres. Brussel·les ha demanat també reformes específiques en el nomenament de jutges i fiscals, la posada en marxa d’un organisme anticorrupció i una llei sobre oligarques.

Greuges comparatius

D'altra banda, la Unió Europea és conscient que un tracte preferencial cap a Ucraïna podria generar malestar entre països que porten més d’una dècada esperant, com és el cas dels Balcans Occidentals. La presidenta Von der Leyen ha remarcat que la decisió de la Comissió respon als mèrits que ha efectuat el país en els últims anys, i no pas a la situació de guerra. Tot i això, a ningú se li escapa que el conflicte bèl·lic amb Rússia ha estat determinant per accelerar el procés.

De fet, una de les raons que esgrimeixen els països que s’oposen a donar suport a l’entrada exprés d’Ucraïna al club europeu són els greuges comparatius amb els Balcans, alguns dels quals porten anys a la cua. Albània, per exemple, va sol·licitar l’adhesió a la Unió Europea l’any 2008 i no va rebre l’estatus de país candidat fins al 2014. El procés de Macedònia del Nord és similar. El país va signar la petició d’entrada l’any 2004, va rebre l’estatus de candidat un any després i fins i tot va haver de canviar-se el nom per una disputa amb Grècia. Amb tot, Macedònia del Nord encara es troba a la cua. A més, el tracte preferencial a Ucraïna podria minvar les aspiracions europees en països com Sèrbia, que no s’ha alineat amb les sancions occidentals a Putin, o Bòsnia, que ostenta l’estatus de candidat potencial i ja ha demanat un tracte d’igualtat.

stats